«Vostè sap què és, la Rambla de les Flors?»

“La Rambla de les Florites” s’estrena al Teatre Nacional de Catalunya

Cristina Batlle

Tràiler de «La Rambla de les Floristes». TNC

La parada de l’Antònia, juntament amb moltes d’altres, tenyeix de perfum i de color amb les seves flors una rambla que d’altra manera no tindria vida. L’ànima d’aquest carrer la configuren aquestes venedores que cada dia són testimonis d’històries  i de la vida de la gent de Barcelona. A vegades també es barallen entre elles. La Isabel, que té la parada davant de l’Antònia, li té certa enveja en veure que la majoria d’homes importants i acabalats com el regidor Julivert, Don Ramon o el senyor Puigrós passen l’estona xerrant amb la seva veïna en comptes d’amb ella. 

Amb aquesta història, que reflecteix la quotidianitat d’un carrer tan emblemàtic com la Rambla de Sant Joan, Josep Maria de Segarra fa un retrat d’època de la societat Barcelonina. Tot i l’intencionat to ingenu i desenfadat de l’obra, no es pot distanciar ni del context polític en el qual està ambientada, que és els anys d’abans de la revolució de la Gloriosa del 1868, amb què es posaria al regnat de tres dècades d’Isabel II. Tampoc poc desentendre’s del moment polític en què es va estrenar, el març del 1935, mesos després que Lluís Companys proclamés l’Estat Català. 

La Rambla de les flors

La Rambla de Sant Joan s’ha anat configurant com un dels carrers més importants de Barcelona i ha servit d’inspiració des de fa més de dos segles a nombrosos artistes. Alguns són Salvador Dalí, el pintor impressionista Ramon Casas, on va conèixer la seva esposa, o el pintor Antonio Ultrillo. Frederico García Lorca, a la seva obra Doña Rosita la soltera, va dedicar unes boniques paraules a “aquestes dones de riure franc i de mans mullades”. És coneguda i ha estat reproduïda en multitud de textos la pregunta de Josep Maria de Segarra a l’obra La Rambla de les Floristes: “Vostè sap què és, la Rambla de les Flors?”. 

Perspectiva de gènere

Antònia és un personatge protagonista complex, molt ben definit i a l’altura del Senyor Esteve de Santiago Rusiñol, per exemple. Cal emmarcar l’obra en una època en què encara no era gaire habitual donar tanta importància i relleu a un personatge femení. Per això, hem de donar importància al fet que l’autor, no només decideix que Antònia serà la protagonista, sinó que a més prendrà les seves pròpies decisions i no estarà subordinada a cap home.  

Altres versions

La primera vegada que “La Rambla de les Floristes” es va representar pel públic fou el primer dia de primavera del 1935, el 21 de març al teatre poliorama. Posteriorment se n’han fet moltes altres reinterpretacions, encara que la més destacable és la versió en pel·lícula que es va estrenar a TV3 el 1986. Orestes Lara en va ser el director i Rosa Maria Sardà va interpretar a Antònia. 

“La Rambla de les Floristes” es podrà veure del dijous 10 d’octubre al 24 de novembre del 2019 a la sala gran del Teatre Nacional de Catalunya. L’obra, escrita per Josep Maria de Segarra, s’estrenarà sota la direcció de Jordi Prat i Coll i a partir del 2020 començarà una gira en més de 20 poblacions de Catalunya. 

Comments are closed.