Teranyina sindical contra les reformes educatives

ALBERT CADANET VILÀ (@albertcadanet) i JOAN ALEIX MATA (@joanaleixmata)

Descarrega l’article en PDF

L’oposició a les contínues lleis i decrets universitaris enforteix un moviment estudiantil de protesta molt ampli però encara amb camí per recórrer.

“Jo no faig vaga perquè no serveix de res”. En els últims anys, diversos decrets, lleis i reformes han volgut modificar l’educació d’aquest país. Ja fos per decisions de caràcter autonòmic, estatal o europeu, la comunitat educativa s’hi ha posicionat en contra i s’han vist mobilitzacions i vagues multitudinàries per tractar d’aturar-les.
Des dels sindicats d’estudiants sovint s’al·lega que aquestes reformes encareixen el preu de l’educació pública i per tant en restringeixen l’accés per als sectors amb pocs recursos. Tanmateix, l’adhesió i la participació del moviment estudiantil ha estat desigual i la majoria d’aquestes modificacions educatives s’han acabat aplicant. Així doncs, serveixen d’alguna cosa les vagues estudiantils?
Amb les dades a la mà, la resposta sembla clara: sí. El resultat més significatiu i recent és l’aturada de l’aplicació del decret 3+2 a les universitats públiques catalanes. Tot i així, des dels sindicats admeten alguns errors de plantejament estratègic en el passat. Marc Corominas, membre del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) defensa que l’enfocament de la lluita estudiantil emprat els últims anys ha aconseguit recollir més fruits.

SEPCfoto

Canvi d’estratègia
Fins ara, la majoria de sindicats es limitaven a oposar-se a les grans reformes educatives, proposades per l’administració que fos, ja que creien que empitjoraven les condicions dels estudiants. Es tractava de legislacions o decrets de gran abast, molt mediàtics però difícils de combatre per la seva dimensió. “Es podria dir que havíem pecat de maximalisme. Aquest tipus de reivindicacions poden aportar millores a llarg termini, però a curt termini no vèiem canvis i això podia provocar un desgast”, assegura Marc Corominas.
En vista d’aquesta situació, els principals sindicats d’estudiants van optar per un canvi d’estratègia. Des de fa aproximadament dos anys la línia que se segueix consisteix en resoldre problemàtiques de caràcter més local. Tal com comenta Aida Sanuy, integrant del SEPC a la UAB, “la millor manera perquè els estudiants es mobilitzin és aconseguir victòries, en comptes de plantejar coses que no tenen cap tipus d’efecte”.
En aquest sentit, és important que les demandes interpel·lin directament a la universitat per tal de poder fer pressió real. Des de fa dos anys, els grups mobilitzats han aconseguit canvis significatius que s’han traduït en millores per als estudiants.
Un exemple d’aquesta iniciativa s’ha posat de manifest a la Universitat Pompeu Fabra. Arran d’una sèrie de protestes el curs passat, des del SEPC es va aconseguir que augmentés el fons de beques propi del centre (de 25.000 € a 75.000 €) o bé que el pagament de la matrícula pogués fer-se fraccionadament.
Dissenyar el nou model educatiu
Altres sindicats com el Front d’Estudiants (FE), una organització estatal amb presència a Catalunya, també defensen millores estudiantils i aposten per resoldre problemàtiques locals. Javier Alcalà, coordinador del FE a Catalunya defensa aquest model: “De mica en mica podrem assolir victòries més grans fins que puguem fer propostes reals de millora de l’educació pública”.
En universitats de major dimensió, com la UB o la UAB, les assemblees de facultat són els òrgans amb més força per fer pressió. En aquest cas, els sindicats tenen la funció d’enfortir el moviment estudiantil i fer que les assemblees siguin útils. En paraules de Javier Alcalà, “l’objectiu d’aquestes lluites és crear teixit associatiu, aconseguir que els estudiants tinguin més capacitat organitzativa”.
De la mateixa manera es posiciona Paulina Ferrer, membre del SEPC de la UB: “La feina que fem és per enfortir el moviment estudiantil. La coordinació a vegades és difícil, però valorem de manera positiva la feina feta durant el curs”.
Malgrat que la composició del moviment és rotatiu, els sindicats pretenen obtenir prou força per encarar un futur fins ara inèdit. Sindicats com el SEPC tenen molt en compte el context històric i polític que viu actualment Catalunya.
En paraules d’Aida Sanuy, “cal treballar perquè el moviment estudiantil sigui més influent. Tenim una oportunitat d’or per dir quin és el model universitari que volem tenir de cara a la nova república catalana”.

 

Les xifres del moviment estudiantil

140.000 estudiants estan matriculats aquest any a les universitats públiques de l’àrea metropolitana de Barcelona.

20-100 estudiants: és la mitjana d’assistència o participació dels nuclis sindicals i assemblees a les facultats catalanes.

10.000 manifestants van assistir a l’última concentració dels sindicats en contra de l’aplicació del decret 3+2.

4 universitats públiques a l’àrea de Barcelona concentren la major part de l’activitat sindical dels estudiants.

 

Comments are closed.