Los pensionistas vascos convocan una huelga general el próximo 30 de enero

El Movimiento de Pensionistas de Euskal Herria ha convocado una huelga general para el próximo 30 de enero en el País Vasco y Navarra, junto con los dos sindicatos mayoritarios ELA y LAB, y otros agentes sociales. Las organizaciones convocantes se aglutinan bajo la plataforma Carta de Derechos Sociales de Euskal Herria que trabaja, dicen, en impedir el programa neoliberal en el País Vasco y Navarra. Son tres los ejes de la convocatoria de enero: pensiones, trabajo y vida dignas. 

La huelga pide un sueldo mínimo de 1200 euros, la derogación de la reforma laboral, pensiones mínimas de 1080 euros, y la igualdad de género en el trabajo. A la convocatoria también se han adherido sindicatos de estudiantes, organizaciones juveniles, el movimiento feminista vasco, la CNT, PAH-Bizkaia, etc.

La convocatoria se ha anunciado este martes, en una rueda de prensa conjunta con las diferentes organizaciones. Pero llevaba meses en boga. La plataforma Carta de Derechos Sociales de Euskal Herria había anunciado la huelga general para 2020, con el apoyo de los sindicatos mayoritarios. No obstante, no se había concretado la fecha exacta. El pasado 16 de noviembre, el movimiento de los pensionistas hizo algunas manifestaciones dirigidas a los gobiernos vasco y navarro. Ahora, la huelga general responde, según sus convocantes, a la culminación de estas protestas. 

En la actualidad, las provincias vascas son las que reciben, por media, las pensiones más altas, más de un 25% por encima de provincias como Extremadura o Jaén. Pero el suelo mínimo, la pérdida de poder adquisitivo creado por la inflación, y las alarmas por la crisis del sistema de pensiones hacen avivar las protestas en el País Vasco. 

El movimiento de pensionistas de Bizkaia es uno de los más activos a nivel estatal. Desde hace casi dos años, los pensionistas se han movilizado en Bilbao semanalmente, todos los lunes. Con sus altibajos, este otoño han intensificado las protestas

Las movilizaciones continuas han conseguido un hito reseñable en el País Vasco, en diferencia de otras comunidades: las pensiones son un tema de primer nivel para los partidos políticos vascos. Todos intentan incluir medidas para los pensionistas. EH Bildu y Podemos se adhieren a las demandas del movimiento. Y, el PNV, por su parte, pide un sistema público vasco de pensiones

https://twitter.com/PodemosEuskadi_/status/1195793828910948352

La huelga general de enero medirá la fuerza de los pensionistas, los sindicatos y las organizaciones de la sociedad civil. El distintivo de esta convocatoria está en que, ahora, las peticiones se hacen de manera conjunta, como un todo necesario para garantizar una vida digna. 

Read more

La vaga general atura les carreteres. L’activitat econòmica continua

EDGAR SAPIÑA MANCHADO (@edgarsapinya) | TÀNIA ARCHILLA SEVILLANO (@taniarse)

Diversitat d’opinions respecte a la vaga general del 8 de novembre. La Vanguardia diu en portada: «La vaga fracassa, però les protestes col·lapsen Catalunya». L’ARA: «Més protesta que vaga». El Periódico de Catalunya assenyala a l’expresident de la Generalitat per escriure el següent: «Puigdemont desafia el seu partit i Esquerra». El Punt Avui titula «Aturats» i qualifica la vaga general d’èxit. A la premsa espanyola hi ha els següents titulars: «La vaga general, en mans de l’extrema esquerra i els antisistema», diu El País; el Mundo: «Una minoria bloqueja Catalunya davant la passivitat policial»; l’ABC parla de la «Kale Borroka de Puigdemont»; La Razón diu: «Nadons i piquets en la vaga política independentista». D’aquesta manera, uns rotatius assenyalen a la població, d’altres als polítics i alguns més critiquen l’actuació policial.

Més enllà de l’opinió, fets. Aquesta segona jornada de vaga laboral, després de la del 3-O, va tenir menys assistència que la primera. La Guàrdia Urbana xifrava en 25.000 les persones situades a la plaça de la Catedral de Barcelona a les 18:00 hores de la tarda. Tot i que les motivacions són «estrictament laborals», com diu Marc Faustino, de la Intersindical-CSC, en un article publicat per Sentit Crític, el contingut polític hi va estar molt present. Les proclamacions en contra de l’empresonament dels dirigents polítics i l’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola (CE) en van ser només dos exemples.

D’altra banda, van ser molts punts calents de Catalunya els que van estar tallats durant hores. Més de 60 carreteres tallades durant hores i trens completament aturats.

L’aturada absoluta de l’activitat econòmica de Catalunya hauria tingut un impacte de 750 milions d’euros, que és la riquesa que es genera en un dia al territori. Tal com es veu a la següent imatge, l’accés a Barcelona el dia 8-N a les 11:00 del matí era impossible.

CCAA

CCAA

L’actuació dels sindicats, patronals i organitzacions independentistes

La Intersindical-CSC, un sindicat independentista minoritari, va ser el convocant de la vaga general. També s’hi van sumar la USTEC-STEs, que és el sindicat majoritari d’ensenyament, la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), algunes sectorials de la Confederació General del Treball (CGT), Comitès de Defensa de la República (CDR) i Universitats per la República. Les organitzacions independentistes ANC i Òmnium Cultural hi van donar suport i van participar en «l’aturada de país».

D’altra banda, CCOO i la UGT, els dos principals sindicats a Catalunya i Espanya, no es van sumar a la vaga, tot i que van animar a participar en les concentracions davant els ajuntaments principals de les quatre comarques. Les patronals PIMEC i CECOT van rebutjar la vaga general.

Read more

Els sindicats amenacen de vaga general si s’aproven noves retallades a Correus

MARINA VINARDELL TROTA

CC.OO, UGT i Csif denuncien que l’Estat perjudica financerament el servei postal públic per apostar pel model privat

Les organitzacions sindicals Comissions Obreres, UGT i Csif van anunciar dimarts que convocaran els treballadors de Correus a vaga general si el Govern espanyol aprova una nova retallada de 60 milions d’euros en el servei postal, tal com es contempla en la proposta dels nous Pressupostos Generals de l’Estat. Segons els sindicats, aquesta nova retallada suposa un descens d’un terç del pressupost públic destinat al finançament de Correus i posa en perill fins a 20.000 llocs de treball a nivell de l’Estat, 3.000 a Catalunya.

Segons la responsable de comunicació de CC.OO. de Catalunya, Juana Cerezo, aquesta decisió és “un pas més en l’ofensiva contra correus”, i evidencia la voluntat del Govern espanyol de perjudicar Correus per traspassar el servei postal al sector privat. “Volem un pacte laboral que inclogui la recuperació salarial de les retallades del 2010”, va afegir Cerezo. Així, el secretari del sector postal de la UGT, José Feijoo, va explicar que els sindicats ja han començat les negociacions amb el Ministeri de Foment.

Aquesta retallada provocarà, a més, el tancament d’oficines en pobles petits, i la limitació d’horaris a les ciutats. Els municipis rurals i aquelles comarques amb més extensió geogràfica i menys concentració poblacional seran els més afectats. Segons els representants sindicals, “això és un pas més per acabar amb el servei postal universal”. “Sembla inadmissible que els sindicats haguem de defensar els ciutadans”, va denunciar Rafael Segovia, secretari d’Acción Sindical Nacional del Sector Correos de Csif.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies