La ‘guerra del narco’ deixa 60.000 despareguts a Mèxic

Les xifres dupliquen les de la dictadura militar argentina

El Govern de Mèxic ha presentat les seves dades de desaparicions, estat per estat. En total, 61.637 desapareguts, el 97% durant aquesta dècada llarga des que el govern de Felipe Calderón va emprendre la lluita contra els càrtels de la droga que condiciona la vida mexicana. Aquest particular conflicte civil duplica les xifres d’El Proceso argentí, la dictadura militar que va deixar 30.000 desapareguts entre 1976 i 1983.

Més d’una dècada de violència entre Govern i narcotràfic

A banda de les desaparicions, a finals de 2019 el govern de López Obrador va confirmar entre 2.900 i 3.000 morts cada mes. Una xifra que estabilitza la tendència a l’alça en l’última dècada. Mèxic no està en guerra, però fa més de deu anys que es troba en el punt de mira. Aquesta particular batalla de l’Estat contra la droga va començar amb la legislatura de Felipe Calderón (2006-2012) i va continuar durant els anys d’Enrique Peña Nieto (2012-2018). Dos mesos després d’arribar al govern, Calderón va instar les forces armades mexicanes a operar contra els líders dels càrtels. Peña Nieto seguí la mateixa estratègia. Els càrtels van rebre un cop fort, però els buits de poder van obrir una nova etapa de violència entre diverses faccions del narcotràfic. 

López Obrador: “El ‘Chapo’ tenía el mismo poder que el presidente”
Andrés Manuel López Obrador, president de Mèxic.
Sáshenka Gutierrez / EFE
La Vanguardia

Quan López Obrador va establir el seu govern el 2018, un dels objectius marcats fou «abraços en comptes de bales». S’havia decidit no atacar els líders dels càrtels, a diferència dels anteriors governs, per evitar reaccions més violentes. López Obrador (AMLO, com l’anomenen els mitjans americans) aposta per erradicar les causes de la violència a través de reformes en economia o educació. No obstant això, al juliol el Govern va crear la Guardia Nacional, un cos policial que ha protagonitzat les darrres intervencions en la guerra del narco. Sectors crítics amb López Obrador han acusat que, en comptes de canviar l’estratègia, la creació de la Guardia Nacional suposa un acció més semblant al discurs de Calderón.

El Mèxic dels càrtels

Els estats de Chihuahua, Sinaloa i Durango són el triangle d’or de la violència mexicana i és on es produeixen la majoria de desaparicions. Els càrtels s’hi estableixen perquè les muntanyes protegeixen les plantacions i el trànsit de droga i armes de les incursions governamentals. Gran part del territori el controla el càrtel de Sinaloa, l’organització de cultiu i distribució de drogues més potent de Mèxic i una de les més influents a nivell internacional. El seu cap, Joaquín “el Chapo Guzmán”, va ser detingut el 1993; no obstant això, és l’únic pres que ha aconseguit escapar dues vegades d’un centre de màxima seguretat. Actualment, compleix la seva condemna a Nova York, havent admès l’assassinat d’entre 2000 i 3000 persones. La seva vida ha inspirat l’argument de més d’un telefilm, però la influència del càrtel i el seu conflicte amb el càrtel de Jalisco Nueva Generación -així com amb el mateix Govern de Mèxic- és molt real. 

Resultat d'imatges de mapa estados mejico
Chihuahua, Sinaloa i Durango són el triangle d’or de la violència mexicana.
Pinterest

De fet, la detenció per part de la Guardia Nacional d’el fill d’“el Chapo”, Ovidio Guzmán, va ser motiu de dues jornades d’enfrontament entre militars i partidaris del càrtel a Culiacán (Sinaloa), l’octubre de 2019. No és l’únic episodi de violència massiva als carrers relacionat amb el crim organitzat. El passat novembre, la família Le Barón va perdre sis nens i tres dones assassinats a la frontera dels estats de Sonora i Chihuahua. Així mateix, aquest dijous, Mèxic ha acceptat la tornada del grup d’experts de la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) per investigar les irregularitats en el cas dels 43 estudiants d’Ayotzzinapa. L’anomenada massacre de Guerrero va tenir lloc el 2014, la nit de setembre que la policia va detenir i entregar aquest estudiants al càrtel que els assassinà.

