Massa supercampiones?

La Supercopa femenina ha generat controversia a causa del 10-1 de la final que posa en debat el model de competició a Espanya

Diumenge 9 de febrer al matí, l’estadi Helmántico de Salamanca va viure una jornada pel record. No només perquè va acollir la final de la primera Supercopa d’Espanya femenina de la història, sinó pel que va significar el propi partit. El matx enfrontava el FC Barcelona contra la Reial Societat i va acabar amb un marcador final de 10 a 1 a favor de les blaugrana. 

Aquest resultat significa el marcador amb més diferència de gols en qualsevol final de futbol espanyol, tan masculí com femení. L’anterior precedent data de l’any 1988, quan l’Oiartzun basc es va imposar per 8 a 0 al CF Porvenir de Madrid, a la final de Copa de la Reina femenina. 

El Barça havia arribat a la final després d’imposar-se a les semifinals a les campiones de lliga, l’Atlètic de Madrid, per 2 a 3, mentre que la Reial Societat va eliminar el Llevant per un ajustat 1 a 0. Tot i que al maig, les de Donosti van guanyar la final de la Copa de la Reina davant de l’Atlètic de Madrid, la final del diumenge no va tenir color. Ja al minut 5 de partit, el Barça anava guanyant per 2 a 0 i a la mitja part s’hi va arribar amb un resultat de 6 a 0. 

«La Federació haurà de valorar si volia que l’única opció fos que patíssim aquesta humiliació»

Gonzalo Arconada
Entrenador Reial Societat.

La golejada ha suscitat un debat sobre el nivell dels diferents equips i el format de la competició que va iniciar el tècnic de la Reial, Gonzalo Arconada, en la roda de premsa posterior al partit. “Tots els equips sentim que no podem competir contra aquest Barça”, l’únic equip completament professional del país. 

Seguidament, va apuntar a la Federació, dient que haurien de valorar si volien que el “seu equip patís aquesta humiliació”, en relació al format de la competició, amb dos partits en una mateixa setmana. L’ex-jugadora del Barça Vero Boquete anava en aquesta línia en unes declaracions al diari El País: “s’enfrontaven el Barça contra la Reial, que en realitat es un equip semiprofessional. Amb un onze tan just, jugar dos partits en quatre dies els va costar car”.

Superioritat només nacional

Les diferències entre els equips de futbol femení es fan evidents quan s’analitzen els pressupostos que dels clubs de la lliga femenina espanyola. El Barça sosté el pressupost més alt del futbol espanyol, amb uns 3.5 milions -de base, sense comptar les aportacions dels patrocinadors i dels premis UEFA-. Els següents a la llista són els dos semifinalistes de la Supercopa, l’Atlètic i el Llevant amb 1,8 milions. A continuació els segueix la Reial Societat, amb un pressupost aproximat de 1,2 milions. 

No obstant això, la diferència més notable apareix amb els equips femenins independents que no compten amb el suport d’un equip masculí. Aquest és el cas del club tinerfeny del Granadilla i el Logroño, els pressupostos dels quals no pugen dels 600.000. 

Tot i sustentar el pressupost més alt en l’àmbit dels equips femenins espanyols, si s’amplia la mirada cap a la resta d’equips femenins internacionals, els 3.5 milions d’euros del Barça perden força quan es comparen amb els 8 milions d’euros que conformen el pressupost del Olympique de Lyon, equip que va derrotar al Barça a la final de la Champions amb un 4-1.

L’equip francès compta amb la davantera Hegerberg, que va sumar 53 gols a la temporada anterior. El seu salari mensual brut és d’uns 50.000 euros. Aquesta dada evidencia la diferència amb els salaris de les jugadores espanyoles, que estan pactant al conveni col·lectiu un salari mínim de 16.000 euros anuals. Les jugadores de la lliga femenina estat-unidenca tenen un salari anual base de 100.000 dolars. Les jugadores alemanyes, per una altra banda, és de 4.000 aproximats al mes.

Una diferència massa gran?

Arrel de l’impactant resultat de la final de la Supercopa femenina, on el Barça va marcar 10 gols a l’equip basc, ha derivat una polèmica mediàtica en relació a la distinctiva diferència econòmica i de recursos de l’equip blaugrana sobre la resta de clubs que conformen el conjunt d’equips de la lliga femenina. Aquest resultat ha estat interpretat de diverses maneres, com es pot veure amb les declaracions de Gonzalo Arconada i amb la resposta de Maria Teixidor -responsable de la secció femenina-. 

«El futbol femení encara està en creixement i al màxim rendiment, les realitats encara no estan prou igualades»

«És qüestió de temps que les forces s’igualin més. És com sempre ha funcionat: equips dominadors que deixen de ser-ho quan els rivals guanyen experiència i poder”

Natalia Arroyo
Periodista del diari ARA i seleccionadora catalana

En relació a aquest resultat i les conclusions del 10-1, Natàlia Arroyo -ex-jugadora de futbol, periodista i actual seleccionadora de la Selecció femenina de Catalunya- determina que el resultat de la final no s’ha d’entendre necessàriament com un fet positiu o negatiu ni és greu, humiliant o perillós, és, explica, esport al màxim nivell. La redactora de l’’Ara’ assenyala l’exageració que s’ha realitzat del resultat, com si fos un marcador que es veu exclusivament al futbol femení. Exposa que aquestes golejades també tenen lloc a la Champions masculina, i que aquesta tendència és fruit de les diferències econòmiques entre els equips, que van en augment. 

“El futbol femení encara està en creixement i al màxim rendiment, les realitats encara no estan prou igualades”, manifesta l’ex-jugadora, “és qüestió de temps que les forces s’igualin més”. Segons Arroyo, la superioritat actual del Barça s’ha d’entendre com un desafiament perquè la resta d’equips apliquin les mesures necessàries per a equiparar-s’hi. Atribueix aquest fenomen a cicles esportius: “és com sempre ha funcionat: equips dominadors que deixen de ser-ho quan els rivals guanyen experiència i poder».

Un mateix format, moltes diferències

El passat desembre, la RFEF va acordar celebrar per primera vegada la Supercopa Femenina, amb el mateix format que s’havia acordat per la masculina: una final a quatre, on hi havien de participar les finalistes de copa (Reial Societat i Atlètic de Madrid) i el Barça i el Llevant, com a segon i tercer equips de la classificació de Lliga de l’any passat -el campió Atlètic de Madrid ja tenia dret a participar-hi com a finalista de copa.

La idea de la federació era la de “fer més atractiva la cita” i fomentar l’esport”. A la pràctica, aquestes dues competicions han tingut diferències notables, començant per la localització escollida. La Supercopa Masculina va viatjar fins l’Aràbia Saudita, mentre que la femenina s’ha disputat a l’Helmántico de Salamanca.
En ambdós casos es va aturar les seves respectives lligues per tal que no s’haguessin de posposar partits. Tot i això, en aquest aspecte també hi ha una diferència important. A la Supercopa masculina es van quadrar els horaris perquè no coincidissin amb cap partit, ni de Copa del Rei masculina ni de 1a. Divisió femenina. En canvi, la situació de la Supercopa Femenina ha estat diferent. La primera semifinal (Reial Societat-Llevant) es va disputar dimecres a les 20.00, coincidint amb un Mirandés-Villarreal de Copa del Rei masculina, competició organitzada per la mateixa Federació. El dijous a la mateixa hora es disputava la segona semifinal, entre Barça i Atlètic de Madrid. No va coincidir amb un, sinó amb dos partits de la Copa del Rei: el Reial Madrid-Reial Societat i el propi Barça-Athletic Club.
La final entre Barça i Reial Societat es va programar diumenge a les 12.00, horari de poca audiència televisiva i coincidint amb un Espanyol-Mallorca de Primera Divisió masculina.

Read more

Els mitjans també s’ho estan perdent

La celebració de la primera Supercopa d’Espanya de futbol femení de la història evidencia la invisibilització informativa que pateixen les dones esportistes

MARC SEGUÉS CODINA I MIQUEL PASCUAL I PRAT

Diumenge al matí l’estadi Helmántico de Salamanca va viure una jornada pel record. No només perquè va acollir la final de la primera Supercopa d’Espanya femenina de la història, sinó pel que va significar el propi partit. El matx enfrontava el F.C. Barcelona contra la Reial Societat i va acabar amb un marcador final de 10 a 1 a favor de les blaugrana. Aquest resultat significa el marcador amb més diferència de gols en qualsevol final de futbol espanyol, tan masculí com femení.

Darrerament, molts mitjans s’han sumat a la campanya «T’ho estas perdent» , iniciativa que pretén «posicionar l’esport femení com un contingut d’interès i capaç d’atraure grans audiències» . La voluntat expressada pels grups comunicatius sumant-se a la campanya i l’històrica primera final de la Supercopa d’Espanya de futbol femení feien pensar que els mitjans canviarien el rumb i apostarien per oferir una àmplia cobertura de l’esdeveniment. Almenys els esportius. Res més lluny de la realitat.

Els principals diaris de comunicació esportiva de l’estat van fer una cobertura molt pobra del partit en comparació al gener passat, quan es va celebrar la Supercopa de futbol masculí, tal com es pot veure a l’Infogràfic.

La portada de Superdeporte no va fer ressò de la final de la Supercopa femenina. Ni una paraula. En comparació, la darrera guanyada pel Reial Madrid masculí, malgrat ocupar un petit lloc en un racó, almenys hi era.

Per altra banda, la victòria dels blancs a la Supercopa masculina del gener va protagonitzar el 100% de les portades del Marca i l’As. Dilluns passat, després de la Supercopa femenina, les portades d’aquests mitjans van estar ocupades principalment per el partit de l’equip de Zidane contra l’Osasuna. La victòria de les blaugranes no ocupa ni un 10% de l’espai.

Per acabar, les portades dels grans mitjans blaugranes, Sport, Mundo Deportivo i l’Esportiu, han cedit el mateix espai a la victòria del Madrid masculí el darrer gener que a la victòria del femení del Barça. Podria semblar que el seguiment és equitatiu pels dos gèneres, però quan es compara amb les victòries del Barça masculí a les Supercopes d’altres edicions es fa evident que no. Les portades dels mitjans blaugranes són ocupades per una victòria gens lluïda i intrascendent de l’equip de Setién i no per la fita històrica de l’equip femení.

Read more

El Barça, a millorar la seva imatge contra l’Atlético

La nova Supercopa d’Espanya arriba en un moment delicat pel barça, després de l’empat contra l’últim classificat de la Lliga, l’Espanyol, dissabte passat. L’Aràbia Saudita serà l’amfitriona d’aquesta competició que tindrà per primer cop un format de final four. Mentre que, tradicionalment, se l’havien disputat el guanyador de la Lliga Espanyola i el de la Copa del Rei, aquest cop hi aspiraran els quatre millors equips de la passada temporada: FC Barcelona, Reial Madrid, Atlético de Madrid i València.

Aquesta nit, a partir de les 20h, es donarà el tret de sortida a la segona semifinal entre el Barça i l’Atlético, on es decidirà el rival del Madrid de cara a la final. L’equip d’Ernesto Valverde no arriba en el seu millor moment; tot i ser campió d’hivern mostra una dinàmica irregular des de l’inici de temporada.

Leo Messi i Antoine Griezmann celebren un gol del francès. Foto: Noelia Déniz.

Baixes destacades

El Barça no podrà comptar amb tres dels seus futbolistes de renom: ter Stegen, Dembélé i Arthur són baixes segures de cara a la semifinal i a la possible final de diumenge. El porter alemany segueix amb molèsties al genoll dret i tot apunta que Neto serà el seu substitut sota pals. Ousmane Dembélé, encara recuperant-se de la seva lesió muscular al bíceps femoral, es preveu que segueixi de baixa fins d’aquí un mes. Pel que fa al migcampista brasiler, Arthur Melo arrossega molèsties al pubis.

Per part de l’equip del ‘Cholo’ Simeone, serà baixa Diego Costa. L’estrella de l’Atlético no s’ha recuperat de l’hernia discal que el té apartat dels terrenys de joc des del mes de novembre.

Qui sí que podrà veure el partit des de la banqueta serà Diego Pablo Simeone. L’entrenador de l’Atlético de Madrid va ser sancionat amb vuit partits durant la Supercopa d’Espanya de 2014: quatre partits per sanció greu i quatre més per sanció lleu. Les sancions greus imposades es poden complir en qualsevol de les competicions mentre que les lleus han de ser en la mateixa competició en la qual la van imposar. Per aquest motiu, en un inici, no es comptava amb Simeone a la blanqueta madrilenya. No obstant això, la Federació espanyola de futbol ha considerat que la sanció lleu ha prescrit i podrà dirigir els seus jugadors des de peu de camp.

Possibles alineacions

Read more

L’esport, una cortina de fum per l’Aràbia Saudita

Un país que busca obrir-se a occident i necessita netejar la seva imatge, més uns esports que busquen diners per seguir creixent. El resultat és molt clar. L’Aràbia Saudita vol iniciar un procés per establir relacions amb la resta de països del món, i utilitza l’esport com a mètode per dissimular i encobrir la situació dels seus habitants, que veuen els seus drets humans vulnerats amb freqüència.

Dues supercopes de futbol, un torneig de tennis, el Dakar, i un circuit de Fórmula E, han sigut els encarregats de portar al país àrab als mitjans amb una cara més amable. Una cara que pretén amagar les injustícies socials i violacions als drets humans que es produeixen en aquest país.

L’últim en sumar-se al carro ha estat el president de la RFEF, Luis Rubiales, que ha decidit portar-hi la supercopa. Aquest fet ha aixecat una gran polèmica, fins i tot el govern espanyol s’ha mostrat reaci a aquesta celebració. Vero Boquete, futbolista gallega, també ha mostrat el seu desacord en una entrevista amb el diari Público, on ha denunciat la manca de llibertats en aquest país.

Riad, Yeda, i Diriyya, són els principals nuclis d’aquesta campanya, tres ciutats grans amb una certa història. Diriyya, situada a les afores de Riad, és l’antiga capital, el lloc on va néixer el país, i compta amb diversos monuments històrics com el palau de la casa Saud. Allà s’hi celebra el gran premi de la Fórmula E, el torneig de tennis, i el combat dels pesos pesants.

Yeda és la segona ciutat més important del país, amb un projecte en curs que pot meravellar el món, si aconsegueix construir un gratacel que s’enfilarà més de mil metres. Aquí es va celebrar la supercopa italiana de l’any passat i el gener s’hi disputarà l’espanyola. Riad, per la seva banda, és la gran capital i porta la bandera del procés de modernització que vol mostrar país, serà la seu de la supercopa italiana d’aquest any.

Riad és la capital de l’Aràbia Saudita

Tres ciutats que combinen una gran història amb un cert modernisme. A través dels esports, l’Aràbia Saudita vol mostrar aquestes localitats com les seves meravelles, i ensenyar que el país ha canviat. En aquest sentit va també el projecte del gratacel de Yeda, que pot ser tota una revolució arquitectònica. Entre els edificis i els esports l’Aràbia Saudita pretén demostrar que no és el mateix país que constantment vulnera els drets dels seus ciutadans, o que fa dos anys va assassinar el periodista Jamal Khasoggi.

El país assegura que està canviant i és més respectuós i modern. Pel que sembla, la majoria d’associacions esportives compren aquest relat. Tot i això, associacions com Amnistia Internacional han denunciat aquesta campanya, assegurant que res ha canviat  a l’Aràbia Saudita, i demanant reiteradament als esportistes que no disputin competicions allà.

Un altre gran crític amb aquesta celebració és Javier Nart, diputat al parlament europeu, que ha criticat el blanquejament d’aquest règim. Ha fet èmfasi en l’assassinat de Khasoggi, fet que encara cap autoritat sudita ha condemnat. Un altre revés significatiu per a aquesta celebració, és que Televisió Espanyola s’ha negat a retransmetre’l per raons humiliants.

No sembla que això pugui aturar a la RFEF, que ingressarà 30 milions d’euros per aquest esdeveniment, però el clam contra les relacions amb aquest règim de bona part de la societat és cada cop és evident.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies