Els serveis d’atenció a les víctimes de violència masclista incrementen la seva demanda durant el confinament

Les trucades al 016 han augmentat gairebé un 50% i les consultes online es tripliquen des de l’estat d’alarma

Anna Calderón Moruno

Amb l’inici del confinament al 14 de març, van saltar les alarmes davant la possibilitat que moltes dones víctimes de violència masclista es quedessin tancades amb el seu agressor. Així, diverses institucions nacionals i internacionals han alertat com l’estat de confinament derivat de la crisi sanitària de la COVID-19 pot provocar un gran impacte en les dones en situació de violència masclista. Segons apunten, aquesta situació de tancament, que ha forçat a moltes víctimes a una convivència contínua amb els seus agressors, podria afavorir les situacions de conflicte i violència i augmentar el risc de les víctimes i els seus fills. Anticipant un augment de la demanda a les línies d’atenció a les víctimes de violència masclista, les institucions han reforçat aquestes xarxes durant l’últim mes.

Tendències a l’alça

Com a part del Pla de Contingència impulsat pel Ministeri d’Igualtat des de la declaració de l’estat d’alarma, es va declarar l’assistència integral a aquestes víctimes com a servei essencial, mantenint l’assistència al 016 i les consultes en línia, i sumant, per primer cop, un servei de missatgeria instantània amb assessorament de psicòlegs experts.

Tant les consultes al número telefònic com altres serveis impulsats específicament amb l’emergència sanitària del coronavirus han experimentat un fort increment. Segons dades facilitades pel mateix Ministeri, entre l’1 i el 15 d’abril, el 016 va rebre un total de 4.042 trucades, el que suposa un increment del 47,3 % en 2020 respecte a les dades de 2019 al mateix període. Aquesta tendència a l’alça també s’ha pogut observar en les consultes en línia, que s’han multiplicat en un 650%. Així mateix, des que es va posar en funcionament el servei d’atenció psicològica via Whatsapp al 21 de març, aquest servei ha registrat 731 consultes, amb un increment del 129,3% a la primera quinzena d’abril respecte l’última quinzena de març.

Dades Ministeri d'Igualtat trucades 016 víctimes de violència masclista
Dades del Ministeri d'Igualtat consultes en línia víctimes de violència masclista
Dades del Ministeri d'Igualtat consultes whatsapp víctimes de violència masclista
Dades del Ministeri d’Igualtat / Elaboració pròpia

A Catalunya, concretament, també s’ha detectat aquesta tendència a l’alça. Segons dades de l’Institut Català de la Dona (ICD), el primer mes de confinament s’han registrat un total de 1.307 trucades al telèfon 900 900 120, suposant un augment del 60% respecte als mesos anteriors de l’estat d’alarma. Així mateix, l’anàlisi de l’ICD també posa de manifest que la mitjana de trucades diàries durant el període de confinament s’ha incrementat a tots els territoris de Catalunya i en alguns casos, com l’àmbit del Penedès, s’ha triplicat. Pel que fa al servei de missatgeria instantània, aquest ha registrat 88 consultes des de la seva habilitació al 27 de març. D’altra banda, les consultes per correu electrònic s’han multiplicat per 6.

Dades de l'Institut Català de la Dona trucades 900 900 120 violència masclista
Dades de l’Institut Català de la Dona / Elaboració pròpia

Més enllà del número d’emergència, altres serveis d’atenció a les víctimes de violència de gènere també han notat un increment en la demanda dels seus serveis.

És el cas de Tamaia, una cooperativa d’iniciativa social que porta 28 anys treballant per a identificar, detectar i prevenir la violència masclista. Ara, amb l’estat d’alarma, el volum de trucades a l’entitat ha disminuït, mentre que han vist incrementar-se considerablement el nombre de contactes via correu electrònic o missatges a través de les xarxes socials.

Des de l’entitat, afirmen que un possible factor per aquest increment de consultes en línia és la dificultat amb la qual es troben moltes víctimes, per les quals el contacte amb l’agressor és continu, a l’hora de fer una trucada. “Aquestes dades ens donen la informació que dones que estan actualment en convivència i volen demanar ajuda estan cercant mitjans més segurs que puguin evadir el control de l’agressor”, afirma Raquel Escurriol, coordinadora del Programa d’Atenció a Dones de Tamaia. En aquesta línia, l’entitat també destaca com, en aquest increment del servei han augmentat les consultes realitzades per familiars o amistats d’aquelles víctimes que es veuen impossibilitades de demanar ajuda per si mateixes dintre de l’àmbit de la llar.

Des de l’Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), es recorda que el domicili familiar va ser l’escenari del 83,3% dels casos d’assassinat de dones a mans de les seves parelles o exparelles l’any 2018. Dades com aquestes porten als professionals de l’àmbit a alertar de com aquesta  situació de confinament pot convertir-se en un escenari procliu perquè els agressors exerceixin el seu control sobre la víctima. “La convivència forçada continuada i l’aïllament poden reforçar la sensació d’impunitat dels agressors en aquells casos a on no hi ha detecció ni seguiment per part de la xarxa pública o de la xarxa social”, afirma Escurriol. A més a més, la coordinadora del Programa d’Atenció a Dones de Tamaia també apunta a altres factors de risc davant d’aquesta nova situació nova, com aquesta d’alerta pot provocar un “seriós augment d’estrès en el nucli familiar” i traduir-se en una canalització del malestar a través d’abusos psicològics, físics, sexuals o econòmics dintre del mateix àmbit domèstic.

Davant de situacions de possible violència, els professionals de l’àmbit remarquen la importància de dur a terme estratègies d’autoprotecció com ara: no estar a prop de les zones on hi ha objectes que poden ser utilitzats com armes, estar a prop de la porta per a sortir si és necessari o tenir el telèfon d’emergències sempre a mà.

Línies de consulta a les víctimes de violència masclista a Espanya i Catalunya
Línies de consulta a les víctimes de violència masclista a Espanya i Catalunya / Elaboració pròpia

Més consultes telefòniques i online, però menys denúncies als jutjats

Les dades que constaten un increment en la demanda de serveis d’ajuda i consulta per a les víctimes de violència masclista contrasten, així mateix, amb les dades policials, les quals apunten a una disminució del 40% de les denúncies amb relació a la violència de gènere des del principi d’aquesta emergència sanitària.

“És positiu que judicialment tot això no es pari”, opina la Laura, educadora social qui actualment treballa en un Servei d’Intervenció Especialitzada (SIE) en atenció directa amb les víctimes, amb relació a la continuïtat dels judicis i les ordres de protecció com a servei essencial. Tanmateix, objecta com, malgrat aquesta continuïtat de la tasca dels jutjats, “moltes dones estan tenint moltes dificultats per poder denunciar”.

Segons apunta, el fet que les dones es trobin contínuament controlades en l’àmbit de la llar pel seu agressor ja és un factor significatiu que explica la disminució d’assumptes vinculats a violència de gènere als jutjats. Així mateix, des de l’organisme del CGPJ s’adverteix que aquest descens també es podria explicar pel fet que un 30% dels assumptes que ingressen habitualment en els jutjats de violència contra la dona corresponen a trencaments de condemna o d’ordres de protecció, que poden haver-se reduït a conseqüència de les mesures de confinament.

Tanmateix, els experts avisen que aquestes dades de disminució del nombre de denúncies no es tradueixen directament en una disminució dels casos de violència masclista. Segons adverteixen, no serà fins a la conclusió de l’estat d’alarma  que es podran saber les dades reals de l’impacte d’aquesta situació en els casos de violència de gènere.

Doblement confinades

Una altra realitat en aquest estat d’alarma és la de totes aquelles dones que ja no conviuen amb els seus agressors però passen el confinament en les cases de protecció. La situació d’aquestes residències, que es dediquen a acollir, refugiar i acompanyar víctimes de violència de gènere, també s’ha capgirat en els últims mesos. Actualment, les derivacions a aquest tipus de centres estan aturades, i els seus professionals apunten a una situació de “saturació” tant mental com física de les seves residents. “A nivell professional, el que veiem és una saturació de les dones, molt esgotament mental i moltes ganes de desfogar-se i tornar a sentir-se lliures”, explica la Carme, treballadora social d’una casa de protecció de Barcelona qui prefereix utilitzar un nom fals per preservar la seva identitat i la de la casa. Tal com expliquen els professionals del centre, aquesta situació de confinament evoca per moltes dones al “sentiment de retenció què vivien quan convivien amb l’agressor”. D’altra banda, en molts dels centres estan prohibides les videotrucades per motius de seguretat, ja que poden donar pistes del lloc on es troba el centre i, per tant, les mateixes víctimes. “Amb el confinament la majoria estan més aïllades del que normalment ho estan en aquestes situacions”, apunta la Carme.  Així mateix, en la majoria de casos, el tancament significa una irrupció significativa del procés de reconstrucció de les seves vides lluny de la violència.

En aquesta línia, per exemple, moltes dones tornen a veure minvada la seva independència pel fet de no poder sortir a treballar. Sovint, la feina esdevé en tots aquests casos una peça clau per poder sortir del cercle viciós de la violència i poder consolidar la seva autonomia personal i econòmica.

En aquesta línia, des dels diversos serveis d’atenció a les víctimes, es remarca la importància que l’Estat segueixi atorgant subvencions, ja que, tal com apunta la Laura en qualitat d’educadora social, aquesta situació fa que “la problemàtica econòmica d’aquestes dones” les faci “encara més vulnerables” i, en molts casos, “més dependent dels agressors”.

El paper de l’Estat

Segons dades facilitades pel Ministeri d’Interior, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil han realitzat en el primer mes de vigència de l’estat d’alarma 83.341 accions de vigilància i protecció de víctimes de violència masclista, unes dades que suposen un augment del 25,27% respecte al mateix període de 2019. Tanmateix, des d’altres serveis socials d’atenció a les víctimes es denuncia que la gestió del govern i les forces policials no resulta suficient per poder lidiar amb la problemàtica del confinament i els casos de violència de gènere, davant de la qual sovint han de fer front a serveis saturats.

“Actualment la resposta que s’està donant a les víctimes està sent sostinguda, en  bona part, per entitats del tercer sector i de l’economia social i solidària que estem fent mans i mànigues amb els recursos que tenim”, apunta Escurriol. Des d’aquest tipus de serveis es tem que certes mancances ja existents en el sistema abans de la situació d’emergència puguin tenir repercussions després del confinament.

Així, professionals com la Carme, des de la seva experiència en la casa de protecció, denuncien una “falta de serveis i inversió” per a poder contractar a personal que atengui les demandes. “Si abans del confinament ja era la nostra lluita diària, ara amb el confinament i amb la posterior crisi que preveuen, farà molt mal al nostre sector i, en conseqüència, a aquest col·lectiu”, afirma l’educadora social, qui apunta a una incertesa generalitzada per si els seus serveis tindran prou capacitat per atendre a totes les persones que ho necessitin després del confinament. “Durant el confinament s’estan generant nous casos que s’han d’atendre sí o sí, cap dona ni cap infant pot viure amb el seu agressor i es necessiten solucions”, conclou.

Diverses institucions i organismes nacionals i internacionals han alertat sobre el possible increment de la violència masclista durant el confinament, tanmateix, per analitzar amb exactitud com ha afectat la crisi sanitària del coronavirus en el nombre de víctimes de violència masclista s’haurà d’esperar un parell de mesos, quan el CGPJ disposi de les xifres exactes sobre violència de gènere en aquest període.

Read more

Els masclismes invisibilitzats

Un reportatge radiofònic de Cristina Batlle, Joana Garreta i Elena Urbán

Gestos, mirades, silencis i paraules obscenes… que conformen la part invisible d’un gran iceberg: el masclisme. Són la base i la justificació de la violència de gènere que se’ns fa visible amb els abusos sexuals, les violacions i els assassinats. Són  l’origen i el camí que porta als feminicidis. Són els masclismes invisibilitzats. Parlem de tots aquests aspectes amb Raquel Gómez, psicòloga i responsable de l’àrea de violències masclistes, Júlia Mas, sociòloga feminista i cofundadora del projecte «Ella» i Joana Gallego, directora de l’Observatori per a la Igualtat i codirectora del Master de Gènere i Comunicació de la UAB.  

Reportatge radiofònic «Els masclismes invisibilitzats»
Read more

Segona víctima mortal de violència de gènere a Espanya

Un home mata a la seva parella al domicili de Puertollano i després es suïcida amb la mateixa arma

Iconografia del poder femení / Vikipèdia

Un home ha matat presumptament a la seva dona a Puertollano (Espanya) i després s’ha suïcidat. Les dues persones han estat trobades en un domicili a Ciudad Real per la Policia Nacional. Els dos presentaven ferides de dispars fets amb un arma de foc curta, la mateixa que es va trobar pop dels cossos. Segons ha confirmat la Delegació del Govern de Castella La Manxa, aquest assassinat és el segon cas de violència de gènere del 2020. La policia apunta que l’home va disparar la dona dins el domicili, amb qui mantenia una relació de parella, i posteriorment es va suïcidar utilitzant la mateixa arma.

La policia va trobar els cossos el diumenge a les 18:20h en un pis del carrer La Fuente després que un familiar del mort, i presumpte assassí,  contactés amb amb la Policia Nacional per localitzar-lo en no rebre notícies seves. La dona, de nacionalitat ucraniana, tenia 61 anys, i l’home, de nacionalitat espanyola, 53 anys. 

Segons les investigacions, les dues persones portaven mortes més d’un dia en el moment en què van ser trobades per la policia. Alguns testimonis de veïns van assegurar haver sentit diversos dispars la nit de dijous a divendres, però encara no s’han pogut aclarir els fets. Entre la víctima i la parella no hi havia denúncies prèvies, i tampoc hi ha constància de que la dona s’hagués dirigit mai a cap centre d’ajuda a la dona de la seva regió. 

Segon feminicidi del 2020

Aquest és el segon cas de violència de gènere de 2020 a Espanya que causa víctimes mortals. El primer va tenir lloc el 6 de gener a Barcelona, on un home va assassinar la seva parella en tràmits de separació i la seva fila de 3 anys. Des que es van començar a comptabilitzar l’any 2003, hi ha 1.035 dones assassinades fins aquest any.

Read more

Un any més, els feminicidis no frenen

Un doble crim masclista enceta el 2020, després d’un 2019 finalitzat amb 55 dones assassinades, la xifra més alta dels darrers quatre anys

La lluita contra la violència de gènere segueix present a Espanya amb el tancament d’un 2019 on els feminicidis no han minvat. Un nombre total de 55 dones han estat assassinades a mans de les seves parelles o ex-parelles, juntament amb un balanç total de més de 63 mil trucades al número 016, que atén les víctimes de violència de gènere, i un total de més de 122 mil denúncies per violència masclista, fetes tant per familiars com per les mateixes víctimes.

Primer assassinat de violència masclista del 2020

La primera víctima mortal de violència masclista del 2020 ha arribat pocs dies després de l’entrada al nou any, el dilluns 6 de gener, dia de reis. Mònica, de 28 anys, i la seva filla Ciara, de 3 anys, van ser assassinades presumptament per Rubén Darío, durant el procés de separació de la parella, al municipi d’Esplugues del Llobregat (Barcelona). Mònica i la seva filla van ser assassinades a casa seva i la policia es va dirigir allà després de rebre una trucada dels veïns que havien sentit crits. La parella, que no comptava amb denúncies prèvies, portava una vida discreta i els veïns mai havien sentit discussions ni crits entre ells.

Actualment Rubén es troba en presó provisional comunicada i sense fiança, dictada pel jutjat d’instrucció número 3 d’Esplugues de Llobregat.

Diverses personalitats polítiques han mostrat el seu condol i la seva disconformitat amb el cas. Pedro Sánchez, després de conèixer aquest primer cas d’assassinat masclista, ha twittejat:

El president de la Generalitat també ha expressat les seves condolències:

A més, l’Ajuntament d’Esplugues ha decretat tres dies de dol pel doble crim en mig de la profunda tristesa en què s’ha sotmès el municipi.

El primer i l’últim cas del 2019

Rebeca Alexandra, de 26 anys, va ser la primera víctima mortal del 2019. El 3 de gener va ser assassinada presumptament pel seu nòvio, Tomás Maestro, de 29 anys, a Laredo (Cantabria). No constaven denúncies prèvies de violència masclista contra Tomás. La víctima tenia un fill de cinc anys que vivia amb la seva família a la República Dominicana, el seu país d’origen, des de feia tres anys. 

Yúlia S., de 41 anys, va ser l’última víctima del 2019, assassinada el 2 de desembre a casa seva, al Prat de Llobregat (Barcelona), per la seva parella de 44 anys, amb qui tenien tres fills en comú. Les baralles eren constants entre ells, però cada vegada que la policia arribava a l’habitatge, Yúlia no posava denúncia i el conflicte no es podia resoldre policialment. Posteriorment, la seva parella es va entregar com autor de l’assassinat. En aquest moment, el jutjat va informar a la Generalitat del desemparament dels tres menors.  

Des del 3 de gener fins el 2 de desembre es van anar succeint els 55 feminicidis del 2019, cada un amb una història darrere que no deixa ningú exempt de dolor.

Read more

El tatuatge social i sense estigmes

La pell s’ha convertit en un llenç per mostrar la personalitat d’un mateix. És fàcil trobar coneguts amb tatuatges, amb petits records eterns, o significats vitals. És un fet inimaginable fa poques dècades, quan els tatuatges estaven plens d’estigmes. Ara, moltes persones conceben fer-se el tatuatge com un procés psicològic, o d’embelliment del cos. 

No obstant això, el fet de tatuar-se, és fruit de decisions temporals, d’un moment concret. Però el tatuatge és etern. O gairebé etern. 

Amb la moda del tatuatge, han aparegut un seguit de serveis relacionats amb aquest, que ofereixen cures de la pell, o treure els dibuixos. Tattoo cleaners, per exemple, és una empresa que utilitza la tecnologia làser per esborrar els tatuatges. És un procés de diverses sessions, i que s’ha de tenir molta cura amb efectes secundaris de medicaments, amb prendre el sol, o amb tipus de pell especialment sensibles. El resultat, però, sol ser satisfactori.

Amb el mercat del tatuatge en auge, el factor ‘moda’ no és l’únic, apareixen noves iniciatives que busquen altres usos d’aquesta pràctica.

Desideratum

Existeix un estudi a Barcelona que trenca tots els esquemes. És un espai creat per un grup de dones, concebut per l’art i per a l’art. El que les fa úniques: la labor social. 
A l’estudi de tatuatges Desideratum no només es tatua, es fan piercing o s’eliminen tatuatges. També se superen situacions traumàtiques: tatuatges de recostrucció d’aureola, dubixos per cobrir cicatrius de violència de gènere, d’autolesions o accidents traumàtics. Tots de forma totalment gratuita. Altruisme. Empatia. Per a Noemí Garcia, la mànager del local, el tattoo és xamànic i empoderant.

https://www.instagram.com/p/B2ei-UdCSaI/

Fa tres anys que existeix Desideratum i, des d’aleshores, el brunzit de l’agulla afilada i la tinta han estat testimoni de multitud d’històries de superació i supervivència. L’art i l’expressió de cada tatuatge ha fet de les marques permanents dels cossos de les víctimes un element efímer. L’oblit del record. Del significat de por i dolor al de força i superació.

