Llums i ombres a l’Open d’Austràlia

Sara Gómez Alburquerque, Cristina de la Rosa

La frustració del perfeccionisme esquitxa l’arbitratge

L’Open d’Austràlia 2020 està sent un camp de confrontació no només entre esportistes, sinó també amb els àrbitres que regulen el joc.  La jutge de cadira Marijana Veljovic, ha estat l’epicentre de les crítiques, fent-se viral després de la seva picabaralla amb Federer durant la seva victòria a cinc sets sobre l’estatunidenc Tennys Sandgren. El 20 vegades campió de Grand Slams i actual número tres del món va superar un partit complex i llarg (6-3, 2-6, 2-6, 7-6 (8), 6-3) que li va fer patir més enllà de la raqueta. L’admirat i mundialment conegut com a respectuós tennista suís va ser manejat amb un codi de violació per obscenitat verbal, mentre que maleïa després de perdre un punt d’inflexió en el tercer set. Així, la Federació Internacional de Tennis (FIT) li ha imposat una sanció de tres mil dòlars, uns 2.730 euros per la falta.

Va ser el jutge de línia qui va denunciar el suís davant el Veljovic després de, suposadament, dir una paraula alemanya amb classificació R que un jutge multilingüe va detectar. No obstant això, el jugador de 38 anys no estava content amb l’advertència quan es va enfrontar a el jutge de línia i a l’àrbitre. Després d’exclamar «Què vaig dir?», la jutge de cadira Marijana Veljovic va respondre: «No puc repetir això». L’estrella suïssa també li va especificar al funcionari: «Si el vas escoltar tan clarament, per què no ho vas cridar? Dóna’m un respir». A la conferència posterior al partit, Federer va manifestar el seu descontent envers el procés d’haver de parlar directament amb el jutges de cadira i no de línia, més propers i accessibles. 

Roger Federer discuteix amb la jutge de cadira Marijana Veljovic. FOTO: EFE ( https://www.marca.com/tenis/open-australia/2020/01/29/5e31a8e646163f057a8b45a1.html )

Un altre cas va succeir en el decisiu partit entre Rafael Nadal i Dominic Thiem amb una altra jutge de cadira degut a la sanció sobre els 25 «de temps que el mallorquí va disposar per treure durant el partit. El partit fou molt intens. Conseqüentment, el número 1 mundial -que ha de defensar- va haver de concentrar-se en precisar el joc a causa del desgast i cansament. Per aquest motiu, va demorar-se uns segons en una posada en joc de la pilota. Després d’un excel·lent punt, llarg i disputat, la jutge Aurelie Tourte es va fer sentir a través del micròfon: “Warning Nadal, ‘Time violation’”. En el rellotge de servei s’havien esgotat els 25 «, però la queixa de Rafa es referia al fet que és l’àrbitre qui estableix quan comença el compte enrere, i ho va fer de manera immediata després de l’exigent punt. Llavors, Nadal es va dirigir a la posició d’arbitratge i va dir clarament: «Després d’un punt com aquest, li dones ràpid a el crono. No t’agrada el bon tennis!, No t’agrada el bon tennis!”.

Ho va deixar aquí, però més tard va comentar la jugada amb el supervisor de la trobada, superior de la jutge de cadira, el suís Andreas Egli. Aquesta no fou la única disputa. En el quart set, Rafa Nadal va tornar a queixar-se ja que Aurelie li va negar demanar ull de falcó a l’interpretar que havia deixat passar molt temps després del punt. La resposta del líder d’ATP va ser molt polèmica i comentada a l’àmbit professional i a les xarxes socials, recriminant Nadal de no acceptar els seus errors. 

Nadal eliminat, Muguruza a la final

Dimecres, Nadal perd front Thiem. Dijous, Muguruza guanya front Halep. L’austríac va frenar l’home dels dinou Grand Slam, que perseguia igualar la vintena de títols de Federer. Hores després, a la calorosa pista de Melbourne, Muguruza referma el seu despertar tennístic en aquesta temporada. Després de 22 anys, una espanyola arriba a la final de l’Open Australia. L’última, la Conchita Martínez, que el 1998 s’enfrontava a Martina Hingis i, el 2020, entrena Muguruza per la propera final. 

Garbiñe Muguruza celebra el pase a la final.
Garbiñe Muguruza després de vèncer Simona Help i assegurar-se la final de l’Open d’Austràlia.
WILLIAM WEST / AFP a ElPeriódico

Garbiñe Muguruza va guanyar el Roland Garros el 2016 i Wimbledon el 2017. Tothom parlava de la raqueta veneçolana-espanyola, però el 2018 no va ser seu any. Muguruza portava dues temporades sense destacar en la competició internacional. No obstant això, sembla que el canvi d’entrenador ha estat una peça clau en el seu ressorgiment: la complicitat amb Conchita Martínez -substituta de Sam Sumyck- es fa evident a la pista. En l’enfrontament amb les ordres del seu ex-entrenador, que ara treballa amb Anastasia Pavlyuchenkova, l’apretada victòria sobre la rusa li va valer el lloc a la semifinal. Que Conchita Martínez ha canviat la mentalitat de Garbiñe s’ha confirmat aquest dijous, quan Muguruza  (7-6(8) 7-5) ha despatxat la romanesa Simona Halep. La final, dissabte a les 09:30h. 

Nadal (dotze trofeus a París, quatre a Nova York i dos a Londres) compta amb una sola victòria a Melbourne. Tot i així, un palmarès definitivament més complet que el de Muguruza, qui és considerada el seu equivalent femení al tennis espanyol. Però l’experiència a les grans finals no ha salvat Nadal de l’eliminació, ni de la polèmica amb els jutges de cadira. Dijous, poc després que Muguruza es classifiqui per la final, Djokovic ha vençut Federer a la primera semifinal masculina (7-6, 6-4 y 6-3).

Read more

L’esport, una cortina de fum per l’Aràbia Saudita

Un país que busca obrir-se a occident i necessita netejar la seva imatge, més uns esports que busquen diners per seguir creixent. El resultat és molt clar. L’Aràbia Saudita vol iniciar un procés per establir relacions amb la resta de països del món, i utilitza l’esport com a mètode per dissimular i encobrir la situació dels seus habitants, que veuen els seus drets humans vulnerats amb freqüència.

Dues supercopes de futbol, un torneig de tennis, el Dakar, i un circuit de Fórmula E, han sigut els encarregats de portar al país àrab als mitjans amb una cara més amable. Una cara que pretén amagar les injustícies socials i violacions als drets humans que es produeixen en aquest país.

L’últim en sumar-se al carro ha estat el president de la RFEF, Luis Rubiales, que ha decidit portar-hi la supercopa. Aquest fet ha aixecat una gran polèmica, fins i tot el govern espanyol s’ha mostrat reaci a aquesta celebració. Vero Boquete, futbolista gallega, també ha mostrat el seu desacord en una entrevista amb el diari Público, on ha denunciat la manca de llibertats en aquest país.

Riad, Yeda, i Diriyya, són els principals nuclis d’aquesta campanya, tres ciutats grans amb una certa història. Diriyya, situada a les afores de Riad, és l’antiga capital, el lloc on va néixer el país, i compta amb diversos monuments històrics com el palau de la casa Saud. Allà s’hi celebra el gran premi de la Fórmula E, el torneig de tennis, i el combat dels pesos pesants.

Yeda és la segona ciutat més important del país, amb un projecte en curs que pot meravellar el món, si aconsegueix construir un gratacel que s’enfilarà més de mil metres. Aquí es va celebrar la supercopa italiana de l’any passat i el gener s’hi disputarà l’espanyola. Riad, per la seva banda, és la gran capital i porta la bandera del procés de modernització que vol mostrar país, serà la seu de la supercopa italiana d’aquest any.

Riad és la capital de l’Aràbia Saudita

Tres ciutats que combinen una gran història amb un cert modernisme. A través dels esports, l’Aràbia Saudita vol mostrar aquestes localitats com les seves meravelles, i ensenyar que el país ha canviat. En aquest sentit va també el projecte del gratacel de Yeda, que pot ser tota una revolució arquitectònica. Entre els edificis i els esports l’Aràbia Saudita pretén demostrar que no és el mateix país que constantment vulnera els drets dels seus ciutadans, o que fa dos anys va assassinar el periodista Jamal Khasoggi.

El país assegura que està canviant i és més respectuós i modern. Pel que sembla, la majoria d’associacions esportives compren aquest relat. Tot i això, associacions com Amnistia Internacional han denunciat aquesta campanya, assegurant que res ha canviat  a l’Aràbia Saudita, i demanant reiteradament als esportistes que no disputin competicions allà.

Un altre gran crític amb aquesta celebració és Javier Nart, diputat al parlament europeu, que ha criticat el blanquejament d’aquest règim. Ha fet èmfasi en l’assassinat de Khasoggi, fet que encara cap autoritat sudita ha condemnat. Un altre revés significatiu per a aquesta celebració, és que Televisió Espanyola s’ha negat a retransmetre’l per raons humiliants.

No sembla que això pugui aturar a la RFEF, que ingressarà 30 milions d’euros per aquest esdeveniment, però el clam contra les relacions amb aquest règim de bona part de la societat és cada cop és evident.

Read more

Djokovic i la reconquesta de Madrid

MARIA JIMENEZ FLORES 

El Mutua Madrid Open dona per finalitzada una edició amb rècord d’assistència i amb Kiki Vertens com a guanyadora de la categoria femenina, i Novak Djokovic com a guanyador de la categoria masculina. L’alt nivell del serbi sobre terra batuda s’ha demostrat un cop més, tot i que no ha sigut l’únic en brillar. El grec Stefanos Tsitsipas, després d’haver guanyat a Rafael Nadal al Trofeu Conde de Godó, s’ha graduat en aquest torneig, quedant finalista amb només 20 anys i demostrant que té un gran futur per endavant.

El retorn de Roger Federer a terra batuda després de tres anys ha estat un dels esdeveniments més esperats pels mitjans i aficionats. La derrota del suís a quarts no va trencar cap esquema després d’aquests últims anys d’absència a la competició. Ha confirmat també la seva presència a Roma per tal de preparar Roland Garros, el torneig que l’ha vist ser el número u.

Tot i anar millorant les sensacions a terra batuda, el nivell de Rafael Nadal no ha estat el mateix que altres anys; per primer cop des de 2004, a aquestes altures de la temporada l’espanyol no ha guanyat  cap torneig. Un altre punt a destacar, aquest més emotiu, és el comiat de David Ferrer del tennis professional.

Novak Djokovic, guanyador del torneig

Novak Djokovic, guanyador del torneig

Read more

Francesc Terns: «Escriure un blog m’ha ajudat a superar el càncer»

MARTA CLAPÉS (@marta_clapes) i CAROL NOGUERO (@carolnc93)

Descarrega’t l’article en PDF

Té 23 anys i ha estudiat Business and Management a Estats Units gràcies a una beca esportiva de tennis. Quan estava a punt de graduar-se, però, li van detectar càncer. Ha explicat la seva “aventura inesperada” en un blog.

Francesc Terns al Reial Club de Tennis Barcelona. CAROL NOGUERO

En quin punt de la recuperació estàs ara mateix?

He acabat quimioteràpia i m’han fet proves per veure com ho tinc. Els metges m’han dit que ja estic curat, però durant tot el mes de novembre he hagut de fer radioteràpia cada dia durant cinc minuts per acabar de matar el tumor.

Com va sorgir el càncer?
L’agost de l’any passat vaig fer el típic gest imitant un altre jugador i vaig notar un cruixit molt dolorós. Em va sortir un bony al coll, però no vaig fer-ne cas. Per Nadal vaig tornar a Barcelona i no em feia gens de mal, però després, de nou a Estats Units, ja em començava a molestar seriosament i al gener ja pràcticament no podia dormir. Em van començar a fer proves i em van detectar el limfoma de Hodgkin.

Què vas sentir en el moment de saber-ho?
La primera vegada em van dir que podia ser un càncer. Vaig anar a la consulta del metge acompanyat d’un fisioterapeuta de la universitat, i quan ell m’ho va dir se’m va canviar la cara. Al metro, amb el fisioterapeuta, intentàvem riure traient-li importància, però en el moment de quedar-me sol, el camí fins a casa és inexplicable, va ser com si tot al meu voltant anés a càmera lenta.

Per què vas escriure el blog “Una Aventura Inesperada”?

Sabia que la gent s’acabaria assabentant del meu càncer i el que no volia era explicar a tothom la mateixa història vint-i-cinc vegades. A més al final puc dir que escriure un blog m’ha ajudat a superar el càncer. Hi ha gent que no ho vol explicar, però a mi m’ha anat molt bé.

Tot el teu blog reflecteix molt optimisme. Deu haver estat difícil ser tan positiu.

Sempre he sigut molt optimista perquè és molt diferent saber que et podràs curar de saber que no. De fet la gent se sorprenia de veure’m tan alegre. A vegades sí que em notaven més fluix, sobretot després de quimioteràpia, però per exemple no he perdut el cabell.

La gent t’ha donat suport? Algú t’ha decebut?

Aquí és on veus qui està al teu costat i qui no. És molt fàcil que la gent estigui amb tu quan tens èxit; el més difícil és que et facin costat quan les coses no van bé. Molts amics meus de Nova York van signar-me la samarreta que porta el nom del blog. Em va fer molta il·lusió.

Creus que tot plegat ha fet canviar la teva manera de veure les coses?

··· Sí, m’ha afectat sobretot en les decisions diàries i en donar valor a certes coses. Per exemple, vaig demanar a la meva germana que em rapés una mica del clatell i ella me’l va rapar molt més tros. Fa temps l’hauria matada, però en aquell moment li vaig dir que no passava res. He començat a donar valor a petites coses diàries que abans donava per fetes, que considerava “normals”.

Quines expectatives de futur tens?

Primer m’agafaré dos mesos de vacances, que no he tingut estiu. A més no vull deixar d’escriure, per això estic preparant una web sobre tot el que m’ha passat. Després em compraré una càmera perquè també m’agradaria penjar vídeos a Youtube. També estaria bé intentar recaptar fons per a la causa, amb algun torneig per exemple. Tinc moltes idees, però m’agradaria primer de tot tornar a Nova York a treballar i inclús estudiar-hi un màster.

Tota una aventura inesperada…

Sí, al principi no tenia ni idea de què em dirien els metges i va ser una aventura una mica terrorífica, però creia que seria més dèbil del que he sigut. En una aventura no saps el que et passarà i la clau per superar-ho és tenir bona actitud davant de tot. ···

El limfoma de Hodgkin és un càncer del sistema limfàtic. Aquest sistema està format per tots els òrgans, ganglis, conductes i vasos que produeixen i transporten limfa (un líquid blanquinós que prové de la sang) des dels teixits fins al corrent sanguini. És una part fonamental del sistema immunitari. El limfoma sorgeix degut a una sèrie de cèl·lules limfoides1 atípiques que provoquen la inflamació dels ganglis d’una regió del cos per després expandir-se a altres àrees. Sol aparèixer al tòrax, al coll i a les axil·les. Cada any a Espanya se’n descobreixen 30 casos per cada milió d’habitants.

1. Es localitzen principalment a òrgans primaris com la medul·la òssia. Creen noves cèl·lules i òrgans secundaris com ganglis i teixits.
Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies