«Em rellisquen els insults, però veig molt odi a Twitter»

Neus Rossell (Sils, 1989), llicenciada en Magisteri Musical i en pedagogia de la música i moviment de Dalcroze a Suïssa. S’ha fet coneguda pels seus vídeos humorístics a Instagram a partir de la sentència del Procés i la situació política nacional actual.

Com va sorgir la idea de començar a penjar vídeos?
Un dia, mentre anava a treballar a Esponellà, vaig sentir a la ràdio la Lorena Roldán que deia que tots érem terroristes. Em vaig posar a riure sola. A l’hora de dinar ho vam comentar amb les altres mestres i se’m va acudir fer-ne un vídeo. Per res del món m’imaginava que tindria tal difusió.

Quina finalitat tenen?
Primerament, és per denunciar la situació política actual de Catalunya. Crec que amb humor tot s‘entén millor. Jo ho he definit com a “intentar apaivagar el mal rotllo”. També hi ha una part egoista a l’hora de penjar els vídeos. Per a mi és una manera de deixar-me anar i canalitzar el que penso. M’és molt fàcil perquè em surt sol.

Segueixes algun procés concret per a gravar els clips?
La veritat és que no segueixo cap estructura concreta, és zero professional. Em vénen idees quan vaig a córrer o quan estic conduint. Són sempre temes que m’afecten directament i dels que em sento còmoda parlant; si no, se’m fa impossible fer-ne humor. Per gravar he d’esperar a estar sola a casa. Tardo uns quinze minuts, aproximadament, depèn de si els veïns criden gaire o no… M’assec al menjador, amb un tupper i un pot de llenties a sobre de la taula per recolzar el mòbil i simplement em deixo anar. No té més. Tinc aquest to irònic de per si i no he de fingir res. Hi ha gent que m’ha dit que hauria d’esperar més en penjar els vídeos, perquè la gent els pugui pair bé. Faig vídeos sempre que em ve de gust i hi ha algun fet que em fa especial gràcia, em sorprèn o m’enfada.

Quin tipus de crítiques t’han enviat a través de les xarxes socials?
He rebut crítiques curioses. N’hi ha de senzilles: “més lletja i no neixes” o “més tonta i no neixes”. Això de dir “i no neixes” els agrada molt. També he rebut amenaces o insults, en referència en ser catalana. Veig molt odi, sobretot a Twitter, que és des d’on m’han insultat més.

Com les afrontes?
Al principi m’afectaven pel fet que no hi estava acostumada. No entenia com em podien insultar per donar només la meva opinió. Tota aquesta situació m’ha servit per fer un aprenentatge personal. Ara m’és molt igual el que em diguin, els insults i les crítiques em rellisquen. En comptes de pagar un psicòleg, fer vídeos m’ha ajudat en aquest aspecte.

T’ha canviat la vida en algun sentit, des que ets més coneguda?
Sí. La gent em para pel carrer per felicitar-me. Em fa moltíssima il·lusió perquè quan gravo estic sola, a casa meva, i no veig res. Quan se m’acosten noto l’escalf que no tinc i m’agrada molt. També veig que se m’ha omplert la vida: sento que penso molt i que, fins i tot, dormo menys. De seguida que tinc un moment lliure estic pensant idees per a vídeos. El cap no em para.

Creus que la gent només et vincula amb aquests vídeos?
Totalment. Jo també sóc músic, faig seminaris i he realitzat diverses ponències. Sempre m’he esforçat molt a fer bé el que faig i ara sento pressió per si només em visualitzen amb l’humor. Fa poc vaig fer una cançó política sobre el moment actual. Tinc la sensació que em segueix un públic molt concret, que mira els meus vídeos per riure. Si els dono un altre tipus de contingut, potser no els agradarà. He dubtat molt si penjar-lo, però crec que ho acabaré fent.

Et preocupa el fet que posicionar-te ideològicament pugui repercutir en el teu futur professional?
Sóc mestra i hi ha molts pares que no estan d’acord amb el que dic. Em preocupa, és clar, però penso que tinc tot el dret a dir el que penso. A més a més, ara mateix m’estic plantejant deixar temporalment l’educació i dedicar-me professionalment a fer monòlegs. No n’he fet mai i encara no sé com em desenvoluparia, però és una opció que no descarto.

Deixant de banda la ironia, quina percepció tens del panorama polític actual?
Molt cardat. El que està dient l’extrema dreta és impressionant. Durant una manifestació a Girona, la setmana de la sentència, vaig sentir por per la meva vida. Sentia trets i vaig córrer com mai. Sé que no em mataran, però sí que pots perdre un ull, i això també et canvia la vida.

Veus factible la independència de Catalunya?
A curt termini, no. Potser sóc il·lusa però encara tinc esperança. Costarà, perquè estan posant-nos sempre pals a les rodes, però tot el que ha passat ha creat un impacte. Considero que farà reflexionar una mica i que Europa ens miri. El diàleg el veig impossible, ja veiem que no contesten ni el telèfon…

Read more

La setmana de Rosalía

Al llarg d’aquesta setmana, la cantant catalana s’ha convertit en la protagonista de dues esferes diferents: la cultural (en sortir victoriosa dels Premis Grammys 2019) i la política (en demostrar explícitament la seva posició en contra de VOX).

La setmana de Rosalía Read more

44 piulades per Franco

44 han sigut els anys que el dictador espanyol Francisco Franco porta enterrat en el Valle de los Caídos. 44 anys perquè el govern democràtic espanyol decideixi (o s’atreveixi) a posar sobre la taula l’exhumació del dictador del seu mausoleu.

Després d’un dia que quedarà com a històric amb anècdotes com l’intent de la família de posar una bandera franquista sobre el fèretre, l’últim viatge en helicòpter del dictador, i els problemes que van tenir per ficar-lo… els ciutadans espanyols van aprofitar el dia per ser creatius i originals en la creació de memes -fotografies satíriques- sobre l’esdeveniment.

Davant l’enorme multitud d’aquestes bromes, aquí van les millors 44 piulades per Franco, per celebrar el seu aniversari/exhumació, que van aconseguir arribar a posicionar-se com a tendència global!

https://twitter.com/vescribano/status/1187273324356878337
https://twitter.com/elsa_sere/status/1187064041409265664
https://twitter.com/anazmn94_/status/1187294667152482304
https://twitter.com/sercanesp/status/1187245660908728321

Un dels hashtags més populars a primeres hores del matí, i fins i tot dies abans de l’exhumació, el #unboxingfranco corria ja per les xarxes. Jugant amb el concepte ‘unbox’, i els vídeos populars d»unboxing’ -en els que es treu el contingut de les caixes de joguines, paquets, o altres- el hashtag fa referència a la mateixa exhumació. Aquí alguns exemples més…

https://twitter.com/Ismaeae_/status/1187266382746083328
https://twitter.com/_Lilieth00/status/1187276531455930368

A més a més d’aquells memes més graciosos, hi ha aquells que utilitzen la sàtira per criticar la situació política, i recordar el procés de transició que moltes vegades, més que transició es considera canvi de nom.

https://twitter.com/ryhuga6/status/1187308880151433216
https://twitter.com/LaCafeteraWar/status/1187295204161794048

Hi ha fins i tot aquells que han decidit fer un videojoc sobre l’exhumació

La revista El Jueves no ha pogut malgastar el moment, i ha deixat piulades que fan referència a programes espanyols del moment…

https://twitter.com/eljueves/status/1186598963878776832

Una cosa sí que podem concloure, a Twitter tot es pot convertir en comèdia

Read more

Incertesa i expectació: els dies previs a la sentència

Espanya posa a prova la fortalesa de la seva democràcia. Són dies decisius a l’espera del que serà, sens dubte, una de les sentències més determinants de la seva història. La sala penal del Tribunal Suprem es pronunciarà aviat sobre el que va succeir la tardor del 2017 a Catalunya. Per alguns, un referèndum d’autodeterminació legítim i la caiguda de la màscara d’un Estat obertament repressiu. Per altres, un intent de subvertir l’ordre constitucional evitat gràcies als mecanismes de l’Estat de Dret.

Dimecres 16 d’octubre Jordi Sánchez i Jordi Cuixart hauran complert el màxim de dos anys en presó preventiva que estipula la llei d’enjudiciament criminal espanyola en el seu article 504, obligant així al tribunal presidit per Manuel Marchena a trencar el silenci en què s’ha sotmès des que va dir allò del «vist per sentència» el dotze de juny. El magistrat podria allargar-la en una interlocutòria, però tot indica que la sala s’inclinarà per no dilatar el procés i fer públic el seu veredicte. El fiscal Javier Zaragoza ja ho va dir: les sentències sortiran al voltant del dotze d’octubre, dia de la Hispanitat. Setmana complicada amb la vista d’Oriol Junqueras al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) perquè es pronunciï sobre la seva immunitat. Dilluns, aniversari de l’afusellament de Companys. L’expectació és màxima. La incertesa, també.

Al banc dels acusats s’hi asseuen els líders socials Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, la llavors presidenta del Parlament Carme Forcadell, l’antic vicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i els exconsellers Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva. Són acusats de rebel·lió per la Fiscalia i de sedició per l’Advocacia de l’Estat, en ambdós casos amb l’agreujant de malversació. El partit d’ultradreta Vox, personat com a acusació particular a la causa, hi afegeix a més el d’organització criminal. Els exconsellers Meritxell Borràs, Santi Vila i Carles Mundó, actualment en llibertat, s’enfronten a set anys de presó per desobediència.

La publicació de la sentència és el resultat d’un llarg procés judicial. Els plens del Parlament del sis i set de setembre, les manifestacions i mobilitzacions en favor d’un referèndum declarat il·legal i inconstitucional, la celebració de les votacions l’u d’octubre i la declaració d’independència del 27 d’aquell mateix mes es recullen com a moments clau d’un llarg procés per subvertir l’ordre constitucional. En altres paraules, segons les acusacions l’objectiu era destruir el sistema. La clau radica en el paper que la violència -constatada per alguns, inventada pels altres- va tenir en aquest procés.

Tot són preguntes sense resposta: el dia en què es faran públiques les sentències, la fórmula (si es farà pública o si s’enviarà directament a les parts), l’opacitat de la resposta que s’està preparant a escala institucional i civil. A bars, universitats, oficines i televisions no es parla de cap altra cosa. I és que, encara que al banc dels acusats hi hagi nou persones, l’anomenada «sentència al procés» jutjarà un moviment sencer.

La ciutadania s’està organitzant. Després de mesos amb mobilitzacions massives però clarament molt més modestes que en altres ocasions, la resposta a les sentències és una incògnita. El màxim exponent n’és Tsunami Democràtic, un nou i imprevisible actor. De manera totalment anònima, crida a la mobilització des dels seus comptes a les xarxes socials oberts el dia dos de setembre. Quan arribi el moment, donaran les directrius. En menys de dos dies han aconseguit més de 20.000 nous membres al seu compte de Telegram, arribant a les 80.000 persones.

Al seu torn, ANC i Òmnium ja van anunciar en un acte en el segon aniversari de l’1-O la voluntat d’una resposta plural, transversal i col·lectiva. Sota aquesta premissa, convoquen cinc marxes lentes des de Tarragona, Girona, Tàrrega, Vic i Berga que recorreran 100 quilòmetres en tres dies per arribar fins a Barcelona.

Read more

Piulades per la democràcia

Polítics, partits i entitats catalanes diverses acaparen portades l’1-O, també a Twitter

Des del 2017 el dia 1 d’Octubre és una jornada carregada de simbolisme a Catalunya. Els carrers arreu del principat esdevenen espais per la reivindicació de la democràcia, el dret a decidir i la independència en gradacions ben variades. I en l’era digital Twitter esdevé una plaça més, un espai on personalitats i institucions de tota mena alcen la veu per un objectiu aparentment comú tot i emprar mitjans i dialèctiques que començen a diferenciar-se força.

