El govern sociocomú pacta amb JxCat i ERC i obre la porta a un acord pels pressupostos

ELOI DE MIGUEL I ARIANA RUIZ El ple municipal de l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat aquest dilluns un recàrrec sobre la taxa turística de la ciutat. Els comuns, el PSC i JxCat han donat suport a la iniciativa que ERC ha portat a votació. L’última paraula, però, la tindrà el Parlament, on es votarà la modificació de la llei que regula aquest impost. L’ampli consens al consistori fa presagiar que no tindrà massa complicacions per superar aquest darrer tràmit.

Contra la il·legalitat

El recàrrec era una de les propostes centrals que el partit republicà portava al seu programa. Consisteix en un increment de fins a 4 euros per pernoctació o estança de creuer. A més, la totalitat d’aquests ingressos engreixarien les arques de l’ajuntament. Amb la taxa vigent, només la meitat es queden a la ciutat. El 2018 van ser 9 milions d’euros. El regidor de Turisme, Xavier Mercè, no ha avançat quan es podria arribar a recaptar amb el recàrrec. Sí que ho ha fet el regidor d’ERC Miquel Puig, qui ha aproximat els beneficis en uns 100 milions d’euros.

Tot i que encara no se sap a què es destinarà aquesta suma, ERC advoca per la creació d’un fons que permeti lluitar contra l’activitat turística il·legal. Considera que la nombrosa afluència de turistes comporta un desgast per la ciutat, sobretot en aquelles zones que reben més visitants. Precisament, el preu del recàrrec serà més alt en aquelles zones amb més concurrència turística. També variarà en funció de l’època de l’any.

Aquest acord en matèria fiscal obre la porta a un pacte major, el dels pressupostos municipals. De materialitzar-se, trencaria la tendència del primer mandat de Colau, on les pròrrogues i les mocions de censura van estar a l’ordre del dia. Tan sols el primer any es van consensuar els comptes municipals. De moment, tant Ernest Maragall com Elsa Artadi, ja han mostrat la seva predisposició a arribar un acord amb el govern sociocomú.

Diferències territorials

Barcelona compta amb una taxa turística que fluctua entre els 1,1 i 2,25 euros. A Menorca, Palma de Mallorca o Eivissa oscil·la entre 2 i 4 euros. Ciutats com Florència (entre 4 i 5,5 euros) o Roma (de 4 a 7 euros) apliquen un preu superior en comparació amb la taxa actual del consistori barceloní.

Aprovació polèmica

El Gremi d’Hotelers de Barcelona ja ha anunciat que acudirà als tribunals en cas que l’Ajuntament aprovi l’increment de la taxa. Per la seva banda, l’Asociación de Apartamentos Turísticos de Barcelona (Apartur) també ha manifestat la seva rebutja a la pujada.

Read more

El Port de Barcelona assoleix el rècord de creueristes i es posiciona com a primer port europeu

Mentre aquestes xifres no paren de créixer, les associacions veïnals i mediambientals s’hi oposen i exigeixen una regulació

Judit Huguet (@judit_huguet)

El Port de Barcelona es consolida com a primer port europeu després de tancar el 2018 amb rècord de creueristes. Per primera vegada ha superat els 3 milions de passatgers, que suposa un increment del 12 per cent en relació al 2017. Un fet destacat és que els creuers cada vegada es reparteixen més entre els diferents mesos de l’any i no es concentren només a l’estiu. Així, l’octubre es va posicionar com el mes més fort de l’any, amb uns 400.000 passatgers.

Després de les bones xifres del 2018, el Port té la intenció d’aprovar abans del març dos projectes de terminals de creuers. Un d’ells l’ha presentat la nord-americana Royal Caribbean, que vol remodelar la terminal C. El segon projecte és de la famosa companyia italo-suïssa MSC, que vol construir una nova terminal en aquesta zona.

Alguns sectors de la població, però, s’oposen a aquest creixement, tant pels efectes mediambientals que pot comportar com per la gran quantitat de turisme que atreu la ciutat. L’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible, que lluita per l’aplicació de polítiques i regulacions a Barcelona com el decreixement turístic, afirma que “els creuers són el mode de transport amb majors emissions de gasos d’efecte hivernacle per quilòmetre recorregut relacionat amb el turisme”. Per això, creuen que «la creació de les noves terminals suposa un augment de creuers i creueristes i, per tant, un seriós agreujament de la situació”.

“L’aturada de noves ampliacions i la reducció del trànsit de creuers serien una bona manera de regular aquesta situació”, afirma aquesta associació. A més, afegeixen que la remunicipalització de la gestió del Port també seria una mesura adient, que “el Port està sent gestionat de manera absolutament aliena a la ciutat i les seves necessitats.” Per últim, l’assemblea creu que si en un futur aquestes xifres van en augment, poden provocar “l’expulsió del veïnat dels barris, la precarització de la vida de les persones que s’hi quedin, l’augment de contaminació de la ciutat i també problemes de salut”.

Infogràfic creuers

Read more

Creix el turisme a Barcelona pel Pont de la Puríssima

Helena Morera (@heleni_md)

El turisme a Barcelona ha crescut un 15% durant el pont de desembre, respecte a 2017. Segons el Gremi d’Hotels de Barcelonales xifres en el 2017 no van arribar al 50% durant el mateix període de l’any, i actualment, han sobrepassat el 60% de turistes. Aquesta entitat afirma que la caiguda del turisme de l’any passat va ser degut a l’atemptat terrorista de les rambles i a la inestabilitat política catalana, tot i que, segons Agustí Colom, regidor de Turisme de l’Ajuntament, «és difícil saber quina part correspon a l’atemptat i quina a la situació política.”

Captura de pantalla 2018-12-09 a las 19.41.56
Yolanda Caba, directora de l’hotel Catalonia Square, ubicat a la plaça Catalunya, ha afirmat que l’hotel ha tingut una ocupació del 70% durant el Pont de la Puríssima, xifres que s’ajusten a les de fa dos anys. Aquest pont és un preludi del nadal, ja que els hotels de la capital catalana solen augmentar la seva ocupació considerablement. 

Barcelona és una de les ciutats més turístiques d’Espanya, per la seva localització i el bon clima mediterrani. Així i tot, a principis de 2018, l’Associació de turisme de Barcelona alertava de la caiguda de les reserves turístiques a tot el territori català. El president d’aquesta entitat, Jordi Clos, afirmava al mes de juliol, que «la baixada de la qualitat del turisme va totalment lligada amb l’increment de les activitats il·legals, com els pisos turístics no regulats». I és que, en els últims mesos, les queixes s’han multiplicat, tant per part dels hotelers, com dels veïns de la ciutat, que denuncien els pisos sense llicència i el que comporten negativament pels barris. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va comunicar que retiraria 2.500 pisos il·legals Airbnb de la capital catalana. 

Tanmateix, el sector turístic de la Ciutat Comtal és una de les fonts d’ingressos principals de Catalunya, tot i això, cada cop més, comença a créixer un altre tipus de turisme segons la temporada de l’any, com el turisme rural, el d’esquí i el de costa, sent Catalunya, la comunitat autònoma que rep més turistes globalment cada any, seguida d’Andalusia i Madrid. Aquestes han sigut visitades pel doble de turistes des de 2017. Un fet que destaca és que en el primer semestre de 2018, Madrid va rebre més turistes que en tot l’any 2016. 

Read more

El turisme català decreix durant l’estiu

Barcelona

Turistes a la Plaça del Rei, a Barcelona. Font: Pixabay

Ainhoa Leyton (@ainhoaleyton)

L’estiu s’ha acabat. I ara és l’hora de fer balanç. El turisme, el pulmó de Catalunya, com ha anat? La resposta és simple: no tan bé com l’any passat. La campanya turística a Catalunya tanca amb un descens de l’ocupació superior al 5% respecte del 2017. Un estiu, d’altra banda, el del 2017, d’èxit històric, amb més de 24 milions de pernoctacions.

La província gironina, segons dades de la Federació d’Hostaleria de Girona, és l’escenari d’una baixada en l’índex ocupacional d’entre el 5 i el 10%. El mes de juliol, la Costa Brava n’ha anotat una taxa del 75%, la ciutat de Girona, del 74%, mentre que la zona dels Pirineus n’ha comptat amb un registre del 60%. Durant l’agost, les xifres han augmentat lleugerament, amb un 80% d’ocupació a la Costa Brava, un 75% a Girona i un 70% a les terres pirenaiques.

Les comarques de Tarragona han experimentat un retrocés global del 7,8% en les pernoctacions, sent així que, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), els hotels han registrat 5,5 milions de pernoctacions, lluny dels sis milions de l’estiu del 2017. A Lleida, no obstant això, les dades apunten cap a un increment de les pernoctacions d’un 0,27% respecte de l’any passat.

Barcelona ha patit una caiguda de cinc punts en relació amb l’estiu del 2017 quant a les pernoctacions, passant del 85 al 80% d’ocupació. El director del Gremi d’Hotels de Barcelona, Manel Casals, però, relativitza aquestes dades, destacant que «és difícil mantenir-les o superar-les» perquè van ser fruit d’una taxa de turisme rècord, no només a Catalunya, sinó al conjunt d’Espanya.

La inestabilitat política catalana no sembla haver tingut massa incidència en el descens del turisme. Tot i això, segons explica Casals, factors com «les vagues i els retards a l’aeroport, l’augment de venedors ambulants, l’increment de robatoris o el conflicte protagonitzat pels taxistes al juliol» han ferit la imatge de Barcelona.

Amb tot, el turisme rural català, com bé assenyala la Confederació de Turisme Rural i Agroturisme de Catalunya (Turalcat), ha sortit il·lès d’aquesta davallada general. Així, a regions com el Ripollès, el Berguedà, Osona o el Penedès, l’ocupació ha estat superior al 90%.

Ara bé, malgrat que el turisme ha disminuït, la despesa dels estrangers és superior a la de l’any passat, segons dades de l’INE. És a dir, menys turistes, però que es deixen més diners. A Catalunya, la despesa turística ha crescut un 4,7%, amb una despesa mitjana de 1.140 euros per turista, un 10,2% més que l’estiu passat, i una despesa diària de 160 euros, un 17,4% més que l’estiu passat. Unes xifres que superen les del marc espanyol, amb una despesa dels turistes que ha augmentat un 1,8%, sent la despesa mitjana per turista de 1.131 euros, un 3,7% més que l’any anterior, i la diària, de 139, un 10,7% més.

La raó de l’èxit turístic del 2017 va ser el que s’anomena “turisme prestat”. Un tipus de turisme que canvia les seves destinacions habituals, donades les crisis internes, per d’altres, com Catalunya o la resta d’Espanya. El rellançament d’aquests països competidors, de Tunísia, Egipte o Turquia; el mundial de futbol; així com el bon clima que ha fet a Europa durant l’estiu són algunes de les causes de la baixada de turisme.

Read more

Més que un mirador, història

JONATHAN MONTERO (@jeymontero_)

Visualitza la crònica en PDF

Els búnquers del Carmel s’han convertit en una de les principals recomanacions turístiques a les guies i un lloc de pelegrinatge romàntic gràcies a les seves privilegiades vistes de la ciutat. Avui, els búnquers, herència històrica de la defensa de Barcelona dels bombardejos durant la Guerra Civil i seu d’un dels nuclis de barraques més conegut de la Barcelona del segle XX ha quedat reduït a la definició de “mirador” a internet. Els veïns critiquen la massificació del turó de la Rovira, que pot arribar a les 10.000 visites en un sol mes en temporada alta.

 

Read more

La Boqueria: adaptar-se o morir?

Cada any milers de turistes visiten el mercat de la Boqueria. El turisme és un dels factors que preocupa més al paradistes, ja que els fan perdre els clients habituals i han de veure’s forçats a reformular les seves parades per tal de poder vendre. La Boqueria: adaptar-se o morir? és un reportatge radiofònic realitzat per Irina Balart i Alba Legide i per beteve91fm.

Read more

Gentrificació i altres mites barcelonins

La gentrificació no sempre és la causa dels canvis socials dels barris, la globalització i el lliure mercat també en són els principals responsables.

Read more

Dolç destí – #56

Les particularitats del sud-est asiàtic han fet d’aquesta regió una de les més visitades pels turistes en els últims anys. En aquesta edició de Dolç destí parlarem sobre el turisme i com s’ha mantingut (o no) la particularitat de cada país.

Read more

Turisme o destí sexual?

El turisme sexual es presenta a Catalunya com una activitat d’oci complementària afavorida pel marc legal existent.

Read more

Airbnb: consum col·laboratiu o lucratiu?

La tecnologia ha ajudat a l’aparició de noves formes d’economia. Airbnb i alguns dels seus usuaris deixen enrere l’esperit d’aquesta col·laboració per lucrar-se i fer-ne negoci.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies