L’educació sexoafectiva a Catalunya: una assignatura pendent?

AMÀLIA GARCIA, JOSEP TÀSSIES I AROA TORT

A nivell social, la sexualitat segueix sent un tema tabú. Encara costa parlar de plaer, de sexe, d’autoconeixença, de masturbació, de relacions no normatives… I si parlar d’aquests temes es fa difícil en general, parlar-ne amb infants i joves encara és més problemàtic. En aquest context, quin és el paper de les escoles? Com s’educa sobre sexe i afectivitats a Catalunya? 

Educant des d’una perspectiva feminista

Per entendre com es treballa l’educació sexoafectiva als centres educatius partim d’un cas concret. Es tracta de l’Institut Esteve Terrades i Illa, de Cornellà de Llobregat, un centre que treballa la coeducació i l’educació sexoafectiva d’una manera innovadora.

Un dels pilars fonamentals d’aquest projecte és la Xarxa Activa de Joves per la Igualtat (XAJI). Per saber de què es tracta, alumnes de segon de l’ESO ens expliquen en què consisteix la iniciativa i com valoren les seves experiències. 

El que expliquen aquestes adolescents, però, només és una part. A l’Esteve Terrades també treballen l’educació sexoafectiva des de l’assignatura Cultura i Valors, que és l’alternativa a Religió. Ho fan des de primer a tercer de l’ESO i aborden qüestions molt diverses: des d’entendre què és el sexisme, a temes pròpiament lligats a les sexualitats i a les afectivitats. Després, a 4t de l’ESO, ja no treballen el tema dins l’assignatura, perquè no els dona temps. 

Maite Chamizo i Rosa Maria Aznar, cordinadores del projecte de coeducació.

Segons el currículum escolar, dins de Cultura i Valors s’han d’encabir temes molt diversos. L’educació sexoafectiva només és un d’ells, i no es treballa en cap altra assignatura. Que l’Institut Esteve Terrades li doni tanta importància és gràcies a la motivació del centre i, en especial, de la professora Rosa Maria Aznar, que fins a l’any passat coordinava el projecte de coeducació de l’institut.

Per altra banda, al centre també busquen treballar des d’espais més transversals. La professora Aznar, per posar un exemple, explica que a l’hora del pati, dilluns i dimarts, tot l’alumnat sap que en una aula hi ha una professora referent a qui poden preguntar tot allò que vulguin. Sobre relacions, preguntes concretes de sexualitat que no gosen fer a classe, algun problema que tenen amb la seva parella… “En aquest espai podem detectar problemàtiques, per exemple, de violència de gènere, masclisme, o risc medico sexual”, diu la docent.

Les professores de l’institut valoren molt positivament la seva tasca. Segons la professora Aznar, “aquí, si passa alguna cosa que té a veure amb el masclisme o que hi té relació, tothom sap on anar. I saben que ens ho prendrem seriosament. Segur que se’ns escapen coses, i encara queda molt per fer, però, com a mínim, el primer pas a l’Institut Esteve Terrades està fet”.

Coeduca’t: la resposta a una normativa massa genèrica

Cal entendre que actualment treballar l’educació sexoafectiva depèn en gran mesura de la motivació i l’impuls de mestres particulars. Com que la normativa sobre educació sexual i afectiva és molt genèrica i no hi ha un control sobre què fan els centres, professores com la Rosa Maria Aznar es mostren crítiques amb el sistema: “l’educació sexual, o bé la fa gent externa al centre, perquè no es contempla dins del currículum, o bé es fa des de l’assignatura de biologia, sense parlar de plaers ni de desig, ni de col·lectius LGBTIQ+, ni diversitats… I de vegades ni això. Hi ha moltes alumnes que arriben a 2n de l’ESO i no saben ni com és la seva vagina. Nenes que em pregunten si s’han de treure el tampó per fer pipi.”

Sovint, la manca d’educació sexual fa que les adolescents no coneguin el seu propi cos.

Tanmateix, sembla que des de la Generalitat es vol treballar per millorar la situació. En concret, s’està impulsant el programa Coeduca’t, una iniciativa per ajudar els centres a treballar de forma explícita i transversal la coeducació i l’educació afectivosexual. La idea és que s’apliqui des de P-3 fins a 4t de l’ESO, a tots els centres públics i concertats.

Font: Departament d’Educació / Elaboració pròpia

El Departament d’Ensenyament vol formar a dues persones de cada centre, les quals seran responsables de coordinar el programa a les seves escoles o instituts. I és que la intenció és que el Coeduca’t s’adapti a cada realitat. L’Associació Drets Sexuals i Reproductius hi participa a nivell “teòric”, definint quins són els continguts que caldrà treballar a escoles i instituts. Jordi Baroja Benlliure, director del Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats —una entitat que pertany a aquesta associació— , explica que la idea és “poder fer una sèrie de propostes de quines serien les diferents competències i objectius o temes a abordar per cada tram d’edat, perquè els continguts puguin ser evolutius i adaptats a cada cicle vital”.

Calendari de les sessions formatives.

La intenció de l’associació és treballar la sexualitat en totes les seves dimensions. Baroja explica que parteixen de la idea que “molta gent associa la sexualitat només amb sexe i genitalitat”. Però, segons ell, “sexualitat és moltes més coses: és relacions, és autocura, és drets, és valors, és afectes, etc.”

Més enllà de Catalunya

Qui impulsa el programa Coeduca’t és la Generalitat i, per tant, aquest programa s’aplica a Catalunya. Malgrat tot, això no vol dir que a altres punts del territori no hi hagi iniciatives que busquen treballar l’educació sexoafectiva en profunditat, des d’una perspectiva transversal i feminista.

Un clar exemple és la Rosa Sanchis, professora de català a l’Institut Isabel de Villena a València. És també impulsora del blog Karicies, des d’on treballa l’educació sexoafectiva amb els seus alumnes. En aquesta entrevista explica la seva tasca:

L’inici d’un llarg camí

Per tant, existeixen diverses iniciatives personals i concretes que busquen donar a l’educació sexoafectiva l’espai que el sistema li nega. Un espai que des del moviment feminista fa temps que es reclama i que, ara, sembla que a Catalunya es podria fer realitat.

Tot i això, és evident que encara queda molt per fer i millorar. El camí per garantir a totes les escoles una educació sexoafectiva de qualitat és llarg i requereix esforços conjunts. Per a la Rosa Maria Aznar, a més, és important la mirada amb la qual cal enfocar el tema: “nosaltres entenem que hi ha d’haver una mirada feminista, sinó no estem educant. Sobretot si parlem d’afectivitats i sexualitats”. En Jordi Baroja hi està d’acord. Segons ell, “l’educació sexoafectiva s’ha de fonamentar en la mirada de gènere i feminista. Pensem que aquesta ha de travessar tot l’itinerari curricular, posant el plaer i l’autocura en un lloc predominant”.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies