Les escoles ‘ocupen’ els xamfrans

L’Ajuntament de Barcelona ha ampliat 9 voreres dels centres educatius per més seguretat

Anna Hernàndez i Garriga

Els pares dels infants de nou escoles del barri de l’Eixample ja respiren més tranquils gràcies als xamfrans escolars o ampliacions de les voreres, més segures pels petits, que ja funcionen des de fa mesos en aquests centres. Les escoles que han rebut aquesta nova mesura han estat el CEIP Mallorca, l’IES Ernest Lluch, l’escola de Salesianes Maria Auxiliadora, Fructuós Gelabert, l’Escola Tabor, l’Escola Joan Miró, l’IES Jaume Balmes, l’escola Ramon Llull i, finament, la Poeta Maragall.

L’actuació va néixer com una iniciativa del districte del barri barceloní i s’ha materialitzat en quatre tipus d’obres diferents en funció de les característiques urbanístiques de cada zona: l’ampliació de la zona de l’entrada de les escoles, les que han ocupat una part de la calçada per posar uns mòduls de fusta amb paret, les que han ampliat el xamfrà i, finalment, les que no han pogut ser ampliades.

Totes elles tenen marques visuals a terra per indicar que es tracta d’un espai escolar destinat pels pares i l’esbarjo de la canalla. A més, gairebé tots aquests espais s’han construït amb unes lloses de fusta decorades amb franges de colors.

Un alleujament pels pares

L’actuació va començar el febrer i fa entre sis i deu mesos que els nou centres disposen d’aquests nous espais, que, segons un grup de pares de l’escola Ramon Llull, doten de vitalitat l’espai públic, sobretot de cara els infants. “Els nens no han d’anar tan alerta i els pares estem més tranquils que, en aquesta zona, no hi ha perill que caiguin a la carretera i puguin tenir un accident”, explicava Xavier López, un pare que deixava la seva filla a la mateixa escola barcelonina. Una visió similar és la que tenia una altra de les mares, Anna Ventura, que assegurava que l’espai amb les parets de fusta “és un motiu de relax tant pels pares com pels fills”.

Tot i les bones valoracions que ha rebut l’ampliació de la vorera en aquesta escola, la major part dels pares consultats troben a faltar llocs per seure-hi mentre esperen els seus fills o mentre aquests juguen després de l’escola. Ara bé, el cas de l’escola Ramon Llull no és el mateix que el d’altres escoles, on l’espai habilitat és notablement més gran i ha estat possible col·locar-hi altres elements.

La Sagrada Família exigeix més seguretat

Qualsevol que passi per davant de l’Escola Sagrada Família veurà la pancarta que diu: “Aquí també cal xamfrà social”. La vorera de davant de l’escola és estreta i una part d’un dels dos carrils del carrer Sardenya on es troba, és d’estacionament en zona verda. L’ampliació de la vorera ocupant una part del carrer, com és el cas d’altres escoles, suposaria un col·lapse dels cotxes circulant per aquest vial. L’escola no es conforma i exigeix garantir la màxima seguretat pels seus alumnes i demanen que adaptin la mesura a les dificultats urbanístiques.

Read more

Una aproximació a l’urbanisme feminista

MARIO GÜERA-I-DUCH (@mariogduch)

Estudiem un moviment que pretén modificar la distribució urbana, en favor de les dones i de tota la societat.

Descarrega el reportatge en PDF.

Read more

Un barri dividit pel nou model

PAU BEYA ACERO (@pbeya96) i DANIEL ORTÍN POLO (@danielortin)

Descarrega’t l’article en PDF

La superilla del Poblenou no ha passat desapercebuda per als experts d’urbanisme mundials. Fins i tot el diari The New York Times va publicar un article en què es plantejava la hipòtesi de fer una superilla a Manhattan, i quin seria el seu resultat.

Read more

La Mina: la cara oculta d’un univers

ALBERT PRAT (@albertpratviver) i ARIADNA PASCUAL (@ariadnapascualb)

L’edifici Venus ha esdevingut un dels punts més foscos d’un barri que no brilla. Ubicada entre Barcelona i Sant Adrià del Besòs, la Mina ha estat històricament una pedra a la sabata pels dirigents polítics de tots els colors. Quatre dècades després del seu naixement, el barri torna a centrar l’agenda.

Read more

Gentrificació i altres mites barcelonins

La gentrificació no sempre és la causa dels canvis socials dels barris, la globalització i el lliure mercat també en són els principals responsables.

Read more

La Contrabalança – #1

A “La Contrabalança” expliquem un concepte de l’actualitat que apareix molt als mitjans però sovint sense aprofundir-hi. En aquest primer programa, Andreu Ausàs-i-Call, Dani Cortés i David Parreño parlen de «gentrificació», el fenomen pel qual els habitants d’un barri empobrit són forçats a marxar-ne per la revalorització de l’espai, que fa que els preus pugin i que hi arribi una classe social més adinerada. Ho analitzem amb Toni Luna, professor de geografia humana de la Universitat Pompeu Fabra, i amb alguns dels principals afectats.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies