Escac i mat a l’estil Aragonès

La Llei Aragonès ja és vox populi. La baixada de taxes universitàries que el mateix vicepresident ha anunciat recentment, també. La primera ha generat un ampli rebuig per part dels principals col·lectius afectats. La segona, amb menys transcendència, tampoc ha tingut una bona acollida. Per què? És una doble jugada mestra del govern?

La Llei de Contractes de Serveis per a Persones (Llei Aragonès), que el govern vol aprovar, fa temps que es cuina a foc lent. De fet, fou Raül Romeva quan era conseller d’Afers exteriors qui la va iniciar. Segons el govern, aquesta llei és una aposta per millorar la prestació de serveis «que tenen com a finalitat el benestar i la millora de la qualitat de la vida de la ciutadania, amb una especial atenció cap als col·lectius més fràgils i vulnerables». La reforma principal: treure el focus del preu en l’adjudicació dels contractes. És a dir, reduir la importància que té el preu a l’hora de valorar qui gestiona un servei.

Cartell per a la manifestació contra la Llei Aragonès, 17 de novembre

Per altra banda, sense cap relació aparent, Pere Aragonès anuncia una baixada del 30% a les taxes universitàries. Donant resposta a les contínues demandes dels col·lectius d’estudiants. Els rumors socials parlen d’una proposta destinada a acontentar als Comuns. Segons les explicacions d’Aragonès, els alumnes que ingressin a la universitat el curs vinent, 2020, ja pagaran un preu reduït. Els sindicats d’estudiants com ara la SEPC (Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans) s’han posicionat en contra d’aquesta proposta. No volen una menció als pressupostos sinó una reforma legislativa que aposti per una universitat gratuïta.

Són molts els col·lectius que s’han mobilitzat en rebuig a la Llei Aragonès. La Plataforma Unitària en Defensa de la Sanitat Pública a Catalunya (Marea Blanca) o la Federació d’Associacions de Mares i Pares (FaPac) en són exemple. Consideren que és una llei preparada per a facilitar la privatització de serveis. Els sindicats d’estudiants defensen aquesta idea. Des de la SEPC argumenten que aquesta llei «suposa una de les majors privatitzacions de serveis públics dels últims anys» i com a universitaris reclamen «una educació pública i de qualitat que no depengui d’entitats privades». Rebutgen, també, que es «coarti el dret a l’educació gratuïta que hauria de tenir tothom».

El debat continua obert. La Llei Aragonès segueix el seu curs. La declaració d’intencions d’abaixar les taxes universitàries, també. Uns i altres critiquen la gestió del govern de la Generalitat. Des de les Institucions es defensen unes propostes que diuen que són destinades «a la millora de la qualitat dels serveis prestats».

Però, podria ser tot un blanqueig? D’una banda, s’inverteix en universitats, de l’altra, es potencia la privatització de serveis reduint la despesa pública. Se soluciona un problema per generar-ne un de nou. O el que és el mateix, es canvia el problema de lloc. Els estudiants han demostrat en els últims mesos una gran capacitat de mobilització, una que resulta incòmode per al govern. Podria tenir a veure amb la decisió presa? L’educació, la sanitat i els serveis socials són els sectors més vulnerables i més amenaçats per la Llei Aragonès. Així, el govern fa una doble jugada que acaba en un escac i mat a la societat. Per molt que aquesta s’enroqui i lluiti el problema només fa que moure’s de casella, de sector en sector.

Read more

La lliçó més dura

Un gran nombre d’universitats s’aprofiten de la situació reguladora per explotar el col·lectiu associat . Mentrestant, les administracions no semblen trobar la solució i no es posen d’acord a l’hora d’aprovar una nova normativa.

Madrid. 9 d’abril de 2012. Els mitjans de comunicació comencen a fer-se ressó d’una nota de premsa que canviaria el futur de dos serveis públics vertebrals tal i com els coneixíem. “L’estalvi previst superarà els 10.000 milions d’euros”, resava un comunicat firmat per Mariano Rajoy que acabava de dinamitar la situació de la sanitat i l’educació espanyola, en un context de plena crisis on les demandes que exigien “apretar-se el cinturó” ressonaven amb més força que mai des d’Europa.

Aquesta data marcaria un abans i un després a causa de la gran repercussió social d’aquesta decisió, que acabaria per pervertir les noves relacions laborals i contractuals. De fet, això és el que va succeir dins l’àmbit universitari amb els professors associats, un col·lectiu que va guanyant ininterrompudament força dins les facultats catalanes any rere any i que persegueix una polèmica que sembla no tenir fi. Unes condicions laborals abusives que enfronten personal docent associat amb rectors i universitats, amb uns contractes entre mig que ni uns ni altres semblen tenir clar com resoldre.

Aquesta figura, la dels professorat associat, va néixer l’any 1983 amb la Llei de Reforma Universitària, amb la idea de fer possible la contractació temporal d’”especialistes de reconeguda competència que desenvolupessin la seva activitat fora de la universitat”. En altres paraules, la teoria pretenia enriquir l’aprenentatge de l’alumnat, creant un context on un professional d’un camp molt determinat compartiria coneixements i mostraria amb exactitud les situacions de la vida real que es trobarien els universitaris un cop s’endinsessin dins el món laboral. Seguint aquesta línia, la diferència que estableix el PDI -el personal docent i investigador de les universitats públiques- és que hi ha professors amb un contracte permanent i ininterromput i un segon grup de professionals contractats amb un temps limitat, l’últim dels quals engloba els professors associats. Per descriure el seu paper, la Generalitat de Catalunya publicava el Conveni col·lectiu per al personal docent i investigador de les universitats catalanes al febrer del 2007, on classificava els professionals dins l’article 11 i descrivia els associats com aquell professorat que “desenvolupa tasques docents a temps parcial i amb caràcter temporal”.

No obstant, la data mencionada anteriorment redefiniria el nou panorama dels professors associats com a conseqüència de la dinàmica que van decidir prendre diverses universitats públiques a l’hora d’optar per contractar-los, substituint així jubilacions o, com era sovint en aquella època, per pal·liar la reducció de la plantilla de funcionaris, una tendència que es manté fins els nostres dies. Mitjançant aquesta figura, s’asseguraven cobrir la vacant amb professionals que entrarien a treballar amb unes condicions precàries i summament barates que no responien als pressupòsits legals dels professors associats.

Una dinàmica predominant a les universitats públiques

Aquesta situació, per tant, ajuda a dinamitar i encendre una polèmica on la situació laboral dels professors associats és preocupant. La contractació d’aquest sector professional s’està utilitzant cada cop més per cobrir les baixes ja mencionades que els professors fixes deixen al marxar de la feina. I l’aura que envolta aquest grup professional està descrita i representada per una tendència cap a la desconsideració i un tracte de subordinació injusta. De fet, l’Ignasi Deulofeu, professor associat per la Universitat Oberta de Catalunya, destaca la “poca sensibilitat i realisme de grans institucions amb forts recursos davant de la debilitat individual del professional”, fent evident el tracte d’explotació opressiu per part de les Universitats. Segons càlculs fets per ell mateix, un professor que “faci una assignatura de més de quatre crèdits amb 25 alumnes pot cobrar uns 1900 euros bruts per semestre, que crec que és poquíssim”.

Tot i així, el més alarmant és el constant augment en el nombre de fitxes utilitzant aquest mètode de contractació. Per posar un exemple, a dia d’avui, la Universitat Pompeu Fabra compta amb 425 professors associats a la seva plantilla, nombre que evidencia la preocupació del sector si s’equipara amb la de cossos docents contractats, que és de 299. I aquesta no és una situació puntual d’una institució. Si donem un cop d’ull per saber quina és la situació arreu del territori nacional, la realitat segueix sent preocupant. Segons dades publicades aquest mateix any del Ministeri de Ciència, Innovació y Universitats, durant el curs 2016/2017 hi havia contractats més de 22.000 associats repartits per les universitats espanyoles, un 40% dels quals eren dones.

De fet, seguint amb dades numèriques, si tenim en compte xifres de l’Institut Nacional de Catalunya, l’augment en la contractació de professors associats és més que evident. Si ens fixem en els últims deu anys, el nombre d’associats ha crescut considerablement. Sense anar més lluny, al 2008 no eren més de 2000 els professors associats contractats, uns nombres que s’han disparat fins als 10.705 durant el curs de l’any passat. Una data a tenir en compte és el 2017, quan van deixar de ser exclusivament les universitats públiques les qui podien optar a comptar amb aquests professionals, tot i que el gran pas es va fer entre els anys 2015 i 2016, quan en tan sols un any es van passar a tenir gairebé 5000 associats més a les universitats públiques catalanes.

La qüestió dels professors associats podria ser una bona opció per enriquir aules i alumnat. L’experiència i el domini d’un àmbit concret ajudaria a crear un context d’aprenentatge potencialment més desenvolupat per a tots els estudiants. No obstant, com ho exemplifica un comunicat escrit per una associació de la Universitat de Barcelona partidària de defensar els drets del personal docent associat, el problema està en que aquest grup “assumeix funcions i tasques que no es corresponen ni amb la situació contractual ni amb la formació acadèmica” dels professors.

La Berezi Ane Elorrieta Sanz és doctora en Geografia i porta vuit anys exercint classes a la Universitat de Barcelona. En una conversa que vam compartir dins la mateixa Universitat, ens explica que ella és considera “falsa associada o associada estructural”, ja que ni el seu perfil ni les seves competències com a teòrica associada són les que recull la legislació catalana vigent, ja que entre d’altres coses la seva “activitat principal és l’acadèmica a la universitat, quan això hauria de ser el contrari”. Ens diu que està obligada a anar combinant feines per fer quadrar números i considera que “la feina de professor associat és un abús absolut, una situació d’explotació”. De fet, argumenta el seu descontentament amb xifres, i comenta que fa “18 ETCS i el 75% de la docència que fa un titular, però només cobro una cinquena part, uns 500 al mes”, uns ingressos que estan per sota del llindar de la pobresa.

Creixen les demandes per regular la situació

Des del sector, s’assenyala directament cap a la Generalitat i cap a la passivitat del la comunitat de rectors. I el més sorprenent és que aquesta situació sembla no trobar una sortida amable que satisfaci a cap dels dos bàndols, dels quals el dels professionals associats surt clarament perjudicat. De fet, com explicava la Berezi, ha aparegut i s’ha consolidat la idea de “fals associat”, fent referència a l’ús inapropiat i a l’actitud de caire explotador cap a aquests professors. Aquesta precarietat laboral es materialitza amb certesa en els sous, que ronden els 500 euros. Si la idea primera dels professors associats fos certa, i que la naturalesa d’aquest col·lectiu fos venir durant un període de temps curt a la universitat per fer un nombre de classes determinades i així poder-ho compaginar amb una altra feina, com podria ser la d’investigació, el sou seria raonable. Però la situació a les universitats, accentuada per la crisis, ha obligat a recórrer cada cop més a la seva figura. I com passa a la Pompeu Fabra, moltes de les universitats catalanes i espanyoles compten amb més associats que amb personal fixe. Això sí, d’associats només tenen el sou. Perquè les funcions són, com anem veient, molt diferents.

Un conflicte que segueix creixent i que cada cop s’allunya més de trobar una solució amable cap a la comunitat més perjudicada, la dels professors associats. De continuar així les coses, s’obre un escenari que pot acabar de consolidar un exemple paradigmàtic d’explotació laboral. Un més.

Read more

3 de cada 10 estudiants de famílies amb pocs estudis accedeixen a la universitat

Un estudi fet per l’Observatori del Sistema Universitari, Qui estudia a la universitat?, explica l’evolució dels últims quinze anys –del 2002 al 2017– de l’accés a les universitats públiques de Catalunya. Centrant-se en les diferències quant a nivell d’estudis dels progenitors dels estudiants universitaris, l’estudi posa de manifest les desigualtats que encara ara trobem dins la universitat. Únicament mirant l’origen familiar de cada estudiant, la poca equitat es fa latent. I encara que hi ha hagut certa millora respecte a l’any 2002 –per exemple, cada cop més famílies tenen més estudis–, les dades fan evident les diferències socials entre universitaris.

Read more

El moviment estudiantil s’aixeca en contra dels centres adscrits a les universitats

JOANA MAESTRE (@joanamccc)

El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) ha iniciat una campanya sota el lema de “Fem Fora els Centres Adscrits de les Nostres Universitats” que critica la col·laboració de centres d’estudis superiors de titularitat pública arreu del territori -com ho són la Universitat Pompeu Fabra o la Universitat de València, entre d’altres- amb centres que operen mitjançant gestió privada.

Amb un 10% dels graus de centres públics impartits en aquestes entitats privades durant el curs 2017-2018, els estudiants denuncien que aquestes pràctiques porten a una “elitització” de l’educació, ja que en la majoria de casos, centres com la Barcelona School of Management, el Tecnocampus, l’Escola Superior d’Infermeria del Mar (UPF) o l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria (URV) ofereixen carreres universitàries que tenen notes de tall molt altes en el sistema públic amb condicions més laxes d’accés però amb un preu més elevat, equiparable als dels centres privats. A més, també critiquen l’opacitat en la seva gestió, per exemple, en la tria del professorat; que no ha de seguir les normatives que fixen les institucions de titularitat pública.

 
Tot i que cap de les direccions dels centres adscrits afectats ni del rectorat de les universitats a què pertanyen s’ha pronunciat públicament ni ha emès cap comunicat al respecte; el sindicat estudiantil ha difós a través de les xarxes socials un manifest on exposen els motius de la campanya de denúncia, acompanyada de desplegaments de pancartes.

https://twitter.com/SEPC_Ciutadella/status/1133685485342212096

Aquesta acció se suma a les reivindicacions que el SEPC ha estat duent a terme durant els últims anys, que han estat notícia en diverses ocasions aquestes darreres setmanes amb motiu de diverses causes repressives obertes d’alguns dels seus militants. El més recent és el cas dels 9 imputats per una assentada de protesta davant de la Secretaria d’Universitats i Recerca per reclamar la rebaixa de les taxes universitàries, que els podria arribar a costar un total de 36 anys de presó; o el del Quim, ex-militant del sindicat a qui la Fiscalia demana una condemna de 6 anys per una ocupació simbòlica de la seu del partit polític UPyD l’any 2013.

Read more

Els estudiants es manifesten per la rebaixa de les taxes universitàries

Nura Portella Genestar/ @nuraportella

Els estudiants s’han congregat aquest migdia el centre de Barcelona per demanar una rebaixa del 30% de les taxes universitàries. La Guàrdia Urbana ha xifrat en 1.200 persones els assistents a la manifestació, que ha començat a les 12.00 a la Plaça Universitat, un punt de trobada habitual en les manifestacions estudiantils. Els estudiants s’han unit a aquesta plaça des de diferents columnes universitàries, sent la de la UAB la més nombrosa.

Tot i que es pretenia concloure l’acte al davant del Parlament de Catalunya, on avui s’hi celebrava una sessió, el dispositiu de seguretat propi dels plens ha impedit poder arribar a les portes de l’edifici. De fet, va ser aquesta institució qui el 2016 va aprovar la reducció de les taxes, però aquesta encara no s’ha dut a terme.

 

 

Sota el lema “Recuperem la Universitat”, la portaveu de la ILP Universitat, Berta Satoca, ha recordat en el seu manifest que els estudiants catalans són els que paguen les taxes universitàries més cares de tot l’estat, després del seu increment el 2012. Satoca també ha assegurat que la vaga ha tingut un seguiment del 85% a les universitats públiques catalanes, arribant fins al 100% a algunes facultats de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Tant la jornada de vaga com la manifestació han estat convocades pel SEPC (Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans), la CAI (coordinadora d’Assemblees Interuniversitàries) i la ILP Universitats, una iniciativa legislativa popular.

 

 

Read more

Les universitats catalanes facilitaran el canvi de centre a les víctimes de violència masclista

En els primers dies de l’any, la violència de gènere ja ha deixat una víctima mortal a Espanya

Judit Huguet (@judit_huguet)

La Generalitat de Catalunya va signar el passat dijous un conveni amb els rectors de les universitats catalanes per engegar un procediment excepcional de canvi d’estudis de grau adreçat a dones que hagin estat víctimes de violència masclista i als fills i filles que en depenguin. D’aquesta manera, l’estudiant podrà continuar els seus estudis en qualsevol de les universitats de Catalunya. Mitjançant aquest acord, signat per la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, i la d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, es pretén lluitar contra la violència de gènere i garantir els drets bàsics de les dones que la pateixen.

Aquesta nova llei arriba en l’inici d’un any plens que arrenca ple de casos de violència masclista i d’agressions sexuals. La primera víctima del 2019 va ser una dona de 26 anys que va morir apunyalada per la seva parella el dia 3 de gener. A més, la nit de cap d’any, una jove de 19 anys va ser violada per quatre homes en un municipi d’Alacant. A Catalunya, un noi de 25 anys va ser detingut el dia 2 per haver agredit a la seva exparella a Lleida i a Tarragona van detendre un altre home per apunyalar la seva exparella, que està hospitalitzada en estat greu.

Lleis i convenis com aquests podrien estar en perill amb l’auge de partits d’extrema dreta com Vox, liderat per Santiago Abascal. Aquesta formació demanava la derogació de la Llei de Violència de Gènere com a condició per investir el candidat del Partit Popular a la Junta d’Andalusia, Juanma Moreno. Finalment, Vox va renunciar a aquesta petició en un acord amb el PP, junt amb altres demandes que volen retirar ajudes a immigrants il·legals i a associacions feministes.

En els següents gràfics, es pot veure la quantitat de feminicidis dins i fora de la parella que van tenir lloc el 2018 a Espanya i també un recompte d’aquests casos per mesos:

gràfic 1grafic 2

Read more

Les universitats se sumen a la vaga feminista

NATÀLIA PUIGTIÓ (@nataliap54) i CLARA LÓPEZ (@itsclan16_)

La vaga feminista del 8 de març, convocada amb motiu del Dia Internacional de les Dones, va tenir un seguiment desigual a les diferents universitats i facultats de Barcelona. Els i les estudiants de les Facultats de Geografia, Història i Filosofia i de Belles Arts de la Universitat de Barcelona van passar la nit al centre. A primera hora del matí, aquests alumnes han tallat l’autopista AP-7. A la Universitat Autònoma de Barcelona el seguiment de la vaga també ha variat segons les facultats. Per altra banda, a la Universitat Politènica de Catalunya s’ha seguit massivament la convocatòria de vaga a cinc dels seus centres.

Les estudiants de la UPF pinten un mural reivindicatiu a la Plaça Gutenberg.

Les estudiants de la UPF pinten un mural reivindicatiu a la Plaça Gutenberg.

La Universitat Pompeu Fabra (UPF) també s’ha sumat a la vaga feminista. Tot i que el seguiment ha estat superior al campus de Ciutadella, totes les facultats han participat activament en les activitats programades pel 8M. Durant tota la setmana, s’han organitzat diversos tallers, taules rodones i xerrades. Ahir, 8 de març, es va convocar un dinar feminista popular festiu i es va preparar un taller on els i les estudiants van poder preparar les seves pancartes per a la manifestació unitària convocada a les 18:30 a Jardinets de Gràcia.

La Unitat d’Igualtat de la universitat va ser l’encarregada d’idear i publicar aquesta programació. Lluïsa Rojas, agent d’Igualtat de la UPF, remarca la importància de participar en les accions sensibilitzadores que s’organitzen des d’UPF Igualtat. La Unitat d’Igualtat és un servei universitari especialitzat que depèn del Vicerectorat de Compromís Social i Igualtat, ara mateix dirigit per Mònica Figueras. UPF Igualtat té com a objectius assessorar els òrgans de govern de la universitat i sobretot fer accions per impulsar les polítiques d’igualtat a la UPF. Aquest és el seu principal ‘modus’ o raó d’existir.

  • Quins dels propòsits inicials s’han aconseguit fins al moment? Quins es mantenen de cara al futur?

    • Com poden les i els estudiants promocionar la igualtat a la universitat?

Read more

Les universitats públiques catalanes s’uneixen per reclamar una millora en la política universitària

Ariadna Bruguera (@AriadnaBruguera) i Júlia Canals (@JuliaCanals2) – Universitat Politècnica de Catalunya (Barcelona)

Rectors/a i presidents/es dels Consells Socials universitaris s’han trobat aquest matí, a les 12h, al Rectorat de la Universitat Politècnica de Catalunya per presentar una declaració conjunta elaborada en el marc de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP). El text es presenta en un moment en què la Generalitat ha baixat un 45% les inversions a les universitats, fet que ha suposat un encariment del 26% del preu total que han de pagar els estudiants pels seus estudis en els últims anys.

La declaració s’estructura en base a cinc punts essencials: major autonomia organitzativa, financera, de gestió personal i acadèmica; millor finançament públic per tal d’assegurar la suficiència econòmica de les universitats; reducció dels preus públics de matrícula dels estudis de grau i de màster, així com  l’equiparació entre aquests; compromís amb els acords del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) pel que fa a l’estructuració dels estudis; i incorporació de nou personal docent, investigador i de personal de l’administració i serveis.

Sergi Bonet, rector de la Universitat de Girona i president de l’ACUP, ha destacat durant l’acte que la presentació de la declaració es fa en un moment crucial, ja que en les pròximes setmanes s’hauran de negociar els Pressupostos al Parlament de Catalunya, fet que suposa una oportunitat per fer la declaració pública i comuna de principis. El que es busca des de les direccions de les institucions universitàries, assegura, és un sistema públic de qualitat.

El president de l’ACUP ha fet especial menció, així mateix, a la manca de finançament en recerca, que comporta dues conseqüències negatives: precarietat en la docència (que haurà d’investigar pel seu compte) i la reducció de places als graus. De tot això se’n deriva una falta de competitivitat i es perjudica, segons ell, un dels objectius principals de l’educació: «la formació de persones lliures, crítiques i compromeses socialment per sí sols».

«L’educació és l’arma més potent que té la humanitat«, Sergi Bonet citant a Nelson Mandela.

L’acte ha comptat amb el ja esmentat Sergi Bonet; Jaume Casals, rector de la Universitat Pompeu Fabra i vicepresident de l’ACUP; Enric Fossas, rector de la Universitat Politècnica de Catalunya i secretari de l’ACUP; Jordi Alberch, rector en funcions de la Universitat de Barcelona; Armand Sánchez, vicerector de Recerca i Transferència de la Universitat Autònoma de Barcelona; i Joan Corominas, president en funcions del Consell Social de la Universitat de Barcelona.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies