Manifestants «radicals»?

El llenguatge que utilitzen els mitjans de comunicació per tractar les diferents protestes polítiques i socials

JOAN VENTURA, PERE MERCADER, JÚLIA MORESO – El Govern i els mitjans xinesos utilitzen la paraula “terrorisme” per referir-se a les protestes de Hong Kong. Segons els enviats de la BBC  aquest adjectiu serveix de “preparació del públic per a una possible repressió”. La utilització de “terrorisme” per a denominar les protestes també ha estat utilitzada per a designar el moviment Tsunami Democràtic per part de l’Estat espanyol. I és que en els adjectius està la batalla del relat.

Segons l’informe de Freedom in the world, el règim autoritari de la Xina ha anat accentuant els seus trets repressius en els últims anys. Controla estretament els mitjans.

Els mitjans tant xinesos com espanyols estan utilitzant una de les estratègies per a la manipulació mediàtica que explicita Noam Chomsky: la del “problema-reacció-solució”. Crear una “situació” perquè el “públic” demani la reacció desitjada. Els manifestants poden ser “antigovernamentals”, “violents” o “prodemocràcia”. Cap d’aquests matisos és gratuït.

En els últims mesos les protestes s’han intensificat als carrers de tot el món. Cada diari s’expressa de manera molt diferent en cada cas, encara que les accions de protesta siguin similars. Cops d’estat, mobilitzacions pacífiques, revoltes, protestes violentes, terroristes… què és què?

Per Roger Cassany, Doctor en Comunicació per la UPF, “el llenguatge es perverteix” en etiquetar als manifestants i les seves accions. Conceptes com “feixistes o constitucionalistes” s’utilitzen en funció dels interessos del mitjà.

Com s’estructura una frase també condiciona el missatge. Segons l’investigador social xilè José Benclowicz, la utilització d’una veu passiva pot servir per “atenuar l’acció negativa o positiva”, traient així la responsabilitat al subjecte en concret. Hi ha qui utilitza la veu activa per parlar de Barcelona: “els manifestants (…) es van  enfrontar durament a la policia catalana”. Però per fer-ho de Hong Kong: “Violents enfrontaments entre la policia i els manifestants”. La veu passiva desculpabilitza el subjecte.

Què és un cop d’estat?

“Presa del poder polític per un grup minoritari, generalment vinculat a un sector o a la totalitat de les forces armades, al marge de la vinculació a les masses”.

La definició enciclopèdica, que vincula el cop d’estat a les forces armades, es tergiversa en molts casos amb l’objectiu de deslegitimar un moviment polític. Costa saber, quan llegim aquesta expressió al diari, si es tracta d’un “cop d’estat” verídic o simplement es tracta d’una fórmula per embrutar una causa política.

Eldiario.es exposa tres perspectives davant de la situació a Bolívia: la denúncia del cop d’estat; els que celebren la sortida de Morales i “combaten la narrativa del cop”, és a dir, són partidaris que no hi ha hagut cop d’estat; i, per últim, els que davant d’aquesta situació no saben o prefereixen no posicionar-se.

Manifestants “violents”?

“Persona que pren part en una demostració col·lectiva en la qual les persones que hi concorren fan paleses llurs conviccions, desigs o sentiments a favor d’una opinió o d’una reivindicació”.

Segons Noam Chomsky, utilitzar l’aspecte emocional és una tècnica clàssica que funciona més que fer reflexionar el lector. Centrar-se en l’àmbit personal, en la història d’una persona, fer ús del registre emocional… permet induir comportaments, siguin desitjos o pors, i apel·lar als instints bàsics de la gent.

El tractament de la història de Valentina Miranda, a eldiario.es (“El Chile de la generación sin miedo”), n’és un gran exemple. Empatitzar aquí és molt més fàcil que en casos on els manifestants no deixen de ser un “col·lectiu” o “un grup de persones”.

Protesta o aldarull?

“Acció de reclamar contra alguna cosa; element de comunicació i mobilització”.

La línia editorial del diari o la seva ideologia marca la connotació, negativa o positiva, de les protestes o manifestacions en contra d’un status quo que els manifestants consideren injust. En els casos de Catalunya o Hong-Kong, el diari ABC ha utilitzat les paraules “violència” o “radicals” per deslegitimar-les; també es posa el focus en les “destrosses” que s’han ocasionat i no en l’origen del conflicte. 

https://www.abc.es/espana/abci-tsunami-democratic-201910141648_noticia.html

D’altra banda, quan es pretén justificar les demandes dels manifestants, paraules com “indignació”, les històries personals que hi ha darrere dels manifestants, recalcar les paraules “pacifisme” o expressions com “sortir al carrer” humanitzen el mòbil de la protesta.

Read more

Tot el que has de saber sobre la resposta a la sentència

Dimecres 16 d’octubre és, a priori, la data límit perquè el Tribunal Suprem emeti la resolució de la sentència judicial dels encausats del procés, coincidint amb el període màxim de presó preventiva de dos anys de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. Amb vista de la sentència s’està gestant una mobilització ciutadana encapçalada per Tsunami Democràtic, ANC i Òmnium Cultural, amb el suport dels principals partits i líders independentistes. Tanmateix, deixen en mans de la societat civil l’organització de la resposta, seguint la mateixa lògica que va permetre arribar totes les urnes als col·legis el dia u d’octubre.

Pla mitjà d’alguns dels concentrats a la plaça de la Independència de Girona en contra del judici de l’1-O el 12 de juny de 2019 | ACN, Aleix Freixas

La incògnita de Tsunami Democràtic

Tsunami Democràtic és qui encapçala per una banda la resposta immediata a la sentència. La clau de tot l’engranatge està en l’anonimat, ja que impedeix emprendre accions legals contra els organitzadors. Una iniciativa que es va fer visible a les xarxes socials via Twitter, Telegram, Instagram i web oficial el 2 de setembre i, que minuts més tard, membres de Junts per Catalunya i ERC van retuitar-ne contingut, ja que se’ls hi havia presentat la proposta el dia abans a Ginebra. El seu lema rau en una mobilització immediata en resposta a la sentència, una desobediència civil no violenta i bloqueig a escala nacional. El Manifest de Tsunami Democràtic ho deixa clar “cap violència, però tota la fermesa».

El seu modus operandi recau en una estructura vertical sense vehiculació entre els membres i la utilització dels serveis de comunicació més segurs que existeixen com Protonmail, un correu electrònic xifrat amb diversos servidors a Suïssa o Signal, una de les aplicacions més segures de missatgeria. Un cop els dirigents i organitzadors s’han coordinat es comuniquen amb la ciutadania a través del canal de Telegram que avui dia ja el segueixen més de 80.000 persones, Instagram amb 18.000 seguidors i Twitter, amb 55.000 seguidors. Seguint la lògica de l’anonimat, Tsunami Democràtic no segueix a ningú.

Aquest moviment ha desprès molta incertesa en qüestió de poc temps i una allau de falses informacions i especulacions circulen per les xarxes socials. No obstant això, l’únic comunicat oficial que ha publicat Tsunami Democràtic és aquest:

Comunicat oficial de Tsunami Democràtic | Tsunami Democràtic

Tsunami Democràtic i crida estudiantil

La iniciativa ha comunicat via xarxes socials les diverses columnes que s’organitzaran als campus universitaris un cop surti la resolució de la sentència.

Comunicat oficial columnes universitàries | Tsunami Democràtic

Mobilitzacions acompanyades de música
Fa poques hores Tsunami Democràtic i la revista musical Enderrock publicaven a les xarxes socials la primera de les cançons comunes «Un somni immens«. Músics d’arreu dels Països Catalans i del Pais Basc com Roba Estesa, Cesk Freixas, Els Catarres i Buhos han unit les forces per donar veu els himnes que presidiran les futures mobilitzacions.

Cançó «Un somni immens» | Youtube

Marxes per la Llibertat

Per altra banda, l’ANC i Òmnium Cultural també encapçalen la crida unitària a la resposta ciutadana un cop surti la resolució sota el lema de Marxes per la Llibertat. Les marxes multitudinàries, inspirades en marxes pacífiques històriques, sortiran des de cinc ciutats del territori -Girona, Vic, Berga, Tàrrega i Tarragona- i aniran passant poble per poble fins a arribar a la capital. Un total de 100 quilòmetres en tres dies.

Fonts oficials de les entitats informen de la possibilitat de pernoctació gratuïta així com menjars a preu popular a través d’una reserva prèvia a la web.

Vaga intersindical 18 d’octubre

A banda de les diverses crides a la mobilització ciutadana, hi ha prevista una vaga general el dia 18 d’octubre convocada per la Intersindical-CSC.

Read more

Incertesa i expectació: els dies previs a la sentència

Espanya posa a prova la fortalesa de la seva democràcia. Són dies decisius a l’espera del que serà, sens dubte, una de les sentències més determinants de la seva història. La sala penal del Tribunal Suprem es pronunciarà aviat sobre el que va succeir la tardor del 2017 a Catalunya. Per alguns, un referèndum d’autodeterminació legítim i la caiguda de la màscara d’un Estat obertament repressiu. Per altres, un intent de subvertir l’ordre constitucional evitat gràcies als mecanismes de l’Estat de Dret.

Dimecres 16 d’octubre Jordi Sánchez i Jordi Cuixart hauran complert el màxim de dos anys en presó preventiva que estipula la llei d’enjudiciament criminal espanyola en el seu article 504, obligant així al tribunal presidit per Manuel Marchena a trencar el silenci en què s’ha sotmès des que va dir allò del «vist per sentència» el dotze de juny. El magistrat podria allargar-la en una interlocutòria, però tot indica que la sala s’inclinarà per no dilatar el procés i fer públic el seu veredicte. El fiscal Javier Zaragoza ja ho va dir: les sentències sortiran al voltant del dotze d’octubre, dia de la Hispanitat. Setmana complicada amb la vista d’Oriol Junqueras al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) perquè es pronunciï sobre la seva immunitat. Dilluns, aniversari de l’afusellament de Companys. L’expectació és màxima. La incertesa, també.

Al banc dels acusats s’hi asseuen els líders socials Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, la llavors presidenta del Parlament Carme Forcadell, l’antic vicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i els exconsellers Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva. Són acusats de rebel·lió per la Fiscalia i de sedició per l’Advocacia de l’Estat, en ambdós casos amb l’agreujant de malversació. El partit d’ultradreta Vox, personat com a acusació particular a la causa, hi afegeix a més el d’organització criminal. Els exconsellers Meritxell Borràs, Santi Vila i Carles Mundó, actualment en llibertat, s’enfronten a set anys de presó per desobediència.

La publicació de la sentència és el resultat d’un llarg procés judicial. Els plens del Parlament del sis i set de setembre, les manifestacions i mobilitzacions en favor d’un referèndum declarat il·legal i inconstitucional, la celebració de les votacions l’u d’octubre i la declaració d’independència del 27 d’aquell mateix mes es recullen com a moments clau d’un llarg procés per subvertir l’ordre constitucional. En altres paraules, segons les acusacions l’objectiu era destruir el sistema. La clau radica en el paper que la violència -constatada per alguns, inventada pels altres- va tenir en aquest procés.

Tot són preguntes sense resposta: el dia en què es faran públiques les sentències, la fórmula (si es farà pública o si s’enviarà directament a les parts), l’opacitat de la resposta que s’està preparant a escala institucional i civil. A bars, universitats, oficines i televisions no es parla de cap altra cosa. I és que, encara que al banc dels acusats hi hagi nou persones, l’anomenada «sentència al procés» jutjarà un moviment sencer.

La ciutadania s’està organitzant. Després de mesos amb mobilitzacions massives però clarament molt més modestes que en altres ocasions, la resposta a les sentències és una incògnita. El màxim exponent n’és Tsunami Democràtic, un nou i imprevisible actor. De manera totalment anònima, crida a la mobilització des dels seus comptes a les xarxes socials oberts el dia dos de setembre. Quan arribi el moment, donaran les directrius. En menys de dos dies han aconseguit més de 20.000 nous membres al seu compte de Telegram, arribant a les 80.000 persones.

Al seu torn, ANC i Òmnium ja van anunciar en un acte en el segon aniversari de l’1-O la voluntat d’una resposta plural, transversal i col·lectiva. Sota aquesta premissa, convoquen cinc marxes lentes des de Tarragona, Girona, Tàrrega, Vic i Berga que recorreran 100 quilòmetres en tres dies per arribar fins a Barcelona.

Read more

Piulades per la democràcia

Polítics, partits i entitats catalanes diverses acaparen portades l’1-O, també a Twitter

Des del 2017 el dia 1 d’Octubre és una jornada carregada de simbolisme a Catalunya. Els carrers arreu del principat esdevenen espais per la reivindicació de la democràcia, el dret a decidir i la independència en gradacions ben variades. I en l’era digital Twitter esdevé una plaça més, un espai on personalitats i institucions de tota mena alcen la veu per un objectiu aparentment comú tot i emprar mitjans i dialèctiques que començen a diferenciar-se força.

Una posició que es podria qualificar de «nostàlgica» seria l’adoptada per polítics com Ada Colau, Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Carme Forcadell. Els quatre mandataris han optat per rememorar als seus perfils de Twitter la històrica jornada de l’1 d’Octubre de 2017, ja sigui des del dolorós record de les càrregues policials com des de la valentia exhibida pels catalans que van sortir al carrer a votar i manifestar-se.

Personalitats com Jordi Cuixart i Ernest Maragall i la organització independentista Tsunami Democràtic han optat per fer una crida a una mobilització social pacífica, ja sigui apel·lant a la desobediència o incitant a la població a imprimir i penjar cartells pels carrers.

https://twitter.com/ERCbcn/status/1178931757502078976

Tot i les crides al civisme i la no violència, sovint són els missatges de caire més incendiari els que capten major atenció del públic general. El Periódico no ha trigat a fer-se eco al seu minut a minut de l’1-O sobre el manifest publicat al perfil de Twitter oficial de CDR Catalunya.

El text rememora la repressió policial de l’1 d’Octubre de 2017 i l’empresonament i exili de polítics i altres personalitats. L’Estat espanyol esdevé a l’escrit un perseguidor, una «bèstia malferida, disposada a atacar ferotgement tot i saber-se perdedora de la batalla». Els Comitès finalitzen el text apel·lant a una gran movilització social, amb l’objectiu últim de «No permetre que s’enduguin a ningú més, fins a aconseguir que tothom, absolutament tothom, torni a casa, lliure.» L’ambigüitat respecte a l’alliberament deixa la porta oberta a que els CDR emprenguin noves accions durant el dia o inclús al llarg de les properes setmanes, tenint en compte que encara resta pendent la sentència del Tribunal Suprem sobre els polítics catalans presos.

L’esperit revolucionari del manifest es remarca amb la cita final, «Visca la terra lliure!», un esperit combatiu present també als tuits del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans i del col·lectiu juvenil Arran, tots dos clamant per una organització popular activa als carrers, com la vista aquesta matinada amb la concentració del SEPC davant la subdelegació del Govern Espanyol a Girona.

https://twitter.com/SEPC_nacional/status/1178948218442457091
Read more

Tsunami Democràtic fa una sentada a Iberdrola

Tsunami Democràtic ha entrat a les oficines d’Iberdrola del carrer Mallorca, a Barcelona. Aquesta acció s’emmarca dins les protestes que està duent a terme el grup contra les empreses de l’Ibex 35, coincidint, a més, amb la vaga mundial pel clima. L’acció s’ha vist interrompuda a les 11.20 quan han arribat dos agents dels mossos d’esquadra. Després d’una curta conversa amb un dels activistes l’oficina ha retornat a la normalitat.

Com en les ocupacions a oficines de CaixaBank, alguns dels manifestants portaven caretes blanques i cartells amb la frase «aquesta empresa finança la repressió». A més, a les màscares portaven cinta adhesiva blava enganxada en forma de creu tapant-se la boca.

Segons el full de reclamacions que Tsunami Democràtic ha entregat a Iberdrola, l’organització assenyala, a més d’Ierdrola i CaixaBank, on ja han fet accions, assenyala el Banc Santander, el BBVA, Telefónica, Repsol, El Corte Inglés i Inditex. Segons els manifestants, aquestes empreses van «finançar una campanya» del govern de Rajoy contra el referèndum de l’1 d’Octubre i posen «per davant els seus beneficis» que «l’exercici dels drets socials». I per això demanen a aquestes empreses que deixin de «finançar governs que neguen el diàleg i apliquen la repressió legitimant la presó i la violència», així com que deixin de participar en «campanyes dirigides a generar por a la població» i que posi «els drets i la dignitat de les persones» per davant dels seus beneficis.

Tsunami Democràtic és una iniciativa que engloba tots els partits polítics independentistes, així com les entitats que hi estan a favor. Tot i que ja estan realitzant diverses accions, s’espera que l’auge màxim de l’organització serà amb la sentència del judici de l’1 d’octubre.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies