TVE i el seu (des)interès pel feminisme

El programa ¿Cómo lo ves? convida Salvador Sostres, conegut pels seus polèmics articles masclistes, a opinar sobre l’assetjament sexual

CARLOTA RUBIO (@carlotarubio12)

Quan TVE va anunciar que un dels convidats al programa ¿Cómo lo ves? de Carlos Herrera dedicat a l’assetjament sexual era Salvador Sostres, la xarxa ja es va encendre. Comprensible, tenint en compte que el periodista compta amb un historial de frases cèlebres del nivell de: “un noi normal de 21 anys que està enamorat de la seva parella embarassada és normal que perdi el cor i el cap” (parlant d’un feminicidi l’any 2011). O també conegut pel seu moment de glòria en un descans d’un programa a Telemadrid, quan va ser gravat parlant de les vagines de les noies de 17 anys com “el lloc on hi ha la màgia, quan encara no fan olor a àcid úric”, com es pot veure en el següent vídeo:

Al programa (important remarcar que finançat amb diners públics i emès en prime time), Sostres seia acompanyat de Santiago Segura i Pepe Navarro en el sector masculí. Al davant, Isabel Gemio, Marta Robles i Cayetana Guillén Cuervo. La lògica de selecció de persones convidades, clarament més enfocada a l’espectacle que a fer qualsevol tipus de pedagogia útil sobre el tema, va aconseguir el seu objectiu: una hora de cridòria en la qual comentaris del tipus “la llei de violència de gènere espanyola és feixista” (Sostres, minut 12) van passar amb impunitat.

(Si no funciona el vídeo incrustat pots fer clic a aquest enllaç)

L’opinió de les tres dones del programa va ser constantment menystinguda pels seus companys convidats i pel presentador, els quals en nombroses ocasions les van interrompre de forma descarada. Demostrant la falta de coneixement o reflexió en l’àmbit, tant Pepe Navarro com Santiago Segura es van entestar a considerar l’assetjament una malaltia, anant en contra d’allò que les tres dones i el doctor en psicologia al qual consultaven en algunes ocasions (òbviament, home) no deixaven de negar. En una ocasió, Isabel Gemio el va interrompre per fer-li-ho notar, i la resposta de l’actor va ser cridar-li “ets irritant, i t’ho dic com si fossis un home, que sinó encara m’acusaran de micromasclisme” (minut 38). Aquest comentari, lluny de ser penalitzat de cap manera com es podria esperar, va portar als riures de Navarro, Sostres i Herrera; de fet, aquest últim va anar al costat d’una humiliada Gemio exclamant a Segura: “no et preocupis, jo la tinc continguda!”.

El to de broma entre els quatre homes va ser una constant. Fins i tot, va haver-hi moments d’espectacle públic de masculinitat en directe, quan Herrera va dirigir-se als altres tres homes per deixar clar que qualsevol d’ells no dubtaria en “arrancar el cap a qualsevol que gosés assetjar o molestar a les seves filles”. A continuació va explicar que ell ha educat la seva en “l’odi als homes”, ensenyant-li a “portar-los fermes perquè la prenguin seriosament”. No cal dir que els riures còmplices dels tres convidats no haguessin sigut els mateixos si aquesta intervenció hagués sortit de la boca d’una dona i no d’Herrera.

La patologització de l’assetjament no va ser la única irresponsabilitat que es va cometre al programa. Constantment es va posar sobre la víctima el deure d’actuar i denunciar davant qualsevol cas d’agressió (segons Guillén Cuervo, sempre amb bones maneres). Sostres va apel·lar en diverses ocasions a la subjectivitat a l’hora de decidir si una acció es tracta d’assetjament i, fins i tot, va “animar a tothom a no dir mentides”, al·ludint a les falses denúncies. Quan les dones van intentar respondre-li que el percentatge de denúncies falses és ínfim, van ser altre cop interrompudes.

Dins el despropòsit general, només la veu d’Isabel Gemio va destacar en la defensa d’una ideologia amb perspectiva de gènere, conscient de la desigualtat estructural. Això, però, li va fer guanyar-se les crítiques, insults i interrupcions constants dels seus companys masculins i, fins i tot, d’una part de l’audiència a les xarxes. Perquè el seu paper va fer que els homes se sentissin incòmodes i qüestionats, com passa cada cop que algú posa el feminisme sobre la taula. El moment de màxim surrealisme va arribar quan el mateix presentador del programa va aturar un principi de discussió entre Gemio i Sostres de forma taxant exclamant “no m’interessa gens un debat sobre feminisme”. Ni que ho digui, senyor Herrera.

Comments are closed.