Un 8-M amb molt de significat

Malena Ramajo (@malenaramajo)

Després de l’any passat, aquest 8-M es podia intuir la magnitud del dia que s’acostava. I efectivament, queda comprovat que el feminisme és aquí i no té cap intenció de marxar. A Barcelona la vaga no va tenir un gran seguiment  – llevat el sector estudiantil on la incidència va superar el 70% – però a la manifestació hi eren totes.

Segons xifres de la Guàrdia Urbana, a la marxa hi havia unes 200.000 persones, igual que el 2018, però tot i així a peu de carrer feia la impressió que eren força més. Sí és cert que l’augment en gairebé un quilòmetre en el traçat va permetre que la desfilada de les dones fluis molt més que fa un any, en que el Passeig de Gràcia es va quedar petit.

Els càntics i els centenars de pancartes fetes a mà per totes les dones són el millor reflex del moment que viu el moviment feminista i també una pista per saber cap a on va.

Festivitat

Una de les frases més populars, compartida per totes les xarxes socials durant aquest 8 de març ha estat una cita de la feminista Emma Goldman: «Si no puc ballar, la teva revolució no m’interessa.» Dit i fet, els balls i les cançons no van faltar a la manifestació. Un grup de dones animava la multitud amb versions feministes de cançons amb lletres originalment masclistes, com ara Bomba de King Africa o Que la detengan de David Civera.

Un sentiment internacional

El feminisme ha adquirit en els dos darrers anys una unió global com no s’havia vist abans. Les reivindicacions traspassen les fronteres i es fan sentir com una sola entre totes les dones. Entre els cants que van arribar aquest any a la manifestació de Barcelona es troba un dels que es van popularitzar a Argentina amb les protestes en favor de la legalització de l’avortament.

 “Ahora que estamos todas / ahora que sí nos ven / abajo el patriarcado se va a caer, se va a caer / y arriba el feminismo que va a vencer, que va a vencer”

Aquesta acabava originalment amb una altra frase: “aprueben este proyecto, que sea ley”, que representa el lema principal de la campanya pro-avortament. Tot i que aquí aquesta última frase no encaixa, la resta ha estat perfectament acollida.

Compromís intergeneracional

Una de les parts més emotives de la manifestació és veure dones grans al costat de noies molt joves, totes caminant amb orgull i determinació per una mateixa causa. Conscienciar i aconseguir la implicació de generacions tan dispars és una de les grans virtuts del feminisme. Així, mentre potser algunes se sentiran més identificades amb sentències com: “Sola o borratxa, vull arribar a casa” i altres amb el ja clàssic: “Manolo, Manolo, hoy cocinas solo”. Totes ho criden a l’uníson, perquè encara que no sigui una situació pròpia, al darrere hi ha un mateix sentiment de voler canviar-ho tot.

Reafirmació: ja som aquí

En una versió del clam popularitzat per la joventut catalana durant les manifestacions posteriors a l’1-O, “els carrers seran sempre nostres” a la manifestació es cridava: “els carrers seran feministes”. En un moment, una noia intentava canviar la versió, imposant un “són”, en comptes del “seran” i assenyalant el propi moment, en que els carrers eren plenament feministes. Al cap de poc temps la nova versió s’estenia i totes reafirmaven amb força l’evidència: “els carrers són feministes”.

 

Visió de futur

La majoria de cartells feien referència als temes que més presents estan entre la col·lectivitat de dones i que són els que impulsen amb més força aquestes concentracions: la discriminació per raó de gènere, els rols de gènere, la llibertat sexual, l’avortament, les violacions, etc.

Tot i així, també es fa evident que hi ha temes que encara no han entrat plenament a l’agenda feminista. Un grup de noies portava una pancarta que clamava: “Destruïm el patriarcat, no la terra”. Mentre ho cridaven no tenien tant de seguiment com altres frases. L’ecologia encara no s’associa amb un feminisme de futur que inclogui també la cura pel planeta.

D’altra banda, també hi ha temes que desperten grans controvèrsies, com és el cas de la prostitució. Mentre un grup de dones passejava pel cantó esquerra amb una pancarta demanant l’abolició de la prostitució, una altra les escridassava des del cantó dret: “el treball sexual també és treball, a veure si ens n’assabentem”. Enmig, una pancarta recordava que abans de tot: “Sororitat, germanes”.

Comments are closed.