Testimoni d’un estudiant que va sobreviure a la massacre de Ayotzzinapa.
YouTube de Noticias Telemundo

Es tracta de conflictes que s’han seguit durant aquests 13 anys i que contribueixen als 61.000 desapareguts del recompte de la Fiscalia mexicana. Fa tres setmanes, un tiroteig entre narcos i policies a Culiacán (Sinaloa) causava 21 morts, 14 pistolers de càrtel Noreste i 7 agents. A Mèxic, l’estancament de la violència es relaciona amb la impunitat: assassinats i desaparicions no es castiguen (98% de crims no resolts, segons l’ONU). Tot i que es culpabilitzi un càrtel o organització criminal concreta, no es demostra a judici ni es castiga. Gran part dels casos de violència per narcotràfic són d’origen molt local; disputes entre veïns difícils de resoldre a nivell nacional i que, per norma, se solucionen amb un mort o un desaparegut més. 

La violència no es relaciona només amb el narcotràfic

Un cuiner d’origen espanyol ha mort aquesta setmana, assassinat a Tijuana. En aquesta localitat fronterera amb Califòrnia, el cos de Felipe Antonio Díaz Zamora (43 anys) va aparèixer dimecres amb tres ferides de bala. La Fiscalia descarta una agressió deguda a la seva nacionalitat, així com un robatori. El motiu més probable fins al moment es relaciona amb un conflicte privat de la víctima.

Migrantes centroamericanos miran a través de la valla mientras un agente de la Patrulla Fronteriza vigila cerca del cruce fronterizo de El Chaparral en Tijuana, México, el 25 de noviembre.
A la imatge, la frontera entre Mèxic i els EUA, la més transitada del món. La migració és una font de violència a ambdós nacions americanes.
The New York Times

D’altra banda, també aquesta setmana hem conegut la notícia del suïcidi d’un migrant mexicà. En aquest cas, la violència no és fruit de la droga, ni d’un assumpte mal resolt. L’home es va tallar la jugular a la frontera amb els Estats Units, quan les autoritats van negar-li el pas. Es trobava en el costat mexicà, segons confirma l’agència Reuters. L’Oficina de Duanes estatunidenca no n’ha fet cap declaració.

Read more

Manifestants «radicals»?

El llenguatge que utilitzen els mitjans de comunicació per tractar les diferents protestes polítiques i socials

JOAN VENTURA, PERE MERCADER, JÚLIA MORESO – El Govern i els mitjans xinesos utilitzen la paraula “terrorisme” per referir-se a les protestes de Hong Kong. Segons els enviats de la BBC  aquest adjectiu serveix de “preparació del públic per a una possible repressió”. La utilització de “terrorisme” per a denominar les protestes també ha estat utilitzada per a designar el moviment Tsunami Democràtic per part de l’Estat espanyol. I és que en els adjectius està la batalla del relat.

Segons l’informe de Freedom in the world, el règim autoritari de la Xina ha anat accentuant els seus trets repressius en els últims anys. Controla estretament els mitjans.

Els mitjans tant xinesos com espanyols estan utilitzant una de les estratègies per a la manipulació mediàtica que explicita Noam Chomsky: la del “problema-reacció-solució”. Crear una “situació” perquè el “públic” demani la reacció desitjada. Els manifestants poden ser “antigovernamentals”, “violents” o “prodemocràcia”. Cap d’aquests matisos és gratuït.

En els últims mesos les protestes s’han intensificat als carrers de tot el món. Cada diari s’expressa de manera molt diferent en cada cas, encara que les accions de protesta siguin similars. Cops d’estat, mobilitzacions pacífiques, revoltes, protestes violentes, terroristes… què és què?

