TEDx: Qui som i on volem anar?

Roger Argemí

No és fàcil d’esbrinar la nostra identitat. Amb la intenció de provocar un wake up call, un canvi en els assistents, la segona edició de les xerrades TEDx a la Universitat Pompeu Fabra va convidar a la reflexió. Una reflexió sobre l’ADN de les persones en el sentit més ampli, passant tant per les limitacions de l’ésser humà com pels progressos científics que canviaran el nostre futur.

El matí del 2 d’abril va començar amb un viatge cap al passat més recent. Mitjançant “trucs de màgia”, Jordi Camí, director de la Fundació Pasqual Maragall, va ensenyar que la memòria a curt termini és fràgil. De fet, només emmagatzemem una petita part de l’essència dels fets que vivim. Això comporta que no puguem recordar més 7 paraules d’una llista, i que ens equivoquem a l’hora de reconèixer els detalls d’una experiència traumàtica. Omplim les llacunes amb imatges estereotipades de la realitat.

IMG_7787

Jordi Camí, posant a prova els assistents per exemplificar «La fragilitat de les memòries»

I justament els estereotips i els símbols van estar molt presents la xerrada de la Isabel Tanco. “Pensem amb paraules o amb imatges”, comentava l’estudiant de Pedagogia. Tot i això, som més que imatges i paraules. Davant la impossibilitat de definir-nos completament amb aquests símbols, va convidar a pensar en la vida més enllà de les etiquetes. A no donar-hi tantes voltes i viure sense preocupar-nos de qui som nosaltres mateixos i les nostres circumstàncies.

Tot seguit va venir la Lauren Singer. Projectada a la pantalla de l’Auditori de la Facultat, va explicar la seva manera de ser, la seva identitat pròpia. Va demostrar que és possible viure generant quantitats mínimes de brossa, i que convé pel futur del planeta. De la mateixa manera, l’últim expert del matí va ser el científic Marc Güell. El professor i investigador de biologia va demostrar com els humans ja som capaços de modificar-nos genèticament, i com això marcarà el futur de l’espècie.

De cop i volta, em vaig adonar que durant aquella estona els assistents havíem passat de recordar el pretèrit a mirar cap al futur. Amb ulls que transmetien il·lusió, però també preocupació per saber qui som i on volem anar com a societat.

IMG_7799

Marc Güell, explicant la importància de la genètica.

Comments are closed.