Tot el que Passenger diu sense saber-ho

Dues hores abans que Passenger surti a l’escenari, el públic ja es prepara per entrar a la sala de Razzmatazz de Barcelona en motiu del 16è aniversari del Razzlive: un festival que acull diversos artistes durant els tres últims mesos de l’any. És diumenge 6 de novembre i el fred ja comença a arribar a la ciutat catalana. Els assistents, impacients, esperen que el cantant britànic els faci endinsar-se en una atmosfera càlida i emotiva, amb les seves cançons. I així, encara que sigui només per unes hores, aconsegueixin entrar en calor.

Michael Rosenberg és una d’aquelles persones que, fent quasi res, transmeten una senzillesa i simpatia que sempre destaca sobre la resta. I així com ell, la seva música. Els seus temes parlen d’amor, de moments vitals, del pas del temps i d’històries personals. Històries tan sorprenents com la seva: que, en qüestió de mesos, va passar de cantar pels carrers de Londres a ser conegut internacionalment. Des de llavors, ha creat un total de tres àlbums. El seu últim disc “Young as the Morning, old as the Sea” l’ha presentat sense perdre la seva essència de músic de carrer. Però, aquest cop ho ha fet de manera diferent: acompanyat per la banda Gregory Alan Isakov. Una banda que, en més d’una ocasió, l’ha deixat cantant en solitari, únicament ajudat per la seva guitarra.

Amb un estil que combina el pop-rock i el folk tradicional, Passenger ha evidenciat l’encant que caracteritza la seva veu demostrant perquè no hi quedava ni una sola entrada per vendre. Les 2.000 persones que formaven el públic no han deixat en cap moment de cantar, aplaudir ni emocionar-se. Combinant cançons de tots els seus àlbums, Rosenberg les ha anat presentant una rere l’altra detallant l’on, el quan i el perquè de cada una d’elles. I al ritme d’unes cançons molt riques melòdicament, ha anat avançant el concert fins arribar a la més esperada per a tothom. Les veus dels assistents han començat a entonar les primeres notes de “Let her go” donant peu al moment més màgic de la nit.

Well you only need the light when it’s burning low, only miss the sun when it starts to snow, only know you love her when you let her go” (Bé, només necessites la llum quan s’està consumint, només trobes a faltar el sol quan comença a nevar, només saps que l’estimes quan la deixes marxar) diu la cançó. En ella, parla de totes aquelles coses que sols sabem apreciar quan ja estan lluny de nosaltres. I és que Passenger és així: amb paraules simples parla de grans coses. Perquè, sense adonar-se’n, al cantar-la, també ha parlat del seu concert. Un concert que només valores a mesura que es van encenent les llums de la sala que el donen per finalitzat.

Comments are closed.