Torna a Barcelona l’efecte Tricicle amb el xou BITS

LAURA CUGAT (@LauCugat)

Descarrega’t l’article en PDF

“BITS, un espectacle digital en codi de gags trinari” és el lema de l’última proposta del grup humorístic Tricicle, que va començar a representar-se el 2012. Tricicle ha viatjat arreu d’Espanya amb la intenció d’incitar els espectadors a viure els gags i a riure sense mesura.

Tríptic de l'espectacle i membres del públic sortint al carrer encara amb la pantalla encesa. ALBA TARRAGÓ

Tríptic de l’espectacle i membres del públic sortint al carrer encara amb la pantalla encesa. ALBA TARRAGÓ

Multitud de llumetes de colors es mouen per sobre l’escenari del Teatre Poliorama de Barcelona. Dreta, esquerra, amunt i avall, no paren. Però no es mouen soles, no. Els encarregats de sacsejar-les a totes direccions són els protagonistes de la sessió: les tres ànimes de Tricicle. Llueixen una americana i uns pantalons pinçats, tot replet de leds que canvien de color i de posició en funció del que volen representar. Una veu narradora és el fil conductor de la sessió que manté el famós efecte Tricicle: representar el màxim a partir de sons i gestos sense l’ús de paraules.

Amb el cos atapeït de focus de llum, Joan Gràcia, Carles Sans i Paco Mir es converteixen en bits, petites partícules d’informació que fan possible que existeixi l’univers digital i tecnològic on ens trobem immersos. Tots els esquetxos giren al voltant de les noves tecnologies i es van succeint a cop de clic. Unes pantalles, que simulen les finestres d’un navegador d’Internet, serveixen per introduir cadascun dels gags. Aquest recolzament interactiu acompanya l’espectacle i el fa dinàmic i amè.

Entrada de la sala amb Paco Mir a la porta. LAURA CUGAT

Entrada de la sala amb Paco Mir a la porta. LAURA CUGAT

Representar sense paraules

Les dosis de riure comencen des del minut u. Les expressions facials, els gestos corporals i la compenetració que existeix entre els tres artistes són els ingredients que fan que l’audiència els aclami i rigui per qualsevol bajanada. En un dels primers episodis, apareixen els tres encorbats, amb perruques grises i ulleres de got: tres avis que ballen i es barallen amb les respectives crosses. Riures. Hi ha un esquetx on apareix un manifestant en contra del sistema amb un cartell que posa “No a tot” i un guàrdia que el renya. El policia tarda uns segons a canviar de faceta i fer-s’hi amic, congelant l’escena amb una selfie, moda que volen reflectir en varis dels esquetxos.

La pantalla projecta un xat entre dues persones parlant sobre un gos que està malalt. Joan Gràcia irromp vestit de negre amb un collaret dels típics que es posen als gossos perquè no es rasquin les ferides. És la primera ocasió en què l’absurd compta amb la participació del públic, que ha d’ajudar a en Joan a treure’s el collar. Més riures. Paco Mir apareix assegut a la taula d’un bar amb la companyia del seu mòbil. El cambrer, Carles Sans, va acumulant ràbia cada vegada que s’esforça per fer fora el client que no li fa cas obsessionat amb el telèfon. Seguidament, el gag del supermercat, un dels més llargs i elaborats de la funció. Les tres estrelles del teatre català es posen a la pell de tres ancianes franceses que van a comprar; la resta s’ha de veure en persona. Encara més riures.

Botigueta amb diferents articles Tricicle. LAURA CUGAT

Botigueta amb diferents articles Tricicle. LAURA CUGAT

Els dos últims gags: un èxit

La sessió es transforma en el càsting d’un programa de talents on els tres intèrprets assumeixen diferents papers. Els espectadors es converteixen en els jutges de la funció. Un individu que fa rap petant-se els dits, una parella de valents que fan màgia i dos que entonen el tema més famós de Paloma San Basilio són alguns dels candidats. Mir i Sans de bacó i Gràcia de botifarra, posen punt i final a l’espectacle, que dura uns vuitanta minuts. Fan publicitat del llibre Tricicle de la Z a la A, un compendi dels seus millors moments, que es pot comprar al vestíbul del teatre. Els actors van cap a la sortida i s’acomiaden del públic conservant encara un lleuger somriure piadós.

Després de treballar junts durant trenta-tres anys, han volgut exprimir al màxim el seu darrer xou repetint-lo a la seva ciutat preferida, Barcelona. Recomanen tornar-lo a veure perquè han fet importants canvis, sobretot millores dels materials de suport. Generar dosis de riure tot mofant-se de la realitat quotidiana ha sigut, des de sempre, la seva principal intenció, i encara ho continua essent. Llums, riures i emoció: benvinguts a BITS.

Els tres Bits: Joan Gràcia, Carles Sants i Paco Mir.

Els tres Bits: Joan Gràcia, Carles Sans i Paco Mir.

Joan Gràcia – 58 anys

Originari de Poble Sec i amant de la gastronomia, porta la direcció de la funció LíoIbiza al teatre Principal de Barcelona.

Carles Sans  60 anys

Va deixar Dret per dedicar-se al teatre. Ha fet diversos anuncis publicitaris i publica un article a El Mundo cada quinze dies.

Paco Mir 60 anys

Ha guanyat dos premis Max i ha produït diverses sèries de TV. Forma part de l’espectacle Allegro, que es va estrenar el 31 d’octubre.

Comments are closed.