Viure entre maletes i divises

Read this content in English here

Uns veïns mantenen el seu habitatge dins d’un hotel al mig de la Via Laietana

El pis del J. i la M. ocupa un espai de 150 metres quadrats. IRENE LÓPEZ

Per la recepció de l’hotel Ilunion Almirante de la Via Laietana, entren i surten centenars de turistes amb maletes que visiten la ciutat de Barcelona cada setmana.

S’allotgen en una de les seves 73 habitacions per gaudir de les vacances. Però els viatgers no són els únics inquilins de l’hotel. A la quarta planta hi viu, des de fa més de 45 anys, en el seu propi pis, un matrimoni. En J. i la M. entren per la recepció de l’hotel, no tenen clau del portal principal.

Saluden el recepcionista, qui els guarda el correu, i pugen amb l’ascensor fins al seu pis. Al replà de la planta, a mà dreta, hi ha un passadís amb sis habitacions i a mà esquerra, una porta ignífuga que dóna pas al seu habitatge.

D’un bloc de pisos a hotel
En J. viu al 42 de Via Laietana d’ençà que tenia un any. En aquells moments era un edifici residencial qualsevol. Hi havia apartaments, una acadèmia i una pensió de la propietària de l’immoble.

“A poc a poc, la llogatera en va anar fent fora els veïns. Se les va arreglar perquè la gent se n’anés i va fer un hotel”, explica M.. “L’any 1991, ja només quedaven tres veïns a l’edifici, gent gran, però que amb el pas del temps ha mort”. Al voltant del seu pis, l’estructura de l’edifici ha anat canviat fins a convertir-se en l’hotel actual.

Mai els han fet una proposta explícita perquè marxin, però des que el projecte de l’hotel és vigent, els propietaris, assegura la parella, els han fet la guitza per intentar que abandonin l’edifici: avaries que tarden mesos a arreglar-se, obres molestes que semblen infinites.

El matrimoni explica que, en un punt de les obres, els va caure el sostre del menjador per culpa de les adaptacions del pis de dalt. “Era com el que queda després d’un terratrèmol”, diu M., un problema al qual es va trigar a posar solució per intentar fer canviar d’opinió els inquilins.

El J. i la M. no volen canviar d’habitatge. Aquest pis és casa seva. Tenen un contracte indefinit de renda antiga, fet que impedeix que els facin fora. Aquests tipus de contractes són vigents fins a la mort o jubilació del titular, el cònjuge o dels descendents. En aquest cas, el lloguer del pis estava a nom dels pares d’en J., però va passar a les seves mans quan aquests van morir.

Els ‘veïns’ van i vénen, no els coneixen. Durant els anys que han compartit edifici amb milers de turistes, el matrimoni ha hagut de fer front a diferents problemes de convivència: grups de joves ebris que han picat a la seva porta a altes hores de la matinada confosos d’habitació, inquilins que s’han deixat aixetes obertes i han provocat inundacions. La M. assegura que actualment estan més tranquils perquè s’han acostumat a la situació i els propietaris de l’hotel els “ignoren”.

Combatent l’especulació
Tanmateix, el que molesta a la parella, és que Via Laietana s’hagi convertit en un parc temàtic del turisme. “Si s’arregla una vorera és perquè davant hi ha un hotel.

Als qui hi vivim no ens tenen en compte. Tot es fa perquè els turistes estiguin contents”, afirma M. explicant els efectes negatius que el turisme està provocant al barri. Per a ella, el principal problema és el preu del lloguer: “Ja no es renoven lloguers i s’aprofita per fer pisos turístics, s’apugen els preus i la gent ha de marxar”.

Per lluitar contra els inconvenients del turisme i l’especulació immobiliària a la ciutat, els veïns dels diferents districtes s’han unit per defensar els seus barris. La tardor del 2019 es va fundar el Sindicat d’Habitatge del Casc Antic, format per persones que es van conèixer en manifestacions i en accions per evitar desnonaments. Es reuneixen cada dijous per fer assemblees i tractar col·lectivament casos personals.

Per altra banda, associacions de veïns han creat l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic. Segons el portaveu de l’associació, Daniel Pardo, el seu objectiu és prendre mesures per la “desestructuració econòmica” del turisme i evitar que la indústria turística s’enriqueixi a costa de la ciutat.

Des de la seva fundació el 2015, han fet xerrades, manifestacions i, fins i tot, l’ocupació del vestíbul de l’hotel de luxe Soho House. El 2016 van bloquejar durant 30 minuts les línies de bus turístic, considerat un “símbol de l’extracció de rendes” per l’Assemblea. Al mateix any, van reservar un pis il·legal de la plataforma Airbnb per mostrar la mena d’actuar d’alguns llogaters.

Una lluita diària per mantenir-se a casa seva

La Núria viu en un bloc a la Ronda de Sant Pere, juntament amb tres estudiants més. De la mateixa manera que la M. i el J., és una víctima de l’especulació immobiliària fruit del turisme a Barcelona.

El bloc és propietat de la immobiliària Murzuk SL. Fa tres anys, l’empresa només tenia un 25 % de la finca; però, després d’un procés d’expulsió de veïns, el bloc ha quedat ple de pisos reformats d’entre 40 i 70 m² a preus d’entre 1.200 i 1.500 euros i un hostel que ocupa tota la primera planta de l’edifici.

Les quatre joves s’enfronten constantment a intents il·legals de desallotjament. A més, Murzuk SL ha instal·lat una sèrie de pinxos en un dels pisos lliures per generar un ambient d’hostilitat i aconseguir que marxin.

Així i tot, la Núria té clar que “el barri és per a qui el defensa i no per a qui el ven als interessos del capital”. Resisteix diàriament perquè el dret a l’habitatge sigui una realitat.

Comments are closed.