Voluntariat universitari contra l’abandonament escolar

Espanya és el segon país de la Unió Europea amb una major taxa d’abandonament escolar

Una situació sociocultural no propensa als estudis pot acabar induint a un/a alumne a l’abandonament escolar, sobretot si aquesta situació no és compensada pel sistema educatiu. La imposició d’un currículum comú obligatori i rígid per a tots els estudiants, així com altres circumstàncies familiars i de l’entorn dels infants,  són algunes de les raons que poden portar a un jove estudiant a deixar els estudis. Així ho explica l’informe ‘Fracàs i abandonament escolar a Espanya publicat per La Caixa l’any 2010.

BONA

La taxa d’abandonament escolar a Catalunya se situa per sota de la mitjana d’Espanya

Segons les xifres d’un informe del Ministeri d’Educació i Formació Professional d’Espanya, al 2017 l’abandonament escolar prematur a Catalunya arribava a la xifra del 17%. Una xifra per sota la mitjana espanyola (18,3%), però lluny del País Basc, la regió amb menys abandonament escolar (7%). Amb aquestes xifres, Espanya se situa com el segon país de la Unió Europea amb major percentatge d’abandonament escolar prematur.

Amb l’objectiu de combatre aquesta situació, l’organització de voluntariat universitari AFEV va engegar el programa enTàndem. Es tracta d’un projecte de mentoria social, on estudiants universitaris fan de referent a un infant o jove en situació de dificultat personal o social. Durant una tarda a la setmana, els joves universitaris acompanyen a nois o noies per estimular-los l’autonomia, l’autoestima personal, i l’interès per estudiar i formar-se – no necessàriament per via de la universitat.

 

Olympia Arango: “Ella volia venir a veure el campus, em preguntava què havia fet a la universitat. Li feia il·lusió saber-ho”

DSC_0775-min

Olympia Arango a l’edifici Roger de Llúria de la UPF, al campus de la Ciutadella

Olympia Arango és una estudiant de segon curs d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra. L’any passat va conèixer la fundació AFEV, que té un conveni amb la universitat, i va fer de mentora a una noia durant 6 mesos. Malgrat que aquest any ho ha deixat per poder assistir a l’horari de tardes, es va engrescar en el projecte, i actualment és part de la comissió de voluntariat.

Què et va fer decidir participar en un voluntariat?

Ja havia participat en un voluntariat que havia fet a l’escola, on feia classes particulars a nenes tutelades per la Generalitat al Centre de Família Natzaret. Em va semblar molt interessant. També vaig participar en alguna campanya de recollida d’aliments. Aleshores ja vaig tenir clar que quan comencés la universitat voldria fer un voluntariat.

Com vas conèixer el projecte?

Aquí, a la universitat. Vaig descobrir AFEV per un stand que van posar al pati.

Et van fer algun procés de formació abans de començar amb la mentoria?

Sí, em van fer un curs introductori de 10h. Ens van explicar quin era el projecte de la mentoria, i les tasques que hauriem de fer per ser mentors. Una vegada t’assignen un horari i un barri, el treballador o la treballadora social que hi ha t’explica més detalladament quines activitats pots fer al barri.

En què consistia la teva tasca com a voluntària d’una mentoria?

La idea de la mentoria és un projecte a llarg termini, es tracta d’establir una relació entre la mentora i el nen o la nena – per això el projecte es diu enTàndem. La idea és que a curt termini, el menor surti del barri, vegi altres realitats més enllà del seu entorn. I a llarg termini, que s’interessi pel tema de l’educació, ja sigui per un grau, universitari o superior, per fer front a l’abandonament escolar. Però no com una cosa que s’hagi d’intentar imposar, sinó simplement mostrar-li l’opció perquè tingui interès. Per altra banda, també desenvolupar una relació personal, servir com d’ajuda fora de l’entorn normal de la persona en qüestió.

Com va ser la relació amb la jove a qui vas fer de mentora?

Vaig fer-li de mentora des del gener fins al juny. Al principi les coses no acabaven de funcionar bé, has d’agafar-li el truc a l’altra persona, i a tu mateix. Però crec que amb el temps va canviar la situació, sobretot en canviar la seva actitud vers les noves idees i les coses que no coneixa. Aquest canvi va ser un punt clau. I també l’interès pel tema de la universitat; ella volia venir a veure el campus, veure què feia, em preguntava què havia fet a la universitat, els exàmens i treballs, i jo li ensenyava. Li feia il·lusió saber-ho, i a mi em feia molta il·lusió que s’informés, o que volgués saber sobre això.

Com ho feies per connectar amb ella? Quins recursos tenies?

Al principi el que fèiem era passejar pel barri, parlàvem de coses potser tribials, per trencar el gel. O també jugàvem a un joc que a ella li agradava molt:  l’stop. A partir d’allà sorgien les diferents coses que podiem anar fent. Sí que hi havia dies que tenia programades les activitats, com anar a museus, o a la platja. Però a mesura que ens coneixiem més, la dinàmica era començar jugant al stop i després ja triàvem què fèiem.

Animaries als estudiants a participar al voluntariat?

Sí, la veritat és que estic molt contenta amb el programa enTàndem i amb l’associació, ens cuiden molt als voluntaris, teniem un treballador social que ens ajudava per si teniem qualsevol tipus de problema. Ens feien un seguiment, reunions trimestrals, etcètera. Fer un voluntariat en sí és un projecte que tant a curt com a llarg termini reps un feedback molt positiu. Tampoc pots anar allà pensant que canviaràs la societat i canviaràs el món, però sí que poses el teu granet de sorra.

Comments are closed.