Read more

5 qüestions a reivindicar en el dia mundial de l’eliminació de la violència contra la dona

Aquest 25 de novembre se celebra el dia mundial de l’eliminació de la violència contra la dona, un dia en el qual no es pot celebrar res si es miren les 51 dones mortes per violència de gènere en Espanya en el 2019 -malgrat que aquesta matinada s’ha trobat morta una dona que hauria estat presumptament assassinada per la seva parella, a Tenerife-, una dada que des del 2015 només ha fet que créixer.

Les víctimes dels femicidis però, no són les úniques víctimes de la violència masclista però, l’assetjament, la violència psicològica, la dependència econòmica imposada, la violència vicària o les mutilacions genitals femenines són algunes d’aquestes formes de violència masclista que a 2019 encara es segueixen donant arreu del món, cada cop més, i amb la pujada de l’extrema dreta als diferents països, cada cop més acceptades per certs sectors tradicionalistes, conservadors, i en paraules clares, masclistes.

51 mortes i 80.000 denuncieu que no arriben a mostrar tota la violència de gènere que es dóna cada dia a Espanya, i a tot el món. Per aquesta raó és necessari saber què es reivindcai i per què s’ha de reivindicar. Aquí van 5 de les moltes raons:

1. Dades que intenten il·lustrar la violència masclista el 2019

Des que el 2003 es va començar a fer el recompte de les víctimes de violència masclista, 1027 dones han mort assassinades. Aquestes morts però van més enllà, i és que amb aquestes agressions 275 infants han quedat orfes de mare, 34 morts per aquesta violència. Uns nens i unes nenes que moltes vegades queden oblidats quan es parla de la violència contra la dona, però que també són víctimes.

  • 51 dones assassinades
  • Andalusia és la comunitat autònoma en la qual més dones han estat assassinades, un 12 en total.
  • De les 51 dones assassinades, 20 tenien entre 41 i 50 anys. Nou tenien entre 21 i 20 anys.
  • 30 de les dones assassinades eren espanyoles.
  • Només 11 dones havien denunciat prèviament el seu agressor.
  • 5 dones tenien aplicades mesures de protecció prèvies.
  • 32 dones vivien amb els seu agressors, fos parella o familiar.
  • Segons estadístiques un 15% de les dones europees pateixen violència a les llars.

Hi ha molts casos de violència però que no estan registrades per les estadístiques però que existeixen i mereixen tenir veu.

2. La por a denunciar

De les 51 dones assassinades per violència de gènere aquest 2019 només 11, un 21,6% havia denunciat prèviament la seva situació de maltractament a les forces de seguretat. Una dada molt rellevant per observar un problema que no s’acaba de solucionar: la por a denunciar.

Ja sigui per l’estigma que pot acabar sorgint, o les represàlies que pugui haver-hi sobre ella o sobre els seus fills en el cas de tenir, el percentual de dones que fan el pas a denunciar el seu agressor no acaba d’estabilitzar-se.

A més a més, les denúncies rebudes pels jutjats espanyols aquest segon trimestre del 2019 per violència de gènere -sigui en la forma que sigui- ha baixat un 3,76% respecte el mateix període de l’any anterior segons les dades obtingudes per l’Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènero del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).

3. Una concepció obsoleta de la violència

La concepció de la violència masclista ha quedat obsoleta. Això s’ha vist en la reivindicació que al llarg dels anys es porta donant però que en el 25-N d’aquest any és encara més present. Violència masclista no és aquell abús físic i psicològic d’un home cap a una dona, si no totes les formes en les quals l’home oprimeix a la dona -la dona cisgènere europea, asiàtica, africana, heterosexual, asexual, transgènere i transsexual-. Ja sigui a través de la violència, de la dependència econòmica, de l’assetjament, de les amenaces… però també és violència masclista aquella foto d’un home despullat que s’envia a través d’aplicacions per trobar parella, el xantatge que s’exerceix sobre les dones amb els fills, el pesat que s’adopta massa en la discoteca… formes de violència que no són concebudes com a tal però que ho són. Els matrimonis forçats i les mutilacions genitals, pràctiques que a Espanya no són habituals però que en altres parts són una realitat present de la qual s’ha de conscienciar a la societat per tal de canviar les mentalitats més tradicionalistes. És per això que tots els grups i col·lectius que participen en aquest 25-N volen canviar aquesta concepció, per conscienciar, perquè la gent s’identifiqui i perquè es donin canvis legals. També per trencar l’estigma de víctima que pesa molt a alhora identificar-se i de denunciar.

Núvol de paraules (elaboració pròpia). Iceberg sobre tipus violència gènere (internet)

4. El cas de la Manada, llum sobre els problemes judicials

El 21 de juny de 2019 el Tribunal Suprem va reconèixer que la violació d’una noia als Santfermins de 2016 per part de La Manada no era abús sino era violació. Una diferència molt important i que va més enllà de la terminologia. Aquesta diferenciació no només va fer justícia a la noia violada, sinó també a tot el col·lectiu femení que durant mesos havia reclamat amb aquest mateix crit, que no havia estat abús, sinó una violació. Un canvi que eleva a 15 anys de presó les condemnes Dels cinc  membres de ‘la manada’ -Antonio Manuel Guerrero Escudero, Jesús Escudero, José Ángel Prenda, Alfonso Jesús Cabezuelo, i Ángel Boza.

Aquest cas no és l’únic però, la condemna feta per l’Audiència de Barcelona de 10 anys per abús sexual a cinc dels membres de ‘La Manada de Manresa va tornar a aixecar la reivindicació del «no és abús sinó violació». Aquest grup d’homes va violar per torns a una menor de 14 anys veïna de Manresa l’octubre de 2016.

Aquests són dos dels casos que mostren la limitació que l’actual llei contra la violència de gènere presenta. Aquesta llei del 2004 va ser realitzada per govern de Zapatero, en un any on les dones mortes per violència de gènere van arribar a les 60, una dada només superada per l’any 2007. Aquesta llei 1/2004 té com a objectiu encarar la violència de gènere més enllà del codi penal, sensibilitzant a la societat.

«Com manifestació de la discriminació, la situació de desigualtat i de les relacions de poder dels homes sobre les dones, s’exerceix sobre aquestes per part de qui sigui o hagin sigut els seus marits o de qui estiguin o hagin estat lligades a elles per relacions similars a l’efectivitat, tot i sense convivència».

Definició de la violència de gènere de la Llei de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere.

Aquesta llei malgrat recollir i emparar la violència física i psicològica cap a les dones, al igual que els agressions a la llibertat sexual, les amenaces, les coaccions o la privació arbitrària de la llibertat, no empara aspectes que el Conveni d’Istambul, rectificat el 2014 pel Consell d’Europa, sí inclou. Aquests aspectes són els matrimonis forçats, les mutilacions genitals femenines, la trata, l’avortament i l’esterilització forçosa, l’assetjament sexual , la violència sexual, i l’assistència, complicitat i temptativa d’algunes d’aquestes accions. És per aquesta raó, que avui en dia, a Espanya, la prostitució forçada, l’assetjament sexual, l’abús i agressions a un familiar, no estan considerades com a un tipus de violència de gènere, i pel que quan un cas com el de la Manada de Manresa arriba al jutjat, es considera abús i no violació malgrat que sí ho sigui.

Davant aquestes situacions i la limitació que la llei espanyola contra la violència de gènere presenta actualment, les diferents associacions, col·lectius, partits i grups feministes demanen un canvi en el codi penal perquè es posi èmfasi en el consentiment verbal explícita mantenir una relació sexual, i s’elimini la consideració d’abús d’una violació en els casos que la víctima no hagi forcejat amb els agressors, pujant així les penes en aquests casos, com el de La Manada.

Dones manifestant-se contra la sentència de La Manada. Diario.es

5. «Els homes també pateixen violència de gènere»

Malgrat que hi ha associacions que denuncien la desprotecció dels homes maltractats per dones davant l’actual llei de violència de gènere, com ho és l’Associació Europea d’Advocats de Família, que afirma que els homes pateixen igual que les dones, violència de gènere. Segons les dades donades pel Consell General del Poder Judicial, entre 2008 i 2015, 58 homes van morir en mans de les seves parelles o ex-parelles enfront de les 488 dones. Una diferència abismal que deixa veure que, malgrat existir homes maltractats per dones, és una minoria en comparació, al femicidi que es dóna en la societat actual.

En el 25-N d’aquest any a més, Espanya viu una situació delicada amb l’entrada amb 52 escons del partit ultraconservador i dretà, Vox. Un partit que es mostra a favor de l’eliminació de la llei de violència de gènere i que propaga missatges totalment masclistes. Així doncs, les diferents associacions, entitats i grups feministes han volgut fer que aquest 25-N no només sigui un dia de dol per les més de 1000 dones assassinades per violència masclista a Espanya des que el 2003 es va començar el recompte oficial. Si no també un dia de conscienciació social en la qual es dóna especialment veu en el paper que altres homes poden fer per frenar aquesta violència, sigui en la forma que sigui.

En aquesta línia va la campanya #ElPresenteEsFeminsta que Ada Colau, alcaldessa de Barcelona ha llançat aquesta darrera setmana en la capital catalana. La ciutat ara ondeja cartells en els quals es poden veure missatges dits per homes com: «tío, que la llames cada dos por tres para saber dónde está es control nivel 10» o «humillar así a tu parella es violencia machista», en els que se’ls interpel·la per recordar la seva responsabilitat per acabar amb la violència masclista.

Cartells de la campanya #ElPresenteEsFeminsita

Read more

L’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat unifiquen la formació dels treballadors contra la violència masclista

Eugènia Cardona

Aquest dimarts ha tingut lloc a l’Ajuntament la primera taula institucional del Circuit de Barcelona envers la violència masclista. La iniciativa, impulsada pel Consorci Sanitari de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona, neix amb l’objectiu de prevenir situacions de violència masclista i oferir una atenció de qualitat a dones que en són víctimes. Ha estat presidida per l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i ha comptat amb la presència d’Alba Vergés, Consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya i de Laura Pérez, regidora de Feminismes i LGTBI.

Tal com ha indicat la regidora, es pretén crear una xarxa per homogeneïtzar els serveis d’atenció a dones que han viscut o viuen situacions de violència masclista. L’Ajuntament destaca que la diversificació de sistemes públics que hi intervenen i la varietat de fonts d’informació han fet molt difícil dimensionar l’impacte de la violència de gènere a Barcelona i actuar en conseqüència.

La reunió ha girat entorn dos punts principals, la creació d’un organigrama operatiu institucional  i d’un full de ruta comú i la gestió d’una formació continuada als 700 professionals implicats en el Consorci. A partir d’aquest encontre es vol tractar la violència masclista a Barcelona des d’un marc territorial tot i que es preveu mantenir les formacions independents programades anteriorment, com la dels Cossos de Seguretat.

Laura Pérez ha conclòs que “queda molta feina per endavant per excel·lir en els serveis de detecció, sobretot en el de salut” i ha destacat que la fórmula per fer-ho és la“implicació institucional i el reconeixement de les professionals implicades. Ha criticat que sense el suport de l’Ajuntament i la Generalitat “la feina per eradicar la violència masclista esdevé un extraescolar”.

Dades de Violència Masclista a BCN

Read more

Més de 13.000 víctimes per violència masclista a Catalunya des de principis d’any

Les manifestacions del cap de setmana recorden que la lluita feminista està a l’ordre del dia i que les dones encara són en peu de guerra, mentre les dades demostren que encara queda molt camí per recórrer.

Les dades parlen per si soles. I, després dels actes amb motiu del 25N —Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona—, segueixen posant en relleu l’alarmant situació actual. A Catalunya, en els primers nou mesos del 2018, hi ha hagut més de 13.000 víctimes comptabilitzades per violència masclista, sumant les que es produeixen a l’àmbit de la parella —el més majoritari—, a l’àmbit familiar i a l’àmbit social i comunitari. Són dades del Departament d’Interior, que també indiquen que només en l’àmbit de la parella hi ha hagut més de 4.000 detinguts.

Clica a la imatge per ampliar la informació!

Font: Departament d'Interior. Elaboració pròpia.

Font: Departament d’Interior. Elaboració pròpia.

De fet, l’enquesta de violència masclista a Catalunya feta per la Generalitat el 2016 revela que el 64% de les dones catalanes han patit violència masclista en algun moment de la seva vida i que el 17% n’ha viscut en l’últim any.

Clica a la imatge per ampliar la informació!

Font: Departament d'Interior. Elaboració pròpia.

Font: Departament d’Interior. Elaboració pròpia.

ASSASSINADES

A Catalunya, des de principis d’any, 6 dones han estat assassinades pel masclisme, cinc d’elles per la seva parella i una pel seu exmarit. Si ampliem el registre fins al 2008, la xifra ascendeix a les 104 assassinades en els últims 10 anys, de les quals una de cada quatre havien presentat una denúncia prèvia contra el seu assassí. Mentrestant, a Espanya, les dades oficials indiquen que, des del 2008, 678 dones han estat assassinades pel masclisme: una cada setmana en els últims onze anys.

Clica a la imatge per ampliar la informació!

Institut Català de les Dones. Elaboració pròpia.

Font. Institut Català de les Dones. Elaboració pròpia.

900 900 120

Les dones tenen al seu abast un telèfon d’atenció, un servei gratuït i confidencial que funciona cada dia de l’any i atén les demandes relacionades amb qualsevol situació de violència de gènere. Un informe de l’Institut Català de les Dones indica que la majoria de les trucades que es reben són de dones d’entre 31 i 40 anys i que una de cada quatre va a càrrec d’un familiar o persona propera a la víctima. Del gener a l’octubre d’aquest any, s’han registrat 7.808 trucades, és a dir, 21 cada dia, i un 42% de les trucades és per violència física. La immensa majoria, a més, eren en l’àmbit de la parella.

Clica a la imatge per ampliar la informació!

Institut Català de les Dones. Elaboració pròpia.

Font: Institut Català de les Dones. Elaboració pròpia.

Read more

El 63% de les víctimes per violència masclista té menys de trenta anys

Més de 3.000 dels detinguts, un 98%, són majors d’edat. (Foto: Flickr)

Més de 3.000 dels detinguts, un 98%, són majors d’edat. (Foto: Flickr)

Tomàs Garcia Espot

La darrera xifra de dones assassinades per violència masclista fa esgarrifar. I no és per a menys: ja són 39 víctimes mortals per violència de gènere en el que portem d’any, una xifra que risca d’apropar-se al nombre de víctimes de l’any anterior (45). Els cinc darrers feminicidis s’han produit durant l’última setmana de setembre. La més recent ha tingut lloc a Catalunya, concretament a Sant Joan les Fonts (Girona), on un home va apunyalar la seva parella i va atropellar la filla per després suïcidar-se. Aquesta tragèdia eleva a 6 el nombre de dones assassinades al Principat durant els dos primers trimestres de 2018 (l’any passat eren 5). Tot i que la xifra és menor en comparació amb la resta de l’Estat, només ens cal fer un cop d’ull a les Dades sobre violència masclista, proporcionades pel Departament d’Interior, per adonar-nos que no es tracta d’un problema menor ni tampoc fàcil de resoldre.

Desglossant l’entramat de dades, una de les xifres més rellevants és que en els dos primers trimestres de 2018 hi ha hagut 8.030 víctimes ateses per violència masclista a Catalunya, tant en l’àmbit de la parella com en el familiar; una xifra lleugerament inferior si la comparem amb la del 2017 (8.208 víctimes).  El 67% de les agressions s’han comès a la província de Barcelona; és a dir, 4.253 víctimes, de les quals gairebé la immensa totalitat va presentar denúncia a les autoritats.

Pel que fa als detinguts per violència masclista, les dades del Departament d’Interior revelen que del total d’agressors arrestats (3.251), un 98% són majors d’edat, mentre que la minoria eren menors. Pel que fa a l’edat de les víctimes, resulta força rellevant que en els delictes contra la llibertat sexual, el 63% de les persones agredides tenen menys de trenta anys d’edat. Una dada que més o menys es repeteix en el sentit contrari, doncs el 47% dels detinguts per aquest delicte també es troben entre les franges d’edat esmentades.

La Generalitat de Catalunya va aprovar el setembre d’aquest any el Pla Director de Formació en equitat de gènere. Aquesta iniciativa té com a objectius “normalitzar la perspectiva de gènere a tots els nivells i àmbits de les polítiques públiques de l’administració catalana, a més d’accelerar les transformacions per assolir la igualtat efectiva entre homes i dones”. Així, doncs, el pla, impulsat a més a més per l’Institut Català de les Dones i l’Escola de l’Administració Pública de Catalunya, es conjura per a l’eradicació de la violència masclista per mitjà de la formació, l’especialització de personal tècnic, els cursos de prevenció i xarxes socials, a més d’una inversió de prop de 200 mil euros, que situa Catalunya com a una de les pioneres en la lluita contra la violència masclista.

Read more

Colau engega una campanya contra l’assetjament sexual

L’oci nocturn sol anar acompanyat de violència masclista, que queda impune per la manca de detecció i resposta dels responsables de les festes. És per això que el consistori de Barcelona ha impulsat el protocol ‘No Callem’, una iniciativa per prevenir i gestionar casos d’agressió o d’assetjament sexual en locals d’oci nocturn. Es tracta d’una mesura pionera a l’estat espanyol, a la qual s’hi han sumat les principals sales de concerts i festivals de la capital catalana.

“Aquest protocol reserva un paper destacat a les persones responsables dels locals d’oci nocturn”, asseguren des del consistori. El personal rebrà formació per saber com actuar en cada cas. D’aquesta manera, tenen les eines necessàries per detectar possibles assetjaments i per oferir l’atenció adequada a qui ha patit una agressió. Els locals també tindran la senyalització ‘No Callem’ per facilitar ajuda a qui la necessiti. Així, l’Ajuntament i el sector empresarial tenen una responsabilitat compartida “perquè a la ciutat es pugui gaudir de l’oci nocturn en clau d’igualtat”.

'No callem' és la nova campanya de l'Ajuntament contra l'assetjament sexual

‘No callem’ és la nova campanya de l’Ajuntament contra l’assetjament sexual

Segons l’Enquesta de violència masclista de Catalunya 2016, el 55,52% dels tocaments sexuals amb violència es van produir a l’espai públic, concretament el 29,29% d’aquests es van donar en espais d’oci.

Més enllà del protocol, les sales adherides -com és Apolo, Razzmatazz o Jamboree- assumeixen el compromís d’evitar criteris discriminatoris o sexistes d’accés a la sala, com serien els preus diferenciats segons el sexe, així com limitar l’accés d’aquelles persones en qui s’observin actituds o comportaments assetjadors. Des del consistori asseguren que els agressors solen ser homes, però les víctimes són d’ambdós gèneres, per tant el protocol “s’aplicarà tant si la persona que pateix l’agressió és una dona o un home”.

No es tracta però de l’única mesura que ha impulsat l’Ajuntament de Barcelona per lluitar contra el masclisme. També ha creat una app per detectar i actuar sobre les agressions que es produeixen a l’espai públic, i ha realitzat campanyes de conscienciació al transport públic, els comerços i els espais esportius. “Hem de ser proactius per no normalitzar les agressions sexuals”, ha afirmat aquest matí Ada Colau.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies