La pell s’ha convertit en un llenç per mostrar la personalitat d’un mateix. És fàcil trobar coneguts amb tatuatges, amb petits records eterns, o significats vitals. És un fet inimaginable fa poques dècades, quan els tatuatges estaven plens d’estigmes. Ara, moltes persones conceben fer-se el tatuatge com un procés psicològic, o d’embelliment del cos.
No obstant això, el fet de tatuar-se, és fruit de decisions temporals, d’un moment concret. Però el tatuatge és etern. O gairebé etern.
Amb la moda del tatuatge, han aparegut un seguit de serveis relacionats amb aquest, que ofereixen cures de la pell, o treure els dibuixos. Tattoo cleaners, per exemple, és una empresa que utilitza la tecnologia làser per esborrar els tatuatges. És un procés de diverses sessions, i que s’ha de tenir molta cura amb efectes secundaris de medicaments, amb prendre el sol, o amb tipus de pell especialment sensibles. El resultat, però, sol ser satisfactori.
Amb el mercat del tatuatge en auge, el factor ‘moda’ no és l’únic, apareixen noves iniciatives que busquen altres usos d’aquesta pràctica.
Desideratum
Existeix un estudi a Barcelona que trenca tots els esquemes. És un espai creat per un grup de dones, concebut per l’art i per a l’art. El que les fa úniques: la labor social.
A l’estudi de tatuatges Desideratum no només es tatua, es fan piercing o s’eliminen tatuatges. També se superen situacions traumàtiques: tatuatges de recostrucció d’aureola, dubixos per cobrir cicatrius de violència de gènere, d’autolesions o accidents traumàtics. Tots de forma totalment gratuita. Altruisme. Empatia. Per a Noemí Garcia, la mànager del local, el tattoo és xamànic i empoderant.
Fa tres anys que existeix Desideratum i, des d’aleshores, el brunzit de l’agulla afilada i la tinta han estat testimoni de multitud d’històries de superació i supervivència. L’art i l’expressió de cada tatuatge ha fet de les marques permanents dels cossos de les víctimes un element efímer. L’oblit del record. Del significat de por i dolor al de força i superació.
Aquest 25 de novembre se celebra el dia mundial de l’eliminació de la violència contra la dona, un dia en el qual no es pot celebrar res si es miren les 51 dones mortes per violència de gènere en Espanya en el 2019 -malgrat que aquesta matinada s’ha trobat morta una dona que hauria estat presumptament assassinada per la seva parella, a Tenerife-, una dada que des del 2015 només ha fet que créixer.
Les víctimes dels femicidis però, no són les úniques víctimes de la violència masclista però, l’assetjament, la violència psicològica, la dependència econòmica imposada, la violència vicària o les mutilacions genitals femenines són algunes d’aquestes formes de violència masclista que a 2019 encara es segueixen donant arreu del món, cada cop més, i amb la pujada de l’extrema dreta als diferents països, cada cop més acceptades per certs sectors tradicionalistes, conservadors, i en paraules clares, masclistes.
51 mortes i 80.000 denuncieu que no arriben a mostrar tota la violència de gènere que es dóna cada dia a Espanya, i a tot el món. Per aquesta raó és necessari saber què es reivindcai i per què s’ha de reivindicar. Aquí van 5 de les moltes raons:
1. Dades que intenten il·lustrar la violència masclista el 2019
Des que el 2003 es va començar a fer el recompte de les víctimes de violència masclista, 1027 dones han mort assassinades. Aquestes morts però van més enllà, i és que amb aquestes agressions 275 infants han quedat orfes de mare, 34 morts per aquesta violència. Uns nens i unes nenes que moltes vegades queden oblidats quan es parla de la violència contra la dona, però que també són víctimes.
- 51 dones assassinades
- Andalusia és la comunitat autònoma en la qual més dones han estat assassinades, un 12 en total.
- De les 51 dones assassinades, 20 tenien entre 41 i 50 anys. Nou tenien entre 21 i 20 anys.
- 30 de les dones assassinades eren espanyoles.
- Només 11 dones havien denunciat prèviament el seu agressor.
- 5 dones tenien aplicades mesures de protecció prèvies.
- 32 dones vivien amb els seu agressors, fos parella o familiar.
- Segons estadístiques un 15% de les dones europees pateixen violència a les llars.
Hi ha molts casos de violència però que no estan registrades per les estadístiques però que existeixen i mereixen tenir veu.
2. La por a denunciar
De les 51 dones assassinades per violència de gènere aquest 2019 només 11, un 21,6% havia denunciat prèviament la seva situació de maltractament a les forces de seguretat. Una dada molt rellevant per observar un problema que no s’acaba de solucionar: la por a denunciar.
Ja sigui per l’estigma que pot acabar sorgint, o les represàlies que pugui haver-hi sobre ella o sobre els seus fills en el cas de tenir, el percentual de dones que fan el pas a denunciar el seu agressor no acaba d’estabilitzar-se.
A més a més, les denúncies rebudes pels jutjats espanyols aquest segon trimestre del 2019 per violència de gènere -sigui en la forma que sigui- ha baixat un 3,76% respecte el mateix període de l’any anterior segons les dades obtingudes per l’Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènero del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).
3. Una concepció obsoleta de la violència
La concepció de la violència masclista ha quedat obsoleta. Això s’ha vist en la reivindicació que al llarg dels anys es porta donant però que en el 25-N d’aquest any és encara més present. Violència masclista no és aquell abús físic i psicològic d’un home cap a una dona, si no totes les formes en les quals l’home oprimeix a la dona -la dona cisgènere europea, asiàtica, africana, heterosexual, asexual, transgènere i transsexual-. Ja sigui a través de la violència, de la dependència econòmica, de l’assetjament, de les amenaces… però també és violència masclista aquella foto d’un home despullat que s’envia a través d’aplicacions per trobar parella, el xantatge que s’exerceix sobre les dones amb els fills, el pesat que s’adopta massa en la discoteca… formes de violència que no són concebudes com a tal però que ho són. Els matrimonis forçats i les mutilacions genitals, pràctiques que a Espanya no són habituals però que en altres parts són una realitat present de la qual s’ha de conscienciar a la societat per tal de canviar les mentalitats més tradicionalistes. És per això que tots els grups i col·lectius que participen en aquest 25-N volen canviar aquesta concepció, per conscienciar, perquè la gent s’identifiqui i perquè es donin canvis legals. També per trencar l’estigma de víctima que pesa molt a alhora identificar-se i de denunciar.
4. El cas de la Manada, llum sobre els problemes judicials
El 21 de juny de 2019 el Tribunal Suprem va reconèixer que la violació d’una noia als Santfermins de 2016 per part de La Manada no era abús sino era violació. Una diferència molt important i que va més enllà de la terminologia. Aquesta diferenciació no només va fer justícia a la noia violada, sinó també a tot el col·lectiu femení que durant mesos havia reclamat amb aquest mateix crit, que no havia estat abús, sinó una violació. Un canvi que eleva a 15 anys de presó les condemnes Dels cinc membres de ‘la manada’ -Antonio Manuel Guerrero Escudero, Jesús Escudero, José Ángel Prenda, Alfonso Jesús Cabezuelo, i Ángel Boza.
Aquest cas no és l’únic però, la condemna feta per l’Audiència de Barcelona de 10 anys per abús sexual a cinc dels membres de ‘La Manada de Manresa va tornar a aixecar la reivindicació del «no és abús sinó violació». Aquest grup d’homes va violar per torns a una menor de 14 anys veïna de Manresa l’octubre de 2016.
Aquests són dos dels casos que mostren la limitació que l’actual llei contra la violència de gènere presenta. Aquesta llei del 2004 va ser realitzada per govern de Zapatero, en un any on les dones mortes per violència de gènere van arribar a les 60, una dada només superada per l’any 2007. Aquesta llei 1/2004 té com a objectiu encarar la violència de gènere més enllà del codi penal, sensibilitzant a la societat.
«Com manifestació de la discriminació, la situació de desigualtat i de les relacions de poder dels homes sobre les dones, s’exerceix sobre aquestes per part de qui sigui o hagin sigut els seus marits o de qui estiguin o hagin estat lligades a elles per relacions similars a l’efectivitat, tot i sense convivència».
Definició de la violència de gènere de la Llei de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere.
Aquesta llei malgrat recollir i emparar la violència física i psicològica cap a les dones, al igual que els agressions a la llibertat sexual, les amenaces, les coaccions o la privació arbitrària de la llibertat, no empara aspectes que el Conveni d’Istambul, rectificat el 2014 pel Consell d’Europa, sí inclou. Aquests aspectes són els matrimonis forçats, les mutilacions genitals femenines, la trata, l’avortament i l’esterilització forçosa, l’assetjament sexual , la violència sexual, i l’assistència, complicitat i temptativa d’algunes d’aquestes accions. És per aquesta raó, que avui en dia, a Espanya, la prostitució forçada, l’assetjament sexual, l’abús i agressions a un familiar, no estan considerades com a un tipus de violència de gènere, i pel que quan un cas com el de la Manada de Manresa arriba al jutjat, es considera abús i no violació malgrat que sí ho sigui.
Davant aquestes situacions i la limitació que la llei espanyola contra la violència de gènere presenta actualment, les diferents associacions, col·lectius, partits i grups feministes demanen un canvi en el codi penal perquè es posi èmfasi en el consentiment verbal explícita mantenir una relació sexual, i s’elimini la consideració d’abús d’una violació en els casos que la víctima no hagi forcejat amb els agressors, pujant així les penes en aquests casos, com el de La Manada.
5. «Els homes també pateixen violència de gènere»
Malgrat que hi ha associacions que denuncien la desprotecció dels homes maltractats per dones davant l’actual llei de violència de gènere, com ho és l’Associació Europea d’Advocats de Família, que afirma que els homes pateixen igual que les dones, violència de gènere. Segons les dades donades pel Consell General del Poder Judicial, entre 2008 i 2015, 58 homes van morir en mans de les seves parelles o ex-parelles enfront de les 488 dones. Una diferència abismal que deixa veure que, malgrat existir homes maltractats per dones, és una minoria en comparació, al femicidi que es dóna en la societat actual.
En el 25-N d’aquest any a més, Espanya viu una situació delicada amb l’entrada amb 52 escons del partit ultraconservador i dretà, Vox. Un partit que es mostra a favor de l’eliminació de la llei de violència de gènere i que propaga missatges totalment masclistes. Així doncs, les diferents associacions, entitats i grups feministes han volgut fer que aquest 25-N no només sigui un dia de dol per les més de 1000 dones assassinades per violència masclista a Espanya des que el 2003 es va començar el recompte oficial. Si no també un dia de conscienciació social en la qual es dóna especialment veu en el paper que altres homes poden fer per frenar aquesta violència, sigui en la forma que sigui.
En aquesta línia va la campanya #ElPresenteEsFeminsta que Ada Colau, alcaldessa de Barcelona ha llançat aquesta darrera setmana en la capital catalana. La ciutat ara ondeja cartells en els quals es poden veure missatges dits per homes com: «tío, que la llames cada dos por tres para saber dónde está es control nivel 10» o «humillar así a tu parella es violencia machista», en els que se’ls interpel·la per recordar la seva responsabilitat per acabar amb la violència masclista.
Read more
Eugènia Cardona
Aquest dimarts ha tingut lloc a l’Ajuntament la primera taula institucional del Circuit de Barcelona envers la violència masclista. La iniciativa, impulsada pel Consorci Sanitari de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona, neix amb l’objectiu de prevenir situacions de violència masclista i oferir una atenció de qualitat a dones que en són víctimes. Ha estat presidida per l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i ha comptat amb la presència d’Alba Vergés, Consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya i de Laura Pérez, regidora de Feminismes i LGTBI.
Tal com ha indicat la regidora, es pretén crear una xarxa per homogeneïtzar els serveis d’atenció a dones que han viscut o viuen situacions de violència masclista. L’Ajuntament destaca que la diversificació de sistemes públics que hi intervenen i la varietat de fonts d’informació han fet molt difícil dimensionar l’impacte de la violència de gènere a Barcelona i actuar en conseqüència.
La reunió ha girat entorn dos punts principals, la creació d’un organigrama operatiu institucional i d’un full de ruta comú i la gestió d’una formació continuada als 700 professionals implicats en el Consorci. A partir d’aquest encontre es vol tractar la violència masclista a Barcelona des d’un marc territorial tot i que es preveu mantenir les formacions independents programades anteriorment, com la dels Cossos de Seguretat.
Laura Pérez ha conclòs que “queda molta feina per endavant per excel·lir en els serveis de detecció, sobretot en el de salut” i ha destacat que la fórmula per fer-ho és la“implicació institucional i el reconeixement de les professionals implicades. Ha criticat que sense el suport de l’Ajuntament i la Generalitat “la feina per eradicar la violència masclista esdevé un extraescolar”.
Les manifestacions del cap de setmana recorden que la lluita feminista està a l’ordre del dia i que les dones encara són en peu de guerra, mentre les dades demostren que encara queda molt camí per recórrer.
Les dades parlen per si soles. I, després dels actes amb motiu del 25N —Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona—, segueixen posant en relleu l’alarmant situació actual. A Catalunya, en els primers nou mesos del 2018, hi ha hagut més de 13.000 víctimes comptabilitzades per violència masclista, sumant les que es produeixen a l’àmbit de la parella —el més majoritari—, a l’àmbit familiar i a l’àmbit social i comunitari. Són dades del Departament d’Interior, que també indiquen que només en l’àmbit de la parella hi ha hagut més de 4.000 detinguts.
Clica a la imatge per ampliar la informació!
Font: Departament d’Interior. Elaboració pròpia.
De fet, l’enquesta de violència masclista a Catalunya feta per la Generalitat el 2016 revela que el 64% de les dones catalanes han patit violència masclista en algun moment de la seva vida i que el 17% n’ha viscut en l’últim any.
Clica a la imatge per ampliar la informació!
Font: Departament d’Interior. Elaboració pròpia.
ASSASSINADES
A Catalunya, des de principis d’any, 6 dones han estat assassinades pel masclisme, cinc d’elles per la seva parella i una pel seu exmarit. Si ampliem el registre fins al 2008, la xifra ascendeix a les 104 assassinades en els últims 10 anys, de les quals una de cada quatre havien presentat una denúncia prèvia contra el seu assassí. Mentrestant, a Espanya, les dades oficials indiquen que, des del 2008, 678 dones han estat assassinades pel masclisme: una cada setmana en els últims onze anys.
Clica a la imatge per ampliar la informació!
Font. Institut Català de les Dones. Elaboració pròpia.
900 900 120
Les dones tenen al seu abast un telèfon d’atenció, un servei gratuït i confidencial que funciona cada dia de l’any i atén les demandes relacionades amb qualsevol situació de violència de gènere. Un informe de l’Institut Català de les Dones indica que la majoria de les trucades que es reben són de dones d’entre 31 i 40 anys i que una de cada quatre va a càrrec d’un familiar o persona propera a la víctima. Del gener a l’octubre d’aquest any, s’han registrat 7.808 trucades, és a dir, 21 cada dia, i un 42% de les trucades és per violència física. La immensa majoria, a més, eren en l’àmbit de la parella.
Clica a la imatge per ampliar la informació!
Font: Institut Català de les Dones. Elaboració pròpia.
Més de 3.000 dels detinguts, un 98%, són majors d’edat. (Foto: Flickr)
Tomàs Garcia Espot
La darrera xifra de dones assassinades per violència masclista fa esgarrifar. I no és per a menys: ja són 39 víctimes mortals per violència de gènere en el que portem d’any, una xifra que risca d’apropar-se al nombre de víctimes de l’any anterior (45). Els cinc darrers feminicidis s’han produit durant l’última setmana de setembre. La més recent ha tingut lloc a Catalunya, concretament a Sant Joan les Fonts (Girona), on un home va apunyalar la seva parella i va atropellar la filla per després suïcidar-se. Aquesta tragèdia eleva a 6 el nombre de dones assassinades al Principat durant els dos primers trimestres de 2018 (l’any passat eren 5). Tot i que la xifra és menor en comparació amb la resta de l’Estat, només ens cal fer un cop d’ull a les Dades sobre violència masclista, proporcionades pel Departament d’Interior, per adonar-nos que no es tracta d’un problema menor ni tampoc fàcil de resoldre.
Desglossant l’entramat de dades, una de les xifres més rellevants és que en els dos primers trimestres de 2018 hi ha hagut 8.030 víctimes ateses per violència masclista a Catalunya, tant en l’àmbit de la parella com en el familiar; una xifra lleugerament inferior si la comparem amb la del 2017 (8.208 víctimes). El 67% de les agressions s’han comès a la província de Barcelona; és a dir, 4.253 víctimes, de les quals gairebé la immensa totalitat va presentar denúncia a les autoritats.
Pel que fa als detinguts per violència masclista, les dades del Departament d’Interior revelen que del total d’agressors arrestats (3.251), un 98% són majors d’edat, mentre que la minoria eren menors. Pel que fa a l’edat de les víctimes, resulta força rellevant que en els delictes contra la llibertat sexual, el 63% de les persones agredides tenen menys de trenta anys d’edat. Una dada que més o menys es repeteix en el sentit contrari, doncs el 47% dels detinguts per aquest delicte també es troben entre les franges d’edat esmentades.
La Generalitat de Catalunya va aprovar el setembre d’aquest any el Pla Director de Formació en equitat de gènere. Aquesta iniciativa té com a objectius “normalitzar la perspectiva de gènere a tots els nivells i àmbits de les polítiques públiques de l’administració catalana, a més d’accelerar les transformacions per assolir la igualtat efectiva entre homes i dones”. Així, doncs, el pla, impulsat a més a més per l’Institut Català de les Dones i l’Escola de l’Administració Pública de Catalunya, es conjura per a l’eradicació de la violència masclista per mitjà de la formació, l’especialització de personal tècnic, els cursos de prevenció i xarxes socials, a més d’una inversió de prop de 200 mil euros, que situa Catalunya com a una de les pioneres en la lluita contra la violència masclista.
Read more
L’oci nocturn sol anar acompanyat de violència masclista, que queda impune per la manca de detecció i resposta dels responsables de les festes. És per això que el consistori de Barcelona ha impulsat el protocol ‘No Callem’, una iniciativa per prevenir i gestionar casos d’agressió o d’assetjament sexual en locals d’oci nocturn. Es tracta d’una mesura pionera a l’estat espanyol, a la qual s’hi han sumat les principals sales de concerts i festivals de la capital catalana.
“Aquest protocol reserva un paper destacat a les persones responsables dels locals d’oci nocturn”, asseguren des del consistori. El personal rebrà formació per saber com actuar en cada cas. D’aquesta manera, tenen les eines necessàries per detectar possibles assetjaments i per oferir l’atenció adequada a qui ha patit una agressió. Els locals també tindran la senyalització ‘No Callem’ per facilitar ajuda a qui la necessiti. Així, l’Ajuntament i el sector empresarial tenen una responsabilitat compartida “perquè a la ciutat es pugui gaudir de l’oci nocturn en clau d’igualtat”.
‘No callem’ és la nova campanya de l’Ajuntament contra l’assetjament sexual
Segons l’Enquesta de violència masclista de Catalunya 2016, el 55,52% dels tocaments sexuals amb violència es van produir a l’espai públic, concretament el 29,29% d’aquests es van donar en espais d’oci.
Més enllà del protocol, les sales adherides -com és Apolo, Razzmatazz o Jamboree- assumeixen el compromís d’evitar criteris discriminatoris o sexistes d’accés a la sala, com serien els preus diferenciats segons el sexe, així com limitar l’accés d’aquelles persones en qui s’observin actituds o comportaments assetjadors. Des del consistori asseguren que els agressors solen ser homes, però les víctimes són d’ambdós gèneres, per tant el protocol “s’aplicarà tant si la persona que pateix l’agressió és una dona o un home”.
No es tracta però de l’única mesura que ha impulsat l’Ajuntament de Barcelona per lluitar contra el masclisme. També ha creat una app per detectar i actuar sobre les agressions que es produeixen a l’espai públic, i ha realitzat campanyes de conscienciació al transport públic, els comerços i els espais esportius. “Hem de ser proactius per no normalitzar les agressions sexuals”, ha afirmat aquest matí Ada Colau.
Read more“Hem de ser proactius per no normalitzar les agressions sexuals. Si aconseguim una ciutat lliure de violències masclistes tots i totes hi guanyarem, no només les dones sinó també els homes en una ciutat més justa, més democràtica i més feliç.” #NoCallem #BCNantimasclista pic.twitter.com/YKu7ACkVN4
— Ajuntament de BCN (@bcn_ajuntament) February 22, 2018
AISSATA M’BALLO DIAO (@aimd94)
La taula rodona “La violència masclista és notícia?”, celebrada el passat 22 de gener al Col·legi de Periodistes, tenia com a tema central la forma com els mitjans informen de la violència masclista, va ser organitzada per l’Institut Català de les Dones, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya i el Col·legi de Periodistes de Catalunya.
D’esquerra a dreta, Carme Figueras, Alícia Oliver i Montserrat Gatell. AISSATA M’BALLO DIAO
El debat va ser moderat per la periodista experta en gènere Arantza Díez i hi van participar Tona Gusi, vicepresidenta de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere a Catalunya i sotsdirectora de La Independent; Pilar Medina, professora de comunicació de la Universitat Pompeu Fabra; i Beatriu Masià, cofundadora de l’associació Tamaia Viure sense violència.
Així mateix, l’acte el van inaugurar Montserrat Gatell, presidenta de l’Institut Català de les Dones; Carme Figueras, consellera del Consell de l’Audiovisual de Catalunya; i Alícia Oliver, membre de la Junta de Govern del CPC –en substitució de Núria de José, que no va poder assistir.
“Superar la violència masclista és el gran repte d’una societat democràtica”
Figueras va recalcar la implicació activa dels mitjans de comunicació i dels professionals en el tractament de la violència masclista, així com en millorar la visibilitat de les dones als mitjans. Va destacar, també, l’esforç important que s’ha dut a terme per donar-li un tractament adequat –la violència masclista és percebuda com a problema estructural gràcies als mitjans–, però recorda que encara “queda molt camí per recórrer”.
De fet, segons l’últim informe del CAC sobre la presència de les dones en els informatius de televisió, la meitat de les notícies sobre dones fan referències a agressions i cròniques judicials. A més, persisteix l’ús d’elements d’espectacularització, com per exemple imatges dels llocs dels fets i la identificació de les víctimes.
“La situació és difícil per als periodistes”
Però malgrat això, la membre del Col·legi de Periodistes, va assegurar que això no era excusa per “no fer bé la feina”, tot evocant l’assassinat d’Ana Orantes: el desembre del 1997 va ser cremada viva pel seu exmarit pocs dies després d’haver relatat a la televisió andalusa els maltractaments que havia patit durant els 40 anys de casats. Aquest cas va marcar un abans i un després en el tractament de les notícies sobre violència masclista, així com en la seva consideració social.
“No s’ha de confondre el to de veu ferm amb violència”
Medina va denunciar la ridiculització de les veus dissonants, a través de l’ús de termes com ara feminazi per fer referència al col·lectiu feminista. De fet, les accions que intenten donar major visibilitat a les dones als mitjans o conscienciar el públic sobre la violència masclista cada cop es relacionen més amb l’activisme militant.
Una manera de denunciar la violència simbòlica, segons Medina, és visibilitzar el model hegemònic masculí, el qual es basa en el patriarcat. Masià, per altra banda, va ressaltar que “als feminismes encara no se’ls ha col·locat en el lloc del saber” i que, per tant, cal “donar una visibilització a les dones en tots els temes, no només en violència masclista”.
“Cal que les universitats i el sector s’impliquin en la millora del tractament de la violència masclista”
Gatell va assegurar que la violència masclista no és una successió de fets aïllats, sinó que es tracta d’un problema estructural, malgrat que es continua comunicant aquests fets com a successos, destacava Díez. Els mitjans de comunicació són una “representació de la societat” i, com a tal, parlen d’allò que es tolera i accepta en un context sociocultural determinat.
Per això Masià va instar a canviar “algunes estructures”, reiterant que la idea de la dona com a objecte de consum encara segueix “molt arrelada”. Medina va recalcar, d’altra banda, la importància de la formació acadèmica, tot recordant que no existeix a les facultats de comunicació una assignatura obligatòria sobre violència masclista, malgrat que es tracta d’un tema que afecta “el 100% de la població adulta”.
Com millorar la representació de la dona als mitjans de comunicació
Montse Gatell, presidenta de l’Institut Català de les Dones, va destacar la importància de les eines per tractar la dona i els casos de violència masclista de forma adequada als mitjans de comunicació. Diverses institucions de l’àmbit de la comunicació van impulsar les Recomanacions sobre el tractament de la violència masclista als mitjans el 2009, segons els quals s’haurien de tractar aquests casos com a violacions dels drets humans. El CAC, així mateix, va publicar un informe sobre el mateix tema el 2011.
La periodista Arantza Díez, per la seva part, va coordinar i redactar, el 2011, el projecte Gènere i mitjans de comunicació: eines per visibilitzar les aportacions de les dones. També va ressaltar la importància de les sessions de formació d’estudiants a les universitats.
Read more
Jordi Évole, La Sexta
JUDIT DOMÈNECH SOCIATS (@JuditDs)
Una lliçó de vida va ser la que ahir al vespre Jordi Évole, presentador del programa ‘Salvados’ (La Sexta), va oferir als telespectadors. “El machismo mata”, que va destacar com “el programa més important” de les últimes temporades, tractava a fons totes aquelles qüestions que donen significat al terme “violència masclista”. Un aspecte que, per desgràcia, està a l’ordre del dia a la societat.
Évole s’endinsa en una classe on la Marina Marroquí, una víctima de violència masclista i fundadora de l’Asociación Ilicitana contra la Violencia de Género, fa tallers per conscienciar als adolescents de la gravetat d’aquest fenomen. Segons va confessar a una entrevista a Ara TV amb Antoni Bassas, per a Jordi Évole “la visita a l’escola era fonamental per aquest programa perquè crec que és on hem d’erradicar aquesta ideologia, perquè el masclisme no deixa de ser una ideologia”.
El programa va comptar fins i tot amb el testimoni d’un ex-maltractador que, amb el rostre ocult i la veu real, explicava la situació des de l’altra cara de la moneda.
El resultat del programa: un èxit, tant pel seu desenvolupament com per les paraules dels testimonis. Un programa per reflexionar i per convidar a tothom qui no l’hagi vist a fer-se una idea de la profunditat d’aquest maltractament físic i sobretot psicològic a la vida d’una víctima.
Per recuperar el programa, accedir en el següent enllaç.
Read more
CLARA ARDÉVOL MALLOL (@claraardevol)
Diversos municipis de tot l’estat commemoren el Dia Internacional per l’Eradicació de la Violència sobre la Dona amb diversos actes simbòlics i reivindicatius.
Esplugues de Llobregat, així com altres municipis espanyols, va celebrar el passat dimecres el Dia Internacional per l’Eradicació de la Violència sobre la Dona amb la campanya #Sabatesvermellesesplugues. Es tracta d’una exposició urbana que ja s’ha dut a terme a diverses ciutats de tot l’estat i que pretén simbolitzar la barbàrie dels feminicidis i mostrar el suport cap a les seves víctimes. El projecte consisteix a recollir un conjunt de sabates velles per tal de pintar-les de vermell i deixar-les per determinats carrers de la ciutat, tot seguint un recorregut establert.
A banda d’aquesta iniciativa, Esplugues també va celebrar un acte per mostrar el rebuig de la ciutat cap a la violència masclista –tant psicològica com física–, que aquest any ha causat la mort de 48 dones a l’estat espanyol, segons les xifres oficials. Les xifres extraoficials, provinents de diferents col·lectius feministes, asseguren que el nombre de víctimes ascendeix a 57. “Hem de desautoritzar l’estructura ideològica patriarcal que legitima la desigualtat i la subordinació de les dones a partir d’un principi de jerarquia que les situa com a ciutadanes de segona categoria”, va declarar Pilar Díaz, alcaldessa d’Esplugues de Llobregat, en el discurs que iniciava l’acte.
Un clam comú
Al conjunt de l’estat, milers de persones van participar en diferents actes i manifestacions per reclamar mesures governamentals per aturar aquesta xacra social.
Es calcula que unes mil dues-centes persones van assistir a la manifestació celebrada a Barcelona. Sota el lema “No morim, ens maten“, es van denunciar tots els tipus de violència envers les dones, des del maltractament dintre de la parella fins a les desigualtats en l’àmbit laboral: l’últim informe de la UGT calcula que les dones cobren un 23,9% menys que els homes per dur a terme feines d’igual valor.
De la mateixa manera, altres grans ciutats espanyoles, com Madrid, van acollir manifestacions similars. A banda de la qüestió educacional que tant influeix en els casos de violència masclista, aquestes reivindicacions han posat el focus en el govern espanyol i en la seva decisió de retallar en algunes qüestions relacionades amb la igualtat, com la liquidació del programa d’emprenedoria i inserció sociolaboral de dones.
Read more