Per Roger Cassany, Doctor en Comunicació per la UPF, “el llenguatge es perverteix” en etiquetar als manifestants i les seves accions. Conceptes com “feixistes o constitucionalistes” s’utilitzen en funció dels interessos del mitjà.

Com s’estructura una frase també condiciona el missatge. Segons l’investigador social xilè José Benclowicz, la utilització d’una veu passiva pot servir per “atenuar l’acció negativa o positiva”, traient així la responsabilitat al subjecte en concret. Hi ha qui utilitza la veu activa per parlar de Barcelona: “els manifestants (…) es van  enfrontar durament a la policia catalana”. Però per fer-ho de Hong Kong: “Violents enfrontaments entre la policia i els manifestants”. La veu passiva desculpabilitza el subjecte.

Què és un cop d’estat?

“Presa del poder polític per un grup minoritari, generalment vinculat a un sector o a la totalitat de les forces armades, al marge de la vinculació a les masses”.

La definició enciclopèdica, que vincula el cop d’estat a les forces armades, es tergiversa en molts casos amb l’objectiu de deslegitimar un moviment polític. Costa saber, quan llegim aquesta expressió al diari, si es tracta d’un “cop d’estat” verídic o simplement es tracta d’una fórmula per embrutar una causa política.

Eldiario.es exposa tres perspectives davant de la situació a Bolívia: la denúncia del cop d’estat; els que celebren la sortida de Morales i “combaten la narrativa del cop”, és a dir, són partidaris que no hi ha hagut cop d’estat; i, per últim, els que davant d’aquesta situació no saben o prefereixen no posicionar-se.

Manifestants “violents”?

“Persona que pren part en una demostració col·lectiva en la qual les persones que hi concorren fan paleses llurs conviccions, desigs o sentiments a favor d’una opinió o d’una reivindicació”.

Segons Noam Chomsky, utilitzar l’aspecte emocional és una tècnica clàssica que funciona més que fer reflexionar el lector. Centrar-se en l’àmbit personal, en la història d’una persona, fer ús del registre emocional… permet induir comportaments, siguin desitjos o pors, i apel·lar als instints bàsics de la gent.

El tractament de la història de Valentina Miranda, a eldiario.es (“El Chile de la generación sin miedo”), n’és un gran exemple. Empatitzar aquí és molt més fàcil que en casos on els manifestants no deixen de ser un “col·lectiu” o “un grup de persones”.

Protesta o aldarull?

“Acció de reclamar contra alguna cosa; element de comunicació i mobilització”.

La línia editorial del diari o la seva ideologia marca la connotació, negativa o positiva, de les protestes o manifestacions en contra d’un status quo que els manifestants consideren injust. En els casos de Catalunya o Hong-Kong, el diari ABC ha utilitzat les paraules “violència” o “radicals” per deslegitimar-les; també es posa el focus en les “destrosses” que s’han ocasionat i no en l’origen del conflicte. 

https://www.abc.es/espana/abci-tsunami-democratic-201910141648_noticia.html

D’altra banda, quan es pretén justificar les demandes dels manifestants, paraules com “indignació”, les històries personals que hi ha darrere dels manifestants, recalcar les paraules “pacifisme” o expressions com “sortir al carrer” humanitzen el mòbil de la protesta.

Read more

Ja mai més seran silenciades

MARIONA CALVET

Descarrega’t l’article en pdf

Imaginem la situació on un home poderós amb persones a càrrec seu abusa d’una d’elles. Una realitat que ha explotat fa unes setmanes a Hollywood.

Read more

Violència obstètrica

Ares Biescas, María Ferández i Marta Santacreu

Descarrega’t l’article en pdf

1 f. [LC] [MD] Tracte vexatori envers les dones embarassades practicat pel personal sanitari, i el qual amenaça els seus drets a la vida, la salut, la integritat física i la no discriminació durant el període que comprèn l’embaràs, el part i el pauperi.

 

Read more

Entre reixes, la vida a la presó més enllà dels tòpics

Tres testimonis excepcionals expliquen com es viu sense llibertat.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies