Feminismes, en plural

El passat dimecres, a l’Auditori del Campus de Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra es va parlar de feminisme interseccional. En el marc de la Setmana de la igualtat, deba-t.org va organitzar una taula rodona amb la participació de Desirée Bela-Lobedde, activista afrofeminista i comunicadora, Míriam Hatibi, consultora de comunicació i Jessica Sala, advocada i activista de l’Asociació Guineo Catalana Bisilia. Però, faltava una quarta ponent. La periodista Anna Pacheco no va poder assistir a l’acte tal i com estava previst per “el ciberassetjament que ha patit a les xarxes socials en els darrers dies”, segons va comunicar la Olympia Arango, moderadora de la taula.

Què és el feminisme interseccional?

La paraula interseccionalitat fa referència al fenomen pel qual cada persona pateix opressió o ostenta privilegi en base a la seva pertinença a diferents categories socials, entre les quals trobem gènere, raça, classe, ètnia, discapacitat, sexualitat, religió, etc. Segons aquest enfocament, la relació entre les múltiples identitats d’una persona té més importància que cadascuna d’elles de manera individual i aïllada.

Així doncs, el feminisme interseccional és un feminisme que lluita pels drets de totes les dones, però sense oblidar que una dona blanca, cisheterosexual, amb poder econòmic i accés a l’educació té privilegis per sobre les demés. 

Un feminisme que reconegui l’heterogeneïtat 

“Al principi veia que el feminisme no em representava”, va dir Jessica Sala només començar la taula rodona, afirmació amb la que les dues altres ponents hi van coincidir. La idea que més es va repetir durant l’acte i el missatge clau que es va intentar transmetre va ser que el feminisme és un moviment plural i divers que “respon a realitats diferents però amb un únic objectiu”. En aquest sentit, les ponents van estar d’acord en que el feminisme hegemònic no pot parlar per totes i ha de desfer-se del paternalisme que actualment exerceix cap a altres formes de lluita feminista, per tal de construir aliances.

Les ponents van afirmar que falta que aquest feminisme hegemònic reconegui que hi ha altres realitats i que no deixi fora a les dones que estan afectades per la intersecció d’altres opressions. Així doncs, les tres van considerar que aquest és el camí a seguir: una lluita feminista inclusiva. Perquè té més sentit parlar de feminismes, en plural, que d’un sol moviment feminista.

Per una banda, Jessica Sala va remarcar el paper del “feminisme blanc” com a és necessari sempre i quan les dones sàpiguin aprofitar els privilegis que tenen en bé de totes. Va utilitzar d’exemple aportacions com l’informe On són les dones, que ha ajudat a veure no solament la participació de les dones en els mitjans de comunicació, sinó també la participació de les dones en funció de la seva raça. En sentit contrari, Hatibi també va reivindicar que les dones racialitzades poden parlar sobre altres coses que no siguin feminisme interseccional. Va esmentar a la Sílvia Agüero, lacto-activista, gitana i feminista, “que té coses molt interessants a dir sobre la maternitat.” I és que totes van coincidir en que hi ha una manca de referents.

Per això, un altre tema que també va estar damunt la taula va ser el de les quotes de gènere. Desirée Bela va qualificar aquest mètode “d’acció positiva” o “mesura de correcció”, ja que les quotes no pretenen ser una finalitat en si mateixes sinó un mitjà, i de moment “es necessiten per diversificar, perquè es reconegui el talent i la presència de persones diverses en tots els àmbits”. En aquest àmbit va posar d’exemple l’artícle de la Lucía Mbomío, Pon una negra en tu vida.

Feminisme de km 0

Jessica Sala va dir que quan es parla de feminisme afro, sempre es fa referència a feministes d’EEUU i ella “necessita les seves referents catalanes”. En aquest sentit, Desireé Bela va introduir el concepte “activisme kilometre 0”. És a dir, la necessitat de visibilitzar i escoltar a referents més properes. Així doncs, durant la taula rodona van mencionar a diferents dones de Remei Sipi, escriptora i activista per la causa de la dona africana, i Silvia Agüero.

«Jo no soc el 8m»

«La meva vida no és el 8 de març», va dir Jessica Sala, en arribar al final de la xerrada. Amb aquesta afirmació va llençar un missatge molt clar: el que és realment important és «el dia a dia» i el «ser conscients de que som persones». Va reivindicar que troba a faltar que quan, per exemple, un professor insulta a una nena pel fet de ser negra, algú aixequi la mà. El mateix passa amb les xarxes socials, on molts som inactius quan hi ha un comentari racista. Així doncs, va recordar que està a les nostres mans el poder de canviar les coses i d’assenyalar i reconèixer que hi ha comportaments discriminatoris, que malgrat tinguem assumits, hem d’erradicar.

Aquí adjuntem la tertúlia de UPF Ràdio que es va fer després de la taula rodona, en la que participen Laura Casserres, Serena Iordache i Olympia Arango, moderadora de la taula. Podcast editat per Adrian Soler.

Read more

‘UPF ESPAI SEGUR’: l’enquesta que et pregunta si t’has sentit assetjada

UPF Igualtat ha enviat un qüestionari a tota la comunitat universitària en què pretén mesurar la incidència d’assetjament sexual, violència masclista i LGBTIfòbia

Les estudiants i personal docent de la Universitat Pompeu Fabra han rebut un missatge en què es demana que responguin a una enquesta de manera sincera. Aquesta és anònima i pretén mesurar quantes estudiants s’han sentit en algun moment assetjades per la seva condició sexual o gènere. A més a més, és una eina que permetrà millorar la prevenció i la resposta per part de la universitat a les persones afectades. És per això que l’enquesta s’adapta al perfil de l’estudiant: si és home o dona o si forma part del col·lectiu LGTBI. El termini per enviar respostes s’acaba el 6 de novembre.

A més de preguntar sobre l’àmbit universitari, les preguntes també van encaminades a conèixer la situació de les estudiants i personal fora d’aquest ambient. Per això pregunta, per exemple, si pot expressar la seva identitat sexual amb naturalitat en el seu cercle d’amistats i familiar.

També hi ha un apartat en què es pregunta si han patit alguna situació d’assetjament en parella, com «amenaces» o «insistència [per part de la parella] a saber on eres en cada moment». També es mesura si l’estudiant ha passat per alguna situació de violència masclista.

L’enquesta també recull el grau en què les estudiants estan d’acord amb diferents afirmacions relacionades amb situacions patides pel seu cercle més proper, així com valora també l’opinió que les estudiants tenen sobre diferents aspectes relacionats amb el masclisme o la LGTBIfòbia.

Aquesta iniciativa forma part de les accions del Segon Pla d’Igualtat de la Universitat. Es tracta d’un projecte que la Unitat d’Igualtat de la universitat ha llençat amb ajuda de fons provinents del ‘Pacto de Estado contra la Violencia de Género‘ del govern espanyol.

Com és anònima, la Unitat d’Igualtat no pot donar suport a les situacions exposades al qüestionari. És per això que es convida a les i els estudiants que s’adrecin al despatx 40.067 de l’Edifici Roger de Llúria del campus de Ciutadella, truquin al telèfon 93 542 29 41 / 93 542 29 78 o enviïn un correu electrònic a igualtat@upf.edu si necessiten assistència en matèria de gènere o LGTBI. L’horari d’atenció és de 10.00 a 14.00.

Read more

Els lavabos de la UPF trenquen amb la divisió de gènere

Lavabos inclusius. Aquesta és la nova aposta que la Universitat Pompeu Fabra fa en pro de la normalització i tolerància de gènere. Uns únics lavabos per a tots els gèneres. Sense dicotomies, sense menysprear cap identitat. D’on sorgeix la proposta? Quines reaccions genera?

El Campus del Poblenou de la UPF de Barcelona s’ha sotmès a reformes durant els mesos d’estiu i, tot i que té un nou espai de coworking i una nova redacció integrada, el canvi que més ressò genera és el dels lavabos. Un nou símbol els identifica. Un que no és habitual.

Canvis socials, de marc mental, de rol. Trencament de l’establert. Lavabos inclusius.

Les reaccions que la presència d’aquests lavabos generen en els estudiants són molt variades. Alguns consideren que la proposta és molt positiva i transgressora. Altres, per contra, opinen que no es pot apostar per un canvi d’aquestes dimensions sense abans desconstruir el gènere. Creuen que la societat no està preparada per assumir-lo. Però tant uns com altres coincideixen en què cal un procés d’adaptació a la nova situació.

Adrià Soler, estudiant de la Universitat Pompeu Fabra

La iniciativa sorgeix durant el curs 2018-2019, quan diverses associacions estudiantils fan arribar la demanda de convertir la universitat en un espai d’inclusió. Així, des de la Unitat d’Igualtat s’emprèn la creació dels Lavabos Inclusius. Si bé, a causa de complicacions burocràtiques, el projecte encara no està finalitzat.

Declaració en representació de la Unitat d’Igualtat de la Universitat Pompeu Fabra

Sigui com sigui, un cop finalitzat el projecte, les i els estudiants de la UPF no tornaran a anar al lavabo separats per gènere. Tampoc tornaran a regir-se pels quotidians símbols que identifiquen qui va a on. Una nova manera de fer que, potser, estableix un precedent per a futurs canvis impulsats per les joves generacions.

Read more

La semana de la igualdad llega a la UPF

Mary Milena (@marymvillena)

Ya ha arrancado la semana feminista en la Universitat Pompeu Fabra y, con ello, se abre un periodo de charlas, conferencias y actividades grupales encaminadas a impulsar una educación universitaria efectiva basada en la igualdad de género y la lucha feminista. Entre el 27 y el 11 de marzo, la Unidad de Igualdad de la UPF, juntamente con otras unidades, facultades, asociaciones y sindicatos de estudiantes, organiza un conjunto de actividades con motivo del Día Internacional de la Mujer. Las responsables de los eventos han indicado que se trata de un movimiento que aparece con el fin de “sensibilizar a la comunidad estudiantil y hacer posible la existencia de una universidad feminista”.

fff

La Unidad de Igualdad no es la única entidad encargada de poner el toque violeta en este centro universitario. A finales del año pasado, siete universitarias de distintas carreras decidieron llevar a cabo una asociación feminista con el nombre de Time Is Up y con el propósito de hacer real la igualdad de género. Tal y como explica Mireia Noguer, una de las responsables, “Time Is Up se diferencia del departamento de la Unidad de Igualdad en tanto que busca organizar actos de manera periódica, a poder ser, mensualmente”.

Time is Up se divide en dos tipos de actuaciones distintas. Por un lado, las conocidas Women Talks, charlas feministas organizadas mensualmente y a las cuales son invitadas mujeres influyentes de nuestra sociedad. “Las Women Talks son la manera perfecta de recordar que las mujeres también somos capaces de llegar a puestos laborales relevantes, solo necesitamos acabar con los obstáculos impuestos por una sociedad patriarcal”, puntualiza Noguer. Por otro lado, los llamados Work Shop, actividades enfocadas a la intervención pública. En este caso, el propósito es diseñar talleres interactivos donde hombres y mujeres puedan aprender y compartir conocimientos.

Laia Betoret, otra de las responsables, recuerda que es gracias a Time Is Up que se está implantando la idea de que “las mujeres disponemos de habilidades positivas gracias a las cuales podemos llegar tan lejos como nos propongamos”. A la larga, este pensamiento positivo permite no sólo potenciar la luchar feminista, sino disfrutar de la misma.

La falta de mujeres referentes

La dificultad de las mujeres para alcanzar elevados puestos de trabajo y cargos de interés público está principalmente motivada por el pensamiento machista que nos envuelve. Laia Betoret explica que esta imposibilidad para lograr grandes objetivos supone un efecto llamada que hace que las mujeres más jóvenes no se atrevan a luchar por lo que quieren simplemente porque no disponen de ningún referente femenino a partir del cual motivarse.

La segunda edición de las Women Talks

La segunda edición de las Women Talks ha tenido lugar el miércoles 27 de febrero en el campus de Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra. En la misma han participado cuatro mujeres reconocidas dentro de su sector: Esther Vera, directora del diari ARA; Elisabeth Dubé y Anna Petrus, miembros de la Junta Directiva de Dones Visuals i María Eugenia Alegret, presidenta del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya entre 2004 y 2010. Las mismas han explicado a la audiencia su experiencia profesional y vital y cómo el hecho de ser mujer se ha convertido para ellas en un potente activo.

Las desigualdades de género se perpetúan en todos los ámbitos de vida de la mujer. Por ello, desde Time Is Up, se ha considerado necesario traer a mujeres de distinto sectores. Durante la conferencia, Anna Petrus subrayaba esta idea recordando que “las transformaciones sociales son más fáciles de cambiar que las estructurales”.

Genially2

El ‘postureo’ feminista

El feminismo está de moda. Todo el mundo comparte fotografías a través de su Instagram, publica frases feministas revolucionarias y opina sobre el movimiento. Ahora bien, el cambio estructural llegará, como bien dice Esther Vera, “cuando el interés en el feminismo traspase la pantalla e impregne el ámbito educativo”. No fueron más de 20 personas las que acudieron a la segunda edición de las Women Talks. De igual forma, Clara Melero, estudiante de Humanidades en la UPF, informa de que “sólo nueve chicas han acudido a la charla sobre la menstruación y los tabúes entorno al tema”.

Al finalizar su discurso en la Women Talks, Esther Vera dijo: “Gracias a los pocos hombres que estáis hoy aquí presentes. Vosotros sí habéis entendido de que va todo esto”.

 

 

 

 

Read more

La lluita contra la LGTBIfòbia arriba a la UPF

CRISTINA ALONSO

El 17 de maig de 1990 l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va deixar de considerar l’homosexualitat una malaltia mental. Amb motiu d’aquesta fita, se celebra el Dia contra la LGTBI que, en alguns casos, s’extén durant una setmana.  Aquest és el cas de la Universitat Pompeu Fabra, que organitza una sèrie d’activitats del 15 al 19 de maig. En són exemples el debat sobre polítiques LGTBI que s’haurien d’implantar a la Universitat, els murals reivindicatius  o la projecció d’un documental sobre la causa. (más…)

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies