WomenZ: la generació de joves feministes s’apodera de Barcelona

Gemma Navarro

«Són curioses, naturalistes, viatgeres, culturetes, fiesteres i tecnològiques. Però les WomenZ no volen etiquetes, estan encara en plena recerca de la seva identitat i el seu lloc en el món». Cristina Salvador concloïa així el seu discurs sobre les dones de la generació Z, motiu i protagonistes del seu projecte, CultHunting, que es va dur a terme el passat dijous a la Sala Apolo de Barcelona. CultHunting WomenZ es tracta d’una iniciativa que neix amb la intenció de prestigiar nous talents i reflexionar sobre la nova etapa que haurà de viure la gent jove nascuda després del boom d’internet, disposant d’una nova forma de comunicar-se i entendre el món.

Cristina Salvador conduïnt l'acte.

Cristina Salvador, conduïnt l’acte.

L’esdeveniment es va dividir en dues jornades. La primera, durant el matí de 9 a 14 h va incloure diversos debats i xerrades inspiradores. Entre elles la de «com ens dirigim a les WomenZ», on es va reflexionar sobre el caràcter reivindicatiu d’aquestes joves. «No callen, no accepten els fets tal com són», va explicar Lina Sananes, responsable de Bijoux indiscrets. «Cuiden la seva imatge social i les xarxes, perquè són capaces de veure d’una forma ràpida què és el que volen transmetre i com de poderosa pot arribar a ser l’estètica per aconseguir-ho».

Montse Serrano, directora de RRHH, per la seva part, va aportar una reflexió sobre el moviment que més importància ha cobrat en la nostra societat en els últims anys: el feminisme. «Tres de cada quatre WomenZ es declara feminista. Però en el moment en què algú et pregunta si ets feminista, inconscientment es crea una diferencia entre tu i aquella persona que ho pregunta. No s’hauria de qüestionar. Tothom ho ha de ser, s’ha de portar a l’ADN i no en una pancarta«.

D'esquerra a dreta: Cristina Salvador, Belén Badia, Montse Serrano, Yolanda Menal i Maite Poyos, a la Sala Apolo.

D’esquerra a dreta: Cristina Salvador, Belén Badia, Montse Serrano, Yolanda Menal i Maite Poyos, a la Sala Apolo.

Yolanda Menal, directora de RRHH Unilever, va començar la seva reflexió per “com les empreses atreuen i fidelitzen el talent Z”. Segons Menal, totes les companyies tracten de seduir el talent de la generació Z per la seva gran capacitat de filtrar informació, ser pragmàtiques i realistes, crítiques amb la publicitat i el màrqueting i per la seva brillant creativitat. Belén Badia, directora d’IT d’Uriach, en aquest sentit, va aclarir que els grans canvis mundials dels últims anys provenen de joves inconformistes. «Ara les WomenZ ja no volen treballar per a algú, són emprenedores i líders. Ja no només són els caps els que lideren, tothom ha de tenir la capacitat de guiar la gent del seu voltant».

Els conceptes clau que s’anaven narrant eren il·lustrats per una artista a temps real.

Els conceptes clau que s’anaven narrant eren il·lustrats per una artista a temps real.

A partir de les 19.00 hores la finalitat del projecte va passar a ser donar visibilitat a artistes femenines que estan començant la seva trajectòria i no tenen una gran plataforma o mitjans per donar-se a conèixer. D’altra banda volien familiaritzar les noves generacions amb les figures de dones empoderades i independents. «També pretenem crear un ambient on els joves se sentin lliures de vestir-se, ballar i actuar com vulguin, ser ells mateixos sense prejudicis ni normes preestablertes per la societat«. Aquest és un concepte que lliga molt amb aquesta generació, pionera pel que respecta a tolerància i acceptació de la diferència i la llibertat sexual, de gènere, identitat i raça.

Resum sobre la filosofia que es va apoderar de la sessió de tarda: llibertat artística i d’expressió.

Resum sobre la filosofia que es va apoderar de la sessió de tarda: llibertat artística i d’expressió.

La selecció d’artistes es va fer amb el requisit que fossin artistes locals, que trenquessin amb allò convencional, i incloguessin tot tipus de gènere. Laia Vehí amb una sensibilitat especial, Bea Pelea amb el seu “reggaeton que agrada a les noies”, María José Llergo amb un estil flamenc prometedor, Pinpilinpussies aportant el seu toc de rock and roll alternatiu i Shee Benito les ballarines independendents, han estat algunes de les actuacions que han sonat a la sala entre aclamacions i aplaudiments.

 

Comments are closed.