Un 8-M amb molt de significat

Malena Ramajo (@malenaramajo)

Després de l’any passat, aquest 8-M es podia intuir la magnitud del dia que s’acostava. I efectivament, queda comprovat que el feminisme és aquí i no té cap intenció de marxar. A Barcelona la vaga no va tenir un gran seguiment  – llevat el sector estudiantil on la incidència va superar el 70% – però a la manifestació hi eren totes.

Segons xifres de la Guàrdia Urbana, a la marxa hi havia unes 200.000 persones, igual que el 2018, però tot i així a peu de carrer feia la impressió que eren força més. Sí és cert que l’augment en gairebé un quilòmetre en el traçat va permetre que la desfilada de les dones fluis molt més que fa un any, en que el Passeig de Gràcia es va quedar petit.

Els càntics i els centenars de pancartes fetes a mà per totes les dones són el millor reflex del moment que viu el moviment feminista i també una pista per saber cap a on va.

Festivitat

Una de les frases més populars, compartida per totes les xarxes socials durant aquest 8 de març ha estat una cita de la feminista Emma Goldman: «Si no puc ballar, la teva revolució no m’interessa.» Dit i fet, els balls i les cançons no van faltar a la manifestació. Un grup de dones animava la multitud amb versions feministes de cançons amb lletres originalment masclistes, com ara Bomba de King Africa o Que la detengan de David Civera.

Un sentiment internacional

El feminisme ha adquirit en els dos darrers anys una unió global com no s’havia vist abans. Les reivindicacions traspassen les fronteres i es fan sentir com una sola entre totes les dones. Entre els cants que van arribar aquest any a la manifestació de Barcelona es troba un dels que es van popularitzar a Argentina amb les protestes en favor de la legalització de l’avortament.

 “Ahora que estamos todas / ahora que sí nos ven / abajo el patriarcado se va a caer, se va a caer / y arriba el feminismo que va a vencer, que va a vencer”

Aquesta acabava originalment amb una altra frase: “aprueben este proyecto, que sea ley”, que representa el lema principal de la campanya pro-avortament. Tot i que aquí aquesta última frase no encaixa, la resta ha estat perfectament acollida.

Compromís intergeneracional

Una de les parts més emotives de la manifestació és veure dones grans al costat de noies molt joves, totes caminant amb orgull i determinació per una mateixa causa. Conscienciar i aconseguir la implicació de generacions tan dispars és una de les grans virtuts del feminisme. Així, mentre potser algunes se sentiran més identificades amb sentències com: “Sola o borratxa, vull arribar a casa” i altres amb el ja clàssic: “Manolo, Manolo, hoy cocinas solo”. Totes ho criden a l’uníson, perquè encara que no sigui una situació pròpia, al darrere hi ha un mateix sentiment de voler canviar-ho tot.

Reafirmació: ja som aquí

En una versió del clam popularitzat per la joventut catalana durant les manifestacions posteriors a l’1-O, “els carrers seran sempre nostres” a la manifestació es cridava: “els carrers seran feministes”. En un moment, una noia intentava canviar la versió, imposant un “són”, en comptes del “seran” i assenyalant el propi moment, en que els carrers eren plenament feministes. Al cap de poc temps la nova versió s’estenia i totes reafirmaven amb força l’evidència: “els carrers són feministes”.

 

Visió de futur

La majoria de cartells feien referència als temes que més presents estan entre la col·lectivitat de dones i que són els que impulsen amb més força aquestes concentracions: la discriminació per raó de gènere, els rols de gènere, la llibertat sexual, l’avortament, les violacions, etc.

Tot i així, també es fa evident que hi ha temes que encara no han entrat plenament a l’agenda feminista. Un grup de noies portava una pancarta que clamava: “Destruïm el patriarcat, no la terra”. Mentre ho cridaven no tenien tant de seguiment com altres frases. L’ecologia encara no s’associa amb un feminisme de futur que inclogui també la cura pel planeta.

D’altra banda, també hi ha temes que desperten grans controvèrsies, com és el cas de la prostitució. Mentre un grup de dones passejava pel cantó esquerra amb una pancarta demanant l’abolició de la prostitució, una altra les escridassava des del cantó dret: “el treball sexual també és treball, a veure si ens n’assabentem”. Enmig, una pancarta recordava que abans de tot: “Sororitat, germanes”.

Read more

Les dones s’aturen en tots els sectors econòmics

ÈLIA GEA i JAVIER DE LA SOTILLA

Amb motiu del Dia Internacional de la Dona (8 de març), tot el sector laboral femení va ser cridat a fer vaga i a parades de dues hores. Des de CCOO i UGT calculen que la participació ha estat d’uns sis milions de treballadores. El secretari general d’UGT afirma que el dia de vaga “marcarà un abans i un després” a l’hora de negociar convenis col·lectius i plans d’igualtat.

La vaga era una demanda per acabar amb la violència masclista i un reclam per la igualtat i la fi de la la precarietat laboral femenina i la bretxa salarial. A les parades s’hi han sumat les principals empreses de la indústria, els serveis i les administracions públiques, que és precisament on s’ha notat més l’impacte. El sindicat CGT -una de les organitzacions convocants de la vaga general- ha qualificat la jornada d’un “absolut triomf”.  ha estat en sectors estratègics com l’ensenyament, la sanitat o el transport.

 

Tanmateix, no hi ha hagut un consens entre els principals sindicats. Els dos majoritaris -CCOO i UGT- han fet una convocatòria de dues hores, com ha passat, en general, a Europa.  Han estat un total de 6 milions de dones les que han secundat l’aturada de dues hores. Però molts altres sindicats -com CGT, IAC, CSC i CNT- han considerat que no era suficient, cridant a les dones a abandonar els llocs de treball al llarg de tota la jornada.

S’ha de tenir en compte que moltes dones amb treball precari no s’han pogut sumar a la convocatòria. La Comissió 8 de març recorda que “hi ha companyes que no poden participar perquè, si ho fan, demà les acomiaden”. De la mateixa manera, moltes dones han de mantenir una família amb només el seu sou, i moltes empreses no han ho han posat fàcil a les vaguistes, de manera que no s’han pogut permetre perdre el sou del dia d’ahir.

 

 

DEMANDES

Cures.- Un dels objectius de la vaga va ser alliberar a moltes dones, almenys per un dia, de les feines de cures que duen a terme a casa. Un treball domèstic associat tradicionalment al gènere femení i que no es troba valorat en la societat. Així, molts homes involucrats en el moviment feminista es van unir en centres socials per cuidar els fills d’aquelles dones que volien fer vaga i no tenien altra opció. I és que la divisió del treball és un dels problemes de fons de l’existència del patriarcat modern.

Fa uns dies, Silvia Federici, en una entrevista a eldiario.es, explicava la seva proposta relativa a aquesta qüestió, afirmant que “és un engany que el treball assalariat sigui la clau per alliberar les dones”. En la seva opinió, remunerar el treball domèstic seria un pas important cap a la igualtat: es valorarien les feines de cura en la societat i això implicaria que molts homes el realitzessin de la mateixa manera. Aquesta mesura, afirma Federici, acabaria amb l’actual model patriarcal, on “les dones han de ser dues coses: productores i reproductores al mateix temps, una espiral que acaba consumint tota seva vida”.

Precarietat laboral. – El líder d’UGT, Pepe Álvarez, en un comunicat públic a la Plaza de Cibeles de Madrid, ha reclamat la derogació de la reforma laboral del 2012, ja que segons el líder sindical es tracta d’un “element de discriminació que arracona les dones”, en “obligar” a milers de dones a acceptar treballs parcials de quatre hores o salaris de misèria per sota del mínim exigit per la llei. Carmen Arenas, responsable de l’Àrea de la Dona a Comissions Obreres, també ha remarcat la necessitat de “canviar les polítiques de retallades” que condemnen a les dones a “treballs temporals i precaris, on la promoció i formació és nul·la”.

Bretxa salarial. – Al conjunt d’Espanya, un home cobra de mitja 27.727 € anuals, mentre que la dona en cobra 19.745, és a dir, fins a un 23% menys.

No obstant això, en alguns sectors aquesta bretxa augmenta. Les dones que formen part de consell d’administració d’empreses cotitzants en Borsa -a més d’estar en clara minoria, ja que suposen només un 17%– cobren fins a un 40% menys que els seus companys homes: elles cobren 130.000 euros de mitja, i ells 322.000.

Read more

Les universitats se sumen a la vaga feminista

NATÀLIA PUIGTIÓ (@nataliap54) i CLARA LÓPEZ (@itsclan16_)

La vaga feminista del 8 de març, convocada amb motiu del Dia Internacional de les Dones, va tenir un seguiment desigual a les diferents universitats i facultats de Barcelona. Els i les estudiants de les Facultats de Geografia, Història i Filosofia i de Belles Arts de la Universitat de Barcelona van passar la nit al centre. A primera hora del matí, aquests alumnes han tallat l’autopista AP-7. A la Universitat Autònoma de Barcelona el seguiment de la vaga també ha variat segons les facultats. Per altra banda, a la Universitat Politènica de Catalunya s’ha seguit massivament la convocatòria de vaga a cinc dels seus centres.

Les estudiants de la UPF pinten un mural reivindicatiu a la Plaça Gutenberg.

Les estudiants de la UPF pinten un mural reivindicatiu a la Plaça Gutenberg.

La Universitat Pompeu Fabra (UPF) també s’ha sumat a la vaga feminista. Tot i que el seguiment ha estat superior al campus de Ciutadella, totes les facultats han participat activament en les activitats programades pel 8M. Durant tota la setmana, s’han organitzat diversos tallers, taules rodones i xerrades. Ahir, 8 de març, es va convocar un dinar feminista popular festiu i es va preparar un taller on els i les estudiants van poder preparar les seves pancartes per a la manifestació unitària convocada a les 18:30 a Jardinets de Gràcia.

La Unitat d’Igualtat de la universitat va ser l’encarregada d’idear i publicar aquesta programació. Lluïsa Rojas, agent d’Igualtat de la UPF, remarca la importància de participar en les accions sensibilitzadores que s’organitzen des d’UPF Igualtat. La Unitat d’Igualtat és un servei universitari especialitzat que depèn del Vicerectorat de Compromís Social i Igualtat, ara mateix dirigit per Mònica Figueras. UPF Igualtat té com a objectius assessorar els òrgans de govern de la universitat i sobretot fer accions per impulsar les polítiques d’igualtat a la UPF. Aquest és el seu principal ‘modus’ o raó d’existir.

  • Quins dels propòsits inicials s’han aconseguit fins al moment? Quins es mantenen de cara al futur?
    • Com poden les i els estudiants promocionar la igualtat a la universitat?
Read more

Èxit de la vaga feminista malgrat les dissonàncies entre els sindicats

GEMMA CLARASÓ i NÚRIA PONCELA

Els sindicats tradicionals, CCOO i UGT, consideren un èxit la vaga feminista del Dia Internacional de la Dona, amb un seguiment de gairebé 6 milions de persones. Valoren la jornada com “una mobilització sense precedents a la història del moviment sindical del nostre país”, però des de la CGT es posa en dubte l’aportació d’aquests sindicats a la vaga del 8M, acusant-los de ser els sindicats de la patronal.

La vaga del 8 de març ha dividit organitzacions de treballadors i partits polítics en dos blocs. CCOO i UGT van convocar aturades de dues hores, iniciativa que secundava el PSC. Amb aquesta mesura pretenien fer una convocatòria “inclusiva”, ja que la d’altres sindicats anava adreçada només a dones.

D’altra banda, sindicats com la CGT i el sindicat de Comissions de Base van registrar una vaga laboral de 24 hores, a la qual no s’adherien les organitzacions tradicionals però sí que rebien el suport de partits com ERC, JxCat, CUP i els Comuns. Des d’aquestes associacions s’ha criticat el paper de Comissions Obreres durant la jornada de vaga, ja que consideren que van intentar embrutar la vaga general i «reivindicar-se a ells mateixos».

 

Ciutadans i el Partit Popular van declarar que no se sentien còmodes amb el discurs de la vaga. La formació taronja considera que s’atribueix a les esquerres i a l’anticapitalisme, és per això que no van donar-hi suport. Són els dos únics partits del Parlament que no secunden la convocatòria.

Tot i les diferències entre sindicats i partits, l’acord majoritari és que el 8 de març ha estat un èxit sense precedents, una jornada històrica. Més de 200.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, han participat en la marea lila de Barcelona, seguida de mobilitzacions multitudinàries a molts altres punts de Catalunya. Les posicions sindicals enfrontades han quedat en un segon pla, deixant en primer terme les imatges del 8-M, que deixa un nou escenari on el feminisme fa un pas endavant en l’eradicació de les desigualtats de gènere: una vaga a nivell mundial que ha desbordat totes les expectatives.

 

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies