Els serveis d’atenció a les víctimes de violència masclista incrementen la seva demanda durant el confinament

Les trucades al 016 han augmentat gairebé un 50% i les consultes online es tripliquen des de l’estat d’alarma

Anna Calderón Moruno

Amb l’inici del confinament al 14 de març, van saltar les alarmes davant la possibilitat que moltes dones víctimes de violència masclista es quedessin tancades amb el seu agressor. Així, diverses institucions nacionals i internacionals han alertat com l’estat de confinament derivat de la crisi sanitària de la COVID-19 pot provocar un gran impacte en les dones en situació de violència masclista. Segons apunten, aquesta situació de tancament, que ha forçat a moltes víctimes a una convivència contínua amb els seus agressors, podria afavorir les situacions de conflicte i violència i augmentar el risc de les víctimes i els seus fills. Anticipant un augment de la demanda a les línies d’atenció a les víctimes de violència masclista, les institucions han reforçat aquestes xarxes durant l’últim mes.

Tendències a l’alça

Com a part del Pla de Contingència impulsat pel Ministeri d’Igualtat des de la declaració de l’estat d’alarma, es va declarar l’assistència integral a aquestes víctimes com a servei essencial, mantenint l’assistència al 016 i les consultes en línia, i sumant, per primer cop, un servei de missatgeria instantània amb assessorament de psicòlegs experts.

Tant les consultes al número telefònic com altres serveis impulsats específicament amb l’emergència sanitària del coronavirus han experimentat un fort increment. Segons dades facilitades pel mateix Ministeri, entre l’1 i el 15 d’abril, el 016 va rebre un total de 4.042 trucades, el que suposa un increment del 47,3 % en 2020 respecte a les dades de 2019 al mateix període. Aquesta tendència a l’alça també s’ha pogut observar en les consultes en línia, que s’han multiplicat en un 650%. Així mateix, des que es va posar en funcionament el servei d’atenció psicològica via Whatsapp al 21 de març, aquest servei ha registrat 731 consultes, amb un increment del 129,3% a la primera quinzena d’abril respecte l’última quinzena de març.

Dades Ministeri d'Igualtat trucades 016 víctimes de violència masclista
Dades del Ministeri d'Igualtat consultes en línia víctimes de violència masclista
Dades del Ministeri d'Igualtat consultes whatsapp víctimes de violència masclista
Dades del Ministeri d’Igualtat / Elaboració pròpia

A Catalunya, concretament, també s’ha detectat aquesta tendència a l’alça. Segons dades de l’Institut Català de la Dona (ICD), el primer mes de confinament s’han registrat un total de 1.307 trucades al telèfon 900 900 120, suposant un augment del 60% respecte als mesos anteriors de l’estat d’alarma. Així mateix, l’anàlisi de l’ICD també posa de manifest que la mitjana de trucades diàries durant el període de confinament s’ha incrementat a tots els territoris de Catalunya i en alguns casos, com l’àmbit del Penedès, s’ha triplicat. Pel que fa al servei de missatgeria instantània, aquest ha registrat 88 consultes des de la seva habilitació al 27 de març. D’altra banda, les consultes per correu electrònic s’han multiplicat per 6.

Dades de l'Institut Català de la Dona trucades 900 900 120 violència masclista
Dades de l’Institut Català de la Dona / Elaboració pròpia

Més enllà del número d’emergència, altres serveis d’atenció a les víctimes de violència de gènere també han notat un increment en la demanda dels seus serveis.

És el cas de Tamaia, una cooperativa d’iniciativa social que porta 28 anys treballant per a identificar, detectar i prevenir la violència masclista. Ara, amb l’estat d’alarma, el volum de trucades a l’entitat ha disminuït, mentre que han vist incrementar-se considerablement el nombre de contactes via correu electrònic o missatges a través de les xarxes socials.

Des de l’entitat, afirmen que un possible factor per aquest increment de consultes en línia és la dificultat amb la qual es troben moltes víctimes, per les quals el contacte amb l’agressor és continu, a l’hora de fer una trucada. “Aquestes dades ens donen la informació que dones que estan actualment en convivència i volen demanar ajuda estan cercant mitjans més segurs que puguin evadir el control de l’agressor”, afirma Raquel Escurriol, coordinadora del Programa d’Atenció a Dones de Tamaia. En aquesta línia, l’entitat també destaca com, en aquest increment del servei han augmentat les consultes realitzades per familiars o amistats d’aquelles víctimes que es veuen impossibilitades de demanar ajuda per si mateixes dintre de l’àmbit de la llar.

Des de l’Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), es recorda que el domicili familiar va ser l’escenari del 83,3% dels casos d’assassinat de dones a mans de les seves parelles o exparelles l’any 2018. Dades com aquestes porten als professionals de l’àmbit a alertar de com aquesta  situació de confinament pot convertir-se en un escenari procliu perquè els agressors exerceixin el seu control sobre la víctima. “La convivència forçada continuada i l’aïllament poden reforçar la sensació d’impunitat dels agressors en aquells casos a on no hi ha detecció ni seguiment per part de la xarxa pública o de la xarxa social”, afirma Escurriol. A més a més, la coordinadora del Programa d’Atenció a Dones de Tamaia també apunta a altres factors de risc davant d’aquesta nova situació nova, com aquesta d’alerta pot provocar un “seriós augment d’estrès en el nucli familiar” i traduir-se en una canalització del malestar a través d’abusos psicològics, físics, sexuals o econòmics dintre del mateix àmbit domèstic.

Davant de situacions de possible violència, els professionals de l’àmbit remarquen la importància de dur a terme estratègies d’autoprotecció com ara: no estar a prop de les zones on hi ha objectes que poden ser utilitzats com armes, estar a prop de la porta per a sortir si és necessari o tenir el telèfon d’emergències sempre a mà.

Línies de consulta a les víctimes de violència masclista a Espanya i Catalunya
Línies de consulta a les víctimes de violència masclista a Espanya i Catalunya / Elaboració pròpia

Més consultes telefòniques i online, però menys denúncies als jutjats

Les dades que constaten un increment en la demanda de serveis d’ajuda i consulta per a les víctimes de violència masclista contrasten, així mateix, amb les dades policials, les quals apunten a una disminució del 40% de les denúncies amb relació a la violència de gènere des del principi d’aquesta emergència sanitària.

“És positiu que judicialment tot això no es pari”, opina la Laura, educadora social qui actualment treballa en un Servei d’Intervenció Especialitzada (SIE) en atenció directa amb les víctimes, amb relació a la continuïtat dels judicis i les ordres de protecció com a servei essencial. Tanmateix, objecta com, malgrat aquesta continuïtat de la tasca dels jutjats, “moltes dones estan tenint moltes dificultats per poder denunciar”.

Segons apunta, el fet que les dones es trobin contínuament controlades en l’àmbit de la llar pel seu agressor ja és un factor significatiu que explica la disminució d’assumptes vinculats a violència de gènere als jutjats. Així mateix, des de l’organisme del CGPJ s’adverteix que aquest descens també es podria explicar pel fet que un 30% dels assumptes que ingressen habitualment en els jutjats de violència contra la dona corresponen a trencaments de condemna o d’ordres de protecció, que poden haver-se reduït a conseqüència de les mesures de confinament.

Tanmateix, els experts avisen que aquestes dades de disminució del nombre de denúncies no es tradueixen directament en una disminució dels casos de violència masclista. Segons adverteixen, no serà fins a la conclusió de l’estat d’alarma  que es podran saber les dades reals de l’impacte d’aquesta situació en els casos de violència de gènere.

Doblement confinades

Una altra realitat en aquest estat d’alarma és la de totes aquelles dones que ja no conviuen amb els seus agressors però passen el confinament en les cases de protecció. La situació d’aquestes residències, que es dediquen a acollir, refugiar i acompanyar víctimes de violència de gènere, també s’ha capgirat en els últims mesos. Actualment, les derivacions a aquest tipus de centres estan aturades, i els seus professionals apunten a una situació de “saturació” tant mental com física de les seves residents. “A nivell professional, el que veiem és una saturació de les dones, molt esgotament mental i moltes ganes de desfogar-se i tornar a sentir-se lliures”, explica la Carme, treballadora social d’una casa de protecció de Barcelona qui prefereix utilitzar un nom fals per preservar la seva identitat i la de la casa. Tal com expliquen els professionals del centre, aquesta situació de confinament evoca per moltes dones al “sentiment de retenció què vivien quan convivien amb l’agressor”. D’altra banda, en molts dels centres estan prohibides les videotrucades per motius de seguretat, ja que poden donar pistes del lloc on es troba el centre i, per tant, les mateixes víctimes. “Amb el confinament la majoria estan més aïllades del que normalment ho estan en aquestes situacions”, apunta la Carme.  Així mateix, en la majoria de casos, el tancament significa una irrupció significativa del procés de reconstrucció de les seves vides lluny de la violència.

En aquesta línia, per exemple, moltes dones tornen a veure minvada la seva independència pel fet de no poder sortir a treballar. Sovint, la feina esdevé en tots aquests casos una peça clau per poder sortir del cercle viciós de la violència i poder consolidar la seva autonomia personal i econòmica.

En aquesta línia, des dels diversos serveis d’atenció a les víctimes, es remarca la importància que l’Estat segueixi atorgant subvencions, ja que, tal com apunta la Laura en qualitat d’educadora social, aquesta situació fa que “la problemàtica econòmica d’aquestes dones” les faci “encara més vulnerables” i, en molts casos, “més dependent dels agressors”.

El paper de l’Estat

Segons dades facilitades pel Ministeri d’Interior, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil han realitzat en el primer mes de vigència de l’estat d’alarma 83.341 accions de vigilància i protecció de víctimes de violència masclista, unes dades que suposen un augment del 25,27% respecte al mateix període de 2019. Tanmateix, des d’altres serveis socials d’atenció a les víctimes es denuncia que la gestió del govern i les forces policials no resulta suficient per poder lidiar amb la problemàtica del confinament i els casos de violència de gènere, davant de la qual sovint han de fer front a serveis saturats.

“Actualment la resposta que s’està donant a les víctimes està sent sostinguda, en  bona part, per entitats del tercer sector i de l’economia social i solidària que estem fent mans i mànigues amb els recursos que tenim”, apunta Escurriol. Des d’aquest tipus de serveis es tem que certes mancances ja existents en el sistema abans de la situació d’emergència puguin tenir repercussions després del confinament.

Així, professionals com la Carme, des de la seva experiència en la casa de protecció, denuncien una “falta de serveis i inversió” per a poder contractar a personal que atengui les demandes. “Si abans del confinament ja era la nostra lluita diària, ara amb el confinament i amb la posterior crisi que preveuen, farà molt mal al nostre sector i, en conseqüència, a aquest col·lectiu”, afirma l’educadora social, qui apunta a una incertesa generalitzada per si els seus serveis tindran prou capacitat per atendre a totes les persones que ho necessitin després del confinament. “Durant el confinament s’estan generant nous casos que s’han d’atendre sí o sí, cap dona ni cap infant pot viure amb el seu agressor i es necessiten solucions”, conclou.

Diverses institucions i organismes nacionals i internacionals han alertat sobre el possible increment de la violència masclista durant el confinament, tanmateix, per analitzar amb exactitud com ha afectat la crisi sanitària del coronavirus en el nombre de víctimes de violència masclista s’haurà d’esperar un parell de mesos, quan el CGPJ disposi de les xifres exactes sobre violència de gènere en aquest període.

Read more

Micromasclismes o masclismes invisibilitzats?

Avui dia encara hi ha moltes formes del masclisme que es mostren de manera subtil, però que no per això s’han de menystenir

Un reportatge de: Cristina Batlle i Anna Reig

“Quin vestit més curt. Tapa’t una mica! Deixa alguna cosa a la imaginació. Estàs massa prima, menja més, ets tot ossos. Estàs massa gorda. No mengis tant. Fes alguna dieta. Quin cul! Fiu fiu! Ei, perquè vas sola? Ja tens nòvio? Tu ets l’esposa de qui? Encara no tens fills? Ets molt autoritària. No tens prou caràcter. Sigues més femenina, més educada, més elegant”. Quina dona no haurà escoltat algun d’aquests comentaris? Són moltes les situacions de la vida quotidiana en què les actituds masclistes s’accepten amb normalitat, fins i tot per part de les dones.

Els solem anomenar “micromasclismes” o “masclismes invisibles”, ja que són aquelles formes de violència que es mostren de manera menys explícita o que fins i tot estan camuflades. Tot i això, són aquests comportaments i la seva normalització el que perpetua el sistema patriarcal i justifica altres tipus de violència més greu.

Aquestes actituds mostren fins a quin punt el masclisme s’arrela a la nostra societat i a la nostra forma de veure el món. És necessari visibilitzar aquestes dificultats, discriminacions i formes de violència que pateixen les dones habitualment, i a les quals no es presta prou atenció. Es tracta d’un problema estructural de la societat, però tot i això, no se’n parla suficientment. Per tant, el primer pas per a fer-los visibles és ser-ne conscients i parlar-ne. Tal com va dir l’escriptora i activista feminista Victoria Sau: “El llenguatge, la paraula, és una forma més de poder, una de les moltes que ens ha estat prohibides”. 

Els masclismes invisibilitzats contribueixen a exercir el control i la violència contra les dones. Són la base i la justificació de la violència de gènere que se’ns fa visible amb els abusos sexuals, les violacions i els assassinats. Són l’origen i el camí que porta als feminicidis. Una forma d’il·lustrar com aquesta part menys visible del masclisme sustenta la part visible és a través de la «piràmide de la violència de gènere».

La «pseudoigualtat»

Avui dia, generalment és mal vist o “políticament incorrecte” considerar-se públicament masclista o defensar el “masclisme”, és a dir, acceptar obertament la superioritat de l’home envers la dona. Ningú posa en dubte que les dones puguin votar o treballar fora de casa, però la societat patriarcal segueix viva. Ens trobem en un estat de  “pseudoigualtat”, és a dir, hi ha igualtat en el discurs, però no en la pràctica. L’escriptora Núria Varela, al llibre Feminismo para principiantes, explica que al llarg de la història s’ha produït una manipulació dels drets i els poders de les dones: “Per exemple, quan el feminisme va començar a exigir igual representació en política, es va col·locar a dones a les llistes electorals, però en les posicions del final, així se sabia que anaven a ser escollides. […] Un altre exemple es el que passa actualment a les societats occidentals. Les dones han aconseguit el dretn a la educació i al treball, però la majoria de les que treballen fora de casa seva […] continuen encarregant-se majoritàriament del treball domèstic i de la cura dels fills”.

Els estereotips de gènere

Els estereotips són masclisme en ells mateixos, consoliden i perpetuen la desigualtat”, afirma Júlia Mas, sociòloga feminista i cofundadora del projecte «Ella». Des de que som nens, anem rebent tot de imputs que fomenten la desigualtat entre homes i dones. Tant des de l’escola, des de la família o des dels mitjans de comunicació. Trobem dos focus principals: la imatge de la dona basada en la bellesa i els rols de gènere. Per exemple, a l’escola, la majoria de nens juguen a futbol ocupant tot el pati, en canvi, les nenes juguen en un racó. Mentre les nenes juguen a «cuinetes», els nens juguen a fer de «superherois». A més, clarament les tasques domèstiques de la llar històricament sempre han estat associades a la dona, la qual cosa es reflecteix per exemple, en els anuncis de productes de neteja.

Les dones es veuen sotmeses a una cosificació constant, la qual cosa provoca que el seu aspecte físic sigui una de les seves preocupacions més grans. S’han de complir uns cànons de bellesa irreals, que veiem constantment reflectits en els anuncis, les pel·lícules o els programes de televisió. És veritat que també afecten al gènere masculí, però la pressió per assolir-los és més forta en les dones. L’escriptora Bel Olid, al llibre Feminisme de butxaca, denuncia: “No hi ha comparació possible entre la quantitat de dones “guapes” i homes “guapos” que veiem al cap del dia a la televisió, la publicitat o el cine. Dels models de dona que veiem als mitjans, la proporció de dones que no semblen models de passarel·la és ínfima”. Moltes vegades les dones són jutjades pel seu aspecte físic, mentre que els homes per les seves habilitats i la seva intel·ligència.

Aquest ideal inassolible de bellesa (ex. no tenir estries ni cel·lulitis, tenir un cos totalment depilat i esvelt, un rostre sense cap arruga ni imperfecció, etc.) provoca molts complexos entre el gènere femení. Això és reflexteix en què el 90% de les persones que pateixen trastorns alimentaris són noies joves, i el 88% de les persones que recorren a la cirurgia estètica a Espanya també són dones. Núria Varela declara: “No s’obliga a cap dona a fer-se una operació de cirurgia estètica o a passar gana, simplement es rebutja a qui no encaixa en el model imposat”. 

Cap a la visibilització

Davant de tot el que hem vist, quina és la solució? Segons Raquel Gómez, psicòloga de violències masclistes al Centre Jove d’Atenció a les Sexualitatshi ha una part de la societat que sap que existeixen (els masclismes invisibilitzats), però que la seva funció és negar-los perquè es perpetuïn. Per això és important que hi hagi polítiques i accions, perquè la societat sigui conscient que es tracta d’un problema estructural”. És a dir, cal voluntat política, recursos econòmics i gent formada per incorporar la perspectiva de gènere a tots els àmbits de la nostra vida. Ens queda molt camí per recórrer, però la lluita per la igualtat no ha de ser només de les dones, ha de ser la lluita de totes i de tots. 

Read more

Els masclismes invisibilitzats

Un reportatge radiofònic de Cristina Batlle, Joana Garreta i Elena Urbán

Gestos, mirades, silencis i paraules obscenes… que conformen la part invisible d’un gran iceberg: el masclisme. Són la base i la justificació de la violència de gènere que se’ns fa visible amb els abusos sexuals, les violacions i els assassinats. Són  l’origen i el camí que porta als feminicidis. Són els masclismes invisibilitzats. Parlem de tots aquests aspectes amb Raquel Gómez, psicòloga i responsable de l’àrea de violències masclistes, Júlia Mas, sociòloga feminista i cofundadora del projecte «Ella» i Joana Gallego, directora de l’Observatori per a la Igualtat i codirectora del Master de Gènere i Comunicació de la UAB.  

Reportatge radiofònic «Els masclismes invisibilitzats»
Read more

Segona víctima mortal de violència de gènere a Espanya

Un home mata a la seva parella al domicili de Puertollano i després es suïcida amb la mateixa arma

Iconografia del poder femení / Vikipèdia

Un home ha matat presumptament a la seva dona a Puertollano (Espanya) i després s’ha suïcidat. Les dues persones han estat trobades en un domicili a Ciudad Real per la Policia Nacional. Els dos presentaven ferides de dispars fets amb un arma de foc curta, la mateixa que es va trobar pop dels cossos. Segons ha confirmat la Delegació del Govern de Castella La Manxa, aquest assassinat és el segon cas de violència de gènere del 2020. La policia apunta que l’home va disparar la dona dins el domicili, amb qui mantenia una relació de parella, i posteriorment es va suïcidar utilitzant la mateixa arma.

La policia va trobar els cossos el diumenge a les 18:20h en un pis del carrer La Fuente després que un familiar del mort, i presumpte assassí,  contactés amb amb la Policia Nacional per localitzar-lo en no rebre notícies seves. La dona, de nacionalitat ucraniana, tenia 61 anys, i l’home, de nacionalitat espanyola, 53 anys. 

Segons les investigacions, les dues persones portaven mortes més d’un dia en el moment en què van ser trobades per la policia. Alguns testimonis de veïns van assegurar haver sentit diversos dispars la nit de dijous a divendres, però encara no s’han pogut aclarir els fets. Entre la víctima i la parella no hi havia denúncies prèvies, i tampoc hi ha constància de que la dona s’hagués dirigit mai a cap centre d’ajuda a la dona de la seva regió. 

Segon feminicidi del 2020

Aquest és el segon cas de violència de gènere de 2020 a Espanya que causa víctimes mortals. El primer va tenir lloc el 6 de gener a Barcelona, on un home va assassinar la seva parella en tràmits de separació i la seva fila de 3 anys. Des que es van començar a comptabilitzar l’any 2003, hi ha 1.035 dones assassinades fins aquest any.

Read more

Un any més, els feminicidis no frenen

Un doble crim masclista enceta el 2020, després d’un 2019 finalitzat amb 55 dones assassinades, la xifra més alta dels darrers quatre anys

La lluita contra la violència de gènere segueix present a Espanya amb el tancament d’un 2019 on els feminicidis no han minvat. Un nombre total de 55 dones han estat assassinades a mans de les seves parelles o ex-parelles, juntament amb un balanç total de més de 63 mil trucades al número 016, que atén les víctimes de violència de gènere, i un total de més de 122 mil denúncies per violència masclista, fetes tant per familiars com per les mateixes víctimes.

Primer assassinat de violència masclista del 2020

La primera víctima mortal de violència masclista del 2020 ha arribat pocs dies després de l’entrada al nou any, el dilluns 6 de gener, dia de reis. Mònica, de 28 anys, i la seva filla Ciara, de 3 anys, van ser assassinades presumptament per Rubén Darío, durant el procés de separació de la parella, al municipi d’Esplugues del Llobregat (Barcelona). Mònica i la seva filla van ser assassinades a casa seva i la policia es va dirigir allà després de rebre una trucada dels veïns que havien sentit crits. La parella, que no comptava amb denúncies prèvies, portava una vida discreta i els veïns mai havien sentit discussions ni crits entre ells.

Actualment Rubén es troba en presó provisional comunicada i sense fiança, dictada pel jutjat d’instrucció número 3 d’Esplugues de Llobregat.

Diverses personalitats polítiques han mostrat el seu condol i la seva disconformitat amb el cas. Pedro Sánchez, després de conèixer aquest primer cas d’assassinat masclista, ha twittejat:

El president de la Generalitat també ha expressat les seves condolències:

A més, l’Ajuntament d’Esplugues ha decretat tres dies de dol pel doble crim en mig de la profunda tristesa en què s’ha sotmès el municipi.

El primer i l’últim cas del 2019

Rebeca Alexandra, de 26 anys, va ser la primera víctima mortal del 2019. El 3 de gener va ser assassinada presumptament pel seu nòvio, Tomás Maestro, de 29 anys, a Laredo (Cantabria). No constaven denúncies prèvies de violència masclista contra Tomás. La víctima tenia un fill de cinc anys que vivia amb la seva família a la República Dominicana, el seu país d’origen, des de feia tres anys. 

Yúlia S., de 41 anys, va ser l’última víctima del 2019, assassinada el 2 de desembre a casa seva, al Prat de Llobregat (Barcelona), per la seva parella de 44 anys, amb qui tenien tres fills en comú. Les baralles eren constants entre ells, però cada vegada que la policia arribava a l’habitatge, Yúlia no posava denúncia i el conflicte no es podia resoldre policialment. Posteriorment, la seva parella es va entregar com autor de l’assassinat. En aquest moment, el jutjat va informar a la Generalitat del desemparament dels tres menors.  

Des del 3 de gener fins el 2 de desembre es van anar succeint els 55 feminicidis del 2019, cada un amb una història darrere que no deixa ningú exempt de dolor.

Read more

Llum verda al judici de Mina i Goldar per abús sexual

El jutge veu indicis per portar als tribunals els dos futbolistes per uns fets que es remonten al 2017

Després de la investigació realitzada, el Jutjat de Primera instància i instrucció d’Almeria ha considerat que hi ha proves suficients per portar a judici a Santi Mina, jugador del Celta de Vigo, i David Goldar, defensa del Nàstic de Tarragona.

La policia va detenir els dos canterans del Celta de Vigo el juny del 2017, després de rebre la denúncia per abús sexual per part d’una jove de Mojácar. Els dos acusats estaven fent una ruta en caravana per Andalusia i van ser alliberats poques hores després.

L’acusació assegura que David Goldar va conèixer la noia en un bar de la localitat almerienca i la va convidar a anar a la seva caravana. Pocs minuts després, Santi Mina va irrompre al vehicle completament despullat. El davanter gallec li va fer tocaments i va intentar mantenir-hi relacions sexuals no consentides sense èxit.

El cercle proper a Mina afirma que «els fets denunciats són exagerats» i neguen que l’acusació sigui certa.

Read more

El tatuatge social i sense estigmes

La pell s’ha convertit en un llenç per mostrar la personalitat d’un mateix. És fàcil trobar coneguts amb tatuatges, amb petits records eterns, o significats vitals. És un fet inimaginable fa poques dècades, quan els tatuatges estaven plens d’estigmes. Ara, moltes persones conceben fer-se el tatuatge com un procés psicològic, o d’embelliment del cos. 

No obstant això, el fet de tatuar-se, és fruit de decisions temporals, d’un moment concret. Però el tatuatge és etern. O gairebé etern. 

Amb la moda del tatuatge, han aparegut un seguit de serveis relacionats amb aquest, que ofereixen cures de la pell, o treure els dibuixos. Tattoo cleaners, per exemple, és una empresa que utilitza la tecnologia làser per esborrar els tatuatges. És un procés de diverses sessions, i que s’ha de tenir molta cura amb efectes secundaris de medicaments, amb prendre el sol, o amb tipus de pell especialment sensibles. El resultat, però, sol ser satisfactori.

Amb el mercat del tatuatge en auge, el factor ‘moda’ no és l’únic, apareixen noves iniciatives que busquen altres usos d’aquesta pràctica.

Desideratum

Existeix un estudi a Barcelona que trenca tots els esquemes. És un espai creat per un grup de dones, concebut per l’art i per a l’art. El que les fa úniques: la labor social. 
A l’estudi de tatuatges Desideratum no només es tatua, es fan piercing o s’eliminen tatuatges. També se superen situacions traumàtiques: tatuatges de recostrucció d’aureola, dubixos per cobrir cicatrius de violència de gènere, d’autolesions o accidents traumàtics. Tots de forma totalment gratuita. Altruisme. Empatia. Per a Noemí Garcia, la mànager del local, el tattoo és xamànic i empoderant.

https://www.instagram.com/p/B2ei-UdCSaI/

Fa tres anys que existeix Desideratum i, des d’aleshores, el brunzit de l’agulla afilada i la tinta han estat testimoni de multitud d’històries de superació i supervivència. L’art i l’expressió de cada tatuatge ha fet de les marques permanents dels cossos de les víctimes un element efímer. L’oblit del record. Del significat de por i dolor al de força i superació.

Read more

La Marea Rosa tenyeix Barcelona

La Cursa de la Dona ha arribat a Barcelona. La quinzena edició ha unit més de 36.000 participants (2.000 més que l’any passat), aquest fred diumenge 17 de novembre, als carrers de la capital catalana. La cursa, de vuit quilòmetres, ha tenyit de rosa gràcies amb l’emblemàtic color de les samarretes de les corredores, alguns dels carrers principals de Barcelona. Una lluita contra el càncer de mama i contra la violència de gènere.

Recorregut de la Cursa de la Dona a Barcelona
La Marea Rosa passant per Via Laietana

Són vuit les curses que se celebren arreu de l’estat: València, Madrid, Vitòria, Gijón, A Corunya, Sevilla, Saragossa i Barcelona. La finalitat, la solidaritat. El temps establert per acabar la cursa és una hora i mitja, encara que les guanyadores no el necessiten pas. Gema Barrachina, campiona d’Espanya de cross, ha encapçalat el podi amb un temps de 28 minuts i 59 segons; Sara Benedí, guanyadora de la cursa de la dona a Saragossa, l’ha precedit amb un temps de 30 minuts i 22 segons; finalment, Jessica Bonet ha completat el trio amb 20 minuts i 35 segons. Encara i així, en aquesta cursa totes les dones, de totes les edats, formes i tipus, són campiones.

Moltes de les samarretes roses (motiu de l’expressió “marea rosa”) lluïen noms estampats o frases. Han recordat així a les familiars, amigues i conegudes, lluitadores, que dia a dia fan front a la batalla contra una malaltia. La marea rosa també és consciència social. Més d’un milió d’euros han estat recaptats, entre totes les curses de l’estat. Uns diners que es destinaran a la investigació contra el càncer de mama i a la lluita contra la violència de gènere.

Read more

Violència de gènere entre menors: una realitat creixent

Alba Giraldo (@albagiraldo98)

Les agressions masclistes de joves menors d’edat, de 14 a 17 anys, han augmentat un 45% durant els últims dos anys a Catalunya. El 2016 hi va haver 74 víctimes de violència de gènere ateses pel Servei de Mediació i Assessorament Tècnic de la conselleria de Justícia, però aquest 2018 va tancar amb 107, la majoria per lesions i maltractament psicològic.

Com explicava el diari El Periódico, i segons dades del Departament de Justícia, l’any passat es van atendre 34 casos de maltractament psicològic per part d’un adolescent, 23 lesions a dones amb un menor implicat i 20 casos de violència habitual, tant física com verbal, en parelles. A més, cal sumar sis casos de coaccions, 12 amenaces greus, un delicte d’assetjament sexual, un d’abús i un d’agressió sexual.

Aquests casos es produeixen principalment en relacions adolescents. La Conselleria de Justícia creu que el missatge patriarcal està molt present encara entre els joves com en les cançons que normalitzen les agressions sexuals, el model de masculinitat, l’amor romàntic, el ciberassetjament i la impunitat d’agressors com ‘La Manada’. Justícia Juvenil atén els delinqüents, en concret a 55 durant el 2018. Tots ells compleixen mesures judicials, com treballs comunitaris, o esperen a ser jutjats.

El Projecte Scopio realitzava un estudi recollit al ‘Baròmetre de Joventut i Gènere 2017’ on gairebé la meitat dels i les joves (49%) afirmava que la violència masclista a Espanya ha augmentat als últims anys. Entre les causes que podrien explicar aquests fets, gairebé un 40% dels joves consideraven un factor important el consum d’alcohol i altres drogues, a més de la inhibició de la dona, com la “falta de denúncies de les dones”. A més, més d’un 36% dels joves justificava la violència per “manca d’educació”, per poca maduresa per assumir les ruptures sentimentals (33,1%) i pel sistema judicial o legislatiu, que donen impunitat als infractors (26%).

Pel que fa al tipus de violència exercida, gairebé la meitat de les dones va declarar ser testimoni o haver conegut al seu cercle proper de família i amics, destacant la “revisió del mòbil per part de la parella”, amenaces o insults per internet o mòbil, el control de tot el que fa, obligar-la a fer el que vol, dir-li amb qui pot parlar o anar i intentar que no vegi els seus amics. Fins i tot, un 44% de les dones declaren haver presenciat o tenir coneixement d’agressions físiques cap a altre dones del seu voltant.

 

Read more

Les universitats catalanes facilitaran el canvi de centre a les víctimes de violència masclista

En els primers dies de l’any, la violència de gènere ja ha deixat una víctima mortal a Espanya

Judit Huguet (@judit_huguet)

La Generalitat de Catalunya va signar el passat dijous un conveni amb els rectors de les universitats catalanes per engegar un procediment excepcional de canvi d’estudis de grau adreçat a dones que hagin estat víctimes de violència masclista i als fills i filles que en depenguin. D’aquesta manera, l’estudiant podrà continuar els seus estudis en qualsevol de les universitats de Catalunya. Mitjançant aquest acord, signat per la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, i la d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, es pretén lluitar contra la violència de gènere i garantir els drets bàsics de les dones que la pateixen.

Aquesta nova llei arriba en l’inici d’un any plens que arrenca ple de casos de violència masclista i d’agressions sexuals. La primera víctima del 2019 va ser una dona de 26 anys que va morir apunyalada per la seva parella el dia 3 de gener. A més, la nit de cap d’any, una jove de 19 anys va ser violada per quatre homes en un municipi d’Alacant. A Catalunya, un noi de 25 anys va ser detingut el dia 2 per haver agredit a la seva exparella a Lleida i a Tarragona van detendre un altre home per apunyalar la seva exparella, que està hospitalitzada en estat greu.

Lleis i convenis com aquests podrien estar en perill amb l’auge de partits d’extrema dreta com Vox, liderat per Santiago Abascal. Aquesta formació demanava la derogació de la Llei de Violència de Gènere com a condició per investir el candidat del Partit Popular a la Junta d’Andalusia, Juanma Moreno. Finalment, Vox va renunciar a aquesta petició en un acord amb el PP, junt amb altres demandes que volen retirar ajudes a immigrants il·legals i a associacions feministes.

En els següents gràfics, es pot veure la quantitat de feminicidis dins i fora de la parella que van tenir lloc el 2018 a Espanya i també un recompte d’aquests casos per mesos:

gràfic 1grafic 2

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies