El “mediador” i els pressupostos, les últimes pugnes entre els socis del govern

RUT FONT i LAIA SOLÉ – Sembla que la tensió entre Junts per Catalunya i Esquerra Republicana segueix creixent. Això és cada cop més evident en les sessions parlamentàries. La nova esquerda al bloc independentista s’ha obert durant el ple del 12 de febrer arran el debat d’introducció de la figura del mediador en la taula de diàleg del Govern Espanyol. D’altra banda, la pugna ha estat també present en el primer debat de la totalitat per l’aprovació dels pressupostos i el paper que hi ha jugat Quim Torra. 

El rol de l’intermediari ha estat un tema polèmic des del 2018, quan es va introduir per gestionar el diàleg entre la Generalitat i el Govern espanyol. A més, va ser també una de les principals raons per les quals l’acord de Pedralbes va fer-se miques. Aquest cop però, l’encontre no s’ha produït entre el Govern català i la Moncloa, sinó entre JxCat i ERC. La formació de Torra considera que és indispensable comptar amb algú que adopti el paper de negociador a l’hora de dialogar amb el govern del PSOE i Podem. “El diàleg en si mateix no té sentit, té sentit si té un objectiu i s’emmarca en un mètode. Si no, arribarem al punt de banalitzar aquesta paraula”, d’aquesta manera defensava el president de la Generalitat la importància de disposar d’un mediador.

Aquestes declaracions responen al discurs que el diputat d’ERC, Sergi Sabrià, havia fet moments abans per defensar que renunciar al mediador no hauria de ser un impediment per manenir el dialeg. Segons el republicà és necessari “aprofitar l’oportunitat” de la nova coalició governamental per demanar “el dret a l’autodeterminació” de tu a tu. A més, ha retret a JxCat que posin obstacles a l’hora d’avançar en el conflicte: cal persistir en el diàleg “sense excuses” i la figura del mediador no ha ser una manera d’aturar la taula de negociació.

Per altra banda, el president ha sigut l’encarregat d’obrir la sessió parlamentària destinada a la negociació dels pressupostos de la Generalitat. “Prenc la paraula per deixar constància de la importància que té pel meu govern l’aprovació d’aquests pressupostos”, així ha iniciat Torra la breu exposició en defensa de la proposta. Més tard, el vicepresident Pere Aragonès s’ha encarregat d’aprofundir en el contingut del text, destacant la necessitat d’actualitzar els comptes.  En tractar-se d’un “debat a la totalitat”, una sessió on bàsicament el conseller d’Economia exposa els números i l’oposició decideix si tombar-los o tirar-los endavant, la compareixença del president s’interpreta com un reclam per ser coprotagonista de la redacció i defensa dels pressupostos, una tasca exclusiva d’Economia.

Aquesta no és la primera vegada que el president intenta reivindicar-se com a col·laborador dels pressupostos. En el Ple per a les Dones del 17 de gener, el president va fer una exposició dels esborranys de la futura despesa pública. El problema és que les xifres presentades pel president eren inexactes, provisionals i formaven part de negociacions passades. L’única dada correcta van ser els 900 milions d’euros destinats a sanitat, ja anunciats prèviament. 

Finalment, gràcies a l’abstenció dels comuns, la negociació pels pressupostos, prorrogats des del 2017, continuarà endavant. Amb unes eleccions en l’horitzó, caldrà veure si les discrepàncies entre els dos partits fan més grans les ferides ja obertes dins del bloc independentista o aconsegueixen nous punts d’acord de cara a la nova legislatura.

Read more

Sánchez, Torra i Colau encaren el repte de l’emergència climàtica

Emili Serra Gironès i Alicia Salvatella Serra

La Generalitat de Catalunya va declarar l’emergència climàtica el passat 14 de maig de 2019. El 15 de gener de 2020 ho va fer l’Ajuntament de Barcelona i una setmana després, el 21 de gener, ho fa el Govern d’Espanya. 

La finalitat principal d’aquestes declaracions és reduir l’emissió de gasos amb efecte hivernacle, per tal d’arribar a un escenari de zero emissions l’any 2050 i evitar que la temperatura mitjana global augmenti 1,5ºC. Així doncs, les tres administracions constaten la necessitat d’actuar i proposen un seguit de mesures per fer front al canvi climàtic. 

La Generalitat, la primera en sumar-se a la iniciativa

La primera institució en declarar l’emergència climàtica va ser la Generalitat de Catalunya. El Govern de Quim Torra va fer-ho el maig de l’any passat, tot i que la declaració remet a la Llei del canvi climàtic, aprovada l’estiu del 2017. 

D’aquesta manera, el govern català es va comprometre a incrementar els incentius i prioritzar els recursos públics per a un model energètic 100% renovable. També es va apostar per l’economia circular, el transport públic i el vehicle compartit, així com els vehicles d’emissió zero. Altres iniciatives que es van assenyalar són l’adopció de mesures per aturar la pèrdua de la diversitat, implantar instal·lacions d’energia renovable i detectar les mancances de la legislació vigent pel que fa al canvi climàtic.

A banda d’això, divendres passat es va celebrar la primera Cimera Catalana d’Acció Climàtica al Teatre Nacional de Catalunya. L’acte va servir al Govern per llançar de nou compromisos globals i sectorials perquè empreses, institucions i altres organitzacions els assumeixen davant la situació actual. Les accions, però, són voluntàries. Les empreses que vulguin s’hi podran adherir mitjançant un formulari. Alguns dels reptes que va plantejar la cimera són assolir la neutralitat del carboni el 2050; impulsar la transició energètica i reduir l’impacte de la mobilitat.

El mateix divendres, a l’exterior del Teatre Nacional, es van aplegar entitats ecologistes que protestaven perquè no se’ls havia convidat. Van remarcar que són ells els qui més han fet per col·locar l’emergència climàtica a l’agenda pública. Damià Calvet, Conseller de Territori i Sostenibilitat, va dir que en les properes setmanes s’adreçaran la resta de sectors implicats.

Barcelona declara l’emergència climàtica

Barcelona pretén ser neutre en carboni l’any 2050. L’objectiu per a l’any 2030 és la reducció d’un 50% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle en relació amb les emissions de 1990, el que implica reduir entorn dos milions de tones de gasos. 

El text afirma que és necessari anar més enllà de la reducció d’emissions de l’acord de París. A més, amb aquesta declaració es  vol reforçar les més de 240 accions previstes en el Pla Clima 2018-2030 de Barcelona. 

Principals emissors de gasos amb efecte hivernacle a Barcelona. Font: Ajuntament de Barcelona.

Així doncs, la ciutat es planteja set grans canvis de model i dues adaptacions. Les dues adaptacions són tenir cura de la salut, el benestar i la qualitat ambiental i tenir cura de l’aigua, i els set grans canvis són:

  1. Un canvi de model urbà, tot incrementant les zones verdes i transformant l’espai destinat al vehicle privat a l’ús social.
  2. Un canvi de model de mobilitat i infraestructures en el qual es redueixi l’ús del vehicle privat monitoritzat, millorar les condicions del transport públic i reduir l’impacte climàtic del port i l’aeroport.
  3. Un canvi de l’actual model d’energia cap a un model energètic renovable i on es prioritzi l’autogeneració i l’autoconsum.
  4. Un canvi de model econòmic, per tal que aquest sigui més just i sostenible
  5. Un canvi de model de consum en el qual la ciutadania faci un consum crític i responsable amb un model d’economia circular on els residus hi tinguin cabuda.
  6. Un canvi de model d’alimentació, tot promovent aliments locals i ecològics i productes de proximitat i temporada.
  7. Un canvi de model cultural i educatiu que afermi l’educació per la sostenibilitat i la justícia global, a més d’augmentar la recerca en clima per millorar el coneixement sobre el canvi climàtic a la ciutat. 

Les mesures proposades suposen canvis d’hàbits, de costums i de prioritats que afecten els àmbits principals de la nostra vida quotidiana i a més, requereixen la implicació de tots els agents: la ciutadania, les administracions, el sector econòmic, les altres ciutats, tots els estats… A l’hora de definir-les, més de 200 organitzacions cíviques i ecologistes han participat. 

Algunes de les accions previstes són la reducció del plàstic d’un sol ús, l’augment dels carrils bicis i les zones verdes.  També es pretén eliminar el pont aeri Barcelona-Madrid i suprimir aquells vols curts que tinguin una alternativa ferroviària. A més de la zona de baixes emissions, que prohibeix la circulació als vehicles sense etiqueta ambiental de la DGT, i el nou sistema de tarifes de transport públic per potenciar-ne l’ús habitual, que van entrar en vigor el passat 1 de gener. 

La inversió per dur a terme tot això serà de 563 milions d’euros. L’Ajuntament de Barcelona podrà desplegar algunes de les mesures sense la col·laboració de cap altra administració. Tanmateix altres projectes requereixen la implicació de la Generalitat o del Govern Espanyol.

La proposta de Sánchez

El Consell de Ministres del Govern de Pedro Sánchez va aprovar l’acord per declarar l’emergència climàtica el passat dilluns. En ell, l’executiu es compromet a adoptar 30 línies d’acció prioritàries, cinc d’elles en els primers 100 dies, per tal de combatre el canvi climàtic. 

L’Executiu es compromet a executar cinc de les 30 mesures en els primers 100 dies de Govern. Entre elles, el projecte de Llei de Canvi Climàtic, la descarbonització a llarg termini per assegurar la neutralitat climàtica en 2050 i la creació d’una Assemblea Ciutadana per al Canvi Climàtic que inclourà la participació dels joves. L’acord respon també a la petició de la majoria del Congrés dels Diputats que, el passat mes de setembre, va instar l’Executiu a declarar l’emergència.

En línies generals, des de la Moncloa es coincideix amb un la idea de crear un sistema elèctric 100% renovable; vehicles comercials amb emissions de 0 grams de CO2 per quilòmetre; un sistema agrari neutre en emissions de CO2 equivalent, i un sistema fiscal, pressupostari i financer compatibles amb la necessària descarbonització.

Segons l’executiu, Espanya ja és en el «camí correcte» per aconseguir que la generació elèctrica sigui 100% renovable el 2050, ja que, en la pròxima dècada, s’eliminaran una de cada tres tones de CO2 emeses actualment. Així doncs, el 2030 s’haurà duplicant el consum final d’energia renovable i, en el cas de l’electricitat, el 74% serà d’origen net. 

Read more

Torra critica Pascal i li demana “generositat i coherència”

El president creu que la líder demòcrata no ha sigut conseqüent amb les idees que defensa

Quim Torra, president de la Generalitat, s’ha mostrat molt crític amb la líder del Partit Demòcrata, Marta Pascal. El president ha retret a Pascal que “no és moment d’allunyar-se de la centralitat política del país” i que cal ser “conseqüent” amb el que cadascú representa i defensa.

Ha sigut aquest dilluns, a l’entrevista del programa Ràdio 4 de RTVE, quan Torra ha pogut respondre a les declaracions de la líder demòcrata, que l’acusen de dirigir Catalunya sota el vistiplau de Waterloo.  “És evident que jo parlo amb Puigdemont”, assegurava el president, “però Catalunya es governa des del Palau de la Generalitat”.

Però Pascal no ha sigut l’única protagonista de les declaracions del president. Torra també s’ha mostrat decebut amb els seus aliats independentistes. I és que per tots és sabut que últimament hi ha certa manca de fluïdesa per establir relacions entre els partits del bàndol independentista. Torra, no només ha reconegut aquestes dificultats sinó que a més, s’ha mostrat dolgut amb la decisió de Roger Torrent, president del Parlament, de posposar el ple d’investidura de Puigdemont.

 

Pel que fa a la CUP, el president creu que el partit hauria de donar-los més “suport” perquè el seu projecte polític està pensat per als 70 diputats independentistes. A més, assegura que s’està complint tot el que es va dir al programa d’investidura i que actualment, el govern “pivota” al voltant de les polítiques socials. “Que no es cometin els mateixos errors que amb la investidura de Turull”, declara.

Tot i això, el president manté l’esperança i està convençut que amb el seu govern podrà obtenir el suport necessari per aprovar els pressupostos electorals. A més, es reafirma en la seva decisió de no convocar eleccions i repta a la resta de candidats a presentar una moció de censura si no hi estan d’acord.

A continuació, trobaràs un recull de les declaracions més destacades del president de la Generalitat:

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies