El rugbi, un esport amb valors i per a tothom

Marta Bieto, Ainara Valadez i Alicia Salvatella

“El rugbi és per a tothom”  Aquest és el missatge que donen les jugadores de l’equip CEU de Barcelona. “Siguis com siguis, estaràs aportant”. A més, afirmen que es tracta d’un esport que promou valors com el respecte, la solidaritat i la constància.

Tot això contrasta amb els prejudicis que hi ha al voltant del rugbi. Per a aquelles persones que no hi juguen, el rugbi pot semblar un esport violent. A més, com també altres esports, el rugbi sempre s’ha associat als homes i a l’ideal masculí: força, agressivitat, potència.. i són molts els estereotips de gènere que condicionen a les persones a l’hora de practicar-lo.

Read more

Barcelona, nucli de la cultura popular

Carles Grau (@carlesgrau13)
Gemma Garrido (@GemmaG7G)

Descarregar el PDF

Barcelona compta amb una xarxa de 51 centres cívics. Aquests espais de barri es configuren com a punts neuràlgics de la cultura, les arts i la participació ciutadana. A més, cadascun d’ells té un programa propi i característic.

Com a l’àgora grega o el fòrum romà, els barcelonins i barcelonines es reuneixen als actuals espais de participació i debat: els centres cívics. Aquests equipaments ciutadans ofereixen programes, activitats i serveis al voltant de l’art i la literatura, el teatre, la fotografia, la música, el cinema, la cuina, la dansa o la ciència.
El ventall de projectes que es duen a terme és molt ampli i la finalitat no és altra que proporcionar un espai públic i de proximitat perquè els barris recuperin el paper fonamental que exhibien en l’organització de les grans polis.

La Farinera del Clot, al Districte de Sant Martí

La Farinera del Clot, al Districte de Sant Martí

Valors i convivència

Cohesionar i potenciar les relacions interpersonals esdevé el fonament dels 51 centres cívics que s’han establit a Barcelona. Per això, l’entrada és lliure, oberta per a tothom i no subjecta a quotes generals d’afiliació.
Les activitats es dirigeixen a persones de totes les edats i de diferents cultures. En aquest sentit, els centres cívics han adoptat el rol de fomentar el respecte a la diversitat en una ciutat cosmopolita. De la mateixa manera, també intenten trencar amb les escletxes generacionals que s’han construït en els darrers anys.

 

Sobretot, però, la figura d’aquests ateneus s’erigeix com a la receptora de propostes i iniciatives dels mateixos ciutadans: és a partir dels suggeriments i de les necessitats municipals que es duen a terme infinitat d’activitats, sempre adaptades a la infraestructura de cada equipament públic.
Destaca que hi ha centres cívics que són referència en una temàtica concreta, com és el cas del cant coral al Centre Cívic La Farinera del Clot, o de la dansa al Centre Cívic de la Barceloneta.
Aquesta aposta per l’especialització rau en el fet que cadascun dels centres pretén esdevenir el punt de trobada de la zona mitjançant les seves singularitats. Però no només es tracta d’un espai cultural, sinó també social. És per això que és molt habitual que els veïns i grups de joves passin l’estona prenent unes cerveses o uns cafès.

 

 

Centre Cívic Can Deu, al Districte de Les Corts

Centre Cívic Can Deu, al Districte de Les Corts

Museus de barri
Aquests espais que guarneixen la ciutat de Barcelona també ho fan des d’un punt de vista arquitectònic. D’aquesta manera, podem parlar de finques modernistes com Can Deu, situada al barri de Les Corts, i el Centre Cívic Casa Golferichs a l’Eixample. El cas de La Farinera (també coneguda com l’Ateneu del Clot), és una mostra de la participació i reivindicació popular, ja que el 1977 els veïns del barri del Clot van demanar que l’antiga fàbrica de moldre del districte de Sant Martí es convertís en un espai públic que pogués apropar més la gent.
Molts d’aquests espais s’han convertit en equipaments municipals no només perquè es reclami el seu simbolisme. I és que la memòria de cada un dels 73 barris, repartits en 10 districtes, resideix als 51 centres cívics que apropen la cultura, la participació i la quotidianitat als veïns i veïnes de la ciutat de Barcelona.

 

Incentivar la cultura catalana
La consolidació d’aquests equipaments públics, que el mateix Ajuntament posa a disposició dels barcelonins, contribueix al desenvolupament de la cultura catalana. Així, hi ha un intercanvi de particularitats amb altres persones d’altres cultures de l’Estat i d’arreu del món que enforteixen la pluralitat i els vincles de Barcelona.

Read more

Castells: fer pinya per arribar més lluny

Cristina Gironès

El 2010, els castells van ser declarats Patrimoni Immaterial de la Humanitat. D’ençà d’això, la seva popularitat fora de Catalunya ha anat en augment. Els Xiquets de Hangzhou, els castellers of London, els de Copenhaguen. Han sorgit colles arreu del món. El lema -força, equilibri, valor i seny- ha arribat a persones que s’han sentit identificades i seduïdes per l’activitat castellera i la companyonia que la caracteritza.

Gal·la Argelaga, Queralt Simó i Paula Mateo ens ho expliquen en un reportatge de ràdio, on, a més, entrevisten a diverses persones que ens donen la seva visió d’aquesta tradició catalana.

 

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies