652 morts en accidents laborals durant el 2018, el màxim en 7 anys

Pau Solé

Els accidents laborals van causar un total de 652 víctimes mortals durant el 2018, la xifra més elevada des de l’any 2011, segons dades del Ministerio de Trabajo, Migraciones y Seguridad Social.

El cas dels dos treballadors esclafats el maig passat per una plataforma de 4000 kg mentre feien feina al polígon Río San Pedro, a Cadis, és tan sols un exemple dels molts que han tacat de sang el 2018. En total, durant l’any hi va haver 12 morts cada setmana i 152 accidents cada hora.

Les xifres del passat 2018, d’aquesta manera, trenquen amb una certa estabilitat i assoleixen el nombre màxim des de les 716 víctimes mortals del 2011. Els motius de l’augment tenen a veure especialment amb les morts in itínere, les quals han augmentat un 9,8%, mentre que les morts en el lloc de feina, també s’han incrementat, però només un 2%.

D’altra banda, les dades que aporta el Ministeri permeten conèixer les causes concretes d’aquestes morts. En aquest sentit, podem saber que una de cada tres víctimes mortals es van produir en accidents de trànsit. Concretament, 249 treballadors van morir per aquesta raó, un 41% més que el 2017. Els infarts o els vessaments cerebrals van sumar 224 víctimes, i en tercer lloc, 68 treballadors van morir per haver-se quedat atrapats, ser esclafats o patir una amputació, xifra que es redueix un 14% respecte l’any anterior.

Captura

Clica la imatge per veure els diferents gràfics

Augment dels accidents amb baixa i dels «greus»

El Ministeri ofereix també detalls sobre els accidents ocorreguts durant el 2018. Segons apunten, l’any passat van augmentar els accidents que van requerir una baixa mèdica. En aquest sentit, es van registrar durant el 2018 un total de 602.316 accidents laborals amb baixa, un 3,2% més que el 2017. D’altra banda, els accidents sense baixa van disminuir,  amb un total de 730.686.

A més, destaca que el 2018 van augmentar lleugerament els accidents considerats “greus”. Dels 3904 de 2017 es va passar als 3917 de l’any passat.

Xifres provisionals

Per valorar la incidència de les morts dels treballadors durant les seves jornades de treball s’atén a un indicador que posa relació entre les víctimes per cada cent mil treballadors. D’aquesta manera, s’evita que la dada estigui condicionada pels augments i descensos del nombre de treballadors en el mercat laboral. De totes maneres, com que aquestes xifres encara són provisionals, no es pot assegurar si aquesta dada ha variat. En qualsevol cas, quan el Ministeri faciliti l’informe, el número de víctimes mortal podria augmentar, tal com ha passat en anys anteriors.

Per la seva banda, sindicats com UGT i CCOO exigeixen “el control estricte de la llei de Prevenció de Riscos laborals i incrementar les sancions en cas d’incompliment” i demana la derogació de la reforma laboral, “que ha potenciat la precarietat i temporalitat, atemptant directament contra la seguretat i la salut dels treballadors”.

D’altres sindicats, com la CGT, han qualificat aquestes morts com “terrorisme patronal”, mentre que l’organització Endavant els cataloga de “crims capitalistes”.

 

 

 

 

Read more

Quan un grau ja no és un passaport a la feina

Nil Montilla (@nilmontilla), Andrea Blázquez (@AndreaBlazqez) i Abel Vázquez (@AbelVazquezM)

Descarrega’t l’article en pdf

La sobrequalificació és un fenomen cada cop més present a la societat catalana, amb un 37% de joves que no treballen d’allò que han estudiat. Alguns experts expliquen que el sistema universitari ha de preparar els estudiants per un món laboral inestable, però altres consideren que la transmissió del coneixement és el seu objectiu principal.

 

 

Read more

La sobrequalificació marca la vida laboral dels joves espanyols

ABEL VÁZQUEZ i SARA TABELHACHMI

Espanya ocupa el tercer lloc en la llista de països de la Unió Europea amb més sobrequalificació laboral, és a dir, amb treballadors amb un nivell d’estudis superior al que exigeix la seva feina. Així ho afirma un estudi publicat per l’Instituto de la Empresa Familiar en col·laboració amb la Fundación Bankia para la Formación Dual. Segons aquest informe, la sobrequalificació és un dels principals problemes de l’atur juvenil, perquè el mercat de treball “no és capaç d’absorbir a tants llicenciats”, cosa que genera “frustració personal” entre els treballadors i “una gran ineficiència del sistema”. Per millorar aquesta situació, l’informe proposa augmentar la qualitat de la Formació Professional. El president de Bankia, Ignacio Goirigolzarri, va assistir a l’acte de presentació de l’estudi, i va assegurar que la Formació Professional “és la millor forma de lluitar contra l’atur, d’augmentar la competitivat entre empreses i donar suport a la cohesió social”.

Font: Observatori Català de la Joventut. Elaboració pròpia.

Font: Observatori Català de la Joventut. Elaboració pròpia.

En aquesta línia s’emmarquen molts estudis desinats a pal·liar aquest fenomen. La investigadora Elisabeth Motellón, professora d’Economia a la UOC, destaca a La captación y retención del talento universitario en las empresas catalanas (2017), que la Formació Professional manca d’estatus social, tant en la seva imatge com en la motivació dels seus estudiants. Això, segons Motellón, produeix que molts llocs de treballs destinats a ells siguin ocupats per graduats superiors.

Altres experts, no obstant, tracten la sobrequalificació  des d’un altre punt de vista. El sociòleg José Saturinino García, destaca en un article de eldiario.es que aquest fenomen està molt lligat a altres factors que no es relacionen directament amb l’economia. La sobrequalificació, per exemple, afecta més a unes branques del saber que a altres: segons l’Observatori Social de LaCaixa, el risc de sobrequalificació és superior al 25% en carreres de l’àrea de Turisme i Humanitats, mentre que en altres, com Medicina i Ciències de la Salut, és molt inferior, menys del 5%. Aquestes dades poden resultar més preocupants si es té en compte que al 4t trimestre del 2017, més d’un 70% dels joves es dedicaven al sector serveis.

Tampoc cal oblidar l’origen socioeconòmic del treballador, que també es determinant per preveure la sobrequalificació. En aquest sentit, el títol universitari obre més portes a estudiants de classes altes, ja sigui perquè tenen millors contactes per trobar una bona feina o perquè destaquen en àrees on el sistema educatiu públic falla, com l’anglès o parlar en públic.

Les teories econòmiques més ortodoxes destaquen que la sobrequalificació és un fenomen transitori. A l’entrar en el mercat de treball no es té experiència laboral i, en conseqüència, és més freqüent acceptar feines que no s’adeqüen al nivell d’estudis. Conforme el treballador va guanyant experiència, doncs, la incidència de la sobrequalificació es redueix. Malgrat això, les dades demostren que el fenomen persisteix.

Font: INE, Enquesta de Població Activa (2016) Elaboració pròpia

Font: INE, Enquesta de Població Activa (2016) Elaboració pròpia

Dins la comunitat acadèmica també hi ha opinions diverses sobre el tema. Manuel Barranco, catedràtic de Física a la Universitat de Barcelona, es mostra molt escèptic amb aquest fenomen, i critica durament el propi concepte de “sobrequalificació”. Segons ha declarat a Cetrencada, “el coneixement mai s’hauria de considerar excessiu”, i ha afirmat que “uns estudis superiors ben desenvolupats permeten a l’estudiant enfrontar-se a les contingències laborals que puguin sorgir”. Així mateix, considera que la Formació Professional Dual és perfectament viable, però que les empreses la utilitzen per substituir un lloc de treball remunerat per una successió contínua de contractes de pràctiques a estudiants. En conjunt, Barranco assegura que la visió que té el teixit empresarial de l’educació superior “és pròpia de països amb poca cultura científica”.

Read more

Discapacitat, treball i valor: històries de superació personal

SERGIO SEGURA

Descarrega’t aquest article en pdf

Paco Vañó, Carme Ollé, Joaquín Rodríguez, Susana Alonso, Itziar Martínez, Gemma Hassen-Bey, Javier Vico, Jonatan Armengol, Montse Moreno, Martí Martí, Pere Oller, Marc Sarrat, Francesc de Diego, Juan Manuel Montilla i Domingo Pisón.

15 protagonistes. 15 treballadors. 15 discapacitats. 15 visions que expliquen el seu dia a dia en l’àmbit laboral. “V15IONS” té la finalitat de sensibilitzar la societat sobre la inserció laboral d’aquells ciutadans que tenen algun tipus de discapacitat reconeguda. Segons dades de l’organitzadora Fundación Grupo Sifu, més de mig milió de catalans en pateix alguna, el 63% dels quals són inactius al món laboral.
La labor del fotoperiodisme
L’exposició impulsa l’òptica dels fotoperiodistes Quim Puig i Romuald Gallofré, qui han captat l’expressió dels protagonistes mentre duien a terme la seva feina. Fins al 12 de febrer, el Centre Cívic Convent de Sant Agustí de Barcelona ofereix aquesta exposició, la qual ja ha recorregut diverses ciutats de Catalunya.

La presència d’objectes personals aconsegueix apropar encara més l’espectador a cadascuna de les històries: la càmera de la fotògrafa Carme Ollé, el barret del mag Domingo Pisón o les sabatilles de la ballarina Itziar Martín. Artistes, polítics, esportistes, periodistes, metges, jardiners, recepcionistes o missatgers: “V15IONS” reflecteix la realitat de persones que, a través de les seves capacitats, reivindiquen el seu dret a una vida normalitzada: qualsevol diversitat funcional física, mental, sensorial o intelectual té lloc en el nostre entorn.

La mostra també ve acompanyada de dades que ajuden a situar i comprendre la realitat de la inserció laboral de les persones discapacitades tant a Barcelona com a Catalunya i Espanya. L’exposició està totalment adaptada per a persones amb discapacitat visual i l’entrada és gratuïta.

Diferents discapacitats, diferents treballs i diferents històries de superació personal amb un mateix fi: buscar la conscienciació i la mobilització de la ciutadania en temes de discapacitat, de treball i de valor.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies