Un constant desafiament a la creativitat

ISAAC GARCÍA AUTILLO (@otvs_scxps)

Descarrega’t l’article en PDF

Els còmics de l’Impro Show ens fan partícips d’històries que s’escapen absolutament de la nostra racionalitat. Un camí per l’absurd, amb ràfegues de cohèrencia quasi casuals, que atreu, sorprèn i fa gaudir els assistents.

L’escenari del Teatreneu de Barcelona minuts abans de començar la funció desenvolupada pel grup teatral Planeta Impro. ISAAC GARCÍA

L’escenari del Teatreneu de Barcelona minuts abans de començar la funció desenvolupada pel grup teatral Planeta Impro. ISAAC GARCÍA

Queden deu minuts perquè comenci l’Impro Show. La litúrgia d’aquest singular espectacle s’inicia amb una petició per part dels artistes: abans d’entrar a sala cal escriure un títol, una frase, una ocurrència o un dubte a un paper petit i entregar-lo als quatre actors, que esperen mentre donen la benvinguda a l’entrada. Un d’ells sosté un recipient on recull totes aquestes idees dels espectadors que seran essencials durant el desenvolupament de la funció.

L’espectacle s’inicia amb l’aparició dels comediants pel passadís central del Teatreneu de Gràcia. Abans de començar l’espectacle, ja avisen: “Us demanarem que intervingueu, que pugeu aquí dalt i ens feu improvisar; però tranquils, sempre són els de les primeres files o els del passadís”. Mentre que els espectadors de les primeres butaques i els de la zona central assumeixen l’alta probabilitat que tenen de pujar a l’escenari, els còmics continuen explicant que ells fan un espectacle interactiu, és a dir, que la participació del públic és innegociable.

L’Impro Show es divideix en quatre parts. A cadascuna d’elles un dels actors presenta diferents jocs on els altres tres còmics, d’una manera o una altra, han de demostrar el seu enginy i la seva rapidesa mental construint personatges, situacions i històries. No hi ha guió. Tot s’articula en base a les suggerències del públic i l’humor que caracteritza els actors per abordar determinades situacions. Abans que s’iniciï cada prova, es llegeix un títol dels proposats pels espectadors que servirà de fil conductor durant tota l’escena. Però no tot és tan fàcil, ja que mentre parlen poden ser interromputs i obligats a reformular el que diuen, a canviar el seu temperament o a deixar inacabades les frases amb la intenció que un espectador les acabi per ells. Això els obliga a adaptar-se en mil·lèsimes de segon a una infinitat de contextos nous a cada moment.

DSC_0064

L’equip d’improvisadors del passat 12 de novembre. ISAAC GARCÍA

Al crit de “3, 2, 1… Impro!” els actors es traslladen a Londres, a l’Espanya del segle XVIII, a un laboratori a qualsevol lloc, sense cap altre propòsit que el d’anar encadenant ocurrències sobre la marxa, de forma espontània tot creant alhora personatges plens de matisos. Ni ells mateixos saben on els porta el diàleg, encara que d’una manera més o menys provocada, subtil i sublim, arriben a la idea inicial facilitada per l’espectador. El més important, però, és el camí que tracen per arribar-hi.

L’última part del show és la que dóna més joc. Un dels comediants agafa el recipient i llança enlaire tots els papers que no han sortit durant la funció. El terra de l’escenari es converteix en un mar d’idees esperant veure la llum. Així, a la darrera prova, els actors deixen les seves frases a mig construir i les acaben després d’ajupir-se i llegir un dels papers. Un joc simple que recorda el clàssic “telèfon trencat” i on els actors fan aparèixer els títols dels espectadors d’una manera desbaratada. Consisteix a deixar-se portar per aquest caos que per moments sembla que s’endreça, encara que és millor no buscar un sentit profund a tot plegat.

És una hora de constant desafiament a la creativitat dels actors combinada amb la participació dels espectadors: repte rere repte. Un espectacle imprevisible i sorprenent, que cada nit és únic i irrepetible. Un show que es fa sempre igual, però que sempre porta a llocs diferents… I és que mai se sap què pot sortir al pròxim paper.

Comments are closed.