Una posició que es podria qualificar de «nostàlgica» seria l’adoptada per polítics com Ada Colau, Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Carme Forcadell. Els quatre mandataris han optat per rememorar als seus perfils de Twitter la històrica jornada de l’1 d’Octubre de 2017, ja sigui des del dolorós record de les càrregues policials com des de la valentia exhibida pels catalans que van sortir al carrer a votar i manifestar-se.

Personalitats com Jordi Cuixart i Ernest Maragall i la organització independentista Tsunami Democràtic han optat per fer una crida a una mobilització social pacífica, ja sigui apel·lant a la desobediència o incitant a la població a imprimir i penjar cartells pels carrers.

https://twitter.com/ERCbcn/status/1178931757502078976

Tot i les crides al civisme i la no violència, sovint són els missatges de caire més incendiari els que capten major atenció del públic general. El Periódico no ha trigat a fer-se eco al seu minut a minut de l’1-O sobre el manifest publicat al perfil de Twitter oficial de CDR Catalunya.

El text rememora la repressió policial de l’1 d’Octubre de 2017 i l’empresonament i exili de polítics i altres personalitats. L’Estat espanyol esdevé a l’escrit un perseguidor, una «bèstia malferida, disposada a atacar ferotgement tot i saber-se perdedora de la batalla». Els Comitès finalitzen el text apel·lant a una gran movilització social, amb l’objectiu últim de «No permetre que s’enduguin a ningú més, fins a aconseguir que tothom, absolutament tothom, torni a casa, lliure.» L’ambigüitat respecte a l’alliberament deixa la porta oberta a que els CDR emprenguin noves accions durant el dia o inclús al llarg de les properes setmanes, tenint en compte que encara resta pendent la sentència del Tribunal Suprem sobre els polítics catalans presos.

L’esperit revolucionari del manifest es remarca amb la cita final, «Visca la terra lliure!», un esperit combatiu present també als tuits del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans i del col·lectiu juvenil Arran, tots dos clamant per una organització popular activa als carrers, com la vista aquesta matinada amb la concentració del SEPC davant la subdelegació del Govern Espanyol a Girona.

https://twitter.com/SEPC_nacional/status/1178948218442457091
Read more

World War Bot, el nou fenomen viral de Twitter

CLÀUDIA CEBRIAN MOZAS (claudia_cebrian)

La guerra mundial ha arribat a Twitter amb el fenomen del World War Bot. En els últims mesos, aquesta tendència s’ha fet viral i milers de persones estan enganxades a les novetats que publica aquest bot però, què és exactament aquesta nova tendència viral?

El que fa el World War Bot és generar, cada hora, publicacions automàtiques a Twitter, on s’explica com evoluciona la guerra. La idea és recrear una guerra mundial, amb països que conquereixen a altres. Tot i això, en aquesta simulació de batalles no es tenen en compte ni els factors geopolítics ni econòmics dels països, ja que es fa de manera totalment aleatòria. El final d’aquest joc virtual arribarà quan un país conquereixi tot el món.

A Espanya el World War Bot, que ja té 187 mil seguidors, s’ha fet molt popular i ha provocat milers de reaccions i mems a Twitter. De fet, la popularitat d’aquest fenomen a Espanya és deguda al fet que el territori espanyol ha conquerit molts altres països, fins a dominar gran part del món. A més, segons aquest bot aleatori, El Salvador és l’altre país que més territoris ha conquerit i es disputa el lideratge amb Espanya.

El fenomen del World War Bot, però, ha anat més enllà. Després de convertir-se en viral, s’han creat altres nous bots com ara el BotOfThrones a Facebook, que recrea una batalla amb els territoris de la sèrie Joc de Trons, i també el Guerra Civil Bot, que recrea una guerra civil a Espanya.

Read more

Buscar veu quan no te’n donen

ARIADNA GUIU VILA (@ariadnaguiuvila)

«Ja m’ha tornat a aparèixer el Graupera al Twitter!». Una conversa que s’ha repetit molt entre els joves aquests dies de campanya de les municipals. I és que són vàries les estratègies que els partits extraparlamentaris adopten en període electoral per poder arribar a la ciutadania. La seva exposició als mitjans, tot i que depèn de la formació política de la qual parlem, és més aviat reduïda i per això les xarxes socials s’han convertit en les millors aliades per influir en l’opinió pública.

En el cas de Jordi Graupera i el seu moviment Barcelona És Capital – Primàries, l’estratègia adoptada ha estat anunciar-se a través de diferents xarxes. Escollint com a principal segment de població els joves, la formació del filòsof ha aparegut als anuncis de YouTube, publicitada al Google i els seus tuits patrocinats han envaït el timeline dels més addictes a la informació. Una campanya invasiva i costosa econòmicament que no els ha donat els millors resultats possibles, ja que s’han quedat fora de l’Ajuntament de Barcelona.


El partit d’extrema dreta VOX ha passat de ser una força extraparlamentària a formar part de la Junta d’Andalusia i del Congrés. Amb els nous resultats del passat 26 de maig, també ha esdevingut una peça clau per la governabilitat a la Comunitat Autònoma de Madrid i del seu Ajuntament.

Un dels trets característics de la formació és que el seu discurs obvia els intermediaris tradicionals, la premsa, i buscar arribar directament als votants. Els missatges controvertits que difonen a través de les xarxes socials, propis de campanyes de guerrilla s’han vist traduïts en 12 diputats a la Junta, mentre que a les generals del 28 d’abril van aconseguir 24 cadires al Congrés. La seva entrada amb força ha estat controvertida, sobretot pel paper que els mitjans hi han pogut tenir. Les crítiques sobre la veu que s’ha donat a VOX des dels platós de televisió no van tardar en arribar des que el passat desembre entressin a formar part de la vida parlamentària a Andalusia.

Una altra de les formacions que també es va presentar a les anteriors generals va ser la coalició Front Republicà, integrada per Poble Lliure (una ala de la CUP), Alternativa i Pirates. La llista encapçalada per Dante Fachin va criticar durant la campanya electoral de les generals del 28 d’abril la seva absència als mitjans. Ja que mentre ells consideraven que eren silenciats, una altra força extraparlamentària, VOX, tenia una presència permanent. Per això van decidir dur a terme la seva campanya a través de les xarxes socials, on van desenvolupar una tasca d’informació. Com també li ha passat a Graupera, finalment la formació no va obtenir cap escó al Congrés dels Diputats.

Aquest llarg període electoral, que ha comprès les generals, municipals i també europees, ens ha deixat amb tres tipus d’estratègies diferents que han adoptat les forces extraparlamentàries. De les tres, l’única que ha obtingut representació ha estat VOX, i està per veure si aquesta és deguda a la presència que han obtingut als mitjans convencionals. De moment, sembla que valent-se només de les xarxes socials, només s’arriba a un petit percentatge de la població, encara insuficient per traduir-lo en escons.

Read more

L’última polèmica de Toni Albà

Gerard Comas Robert (@gerardcomas96).

Toni Albà ha protagonitzat una nova polèmica a les xarxes socials, però aquest cop amb greus conseqüències per l’actor. La productora Minoria Absoluta ha decidit apartar temporalment l’actor vilanoví del programa de sàtira política ‘Polònia’ després d’un desafortunat tuit contra Inés Arrimadas. En ell, Albà feia una clara referència al ‘Districte Vermell’ d’Àmsterdam, famós pels seus locals de prostitució, deixant entreveure que allà la dirigent de Ciutadans hi tindria tots els seus «drets laborals respectats».

https://twitter.com/tonialba/status/1099208841084977152

Aquesta no és la primera polèmica de l’actor amb Inés Arrimadas. Mesos després del referèndum de l’1-O li va dedicar un poema a través de Twitter on la tractava de «mala puta».

Però el cert és que la diputada i cap de l’oposició al Parlament no ha estat l’única diana dels insults de Toni Albà, que té un llarg repertori de polèmiques, majoritàriament en el camp de la política.

ddddClica per veure les polèmiques de Toni Albà.

Amb tot, aquesta nova piulada ha estat la gota que ha fet vessar el got de la productora catalana, així com del seu propietari, el periodista Toni Soler, que ha expressat la seva disconformitat amb el tuit de l’actor, que fins ara havia encarnat el paper de Joan Carles I al seu programa.

Davant d’aquesta decisió, el propi Toni Albà ha assegurat que tant de bo els espectadors «continuïn disfrutant del ‘Polònia'», ja que «no seria just per la família ‘polaca’ que per culpa d’una situació personal meva, castiguéssiu a tots demanant un boicot que tan sols donaria ales als que volen tancar TV3″. D’altra banda, no s’ha volgut disculpar per unes paraules que, segon ell, «no ha dit».

https://twitter.com/tonialba/status/1099977435439947776?ref_src=twsrc%5Etfw

Read more

“El principal problema del periodisme esportiu és que fa pudor a calçotets”

Fonsi Loaiza als estudis de Cetrencada

Fonsi Loaiza als estudis de Cetrencada

*Entrevista feta amb la col·laboració de Clàudia Cebrian, Adrià Laborda i Javier Pérez

ENTREVISTA a Fonsi Loaiza, periodista esportiu amb gran presència a les xarxes socials, sobretot al seu Twitter @FonsiLoaiza. Blogger del Caminante del Balón i exrepresentant de Podemos Deporte, Loaiza ha tingut una trajectòria com a corresponsal esportiu, articulista i contertuli molt variada en els mitjans i sobretot, polèmica. Actualment, amb 70.000 seguidors a Twitter, Fonsi Loaiza utilitza les xarxes socials per difondre informacions que no destaquen als mitjans de comunicació. El seu to combatiu i crític amb els poders ha fet que Javier Tebas, president de la Lliga de Futbol Professional, li enviï missatges en contra de les seves informacions. Creu que el periodisme esportiu ha de canviar i, per aquest motiu, fa poc va presentar la seva tesi doctoral sobre periodisme esportiu, ja que considera que «l’única forma de canviar les coses és a través de les aules amb una nova generació  de periodistes».

Com es defineix?

De petit tots els meus companys volien ser futbolistes, però jo ja tenia clar que el que volia era ser periodista. Em podria definir amb l’expressió de Ramon Besa: ”Quiero ser un puto periodista”.

Com veu actualment la situació del periodisme?

Avui en dia, t’has de barallar amb els mitjans perquè et paguin. Vivim en un moment de molta precarietat laboral.

Què creu que s’hauria de fer per canviar aquesta situació?

Bé, jo vaig veure una altra oportunitat per canviar les coses seguint en l’àmbit acadèmic -en el meu cas en el periodisme esportiu-, i seguir estudiant perquè l’única manera de canviar els mitjans era amb una nova generació de joves periodistes. Si ens uníssim tots els periodistes combatius en contra dels poders podriem lluitar contra aquesta situació. Sols no ho podem fer, només per tenir seguidors. Calen projectes col·lectius.

La seva carrera està encarada al periodisme esportiu. Què n’opina d’aquesta disciplina en l’actualitat?

El principal problema del periodisme esportiu és que fa pudor a calçotets. Hi ha molt masclisme. Si ja hi ha masclisme a la societat, aquest masclisme encara es concentra més al periodisme esportiu. El primer que s’hauria de fer és feminitzar-lo [el periodisme esportiu].

Per què creu que la bretxa salarial entre homes i dones, en l’esport, és tan alta?

Creu que se li dóna poca cobertura als esports femenins, especialment al futbol?

Creu que des del periodisme s’està intentant canviar la situació?

Ara mateix hi ha moltes dones que estan intentant promoure aquests canvis. Penso per exemple en Mónica Marchante, una gran entrevistadora. Però la veritat és que el 90% dels mitjans de comunicació esportius estan formats per homes. A més, dia a dia hi ha comentaris masclistes que queden impunes. Si aconseguim substituir aquests masclistes i retrògrades per dones, el panorama serà totalment diferent.

Actualment a la dona se la utilitza més com imatge en l’àmbit del periodisme esportiu?

Sí. Hi ha molt poques dones opinant als mitjans. S’està produint una cosificació absoluta de les dones; se les utilitza com a esquer. Hi ha alguna cosa més lamentable que utilitzar una dona per llegir tuits, com es fa al programa de Pedrerol?

Què en penses d’aquest programa, El chiringuito de Jugones?

És un més de la mafia mediàtica del món del periodisme esportiu. Està molt lligat al president del Reial Madrid, Florentino Pérez, i a Javier Tebas. L’empresa del fill de Tebas li porta la comunicació al Chiringuito i si mirem qui formava part de Real Madrid Televisión l’any 2005-2006, tots aquells van acabar a La Sexta.

Has rebut amenaces?

Sí, cada dia. Però dels grans poders no. Quan rebo una amenaça de mort penso que no tindré problema, perquè quan algú et vol fer mal realment no t’avisa, ho fa amb més sang freda. També veig amenaçada la meva llibertat d’expressió. Actualment estic imputat per un tuit.

Actualment tens 70.000 seguidors a Twitter. Com vas començar en aquest món?

Els seguidors et poden augmentar el teu ego però no serveixen per a res. És com creure’s ric per tenir diners al Monopoli. Quan estudiava veia que el mitjans no vindrien a mi i vaig pensar que sent actiu a les xarxes socials podria iniciar-me al món del periodisme i alhora ser lliure, perquè veia com els mitjans estaven sent raptats pels bancs i els poders fàctics.

Creus que Twitter és una eina pel canvi?

Twitter és una eina individualista, tot i que crec que s’hauria d’utilitzar com a eina col·lectiva per aconseguir transformar la societat i als mitjans de comunicació, tal com va passar l’1-O. No obstant això, a Twitter també hi ha intents de control per part dels poders. Per exemple el dia 3 d’octubre, després del referèndum es va nomenar cap de Twitter a Espanya a una familiar del rei, Nathalie Picquot.

Als mitjans de comunicació hi ha màfia?

Sí, amb un exemple es pot entendre. Javier Iglesias, periodista d’OK Diario va estar vinculat a l’operació Púnica a través del mitjà fals que va crear Florentino amb l’objectiu d’extorsionar a Ancelotti per no fer jugar a Bale. Doncs bé, Iglesias encara avui segueix treballant als mitjans de comunicació, tot i estar vinculat a l’operació Púnica. Aquesta màfia existeix i està empapant els mitjans de comunicació.

I què en penses de la Lliga de Futbol Professional?

Dins del capitalisme qualsevol organització és una màfia, i la LFP no és una excepció. Tebas ha contractat a la filla d’un dels periodistes de ràdio que més cobra actualment, Ramon de la Morena. Això fa que hi hagi un amiguisme que impedeix un periodisme crític amb els poders, com en aquest cas la LFP.

Has tingut relació amb Javier Tebas, president de la Lliga de Fútbol BBVA?

Sí. Quan publico informació contraria a ell, m’envia missatges per Twitter i em diu que porto anys criticant la seva gestió, però la lliga segueix creixent.

Tebas, però també jugadors del Reial Madrid han contestat als teus tuits. Per què creus que ho fan?

Els molesta veure que la gent s’està adonant del que arrosseguen. Estan acostumats a uns mitjans que no treuen a la llum les seves misèries, però no poden controlar les xarxes socials, tot i que ho intenten. Els espanta l’aparició de gent a les xarxes que creu en l’essència del periodisme, que és investigar.

Read more

Els versos millennial

Una nova generació d’artistes protagonitza un fenomen poètic que neix a les xarxes socials.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies