La polèmica del pessebre, tradició nadalenca

Crítiques a l’escenografia del ‘naixement’ per “l’antiestètica i el mal gust”

Elisenda Rovira

Com ja és tradició, la plaça de Sant Jaume acull pels volts de Nadal un pessebre a gran escala. I com ja és tradició -més recent- també, presenta una estètica que és aplaudida per alguns i criticada per molts d’altres. Paula Bosch és l’escenògrafa que s’ha encarregat aquest any de portar les figures nadalenques al cor del barri Gòtic. El muntatge s’ha dut a terme al llarg d’aquesta setmana i es podrà visitar des del divendres 29 de novembre i fins el dia 6 de gener, de les 10 del matí a les 10 de la nit.

L’escenògrafa s’ha inspirat en la preparació del muntatge familiar del pessebre, que ocupa durant el Nadal moltes llars de l’estat. Llars se sumen a aquesta celebració tot i no considerar-se religioses. La representació d’enguany està composta per un conjunt de mobles i altres objectes que recorden unes golfes, en els racons dels quals s’hi amaguen les tradicionals figuretes del nen Jesús, el caganer, el bou o la mula.

Líders dels grups municipals PP, Cs i BCN pel Canvi han criticat el pessebre a les xarxes socials

La representació artística d’enguany tampoc ha tingut bona rebuda, tot i la pèrdua d’abstracció respecte els darrers anys. Alguns tuitaires han comparat aquesta recreació amb els Encants Vells i d’altres, encara més crítics, amb els punts de recollida de mobles i andròmines de la ciutat. Si bé aquest any no es desprèn cap interpretació política del pessebre exposat entre la Generalitat i l’Ajuntament, diversos líders dels grups municipals com PP, Cs i BCN pel Canvi ja han carregat contra el popularment conegut “pessebre de Colau”. D’aquesta manera, les personalitat públiques han obert el debat entre els usuaris a les xarxes socials.

Malgrat els comentaris negatius, aquesta va ser la única candidatura que va presentar-se al concurs públic iniciat el juliol d’aquest any i que ha comptat amb 97.000 euros de pressupost.

Una alternativa pels clàssics

Les queixes al voltant del pessebre ja són habituals. Si mirem enrere, des que Ada Colau ocupa l’alcaldia de Barcelona, el pessebre de la plaça de Sant Jaume ha estat objecte de debat públic en totes les edicions. Aquest serà el cinquè any que la tradició esdevé debat, on la representació política hi ha estat més o menys present en funció de la interpretació artística corresponent.

Davant d’aquesta insatisfacció amb la representació de l’escena religiosa, l’Associació de Pessebristes de Barcelona va iniciar la recreació d’un pessebre clàssic el 2017. Aquest es troba molt a prop del polèmic, al pati del museu Frederic Marès i podrà visitar-se, també enguany, del 30 de novembre al 2 de febrer gratuïtament. Una alternativa clàssica que a més s’adapta per la cua al calendari de l’església catòlica, on tradicionalment el pessebre es retira el dia de la Candela, el segon de febrer.

Les llums engeguen el Nadal

Abans però, s’encendran les llums que il·luminaran els carrers de la capital catalana durant les festes de Nadal. L’acte va ser el dijous 28 a les 17.45 a la plaça de Can Fabra a Sant Andreu. Els protagonistes de l’espectacle musical De les tristors en farem llum, a càrrec de la companyia Dagoll Dagon seran els encarregats de vèncer la por, les baralles i els malentesos de la foscor, i les llums donaran pas a les il·lusions de cada Nadal.

Urquinaona il·luminada en una simbòlica recuperació de la ciutat

També la plaça d’Urquinaona es tenyirà d’ambient nadalenc. Després de quatre anys sense llums, el consistori ha optat per il·luminar l’indret en símbol de “recuperació de la ciutat després dels aldarulls, arran de la resposta a la sentència del procés”.

Tot coincideix amb el Black Friday, la tradició comercial americana que fa anys que ocupa també les botigues catalanes. Les tres cites fan que un any més les festes de Nadal s’anticipin al calendari religiós, que dona el tret de sortida a les festes per Santa Llúcia.

Read more

La mona de Pasqua: tradició i negoci

Laura Roig

La Mona de Pasqua és la dolça protagonista de setmana santa. Des del segle XVIII és un símbol de Quaresma que els padrins regalen als nens. A l’inici de la tradició, es regalava un pa dolç amb ous de gallina cuits. Segons explica Joan Amades al Costumari català, la recepta és coneguda des del segle XV i no portava xocolata. El pas dels anys i les noves tendències han portat canvis i actualment hi ha una gran varietat de receptes. En seria un exemple la següent fórmula del pastisser Eric Ortuño, xef pastisser de l’escola Hoffman de Barcelona.

La Mona de Pasqua és la dolça protagonista de diumenge i dilluns de Pasqua, i també ho és de moltes pastisseries. Juntament amb el tortell de reis o el de Sant Antoni, és un dels pastissos més comprat durant l’any i es podria considerar un gran negoci d’aquests festius que, any rere any, mou molts diners i creix contínuament. És un element viu i en constant evolució.

poy

Fotografia de Mones de Pasqua del segle passat a la pastisseria Font: Pastisseria Poy

Els obradors de les pastisseries artesanes de Catalunya ja estan treballant per enllestir les mones que es posaran a la venda per aquesta Pasqua. Cada any hi ha molta demanda i es calcula que cada família catalana es gasta entre 40 i 50 euros de mitjana.

Fins i tot, des de fa pocs anys, les figures de xocolata digitals han arribat a les pastisseries de casa nostra, mitjançant la impressió 3D. Aquesta eina ofereix mones creatives que fan realitat qualsevol desig de figura. Aquestes, tenen preus més elevats.

El mestre pastisser Albert Poy, de la reconeguda Pastisseria Poy de Reus, explica que els set dies de setmana santa es genera una facturació equivalent al 15-20% de la facturació anual, depenent de la demanda. Considera, però també, que “cal tenir en compte la necessitat de duplicar plantilla d’empleats, consum elèctric… per aconseguir elaborar les mones d’una manera totalment artesana”. Marc Muñoz, pastisser de la Pastisseria Canal, comenta que en el seu negoci l’impacte econòmic representa entre un 3 i un 5 % de la facturació anual. “La demanda és força regular cada any i fluctua depenent de com cau. Enguany com que l’endemà és Sant Jordi, és una incògnita com respondrà la gent”.

Albert Poy especula que anualment venen unes 2000 mones, que transformen uns 700 quilos de xocolata i que “la previsió d’aquesta setmana santa és optimista”. Espera incrementar les quantitats tot i que assegura que per ells el més important és “donar un servei de qualitat i no sobrepassar la nostra capacitat d’elaborar mones amb l’estàndard de qualitat que ens autoexigim”. Marc Muñoz explica que “des d’ous menuts per posar a sobre el pastís fins a peces de xocolata molt elaborades en fem més de 5000”. El mestre Albert assegura que s’ha de tenir molta cura amb la frescor del pastís: “cap de les mones que servim, en el moment de recepcionar-les el client, té més de 12 hores”.

Mones de pasqua 2019 FONT: BacoyBoca

Mones de pasqua 2019
FONT: BacoyBoca

Segons les tendències, la mona està condicionada a les modes comercials i sempre tenen èxit aquells temes i personatges més populars del món infantil. Marc Muñoz opina que aquest any “les més venudes enguany creiem que seran les del Avengers, Fortnite i Star Wars i les clàssiques de Frozen o la Patrulla Canina”.

Tot apunta que aquest any 2019 el costum triomfarà una vegada més i les pastisseries tornaran a ser les mares d’una de les tradicions més arrelades de setmana santa.

 

Read more

Sagristia comercial del sXXI

JUDITH ABELLÁN

Descarrega’t l’article en pdf

Espelmes, corones florals i records emotius. Per Tot Sants és tradició l’ofrena als difunts, un missatge que s’ha anat perdent amb els anys.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies