Vampirs que surten del sepulcre

La Generalitat i l’ILC celebren els 100 anys de Joan Perucho

Per Miguel Gómez, Albert Berrocal i Joan Simó

Fantasmes, vampirs, allipebre i cançons de Rita Pavone. Aquests seran alguns dels ingredients estrella del centenari de l’escriptor Joan Perucho. Així ho va anunciar Julià Guillamon, comissari de la celebració, en l’acte que va donar el tret de sortida a l’Any Perucho el passat 7 de febrer.

En la compareixença també hi van participar la Consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, i el director de la Institució de les Lletres Catalanes, Oriol Ponsatí-Murlà. A part, s’hi van detallar les diverses activitats que es faran durant aquest centenari i que es desenvoluparan a diversos racons de Catalunya.

Barcelona, Castelldefels, Gandesa, Morella, Figueres i, fins i tot, Madrid, seran alguns dels llocs on l’esperit de Perucho hi serà present en algun moment o altre d’aquest 2020.

Guillamon: un comissari particular

No podria haver estat un altre. A més de ser un dels màxims experts en la seva obra (li ha dedicat dos llibres), Julià Guillamon era amic de Perucho. Es van conèixer quan ell tenia poc més de vint anys. Acabava d’escriure un article sobre l’autor de Llibre de cavalleries i l’al·ludit va decidir convidar-lo a casa seva.

Joan Perucho i Julià Guillamon a Gandia, 1989

Des d’aquell moment va nàixer una llarga amistat que l’ha portat a ser una de les persones més indicades per aproximar-se a la figura de Perucho. Parlem amb ell per entendre millor el món que envoltava a aquest escriptor que, per consell d’Eugeni d’Ors, va guanyar-se la vida com a jutge.

Perucho: gastrònom, crític, escriptor

La de Perucho és una de les figures més polifacètiques de la cultura catalana del segle XX. En la seva obra hi trobem des de poesia fantasmagòrica a assajos sobre arquitectura. A més d’artista prolífic va ser pioner a l’hora de parlar seriosament de temes com el còmic o l’erotisme.

Destacat va ser el seu paper com a crític d’art a la revista Destino, des d’on va impulsar l’obra de pintors com Antoni Tàpies o Joan Ponç. Però això no va ser tot. És impossible parlar de Perucho sense mencionar la seva afició per gastronomia, àmbit on va excel·lir a través de les seves col·laboracions amb Nèstor Luján.

El Bram Stoker català

Des que l’irlandès Bram Stoker va publicar la seva novel·la més famosa l’any 1897, la imatge dels vampirs ha quedat lligada a la del comte Dràcula. Si pensem en aquestes criatures hematòfagues, no ens les podem imaginar en un altre lloc que no sigui la llunyana Transsilvània.

Image«Image» by Mexicaans fotomagazijn is licensed under CC BY-NC 2.0

Més enllà de les seves virtuts com a editor, crític d’art i gastrònom, Joan Perucho serà recordat per aconseguir traslladar als vampirs a ubicacions geogràfiques molt més quotidianes i no per això menys sinistres. Onofre de Dip, protagonista de Les històries naturals, actua a Pratdip (Baix Camp).

Aquesta versió nostrada del famós comte romanès presenta una característica molt pròpia en l’obra de l’autor barceloní. Aquí el vampir no és cap ésser pervers, sinó un home que se sent culpable i busca poder descansar en pau.

Tot i això, sembla que Onofre de Dip ha escapat del seu sepulcre. El podreu trobar donant tombs per Twitter.

Comments are closed.