Álvaro Gárate Vidiella
Les dates clau per anar-te´n d´Erasmus+ (UPF)
Ha arribat el moment de fer la sol.licitud per a aconseguir una plaça per a estudiar fora. Els estudiants de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) han d´escollir fins a 8 destinacions diferents entre un total de 51 països diferents per a fer la seva estada fora de casa, mitjançant el plan Erasmus+ o el Conveni Bilateral (més enllà d´Europa).
«Regne Unit és la primera destinació dels estudiants de la UPF». Així ho confirma Laia Martínez, treballadora de l´Oficina de Mobilitat i Acollida (OMA). Aquest organisme de la UPF s´encarrega de tramitar totes les sol.licituds de trasllat i gestionar la coordinació entre la Pompeu Fabra i la universitat de destí (o d´origen, per als estudiants estrangers). Els treballadors de l´OMA asseguren que el principal neguit dels estudiants que volen fer el seu Erasmus al Regne Unit és la possible supressió de l´ajut econòmic.
No obstant això, la Universitat Pompeu Fabra s´està preparant per fer front a aquesta possibilitat, i poder mantenir aquesta col.laboració amb les diferents universitats britàniques amb qui treballa des de fa anys. Aquesta voluntat és recíproca, ja que ambdues institucions es beneficien d´aquest acord. Malgrat tot, res és definitiu almenys fins a la celebració de les eleccions parlamentàries britàniques del pròxim 12 de desembre del 2019.
Video: Álvaro Gärate, Aitana Robey i Joan Sanchez
El debat celebrat a la Pompeu és una continuació del de l’Acadèmia de la Televisió, amb la paritat com a novetat
SERENA GABRIELA, SARA OLIVER I ADRIÁN SOLER (BARCELONA)
El debat celebrat a l’Auditori de la Ciutadella de la Pompeu Fabra és per molts candidats, l’última oportunitat per fer arribar els missatges dels partits als universitaris. Gran expectació i cues abans d’entrar. El primer contrast amb l’organitzat per l’Acadèmia de la Televisió: l’exclusió de l’extrema dreta i la paritat entre homes i dones.
Els candidats han entrat al ‘ring’ amb els argumentaris a la mà i havent vist el debat electoral d’ahir. Preguntes sense resposta i la tradicional pràctica del «i tu més», que semblava superada, han tornat a aparèixer.
Ja a la primera intervenció, Míriam Nogueras (JxCat), ha vingut a criticar la posició de Sánchez ahir al debat, que va dir que faria una llei per prohibir els referèndums. A diferència de Sánchez ahir, Francisco Polo (PSC) ha sigut més clar a l’hora de rebutjar qualsevol acord amb el Partit Popular i s’ha enganxat amb Ciutadans, els quals ha criticat per aliar-se amb l’extrema dreta.
El debat en imatges
La violència a Catalunya ha sigut el tema estrella: mentre Rosique (ERC) denuncia els empresonaments dels manifestants, el PP se solidaritza amb els que combaten «els radicals»
La violència a Catalunya ha sigut un dels temes estrella del debat: la resposta al carrer, l’actuació policial, l’organització estudiantil han sigut presents al llarg del primer bloc.
El contrast entre el to utilitzat per Marta Rosique (ERC) i el d’alguns líders del seu partit –com Rufián– també ha sobtat a alguns dels rivals polítics. Per això ha volgut començar agraint a tota «aquella gent que des que va sortir la sentència no ha parat de lluitar». També ha reiterat al llarg de tot el debat la situació dels empresonaments d’aquestes setmanes. Diferenciant-se amb la postura de Rufián, que ha tingut una posició neutral respecte aquest tema.
Aina Vidal (ECP) ha sortit a l’atac i durant tot el debat ha llençat algunes rèpliques que han arrencat aplaudiments. Una de les més impactants ha sigut la que ha dirigit al PSC i ERC. Primer ha criticat a Esquerra: «Marta, vosaltres també sou la BRIMO: necessitem recuperar la política», per després criticar a Sánchez: «És incomprensible que un president tingui la falta de respecte de no contestar el telèfon a un altre polític».
Nacho Martín Blanco (Cs) ha tornat a criticar la violència a Catalunya: «Em sap molt greu veure joves que banalitzen la violència», això sí, no ha portat cap llamborda trencada, com ahir sí va fer el cap de llista del seu partit en Prime Time. Ha intentat desmarcar-se del desbloqueig, afirmant que el seu partit va fer una oferta al PSOE.
