Guillem Roma: “El tai-txi m’inspira per compondre cançons”

GEMMA SAGRERA (@Gemma Sagrera) i ESTER TORRAS (@estertorras13)

Descarrega’t l’article en PDF

L’energia espontània és el que desprèn Guillem Roma (32 anys) dalt l’escenari. La muntanya, els boscos o les cases de pagès són els escenaris ideals del cantautor osonenc per plasmar-hi la seva música: eclèctica i personal. “Ens portes a uns llocs tan estranys”, li repeteixen des de la Camping Band Orchestra, un conjunt de cinquanta músics que l’han acompanyat al llarg de tota la gira del seu darrer disc, Nòmades.

DSC_0196

Encara que toqui en festivals i grans auditoris plens de gom a gom, personalment li agraden més els concerts de petit format, com el que va fer al Tagamanent mentre es ponia el sol, ja que “s’hi crea un clima molt més especial. ”En Guillem no para quiet, com un autèntic nòmada. Ha travessat l’Atlàntic, passant per Cuba, Mèxic i els Estats Units. Encara que bona part de les lletres són en català, el públic va “connectar fàcilment amb aquest estil de música” per la varietat de sons i ritmes que ofereixen.

Però ell no és l’únic nòmada. Les seves cançons també ho són, ja que “no parlen de coses quotidianes d’aquí, sinó que et transporten fins a mars i boscos”. Els animals, pel seu “toc màgic i totèmic” i l’amor, entès des del “bon rotllo i l’optimisme”, són alguns dels temes més recurrents a les seves lletres. Tanmateix, actualment es troba a Barcelona component el seu quart àlbum.


Una cançó per…

DESPERTAR-SE
ALGUNA COSA SE’NS ESTÀ ESCAPANT »
«Té un ritme molt vital. La lletra és d’aquelles que et fan pensar             una mica. Per començar el dia d’una manera reflexiva»

ANAR A DORMIR
BACK TO THE FOREST
«És una cançó de les que més m’agraden, en piano, tot i que no             acostumem a tocar-la als concerts en directe. Té una mica de                 màgia i et fa viatjar.»


Fora els escenaris

Quan era petit, en Guillem volia ser director de cine o arquitecte.
De fet, va estudiar Comunicació Audiovisual a la UAB. Tot i així, la música sempre ha estat molt present a casa seva, fos al cotxe o anant a concerts amb la família. “No veia la música com una professió perquè ja formava part de la meva vida”.

En plena adolescència va descobrir el tai-txi i des d’aleshores no l’ha deixat, “em va agafar en aquella època adolescent i em vaig flipar”. Reconeix que en l’àmbit personal li ha servit molt perquè de manera inconscient ha incorporat la filosofia taoista* a la seva vida.

Fins i tot, “a vegades se m’acudeixen idees a l’hora de treballar un tema per una cançó i m’adono que el concepte és molt taoista”, com passa amb La Tendència Natural, on tot segueix el seu propi curs. Per aquesta mateixa inèrcia, el músic manlleuenc és capaç de repetir la paraula guay fins a vint vegades en un concert. “La faig servir massa perquè serveix per tot“. Però, per ell, el que realment és guay, és “agafar el tren amb un munt de cançons noves al mòbil“.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies