L’ascens històric del Sinn Féin marca un abans i un després en la política irlandesa

Les opcions de formar govern són moltes a causa de la fragmentació del Parlament

Per Marina Arbós i Serena Iordache

Les eleccions del dissabte 8 de febrer de 2020 han marcat un punt d’inflexió en la política irlandesa. Des de la creació d’Irlanda, fa més d’un segle, la política del país s’havia basat en un clar bipartidisme entre el Fianna Fáil (centre) i el Fine Gael (dreta), els dos partits històrics de l’statu quo. Però el canvi ha arribat. En les darreres eleccions el Sinn Féin (SF), el partit d’esquerres, ha aconseguit el major percentatge de vot popular amb un 24,53% de primeres preferències. 

El Sinn Féin, liderat per Mary Lou MacDonald, ja es troba completament deslligat de l’IRA i ha basat el seu projecte polític en les actuals crisis d’habitatge i de sanitat que viu el país. “L’ahir és vostre, dels polítics de tota la vida, dels que teniu por. El demà és nostre, dels que busquem l’aventura i estem disposats a arriscar per canviar les coses”. Amb aquestes paraules la líder del partit celebrava la victòria electoral de dissabte i emfatitzava la voluntat de canvi de la seva formació. Els resultats demostren que la gent vol polítiques diferents, nova gent i un canvi en el govern. A més a més, s’evidencia la frustració i el desgast envers les formacions tradicionals.

Malgrat els bons resultats, el SF no podrà tenir majoria absoluta. La sorpresa de l’ascens electoral també ho ha estat pel partit. A causa dels resultats discrets a les anteriors eleccions van decidir presentar la meitat de candidats als comicis que els seus adversaris. D’aquesta manera, tot i els bons resultats a tot arreu on s’han presentat el fet de no ser opció a tots els punts del territori, ha impedit aconseguir una possible majoria absoluta. La victòria en percentatge de vots del SF hauria pogut ser també en escons si el partit hagués presentat candidats per als 160 districtes en joc. 

Reunificació i possibles pactes

En una entrevista a la BBC, hores abans que es declaressin tots els escons, MacDonald va assegurar que un govern comandat pel Sinn Féin posaria en marxa els preparatius per fer un referèndum d’unificació de l’illa. A més a més, a Boris Jonhson li podria caure un altre mal de cap i és que els republicans demanarien al primer ministre britànic, que fes el mateix als sis comtats d’Irlanda del Nord. Després que Escòcia ja hagi demanat un segon referèndum, la integritat del Regne Unit comença a veure’s qüestionada, potser abans del que molts pensaven. 

El Brexit ha renovat els esfoços del Sinn Féin en aquesta direcció, després de que la majoria dels votants d’Irlanda del Nord – on és el segon partit regional – votés en contra del divorci en el referèndum del 2016. Segons el politòleg i catedràtic Klaus-Jürgen la possibilitat de reunificació de l’illa està estipulada en el Good Friday Agreement, pactat al 1999. Segons aquest, si hi ha una doble majoria, és a dir, si es guanya el referèndum a favor de la reunificació en les dues parts de l’illa, tant el govern irlandès com el govern britànic estarien «sota una obligació vinculant» per implementar aquesta preferència.

S’acabi concretant o no un govern liderat pels republicans, que ara sembla improbable, MacDonald creu que des de Dublín s’ha de treballar perquè la Unió Europea faci feina a favor dels interessos de l’illa i de la seva reunificació. 

Tres partits històrics en la República d’Irlanda

El Sinn Féin vol ser el nucli d’aquest canvi de rumb que viu el país i planteja una formació de govern però sense el Fine Gael ni el Fianna Fáil. Alhora, els dos partits tradicionals de centredreta històricament socis de govern han tancat la porta a un possible pacte de govern amb els republicans. Tanmateix, a causa de la fragmentació del parlament els escenaris per formar govern poden ser diversos. 

El Sinn Féin ha començat a contactar amb els partits més petits del nou Parlament irlandès per poder formar govern per primer cop en la història de la república. La victòria dels republicans sobre les dues formacions tradicionals formacions de l’statu quo, resulta encara més significativa del que s’havia previst, ja que si s’uneixen diversos partits petits, poden arribar a aconseguir la majoria absoluta de 81 diputats.

De moment la líder del Sinn Féin ha contactat amb els Verds que tenen 12 escons, amb els socialdemòcrates que en tenen 6 i amb el col·lectiu “La Gent Abans que el Benefici”, que en va obtenir 5. D’aquesta manera no s’arribaria a la majoria necessària, i és per això, que s’està posant sobre la taula la possibilitat de negociar amb el Fianna Fáil. Tot i això, aquests s’han mostrat reticents a l’acord en campanya electoral i és que van rebutjar qualsevol pacte amb els republicans, titllant-los de “populistes i radicals”. 

Vot únic tranferible

Irlanda té un sistema electoral peculiar. Com explica el politòleg Ignacio Lago aquest sistema de vot consisteix en que cada elector ordena els candidats que apareixen a les paperetes dels diferents districtes en funció de les seves preferències. D’aquesta forma quan un candidat queda eliminat, es té en consideració la segona preferència, i així successivament. Aquest sistema genera competència electoral dins del mateix partit, ja que els representants competeixen contra els de la seva família política per obtenir un seient. A més, en ser un sistema centrat en el candidat, no és garanteix la proporcionalitat entre els vots al partit i els escons obtinguts.

Segons explica el professor Lago, a més de les eleccions legislatives a la República d’Irlanda, el sistema de vot únic transferible només s’utilitza a Malta, al senat d’Austràlia i a l’Assemblea d’Irlanda del Nord (Regne Unit).

Read more

El futur del Brexit

El Regne Unit i la Unió Europea defensen els seus interessos en els acords posteriors a la firma de la renúncia de l’illa britànica com a Estat membre

Júlia Mezquida i Pol Aguilar

El passat 30 de desembre de 2020 es va fer efectiva la retirada del Regne Unit de la Unió Europea. Un fet sense precedents que obre un període d’incertesa pel que fa a la relació del Regne Unit amb la resta dels Estats membre de la Unió.

Tanmateix, tal com preveu l’Acord de Retirada, l’illa britànica es troba actualment en un període transitori que durarà fins al 31 de desembre del 2020. Durant aquest temps, el Regne Unit seguirà aplicant la legislació de la Unió, però deixarà de tenir comissaris, europarlamentaris i representants a les institucions de la UE. L’objectiu de la transició és donar cert marge de temps perquè els ciutadans i les empreses puguin adaptar-se al nou marc legal i polític.

Una de les preocupacions més recurrents en ambients joves i universitaris rau en com quedarà el tema de la mobilitat acadèmica.

La Joana Massana, estudiant de cicle superior, marxa aquest febrer a estudiar tres mesos a Edimburg. Quan li van confirmar la plaça, ara ja fa quatre mesos, tenia dubtes sobre si finalment podria dur a terme la seva estança. 

Ara, ja amb la certesa que podrà estudiar al país escocès, confirma que el període de transició li permet, a tots els efectes, viatjar com si el Regne Unit encara fos Estat membre més de la UE, encara que tècnicament ja no es considera un país comunitari. “Podré marxar amb la targeta sanitària europea, sense visat i amb el meu passaport”, puntualitza. 

I és que, l’Acord de Retirada preveu que el Regne Unit segueixi participant en l’actual programa Erasmus+ 2014-2020. Això significa que els estudiants podran continuar beneficiant-se de les subvencions concedides pel Ministeri d’Educació fins que es completin els seus estudis o activitats, inclús si són després del 2020. 

Si els estudiants a partir del 31 de desembre de 2020 tenen intenció de continuar estudiant al Regne Unit o començar a treballar un cop acabats els estudis, hauran de sol·licitar el EU Settlement Scheme.

El gran interrogant es planteja a partir de l’1 de gener de 2021. A partir d’aquesta data no hi ha res en ferm, tot dependrà de les negociacions entre Londres i Brussel·les. Tanmateix, el Regne Unit té intenció d’establir negociacions envers el nou programa d’Erasmus+ 2021-2027.

  

Vista aèria del Palau de Westminster a Londres. Imatge de Dominika Gregusova
Vista aèria del Palau de Westminster a Londres / Dominika Gregušová

Deixant de banda l’àmbit de mobilitat, el Brexit també planteja altres problemes que s’hauran de negociar.

La Unió Europea buscarà que els acords comercials amb el país britànic siguin el més semblant als vigents fins a la seva separació com a estat membre, tot i que no seran en cap cas els mateixos. Per part del Regne Unit, es preveu més duresa en les negociacions. La victòria amb majoria absoluta de Boris Johnson a les passades eleccions del 12 de desembre li dóna carta blanca per tal que el parlament aprovi els acords.

La voluntat d’implementar un «Brexit dur» es reflecteix en les paraules del secretari d’afers exteriors de l’executiu anglès, Dominic Raab. En una entrevista a la BBC, assegurava que a partir de l’any vinent «no seguiran normes de la UE». Aquesta postura contrasta amb la voluntat de la Unió Europea. El president del Parlament europeu, David Sassoli, avisa que «sense normes seran els més forts els que s’imposaran en detriment dels més dèbils, i això la UE no ho vol».

Read more

L’economia alemanya, pendent del Brexit

L’agència de notícies Al-Jazeera va publicar, la setmana passada, un breu anàlisi sobre la situació econòmica a Alemanya. Sembla que el líder europeu ha disminuït els seus beneficis econòmics, i un dels motius principals és la reducció de les exportacions a la Xina, a manera d’efecte dòmino.

Però aquest no és l’únic maldecap de la potència alemanya. El Brexit ja truca a la porta, i una marxa del Regne Unit de la Unió Europea sense acord de comerç podria repercutir directament en l’economia d’Alemanya, provocant el seu empitjorament. I és que l’acord de comerç és un dels punts calents de les negociacions que s’estan duent a terme des de fa ara ja prop de dos anys. D’aquí es deriven els conceptes hard Brexit versus soft Brexit. Entre altres coses, el primer implicaria una sortida del Regne Unit sense acord comercial, mentre que el segon sí, suavitzant així els impactes econòmics.

La necessitat d’un acord comercial respon al principal problema en l’àmbit de l’economia: el Mercat Comú Europeu, consolidat l’any 1992 com un acord entre els països de la Unió Europea. Es tracta d’una unió que estableix polítiques comunes sobre la regulació dels productes i la lliure circulació de tots els factors de producció, incloent-hi la mà d’obra. És a dir, l’economia europea funciona per a tots els països com si es tractés d’un de sol. La idea d’això és impulsar el comerç, crear llocs de treball i rebaixar preus. No obstant això, la qüestió és que aquest acord també posa taxes comunes als països que no formen part de la UE, motiu pel qual les relacions comercials amb el Regne Unit quedarien afectades de forma important si el Brexit es consolidés sense acord.

El del divorci anglès, per tant, serà un factor clau que decantarà la balança de l’economia alemanya, sigui en positiu o en negatiu. Així doncs, la preocupació vers l’evolució del Brexit i les negociacions és òbvia en l’agenda alemanya. Justament, l’any passat Reuters Institute va treure un interessant informe sobre la cobertura mediàtica d’aquest procés de divorci. L’informe va analitzar l’atenció que mitjans de comunicació de tota la Unió Europea paraven al Brexit. Concretament, els vuit països analitzats van ser Alemanya, Espanya, França, Grècia, Irlanda, Itàlia, Polònia i Suècia.

Curiosament, Alemanya va ser el segon país que més cobertura va donar al Brexit, just darrere d’Irlanda. Els grans temes més destacats de les peces informatives eren dos: en primer lloc, l’estat i evolució de les negociacions, amb un 13,3%, seguida de prop del comerç (9,2%) i la perspectiva de futur després del Brexit (6,5%). L’informe de Reuters va subratllar amb especial èmfasi la importància del comerç dins la cobertura mediàtica alemanya. I és que Alemanya és el país europeu que té un excedent més gran, fruit del comerç amb Regne Unit. L’any 2017, aquest excedent va rondar els 47 bilions d’euros. La conseqüència de tot això és ben clara: la potència alemanya és qui es veurà més greument afectada, en funció de com evolucionin els acords comercials. No és estrany, doncs, que el 75% dels mitjans analitzats que es van posicionar vers el Brexit, ho fessin per mostrar-s’hi en contra.

untitled-5c-20i_36103855 (1)

Amb tot això, la perspectiva alemanya pel que fa a la marxa anglesa de la UE és angoixant. Quin panorama li espera, al líder alemany, si les pitjors prediccions es compleixen? La via més previsora és assolir un pacte predivorci, però en aquest sentit les negociacions s’han estancat. I, si Alemanya no fa canvis en el seu model de comerç amb el Regne Unit, potser s’haurà de preparar per afrontar un canvi de rol dins la mateixa Unió Europea, la pitjor conseqüència de totes perquè potser significaria haver de renunciar al tron europeu. Schlecht, schlecht, schlecht.

Read more

Reforma horària: afectaria la televisió?

SILVIA VEGA, ELENA SANTIN I ORIOL JOVÉ 

Veure el reportatge sencer

La nit del dissabte 27 d’octubre al diumenge 28 s’endarrereix una hora el rellotge. S’adopta així l’horari d’hivern, amb el qual es conviu fins al març, quan es passa al d’estiu. Enmig del debat sobre la reforma horària, quin paper juga la televisió? Podria imposar uns nous hàbits amb la graella o acompanyaria la societat si aquesta canviés? Amb nous horaris, la programació, els continguts, l’audiència i el prime time serien els mateixos? La televisió fa la seva funció social en aquest cas, vetllant per la salut pública en relació als horaris?

Read more

Leeuwarden i La Valletta, capitals europees de la cultura 2018

POL MARTÍN (@polmartin97)

Les dues ciutats escollides per la Comissió Europea acullen durant tot l’any tot un seguit d’activitats destinades a ressaltar la diversitat i riquesa cultural d’Europa

Leeuwarden (Holanda) i La Valletta (Malta) comparteixen aquest any el títol de ser la seu de la capital de la cultura europea. Després que el Parlament Europeu i la Comissió Europea acceptessin fa quatre anys les seves candidatures, les dues ciutats prenen el relleu de Pafos (Xipre) i Aarhus (Dinamarca), representants de l’any passat. De tradició i història molt diferents, Leeuwarden i La Valletta presenten programes d’activitats molt diversos que combinen tant disciplines artístiques, musicals i esportives, així com la rehabilitació de monuments històrics, que seran accessibles per a tot tipus de visitants.

Leuuwarden i l’herència rural
“Comunitat oberta” és el lema de presentació del programa d’activitats encapçalat per la ciutat holandesa, capital de la província de Frisia. Situada a menys de dues hores de trajecte d’Amsterdam, Leuuwarden és una ciutat tranquil·la, de tradició agrícola i amb poc més de 90.000 habitants. El calendari d’esdeveniments compta amb més de 60 projectes, d’entre els quals destaca l’exposició del Fries Museum dedicada a la ballarina i espia Mata Hari, nascuda a la ciutat, que estarà disponible fins el dia 2 d’abril.

Més de 50 instal·lacions artístiques també formaran part de l’exposició “Sense of place”, ubicada en 20 municipis de les afores de la ciutat al llarg de la costa del Mar de Wadden, actualment declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. “Europa descobrirà l’hospitalitat de Leuuwarden”, va afirmar l’eurodiputat holandès Jan Huitema al Parlament Europeu, qui també confia en què aquesta oportunitat permeti “tancar l’esquerda entre la ciutat i el camp”.

Cerimònia d’inauguració a Leuuwarden, 28 de gener de 2018. Font: pàgina de Facebook oficial @LF2018

La Valletta, seu de festa i artistes
La capital de Malta compta amb un programa d’activitats amb més de 140 projectes diferents al llarg de l’any, ubicats tant a la pròpia ciutat com en altres localitats de l’arxipèlag. El calendari d’esdeveniments va arrencar el passat 20 de gener amb la celebració d’una multitudinària festa d’inauguració als carrers de la ciutat mitjançant un espectacle de llums i música. D’entre les activitats, destaquen la “Nit Blanca”, que permetrà visitar gratuïtament molts dels museus i espais culturals de la ciutat; l’espectacle The Valletta Peageant of the Seas, en forma de focs artificials al port; i el Festival Internacional de Jazz de Malta.

Novetats del calendari d’activitats al febrer a La Valletta.

Una iniciativa a càrrec de la Unió Europea
El projecte “Capitals Europees de la Cultura” va tenir lloc per primera vegada l’any 1985 i, des de llavors, més de 50 ciutats de la Unió Europea han estat designades com a ambaixadores de la cultura del continent. Segons la Comissió Europea, supervisora i responsable de la iniciativa, els objectius principals són reafirmar els trets culturals i augmentar la contribució de la cultura al desenvolupament de les ciutats. A més, es tracta d’una oportunitat privilegiada per a les ciutats designades, ja que permet potenciar el seu perfil internacional, rehabilitar algunes de les seves infraestructures i impulsar el turisme.

Read more

Les propietats medicinals de l’estèvia

GAL·LA ARGELAGA (@galargelaga), QUERALT SIMÓ i PAULA MATEO (@paumatbar)

A banda de ser un endolcidor natural, s’utilitza com a planta curativa.

Read more

Brexit: del desastre a una oportunitat per refer Europa

JOFRE FIGUERAS

Descarrega’t l’article en PDF

La decisió del Regne Unit de deixar la Unió Europea va generar una forta incomprensió. Amb la perspectiva de mig any, Fernando Guirao i Joan Pau Rubiés van analitzar-ho en una jornada sobre populismes a la UPF.

brexit2

D’esquerra a dreta, Mariona Lloret, Fernando Guirao i Joan Pau Rubiés. JOFRE FIGUERAS

Read more

Cita amb Ç – #33

En aquest número de Cita amb Ç parlem sobre les crisis de la Unió Europea i els moviments de reforma que pretenen donar-hi resposta. És possible transformar Europa? Com fer-ho? Reflexionem sobre aquest tema amb polítics, activistes i acadèmics. Som en Santi Sánchez, l’Andrea Zamorano i en Marc Español.

Read more

Europa: el centre del debat a l’exposició ‘Ara fa 30 anys: un espai de reflexió’

JUDIT DOMÈNECH SOCIATS (@JuditDs)

Descarrega’t l’article en PDF

Enguany fa 30 anys de l’entrada de l’Estat espanyol a les Comunitats Europees. Aprofitant l’avinentesa, el campus de Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra acull del 15 de gener al 12 de febrer una sala d’exposició i debat. Ara fa 30 anys: un espai de reflexió pretén fer arribar a la comunitat universitària què ha representat i representa la integració europea per a Catalunya, i a la inversa. L’objectiu final d’aquesta iniciativa, doncs, és fomentar la reflexió i el debat sobre el futur de la Unió Europea.

panells informatius expo europa

Panells informatius de l’expsició, que té lloc a la Universitat Pompeu Fabra. JUDIT DOMÈNECH

Es tracta d’un espai en el qual hi han participat diversos col·laboradors, des de mitjans de comunicació fins a arxius i biblioteques de Catalunya. El resultat final ha englobat un conjunt de panells d’exposició informatius que expliquen aquest fet des del punt de partida, el 12 de juny de l’any 1986, fins a l’actualitat. Ofereix també un resum sobre com Catalunya es va preparar per tirar endavant la seva projecció europea, un seguit de manuals didàctics per tractar de forma adequada a les aules l’entrada de Catalunya a les Comunitats Europees, així com un espai on veure l’impacte material que això ha suposat.

Què és la Unió Europea?
La Unió Europea és una associació econòmica i política de 28 països europeus, entre ells l’Estat Epanyol, que en el seu conjunt engloben gran part del continent. L’origen de la Unió Europea es remunta al període posterior a la Segona Guerra Mundial. Els primers països que en van formar part van treballar per impulsar la cooperació econòmica per tal de reduir les possibilitats de conflicte. La seu de la Comissió Europea es troba a Brussel·les i des de l’1 de novembre del 2014 el seu president és Jean-Claude Juncker, que es mantindrà al càrrec, com a mínim, fins al 2019.

Tanmateix hi té cabuda un espai de projecció en vídeo on apareixen declaracions d’estudiants de la UPF en què se’ls demana diverses qüestions relacionades amb la Unió Europea, algunes més disteses i altres més teòriques. Aquesta projecció pretén mostrar l’alt grau de desconeixement del món universitari respecte Europa per posar sobre la taula la necessitat de conèixer-ho amb profunditat. En un moment del vídeo, a una estudiant se li demana si Europa és ‘sexy’. Ella respon amb seguretat: “No, no pot ser ‘sexy’ quan cada dia que ens despertem hi ha més sang a les platges del Mediterrani”.

L’exposició també recull vinyetes de Jaume Perich que il·lustra, amb la ironia que el caracteritzava, l’entrada de l’Estat espanyol a la UE. El propi cartell promocional d’Ara fa 30 anys: un espai de reflexió en conté una.

portada ara fa 30 anys

En una entrevista de la Universitat Pompeu Fabra a Fernando Guirao, catedràtic Jean Monnet d’Història de la mateixa universitat i comissari de l’exposició, explicava que aquesta ha necessitat pràcticament dos anys de planificació, definició, realització i finalment la posada en escena. I pel què fa a les institucions europees, tant el Parlament Europeu com la Comissió Europea van donar suport a aquest projecte des del primer moment, segons informava Guirao. En una carta que es pot veure a l’exposició, el president del Parlament Europeu, el Sr. Martin Schultz, explica per què van accedir a patrocinar aquesta exposició. I és que segons ell, formar part de les comunitats europees ha significat “modernització econòmica, política i social; obertura física i mental; consolidació democràtica i, en última instància, garantia de llibertats”, cosa que alguns estudiants entrevistats al vídeo desmentien, afirmant que no ha suposat cap canvi ni cap millora.

L’exposició, que romandrà a la universitat fins al 12 de febrer, s’instal·larà posteriorment en altres indrets de Catalunya.

Read more

Jugant les cartes de la doble nacionalitat

En cas que Catalunya s’independitzés, els seus habitants tindrien la nacionalitat espanyola i catalana. Molts catalans, però, ja tenen dues nacionalitats; una situació que pot ser complexa.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies