YouTube: els secrets d’un negoci en auge

Els creadors de contingut amb més seguidors poden arribar a cobrar milions d’euros

Alba Ríos i Nora Tarnow

Ja fa temps que YouTube va aparèixer a les nostres vides. Aquesta plataforma ofereix pràcticament de tot: des de vídeos de gatets fins a ressenyes de llibres i videojocs, tutorials de maquillatge, receptes de cuina… Són molts els youtubers que poc a poc s’han obert pas en aquest món i s’han convertit en tot un èxit: AuronPlay, El Rubius, Las Ratitas, Dulceida, Paula Gonu…

Però, com funciona realment aquesta web que actualment compta amb més de 1.800 milions d’usuaris actius? Pot una persona guanyar-s’hi la vida? Segons Virgina Wassmann, cap de premsa de l’Àrea de Negoci de Youtube a Espanya els creadors de contingut tenen cinc formes d’obtenir diners amb el contingut de YouTube: a través dels ingressos publicitaris, dels membres del canal, del marxandatge, del ‘super chat’ i del YouTube Premium. La publicitat és actualment la principal font d’ingressos dels youtubers.

Però no tots els youtubers poden cobrar pel simple fet de penjar contingut a la plataforma: hi ha una sèrie de requisits que han de complir per habilitar la monetització dels seus vídeos. La primera condició és pertànyer al Programa Partners. Per formar-hi part s’ha de tenir un mínim de 1.000 subscriptors al canal i haver penjat més de 4.000 hores de vídeos públics en els últims 12 mesos. També s’han d’acatar les polítiques de monetització de Youtube que tenen a veure amb el tipus de contingut que s’ofereix als espectadors.

Un altre aspecte que sovint els consumidors de YouTube no coneixen és si els youtubers trien els anuncis que apareixen als seus vídeos o si es tracta d’un procediment aleatori. Tota la propaganda que apareix a YouTube es tria automàticament en funció de diferents factors com les metadades (el títol que s’escull pel vídeo, per exemple) i tenint en compte si el contingut és adequat pels anunciants. Gràcies a programes associats a la plataforma com l’AdSense és possible que els youtubers bloquegin anuncis per a que aquest no apareguin al seu canal. Ho poden fer d’un anunci en concret, d’un anunciant o d’un conjunt d’anuncis segons la temàtica de que tractin. Un darrer mecanisme per tenir més control de la publicitat és l’opció que va sorgir al 2019 de col·laborar directament amb els anunciants.

A part del contingut, també es pot triar la forma en la que apareixen els anuncis. Els creadors poden triar a quins vídeos volen tenir publicitat i com volen que aparegui (superposats, saltables, no saltables, etc). Quants més formats s’habilitin, més possibilitats hi ha d’augmentar els ingressos. A més, si la durada del vídeo és superior als 10 minuts, poden col·locar-se pauses publicitàries a mesura que l’espectador està consumint el contingut. Aquestes pauses poden situar-se de manera automàtica o manual i triar exactament en quin segon apareixeran.

Aleshores, guanyen molts diners? És impossible conèixer amb exactitud els ingressos dels youtubers perquè entren en joc molts factors diferents. També depèn de la popularitat del youtuber. El que sí que sembla és que cada vegada es cobren més diners segons la revista Forbes. Alguns exemples dels youtubers millor pagats durant el 2018 és el de PewDiePie amb 91,5 milions de seguidors que va recaudar 15,5 milions de dòlars i el de Ryan ToysReview que amb tan sols sis anys compta amb 23,7 milions de seguidors i va tenir uns ingresos d’11 milions de dòlars.

Nens youtubers

Un altre fenomen que és molt comú veure avui dia és el dels ‘nens youtuber’: canals protagonitzats per menors d’edat, a vegades acompanyats pels seus pares, que sovint es graven obrint regals -’unboxings’- i jugant amb ells. També fan reptes, dances, manualitats, mostren el seu dia dia… Tot per atraure a una audiència cada vegada més gran de nens i adolescents. Canals com ‘Los juguetes de Arantxa’ i ‘MikelTube’ causen furor entre els més petits. Normalment, aquests canals comencen sent un joc pels nens, com una mena de hobbie on volen imitar als youtubers que veuen, però s’acaben convertint en una font d’ingressos per tota la família.

I qui protegeix a aquests menors? És legal que els pares es lucrin a través de vendre la imatge dels seus fills? “Els consentiments vinculats als drets dels infants els exerceixen els pares, per tant són ells qui prenen totes les decisions. Només si hi ha abusos per part d’aquests poden actuar les autoritats: que els pares forcessin als seus fills a fer vídeos seria explotació, per exemple, i si hi ha explotació hi ha abús”, afirma Rafael Bustos, professor de Dret de la Informació a la Universitat Pompeu Fabra. “Per tant, aquests vídeos, que es pengen amb el consentiment dels pares, es publiquen legítimament. Però que passa amb aquestes imatges quan els nens es fan grans i volen retirar-les? Aquí existeix un buit legal perquè el nen no podria fer res, ja que quan aquestes imatges es van penjar eren legals”.


Els consumidors més joves de YouTube

YouTube Kids ofereix contingut destinat als menors de 12 anys amb un sistema de control parental i filtratge de vídeos. De fet, els creadors de contingut d’aquesta plataforma han de marcar si el seu canal està destinat a un públic infantil o no per facilitar la tasca a l’algoritme.
Segons un estudi de Webedia els preadolescents (11 a 15 anys) són els usuaris més freqüents de YouTube. Un 85% dels enquestats consultava aquesta plataforma almenys una vegada al dia.
I què miren tantes hores? Dibuixos animats, videojocs, covers de cançons, manualitats i reviews de joguines són les principals temàtiques.
Sobretot hi ha una obsessió d’infants que consumeixen vídeos d’altres nens i nenes youtubers. El contingut els arriba de més aprop al tenir aproximadament la mateiixa edat. Poden identificar-se i agafar-los de referents.


Read more

L’engany del Terraplanisme

Un reportatge de Rut Font i Olma Giró

L'ENGANY DEL TERRAPLANISME
Read more

El nou horitzó del Copyright

Maria Alba (@albadeapellido) /Julia Hernández (@juliahponz) / Joana Maestre (@joanamccc) / Marc Vilajosana (@Marc_Vilajosana)

Descarrega l’article en PDF

1 de juny de 2019. La Laura és a Madrid. Allà, el seu equip de futbol preferit disputarà la final de la Champions. La Laura va preparada: ha buidat la memòria del mòbil per omplir-la de fotografies. El seu Instagram s’omplirà de vídeos i imatges on es xuten faltes, es canten gols o se celebra la victòria.
Aquesta situació pot convertir-se en impossible aviat. Ho serà si s’aprova la nova directiva europea sobre drets d’autor que, entre d’altres coses, protegeix els esdeveniments esportius. Això suposarà que no podrem compartir per les xarxes imatges de, per exemple, un partit de futbol.
Encara que ja existeix una llei que protegeix els autors, aquesta nova proposta busca incloure més obres protegibles i reforçar els drets ja existents incloent-hi més restriccions.

 

Votacions Copyright Parlament Europeu

Els europarlamentaris espanyols van votar majoritàriament a favor de la nova Directiva sobre Drets Humans. En aquest infogràfic, expliquem què ha votat cada partit. Infogràfic: Eloi Puigferrer (@EloiPuigferrer)

És important remarcar la provisionalitat d’aquesta directiva: el text que es va aprovar el 12 de setembre de 2018 és una variant de la proposta original de la Comissió Europea, modificada amb les esmenes del Parlament Europeu.
El text final encara pot canviar, de manera que res és definitiu. Després d’una negociació entre la Comissió Europea, el Parlament i el Consell, es farà una votació ja definitiva el gener de 2019.
Aquesta nova llei ha tingut molta repercussió des del juliol, quan la proposta inicial va ser denegada al Parlament Europeu després de la forta resistència a les xarxes. El nou text ha intentat corregir els articles més polèmics, però encara ha rebut fortes crítiques. De tota la llei, destaquen dos articles per ser els que més polseguera han aixecat: l’Article 11 i l’Article 13.

 

 

Pagar per enllaçar

L’Article 11 de la directiva reconeix a les editores de premsa el dret d’autoritzar o prohibir l’aparició dels seus articles en format digital a qualsevol plataforma. Aquest article va dirigit especialment als agregadors de notícies, plataformes en línia que es dediquen a recollir notícies i enllaçar-les al seu portal.
El problema que vol solucionar la nova directiva és el fet que aquests agregadors ingressin diners per publicitat a costa de les editores de premsa, que són les que han produït el contingut.

 

Agregador Notícies Google News

Google News és un dels principals agregadors de notícies que es veure afectat per la nova Directiva Europea

A la pràctica es vol imposar un cànon. És a dir, els agregadors hauran de pagar una quantitat determinada de diners a les editores de premsa per enllaçar els seus continguts. Aquest dret expirarà passat un any de l’1 de gener següent a la publicació del contingut.
Així doncs, per què ha generat polèmica aquest article? El principal temor és que aquesta mesura afecti també a l’usuari. És a dir, que haguem de pagar per enllaçar continguts de premsa.
En principi, això no hauria de passar. Les esmenes que va aportar el Parlament Europeu limiten el rang d’aplicació de l’article, deixant exclosos els usos privats legítims i no comercials d’articles de premsa. El principal repte d’aquesta directiva serà traçar una frontera nítida entre usos professionals i no professionals.

 

Filtres de contingut

D’altra banda, l’article 13 augmenta la protecció dels continguts amb drets d’autor compartits en línia. A partir d’ara, seran les grans plataformes, com Youtube, Facebook o Instagram, les responsables dels continguts que els seus usuaris pengin a la xarxa.
Aquestes es veuran obligades a adquirir llicències d’ús sobre tot producte amb drets d’autor, i en cas que el titular dels drets es negui a concedir-la, la plataforma haurà de controlar que les seves obres no estiguin disponibles.

 

Logo copyright drets d'autor
Com ho faran? Probablement, a través d’un sistema automatitzat que bloquegi prèviament a la seva publicació aquells continguts que violin els drets d’autor. És un sistema similar al Content ID que fa servir Google a Youtube, però potenciat.
El problema, però, és que aquests algoritmes no seran capaços de diferenciar l’ús legítim dels drets d’autor -com la paròdia, la crítica o els usos acadèmics- dels no legítims, com la reproducció d’una pel·lícula sencera. Molta gent s’ha preguntat si això és la fi dels mems.
Per evitar això, el Parlament ha fet incloure mecanismes de revisió humana perquè els usuaris afectats per la censura puguin defensar l’ús legítim dels continguts.
La implementació d’aquests algoritmes suposa una gran despesa per les empreses. És per això que s’han exclòs les PIMES i microempreses d’aquesta mesura (empreses amb menys de 50 treballadors i una facturació anual menor de 10 milions d’euros).

 

Resistència a les xarxes

Arreu d’Europa ha anat creixent el moviment #SaveYourInternet, una campanya gestionada per la coalició Copyright for Creativity. #SaveYourInternet vol evitar que Internet es converteixi, segons ells, en una altra televisió sota el control d’empreses privades. L’objectiu del moviment és preservar la llibertat d’expressió i la informació en l’era digital.
Un dels aspectes de la nova directiva que més critiquen és l’Article 13. Segons els promotors de la campanya, no millora la vida dels creadors de continguts.

 

Manifestació Viena #SaveYourInternet

Manifestació a Viena a l’agost de 2018 en contra de la nova directiva europea sobre drets d’autor. Fotografia: Karola Riegler

A més, denuncien que fa malbé la diversitat i la creativitat a Internet. Això és degut al que ells anomenen màquines de censura, que no entenen de subjectivitat.
#SaveYourInternet considera que aquesta llei deixa de banda la petita empresa per passar a mantenir els monopolis. Només grans plataformes com Youtube -amb el seu Content ID- podran permetre’s aplicar aquest filtre.
Les prediccions de futur del moviment no són gaire optimistes. Creuen que les empreses digitals seran cautes i bloquejaran en excés per evitar penalitats. Això impossibilitarà la reclamació a les víctimes de l’eliminació arbitrària.

 

Els youtubers, preocupats

Un dels col·lectius que es veurà greument afectat són els youtubers. Parlem amb un dels creadors d’El Canal Random, dedicat a crítiques de cinema o videojocs. Tot i que Youtube encara no els ha donat cap resposta oficial, imagina canvis legals a la plataforma. “Haurem de canviar la forma de fer els vídeos, o bé fer els mateixos, però de pel·lícules no subjectes a drets d’autor”, esmenta.

 

Si s’aprova la llei, els youtubers hauran de canviar la forma com fan els seus vídeos

 

Carles Caparrós, de El Canal de Korah, creu que la nova llei no modificarà gaire el funcionament actual de Youtube. “Quan et crees un canal, et fas responsable de tot el que hi penges i declares que tot el contingut és de creació pròpia”, afirma el youtuber, de manera que aquest filtre ja està actiu.

 

El Canal de Korah es dedica a doblar continguts com sèries o pel·lícules, subjectes a drets d’autor

El Canal de Korah es veu molt afectat per aquestes polítiques, ja que es dedica a doblar vídeos virals. “El dret de paròdia, que està molt ben definit als Estats Units, a Espanya és molt més difús”. Per evitar la desmonetització, ha trobat una solució: convèncer a les marques perquè paguin la llicència dels clips que dobla.
De moment, sembla que el futur de Youtube és incert. El bloc oficial dels creadors de la plataforma escriu en el seu article Why creators should care about European copyright rules que l’Article 13 minva la llibertat creativa, i que tindrà greus conseqüències pels fans, la comunitat i els ingressos dels creadors.

 

De totes maneres, recordem que aquesta directiva no és definitiva. Caldrà veure si els articles més importants sofreixen canvis o romanen igual. Tot i això, hi ha molts indicis que ens fan pensar que aquesta nova llei suposarà un canvi profund en el panorama digital.

Read more

Els versos millennial

Una nova generació d’artistes protagonitza un fenomen poètic que neix a les xarxes socials.

Read more

Gravar un vídeo des de l’habitació de casa i arribar a quinze milions de visites

Fins ara es podien moure a grans masses de gent sortint per la tele, essent cantant o actor o un triomfador en l’esport. En aquests últims anys un nou model de ‘influencer’ ha nascut per quedar-s’hi. Així ho considera la revista Time que ha inclòs en la seva llista de futurs ídols mundials per a les pròximes generacions el youtuber espanyol El Rubius. Vegeu ací un dels vídeos d’El Rubius que ha tingut més visites a la xarxa (més de 15 milions):


Més seguidors que Beyoncé o Lady Gaga

El Rubius compta amb més de 21 milions de seguidors en YouTube, més que la mateixa Beyoncé o Lady Gaga. En els seus vídeos surt ell mateix jugant a videojocs des de la seva habitació a Madrid. Sílvia Sivera, docent de periodisme i escriptora del llibre El màrqueting viral comenta que des de fora és molt fàcil dir que El Rubius no fa res però que el que és evident és que té alguna cosa que enganxa a la gent. Afegeix que «no fa res d’important però a la gent li importa el que fa».

El Rubius guanya diners per les visites que té a YouTube però, realment podrà viure en un futur del què fa actualment? Sivera opina que en un futur El Rubuis es reinventarà i s’anirà adaptant al seu públic, ja que tant ell com els seus seguidors aniran creixent. A més a més, afegeix que El Rubius ha creat un model de negoci, és una estrella en aquest moment i està molt patrocinat.

Publicitat: subliminal o no?
El Rubius també té ingressos de grans marques com Pepsi o McDonald’s, que el contracten perquè els seus productes apareguin als vídeos que publica. Respecte això, Sivera explica que s’ha obert un debat sobre la informació que cal fer arribar al consumidor: fins a quin punt és coneixedor dels elements publicitaris que hi ha en cada vídeo? Com sap que aquell comentari o aquella jaqueta no són un anunci? De moment, el debat és obert.

Sivera conclou dient que el boom Youtuber és un fenomen que ha fet que els seus protagonistes enganxin a la gent, no té més explicació. A la gent li agrada el que fan i per això els segueixen.

L’esntrevista amb Sílvia Sivera forma part d’un gran reportatge sobre la viralitat a internet que es publicarà a Cetrencada els pròxims dies.

Read more

«No busco seguidors, el meu objectiu és cantar-li a Déu»

MIREIA MOLES (@mmoless) i JENNY NAVARRO (@jennyynavarro)

Descarrega’t l’entrevista en pdf

L’Oriol té 26 anys, és de Sant Esteve de Palautordera (Vallès Oriental) i de carrera, educador social. L’any 2007 va obrir un canal de YouTube, en veure que a Catalunya, pel que fa a Església, estava poc utilitzat. La seva vocació? Difondre i ensenyar cançons cristianes.

··· Cantes més per fe o per vocació musical?

··· Jo per fe no ho faria; no crec que una cosa com l’art hagi de fer-se exclusivament per això. És cert que algunes vegades m’ha fet mandra anar a missa o anar a cantar a dues misses en un mateix dia, i si ho acabo fent és per fe. Però fora d’això, no. Tot i així, no és només cantar. Quan estic cantant també estic resant. Hi crec, ho visc.

··· Com selecciones les cançons que penges a YouTube?

··· No selecciono, pràcticament ho penjo tot. Totes les que conec, les penjo. Només n’hi ha una o dues que no m’agraden gens i no les he penjat.
De fet, hi ha un parell de penjades que no m’agraden. Però com que sé que a altres persones els pot agradar o servir espiritualment, les penjo. Si ho hagués de fer per mi mateix, no ho hauria penjat. [bit.ly/1UnsmgN]

··· Què hi podem trobar, llavors, al teu canal?

··· Ara estic en una època en què ja he penjat moltíssimes cançons. Sobretot algunes que tenen uns 40 anys, quan hi va haver un gran auge de la música cristiana.
Actualment n’estic penjant algunes que trobo més modernes, sobretot d’angleses que m’agraden i les tradueixo al català. Són versions que estan molt de moda a Amèrica.

··· Als Estats Units hi ha més cultura musical cristiana?

··· Hi ha una cultura diferent. Viuen la religió d’una manera més pública: només fa falta veure que allà, un polític surt a parlar i ja dóna les gràcies a Déu. A Catalunya la religió es guarda només per a la parròquia o casa teva. Hi ha molta gent que fora d’aquest àmbit s’avergonyeix.
Allà això no passa, i si portes un amic en cotxe i li poses una cançó que parla de Jesús ho veurà ben normal. I precisament per això als Estats Units el pop cristià omple estadis de futbol, ja que la religió es viu de manera més oberta. Aquí tot això és gairebé impensable.

··· Llavors, t’has plantejat mai marxar allà?

··· No, mai. No busco seguidors, el meu objectiu és cantar-li a Déu. Com que sóc català, vull fer-ho en el meu idioma, perquè és amb el que em sento més còmode. Si canto en català ho faig d’una manera molt més profunda. Si ho faig en castellà, no ho visc tant. Per això no em plantejaria marxar als Estats Units.

··· No vius de la música, doncs?

··· No, per a mi la música ara mateix és un hobby. Però si Déu vol d’aquí no massa potser formarà part de la meva feina. Amb la meva dona estem preparant un projecte dins de l’Església que consistirà a ajudar nens que ni estudien ni treballen, combinant-t’ho amb la música. Arran d’això tindria més temps per dedicar-me a les cançons.

··· Quin creus que és el teu paper dins del cristianisme?

··· Considero que com a cristià haig de mirar quins dons tinc, perquè no són meus: me’ls ha donat Déu.
Dedico el meu temps a cantar i faig servir plataformes com Youtube perquè arribi a tothom i de manera gratuïta. Utilitzo el do que Déu m’ha donat i, a la vegada, faig un bé als altres, perquè quan escoltin la cançó puguin apropar-se a Déu. Això em fa molt feliç.

··· I en l’àmbit menys musical?

··· Tinc una vocació de matrimoni: m’he casat i m’agradaria tenir fills i educar-los en la fe cristiana. Però també sento una vocació de formació; per això ajudem els joves en risc d’exclusió. Estem col·laborant amb un noi que està en un centre de menors i no ens tanquem a obrir-nos als altres: volem formar una família d’acollida.

 

Worship.cat: traduir música d’anglès a català

L’Oriol també forma part del projecte worship.cat. El van formar fa un any un grup de cantants i músics cristians, sobretot joves, amb la voluntat de traduir cançons americanes al català. Poden finançar-se gràcies al Secretariat Interdiocesà de Joventut, una plataforma de l’Església dedicada afrontar les despeses d’accions destinades als joves de l’Església. Ara bé, ells no cobren: tots els diners serveixen per pagar els mitjans tècnics de gravació.
www.worship.cat

Read more

Anna Gorse: «Penso en la cançó que vaig escriure i és de color rosa pal»

EVA RUZ (@evars21) I ROCÍO DÍAZ (@rocidiaz92)

Descarrega’t aquest article en PDF

Des de fa uns anys, YouTube s’ha convertit en un nou suport audiovisual equiparat a la televisió. Replet d’una multitud de continguts sense horaris, hi ha persones que s’hi han fet un espai. El fenomen youtuber està en alça i promet. Anna Gorse n’és un exemple.

Entrevista_DiazRuz

Anna Gorse rere la pantalla de YouTube, en un lloc emblemàtic de Barcelona. ROCÍO DÍAZ I EVA RUZ

Per què vas començar a YouTube?
Això m’ho pregunto cada dia quan em desperto: “Per què havia begut tant aquell dia?”. Crec que volia trobar un mitjà que no pogués ser alterat, un lloc en què només jo pogués decidir què fer i com fer-ho. Però sobretot vaig començar per la música.

Tens més de trenta mil cinc-cents subscriptors. Què se sent al saber que hi ha tanta gent interessada en el que dius?
Desconcert i respecte. Quan vaig arribar a cinc-cents, la meva mare em deia: “Imagina’t cinc-centes persones davant teu, escoltant-te”. Si abans ja era difícil, ara no puc concebre que trenta mil persones m’estan mirant. És més gent de la que cap al Palau Sant Jordi.

Molts youtubers canvien els seus continguts quan aconsegueixen molts subscriptors. Creus que una xifra podria suposar-te aquesta pressió?
Si ara arribo a casa meva i tinc seixanta mil en comptes de trenta mil continuo sent la mateixa persona. Faig el que faig perquè sóc qui sóc, així que no podria fer res diferent.

Estudiaves Indústria Musical. Per què en passat?
Vaig començar els estudis a Barcelona, però vaig deixar-los un temps per dedicar-me a fer el que m’agrada. Aquest és el moment ideal per fer front a les oportunitats que se’m presentin. Sempre ets a temps per acabar els estudis.

Per tant, t’has arriscat per la música. T’agradaria dedicar-t’hi?
M’encantaria.

Així doncs, si haguessis de triar entre triomfar a YouTube o en la música, per què et decantaries?
Sense cap mena de dubte, em quedaria amb la música. És el que vull. Per això enfoco el meu canal tot el que puc a la música. Sé que és un món difícil, però és el meu màxim desig.

Què creus que busca la gent a YouTube?
La gent vol empatitzar o entretenir-se. O les dues coses.

És per això que combines vídeos d’humor amb temes seriosos?
Tots necessitem una mica de cada. Crec que ha de ser possible un dia penjar un vídeo fent bromes amb amics i, el següent, parlar de qüestions serioses.

Aleshores, què busques tu a YouTube?
Intento transmetre coses i donar visibilitat a certs temes. Vull dir a la gent: “Això és que hi ha i ho heu d’acceptar. Aquest és un punt de vista diferent, i no has de compartir-lo però sí respectar-lo”.

Tens vídeos parlant de la discriminació sexual i el bullying.
La gent ha de ser conscient d’alguns problemes de la societat actual. L’experiència personal pot ajudar algú que està a casa i no sap que li està passant el mateix que a molta gent. És per això que, a part d’entretenir, em sento amb l’obligació moral de parlar de qüestions d’aquest tipus. Mai se sap a qui pots estar ajudant.

També toques el tema de la sinestèsia. Com et vas adonar que et passava això?
Tenia catorze anys i estava preparant una maqueta. Li anava ensenyant les instrumentals a la meva mare i hi havia una que no em convencia del tot. Li vaig dir: “A aquesta melodia no li queda bé aquesta lletra, perquè aquesta cançó és blau elèctric i groc”. Em va mirar amb una cara estranya i em va dir que la cançó només sonava.

Així doncs, per a tu no resulta estrany?
Fins que la meva mare no va reaccionar així jo no m’havia plantejat que no pogués ser una cosa normal. És involuntari. Penso en la cançó que vaig escriure fa uns dies i la veig rosa pal; penso en la que vull gravar pròximament i és de color violeta. No puc evitar-ho.

En un vídeo dius que som massa joves com per no fer bogeries. Quina ha estat la teva major bogeria?
La veritat és que sóc molt de fer bogeries quotidianes, de pensar en una cosa i fer-la d’immediat. Una d’elles va ser venir a viure a Barcelona d’un dia per l’altre. Però la meva major bogeria, sens dubte, ha estat entrar a YouTube i que hagi passat tot això.

Fugir de la raó i seguir els impulsos

Amb tan sols vint-i-dos anys, l’Anna viu sola a Barcelona, lluny de la seva família a Galícia. Fa quatre anys va visitar la ciutat  per anar a una festa i, sense pensar-ho, va acabar matriculada en una escola de música. Tres anys després, ha fet una pausa per dedicar-se a allò que l’apassiona: la música. Ara està bolcant els seus esforços en un disc que sortirà al maig. La seva experiència li ha ensenyat a deixar-se endur per l’espontaneïtat.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies