Un viatge per la Barcelona de Lorca

NIL MONTILLA i ABEL VÁZQUEZ

“A Barcelona, Lorca va viure, va estimar i va patir”. Amb aquestes paraules resumia Víctor Fernández, periodista i expert en Federico García Lorca, la relació del poeta amb la capital catalana. Fernández, que a més ha estudiat a Dalí, Picasso i les avantguardes a Catalunya, va oferir una conferència dimecres a l’Ateneu Barcelonès sobre els estrets lligams que van unir el poeta de Granada amb Barcelona, commemorant així el 100è aniversari de la publicació del seu primer llibre de prosa, Impresiones y paisajes. Aquesta relació, però, és molt desconeguda, perquè en tota la ciutat només hi ha una placa en honor a l’autor del Romancero gitano, concretament al Teatre Goya, on Lorca va estrenar la seva primera obra teatral el 1927: Mariana Pineda. Tot i això, Fernández creu que Lorca «és visible a les llibreries, al teatre i entre els lectors», segons va explicar a Cetrencada.

Conferència sobre Lorca

Conferència sobre García Lorca a l’Ateneu Barcelonès.

García Lorca, però, va trepitjar per primer cop la capital catalana el 1925, quan va venir convidat pel seu íntim amic Salvador Dalí, a qui havia conegut a la Residencia de Estudiantes de Madrid. La relació entre els dos artistes ha estat molt investigada per Fernández, que va mostrar durant la conferència diferents documents, cartes i dibuixos que provaven el que va ser una profunda amistat que es va mantenir fins i tot després de l’assassinat de Lorca a mans d’autoritats franquistes. De fet, segons va explicar el periodista, quan Dalí es trobava a punt de morir i gairebé no podia parlar, la infermera que el cuidava només va ser capaç de distingir tres paraules: mi amigo Lorca.

Durant la conferència, Fernández va explicar una anècdota de Lorca relacionada amb l’Ateneu: tot i que encara no era conegut, el poeta va escriure una carta als seus pares explicant-los que l’Ateneu l’havia demanat que anés a Barcelona a llegir els seus poemes, però assegurava que la institució no li podia pagar el viatge per no haver rebut les subvencions. En realitat, es va tractar d’una invenció de Lorca perquè els seus pares li sufraguessin tots els costos a Catalunya, a Cadaqués, primer, i a la Ciutat Comtal, després.

Víctor Fernández, que a més és cap de la secció de Cultura del diari La Razón, ha publicat recentment un llibre on es recullen totes les entrevistes que Lorca va concedir al llarg de la seva vida. Moltes de les quals van ser a diaris catalans, com La Humanitat o El Mirador, cosa que també demostra la relació del poeta granadí amb Catalunya. Fernández va respondre a Cetrencada que la seva passió per Lorca ja ve dels seus pares:

Lorca va veure Barcelona com un símbol de modernitat i es va quedar enamorat de Les Rambles -al Teatre Principal va estrenar Doña Rosita la soltera o El lenguaje de las flores-. A la ciutat va gaudir de la seva amistat amb Dalí, visitant cafès i llocs de tertúlia del Paral·lel, i, segons Fernández, passant-ho malament al Turó Park per la por que li feien les atraccions.

A Barcelona, en paraules del periodista i expert en Lorca, el poeta “va tenir molts èxits”: va escriure molt, va rebre el caliu del públic amb l’estrena d’obres com Yerma i Bodas de sangre i es va rodejar de la intel·lectualitat catalana, que li va retre un sentit homenatge a l’Hotel Majestic -darrera residència de Lorca a Barcelona- l’any 1935. Tanmateix, Fernández va apel·lar a les autoritats de Barcelona perquè identifiquin “els llocs lorquians” de la ciutat i tinguin més visibilitat  en  els recorreguts culturals.

A més, el periodista es va lamentar que “no tenim ni la veu ni el cos” de García Lorca, perquè no s’ha pogut recuperar cap de les seves intervencions radiofòniques -de totes maneres, només queden dues persones vives que el coneguessin, però eren nenes i ara ja són molt grans-, i perquè el seu cos segueix a alguna de les fosses comunes de Granada a la qual va ser llançat amb molts altres represaliats pel bàndol sublevat durant la Guerra Civil. Segons va explicar Fernández a Cetrencada, abans de morir, Lorca va començar a escriure una obra coneguda com a Comedia sin título que era una declaració de principis sobre el teatre i que podria haver estat tota una revolució.

Tanmateix, el que sí ens queda d’ell són els llocs barcelonins on va gaudir i va patir, que ara podem conèixer gràcies a Fernández: els cafès del Paral·lel, els teatres, els hotels, i la Rambla de Barcelona, que Lorca va definir com «la calle donde viven juntas a la vez las cuatro estaciones del año, la única calle de la tierra que yo desearía que no se acabara nunca».

Comments are closed.