Des del PP, Xavi Cañigueral s’ha solidaritzat amb els estudiants que van «fer front als radicals que els impedien fer classe», tot fent referència a la vaga convocada per Assemblea Ciutadella que va obligar a endarrerir el debat.
Més enllà de Catalunya
Al segon bloc s’ha entrat en el debat sobre les postures que no s’escolten tant per televisió o han quedat amagades darrere el conflicte català. Els drets LGTBI, l’eutanàsia, la violència masclista, el canvi climàtic i la resposta a la imminent desacceleració econòmica han sigut els temes tractats.
Respecte a l’eutanàsia, Junts Per Catalunya ha dit que no s’hauria d’utilitzar aquest tema com a instrument polític: «Estem a favor i hem estat en contacte amb moltes famílies». Francisco Polo (PSC) ha defensat la creació d’una llei d’eutanàsia i ha dit que ho farien si continuen al govern.
En la qüestió econòmica, tots s’han remuntat a la situació prèvia a la crisi, fent cas a les advertències dels economistes. El PP, que va ser el govern que va gestionar la crisi, ha defensat el que va fer, mentre que En Comú Podem ha plantejat solucions alternatives.
Aina Vidal (ECP) ha alertat que les pròximes eleccions se situen en un marc de desacceleració econòmica molt semblant al del 2007. En aquest sentit –tal i com va explicar Iglesias al debat d’ahir– han demanat retallar «els privilegis» i no els drets dels treballadors: «La precarietat és una estratègia deliberada. Ens volen pobres.» Com a contrast, Ciutadans i el PP han defensat la liberalització del mercat. Cañigueral (PP), ha arribat a dir que es necessita una administració businessfriendly, perquè no es tornin a repetir les dades d’atur de Zapatero.
Drets LGBTI
«Sou el partit del postureig i aneu amb VOX, on feu polítiques contra el col·lectiu LGTBI, les dones», ha recriminat Polo (PSC) a Martín Blanco (Cs). Ha sigut el començament d’un llarg estira-arronsa entre els dos candidats. Míriam Nogueras (JxCat) ha acabat criticant al PSC perquè «vostès es manifesten amb VOX».
Polo (PSC) recrimina a Ciutadans les seves aliances amb l’extrema dreta i Nogueras (JxCat) critica el PSC per manifestar-se amb VOX
En relació al tema de la manifestació de l’orgull de la que Ciutadans va ser expulsat, el candidat del PSC ha sigut contundent: «No vau voler signar el manifest de no pactar amb l’extrema dreta». Una afirmació repetida per la candidata de JxCat.
Francisco Polo, que és ferm defensor dels drets LGBTI, ha utilitzar també el minut d’or per fer una metàfora: «Aquelles persones que ens volen posar dins l’armari poden guanyar».
Xavi Cañigueral, per la seva part, ha acusat a Polo d’utilitzar l’etiqueta LGBTI per incloure la seva ideologia i ha assegurat que «no tots els membres del col·lectiu pensen igual» que ell. Una postura semblant a la de Ciutadans, que ha dit que es poden defensar els drets LGTB alhora que defensar la unitat d’Espanya.
«I tu més»
Ha tornat a sortir el clàssic «i tu més», que s’ha traduit en un comentari per part del representant del Partit Popular, Xavi Cañigueral (PP), afirmant que ningú tenia proves de qui era «M. Rajoy» i convidant a denunciar-ho si les tenien. Tot seguit, ha criticat a Junts per Catalunya per la corrupció de Pujol. Ha assegurat ––finalment– que hi ha coses pitjors que la corrupció com ara «atacar la sobirania nacional del país». Aina Vidal s’ha mostrat molt combativa amb la corrupció i ha tret la sentència de la Gürtel per recordar al PP que sí que hi ha una resolució judicial.
Cañigueral (PP) torna a treure el cas Pujol i rep la rèplica de Vidal (ECP), que li tira en cara la Gürtel
Perfil
Read moreOrganitzat per deba-t.org, tindrà lloc a les 11 al Campus de la Ciutadella de la Pompeu Fabra
Un debat paritari
Read moreEl dia 11 d’abril es celebrarà una trobada intergeneracional de periodisme a la Universitat Pompeu Fabra, en la que conviuran els quatre cursos que estudien actualment la carrera. Els estudiants de la generació de quart han proposat l’esdeveniment, ja que ells varen viure-ho al 2015 quan van entrar a la universitat. Aquell any es va celebrar el sopar intergeneracional per a recaptar diners pel projecte Hemisfèria: un projecte periodístic català que explica el que passa arreu del món des d’allà on passa, “responent a les necessitats de les persones i no a la dels Estats”. Ara, aquests futurs periodistes que aquest ja acaben la carrera, han volgut proposar la idea per reviure l’experiència abans de marxar.
A més a més dels alumnes de quart, tres o quatre estudiants de cada classe, duen a terme l’organització i els preparatius i són qui s’encarreguen de difondre la informació i captar els companys de cada curs. “Es fa amb la idea de connectar les generacions de periodisme, perquè quan surtis no aniràs només amb els del teu curs. Et trobaràs amb gent molt diversa”, assegura Irene Riart, una de les coordinadores de tercer. El sopar s’organitzarà amb l’objectiu que la gent no s’assegui al voltant dels seus companys habituals, sinó que als respectius costats hi hagi alumnes d’altres classes que, en principi, no coneixi. “Potser es creen relacions que ens poden servir per a quan sortim de la universitat o inclús per respondre preguntes que desconeixem d’assignatures o d’altres cursos”.
El sopar serà a les 21h a la Plaça Gutenberg. Els alumnes que vulguin participar-hi han de pagar tres euros i se’ls oferirà begudes, pica pica, jocs i festa. En tant al sopar, cadascú portarà alguna cosa per a poder compartir un àpat conjunt. La Irene comenta que es volia celebrar setmanes més tard però al venir la Festa Major de la Pompeu Fabra, s’ha hagut de fer ara, i que per això hi ha hagut poc temps per a preparar-ho. La idea és que cadascú porti de casa el millor que pugui, sense dependre de ningú, per a poder tenir «menjar variat».
Les instruccions que han difós els organitzadors mitjançant Whatsapp indiquen que tots aquells que vulguin participar han d’omplir el formulari que adjunten i seleccionar el mètode de pagament. Per facilitar-ho, han permès l’opció de pagar-ho en efectiu, una setmana abans, o pagar-ho amb les eines de Bizum o Verse, si és més tard. El DNI o el Carnet de la UPF serà necessari per a entrar al recinte, el qual estarà vigilat i controlat per un empleat de seguretat.
La Universitat en teoria tanca a les 22:00h però els ha facilitat dues hores més, i l’estona que calgui per a recollir. De moment hi ha unes vuitanta persones apuntades i s’esperen que siguin moltes més! Apunteu-vos, serà una bona experiència!
Read more
Roger Argemí
No és fàcil d’esbrinar la nostra identitat. Amb la intenció de provocar un wake up call, un canvi en els assistents, la segona edició de les xerrades TEDx a la Universitat Pompeu Fabra va convidar a la reflexió. Una reflexió sobre l’ADN de les persones en el sentit més ampli, passant tant per les limitacions de l’ésser humà com pels progressos científics que canviaran el nostre futur.
El matí del 2 d’abril va començar amb un viatge cap al passat més recent. Mitjançant “trucs de màgia”, Jordi Camí, director de la Fundació Pasqual Maragall, va ensenyar que la memòria a curt termini és fràgil. De fet, només emmagatzemem una petita part de l’essència dels fets que vivim. Això comporta que no puguem recordar més 7 paraules d’una llista, i que ens equivoquem a l’hora de reconèixer els detalls d’una experiència traumàtica. Omplim les llacunes amb imatges estereotipades de la realitat.

Jordi Camí, posant a prova els assistents per exemplificar «La fragilitat de les memòries»
I justament els estereotips i els símbols van estar molt presents la xerrada de la Isabel Tanco. “Pensem amb paraules o amb imatges”, comentava l’estudiant de Pedagogia. Tot i això, som més que imatges i paraules. Davant la impossibilitat de definir-nos completament amb aquests símbols, va convidar a pensar en la vida més enllà de les etiquetes. A no donar-hi tantes voltes i viure sense preocupar-nos de qui som nosaltres mateixos i les nostres circumstàncies.
Tot seguit va venir la Lauren Singer. Projectada a la pantalla de l’Auditori de la Facultat, va explicar la seva manera de ser, la seva identitat pròpia. Va demostrar que és possible viure generant quantitats mínimes de brossa, i que convé pel futur del planeta. De la mateixa manera, l’últim expert del matí va ser el científic Marc Güell. El professor i investigador de biologia va demostrar com els humans ja som capaços de modificar-nos genèticament, i com això marcarà el futur de l’espècie.
De cop i volta, em vaig adonar que durant aquella estona els assistents havíem passat de recordar el pretèrit a mirar cap al futur. Amb ulls que transmetien il·lusió, però també preocupació per saber qui som i on volem anar com a societat.

Marc Güell, explicant la importància de la genètica.
Ariadna Coma (@ariadna_coma)
“La Viquipèdia és com un mirall de la societat: si el reflex que hi veus no t’agrada i el vols millorar, t’hi has de posar”, explica Ester Bonet, lingüista especialitzada en l’anàlisi del discurs des de la perspectiva de gènere. I, amb aquesta premissa, el maig de 2016 va començar a buscar un espai per superar la bretxa digital a Internet, on la gent pogués anar i venir lliurement per treballar per un objectiu ferm: detectar la desigualtat i reduir la bretxa de gènere existent a Viquipèdia, l’enciclopèdia en línia més popular de la xarxa.
Així va néixer Viquidones UPF, un projecte impulsat per Bonet que, amb el suport de la Unitat d’Igualtat de la Universitat Pompeu Fabra, organitza activitats de sensibilització i conscienciació en matèria de gènere. Obert a tothom, cada dimarts del curs acadèmic l’espai introdueix la perspectiva de gènere en els articles enciclopèdics per multiplicar els continguts relacionats amb les dones i les seves obres, així com qüestions vinculades a la cultura de les dones, els feminismes o la igualtat de gènere, amb el propòsit que no estiguin en una situació minoritària, tant pel que fa al contingut com a l’edició de la pàgina.
Seguiu el fil per entendre la batalla que mantenim a la viquipèdia i la necessitat que més dones us convertiu en editores. Ara és l'hora d'explicar la nostra història i ningú ho farà per nosaltres @onsonlesdones@UPFigualtat @mentxuwiki @ArtFeminisme https://t.co/sC45dvC1U8
— Viquidones UPF (@ViquidonesUPF) November 23, 2018
L’ESTAT DE LA QÜESTIÓ
“Les grans dones de la història ja hi són a la Viquipèdia, el repte és donar a conèixer aquelles que han quedat tapades”, assegura Bonet. I és que publicar entrades amb perspectiva de gènere a la plataforma no és una tasca fàcil. Cal trobar múltiples referències i publicacions sobre un personatge per tal de crear-li una pàgina a l’enciclopèdia web. És a dir, s’ha d’haver parlat d’algú prèviament abans que publicat a Viquipèdia. Però demostrar que les dones són rellevants per a intentar que hi apareguin és tota una batalla en un context on la majoria de revisors són homes.
Actualment només el 10% de les persones que escriuen i publiquen en aquesta plataforma són dones. Per tant, que hi hagi un 90% d’editors vol dir que el món s’explica des del punt de vista masculí. “Trobaràs moltes més referències relacionades amb un futbolista que ha guanyat una medalla que no pas d’una dona que ha passat desapercebuda socialment”, assenyala la responsable del projecte. Per aquest motiu, es treballa per augmentar el nombre d’editores “que revisin les pàgines i tinguin la capacitat crítica de canviar aquesta poca representació femenina”, afegeix.
Volem que hi hagi més biografies i temes de dones i volem també que aquesta representació estigui ben treballada. Però sobretot volem augmentar el nombre d’editores de la Viquipèdia, perquè només hi ha un 10%. – Ester Bonet, responsable de l’espai Viquidones UPF.
UNA PROJECCIÓ INTERNACIONAL
Si bé és cert que la UPF és l’única universitat que disposa d’una unitat com Viquidones, hi ha una consciència internacional de la poca representació femenina a la plataforma que s’ha anat despertant en els darrers anys. Així, s’ha anat creant tota una xarxa universal de dones que treballen per reduir aquesta bretxa, compartir els seus projectes i explicar les activitats que van organitzant. Per exemple, el grup Wikimujeres. Perquè, encara que sigui una iniciativa completament voluntària, cada vegada està més clar que cal canviar les coses per seguir avançant.
Read more