Sexual revolution, kind of

LAURA POLO DALFÓ

Llegeix aquest contingut en català aquí
Translated by Álvaro Rodríguez Huguet

Satisfyer. Polyamory. Swingers. Open relationships. The way of living love and sexuality has really evolved in the last forty years. Since the LGT movements’ claims to the BI; distinguishing between feelings and sex, all being communicated always with this partner —or partners— with whom you decided to share part of your life.

But, what happens if we move the centre out of this reality of ours. This reality that we think is the only one that exists. Data from the OMS: 200 million women and girls in the world, 18.000 in Catalunya. Unfortunately, that isn’t the number of free women, but the one that suffered female genital mutilation. The ones who suffered a flagrant violation of the human rights.

It violates the rights of childhood, health and physical integrity, among many others reunited in the Carta. But also it perpetuates the sexist wheel of a system in which the male privileges’ presence is in every area. So is in the sexual one. Men can enjoy sex, women can’t. And that also happens —keeping distances— in the so developed world in which the main goal of a sexual intercourse is his orgasm.

While you are reading this, up to a thousand girls are suffering a mutilation from their families. But also, in hands of health staff, which doesn’t mean that is safer. The consequences are infections, complications in the birth and risk of death even. No benefit, in exchange.
Female genital mutilations are considered a form of male violence. It’s a cultural-religious habit, indeed. Even though, no tradition nor any faith can justify an act so gross as it is this of cutting a girl clitoris for depriving her of enjoying sex.

Women have to be pure, loyal and feminine. They cannot masturbate, have sex with more than a person nor before marriage. All of this because they were born as women and, as such, have to obey unfair and phallocentric social standards.

We get back to this reality of ours. Everybody is feminist (Hurray for the 8M!) and against the violence of genre (remember 25N!). But beyond these days, who does think of the mutilated 200 million girls and women? After all, we’ve done here the sexual revolution, haven’t we?

Read more

La revolució sexual, o no

LAURA POLO DALFÓ

Read this content in English here

Satisfyer. Poliamor. Swingers. Relacions obertes. La manera de viure l’amor i la sexualitat ha evolucionat molt els últims quaranta anys. Des de la reivindicació dels moviments LGT fins als BI; trencant amb el fals mite de l’amor romàntic; diferenciant entre sentiments i sexe, tot sempre parlant-ho amb aquella persona -o persones- amb qui has decidit compartir part de la teva vida.

Però, què passa si traiem el focus d’aquesta realitat tan nostra. Aquesta realitat que pensem que és l’única que existeix? Una dada de l’OMS: 200 milions de dones i nenes al món, 18.000 a Catalunya. Lamentablement no és el nombre de dones lliures, sinó les qui han patit la mutilació genital femenina.

Les qui han patit una flagrant vulneració dels drets humans. Viola els drets de la infància, de la salut i de la integritat física, entre molts altres recollits a la Carta. Però també perpetua la roda masclista d’un sistema en què els privilegis masculins estan presents en tots els àmbits.També, en el sexual. Ells poden gaudir del sexe, elles no. I això també passa -salvant les distàncies- en el món tan desenvolupat en el qual l’objectiu principal d’una relació sexual és l’orgasme d’ell.

Mentre estàs llegint això, hi ha fins a mil nenes que estan patint una mutilació per part de les seves famílies. Però també en mans de personal sanitari, la qual cosa no ho fa més segur. Les conseqüències són infeccions, complicacions en el part i, fins i tot, risc de mort. En canvi, cap benefici. Les mutilacions genitals femenines són considerades una forma de violència masclista.

Sí, és un hàbit cultural-religiós. Malgrat això, cap tradició ni cap fe pot justificar un acte tan repulsiu com és el de tallar el clítoris d’una nena per privar-li del plaer del sexe. Elles han de ser pures, fidels i femenines. No poden masturbar-se, tenir sexe amb més d’una persona o abans del matrimoni.Tot això perquè han nascut dones i, com a tal, han d’obeir unes normes socials injustes i fal·locentristes.

Tornem a aquesta realitat tan nostra. Tothom és feminista (visca el 8M!) i està en contra de la violència de gènere (recordem el 25N!). Però més enllà d’aquests dies, qui pensa en les 200 milions de nenes i dones mutilades? Al cap i a la fi, aquí ja s’ha fet la revolució sexual, no?

Read more

I tu, et toques?

Cada cop hi ha més dones que parlen sobre la seva sexualitat i se senten més còmodes per fer-ho. Però, podem dir que finalment la masturbació femenina ja no és un tema tabú? Existeixen diferències entre homes i dones? Els homes es masturben més? Quina és l’edat mitjana a la qual es comença?

No et perdis el programa de ràdio que et respondrà totes aquestes qüestions! Contingut:

  • Entrevistes amb la psicòloga i sexòloga, María Hernando i la Júlia Sebastià, representant de Platanomelón, una empresa del sector eròtic que està trencant amb tots els esquemes.
  • Sortim al carrer per preguntar a gent de diferents generacions què en pensen.
  • Els joves de 13 a 16 anys de l’escola Mestral de Sant Feliu de Llobregat participen en un joc per expressar-se sobre la masturbació.
  • Èxits musicals sobre la sexualitat femenina com V de Pupil·les i Tu cintura sin censura de Rebeca Lane.

Fes clic al play i gaudeix!


 <a href="https://www.ivoox.com/i-tu-et-toques-audios-mp3_rf_45418500_1.html" title="I tu, et toques?">Ir a descargar</a>

Programa realitzat per Paula Durà, Mònica Homs i Marta Bieto, estudiants de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

Read more

Més enllà de la pastilla: els altres anticonceptius

Tota la informació sobre els mètodes anticonceptius que expliquem al reportatge és extrapolable per a totes aquelles persones amb genitals interns (vagina, clítoris, úter, ovaris…) i externs (vulva) del sexe biològicament femení; sense la necessitat de ser dones cisgènere.

| Alba Rios i Nora Tarnow |

Els mètodes anticonceptius han variat molt al llarg dels anys. La primera pastilla anticonceptiva va sortir al mercat el maig del 1960, i des de llavors els mètodes no han parat d’evolucionar. No obstant això, hi segueix havent desconeixement per una part molt gran de la població. Els anticonceptius com l’implant, l’anell vaginal, el diafragma o el preservatiu femení segueixen sent conceptes força desconeguts, tot i formar part del mercat des de fa més de 15 anys.

Al llarg del segle XX, i amb la revolució sexual femenina, veiem com la reivindicació per part del feminisme canviarà el paradigma de la sexualitat de les dones: per una banda, gaudir d’una bona salut sexual i per l’altra un control sobre la reproducció i la natalitat.

Avui dia els anticonceptius ja són part del dia a dia de moltes dones de diferents edats. Cada dona és un món que, segons les seves necessitats, requerirà un anticonceptiu o un altre. “No és el mateix una nena de 17 anys que una dona de 40 amb tres fills. Cada una necessitarà coses diferents. Però sempre hi ha una cosa primordial, que és anar a buscar la màxima efectivitat i el mínim risc, i a partir d’aquí és una qüestió de combinar”, ens explica el ginecòleg Antoni Cadafalch.

Però els anticonceptius no només han ajudat amb la prevenció de l’embaràs, sinó que també són claus a l’hora del control de malalties. És el cas dels DIUS hormonals, que segons el doctor Cadafalch han ajudat a tractar molts problemes d’hemorràgies que apareixen principalment durant la premenopausa. “Són problemes que abans no podíem arreglar i que al final acabaven en un quiròfan perquè no es podien solucionar de cap altra manera. La col·locació d’un DIU et permet controlar-lo fins a l’aparició de la menopausa”. Això també passa amb altres anticonceptius, com els progestàgens, que abans només es feien servir amb dones lactants però que actualment també s’utilitzen per controlar malalties com l’endometriosi.

I és que els anticonceptius de llarga duració, com el DIU, són tendència entre la població femenina i cada vegada tenen més demanda. Però, com sabem quin és l’anticonceptiu més adequat per cada dona? L’especialista en ginecologia i sexualitat, Raquel Tulleuda, ens ho explica:

Tot i això, la majoria de ginecòlegs prefereixen no fer públiques les seves preferències en la tria d’anticonceptius, ja que això significa publicitar marques i influenciar en farmacèutiques. A més, són conscients que cada persona necessitarà una solució diferent i que el que va bé per una potser no va bé per una altra.

La gamma de mètodes que prevenen l’embaràs és cada dia més ample. Hormonals, que són perfectes per dones amb regles irregulars o doloroses, o bé sense hormones, ideals per aquelles que no toleren per exemple els estrògens. També existeixen els de llarga duració, recomanats per a aquelles persones despistades amb tendències oblidadisses, o d’ús diari per aquelles que necessiten ser constants… Són moltes les opcions que tenim a la nostra disposició, així com la manera d’aplicar-los: per via vaginal com l’anell, oral com la pastilla o subcutani com l’implant. Alguns te’ls pots aplicar tu a casa -és el cas del pegat o de l’anell- però d’altres necessiten intervenció mèdica, com els DIUS o els implants. 

Per altra banda, en el gran ventall de mètodes anticonceptius n’hi ha alguns que els ginecòlegs no recomanen mai. És el cas de tècniques com seguir el calendari menstrual i la marxa enrere (coitus intorruptus). Tot i que aquests mecanismes tenen el rebuig de la comunitat mèdica, una part significant de la població segueix utilitzant aquests mètodes que Tulleuda assegura que “si bé és cert que si els utilitzes tots donen resultats prop d’acceptables, mèdicament no es poden classificar mai d’acceptables”.

Anticonceptius i regla

Un dels mites que encara segueix latent per part de la població és el fet de no tenir la regla. Existeixen alguns mètodes anticonceptius hormonals que poden provocar l’aparició damenorrea en algunes dones. Tot i que no suposa cap problema, hi ha encara molta gent que ho troba estrany i poc natural.

De fet, tots els anticonceptius hormonals aturen el cicle menstrual i, per tant, la sang que s’expulsa quan s’utilitzen és una ‘regla falsa’. Com que no hi ha ovulació, no hi ha regla. Cadafalch ho diu molt clar: “No passa res per no tenir la regla. No tenir-la no és dolent”. Tulleuda també segueix aquesta línia:

Manca d’educació sexual

Avui dia, l’educació sexual segueix centrant el seu discurs en l’aspecte més fisiològic de l’aparell reproductor. Es parla dels òrgans reproductors sense tenir en compte que aquests també són òrgans sexuals. D’aquesta manera, només s’explica una part minoritària que se centra en la prevenció de les malalties de transmissió sexual (MTS) i dels embarassos no desitjats. Però la sexualitat va més enllà, ja que també serveix per comunicar-nos, per expressar amor i afecte, per sentir plaer, per conèixer el nostre cos…

A més, hem de considerar que la poca educació sexual que es rep es transmet mitjançant xerrades a l’escola en una època sensible on els nois i les noies estan entrant en el món de l’adolescència. La manca d’una bona educació sexual fa que els joves agafin els seus referents d’altres vies com podria ser la pornografia, que majoritàriament consisteix en vídeos on es mostren idees surrealistes i falses sobre el sexe. En aquests referents no s’ensenya als joves qüestions bàsiques com la prevenció dels embarassos o de les MTS. Però, de fet, a les escoles l’educació sexual tampoc s’acaba de fer correctament. Quan es parla de mètodes anticonceptius s’enfoca la situació d’una manera molt superficial i sovint s’acaben utilitzant clixés com, per exemple, aprendre a col·locar un preservatiu masculí fent servir un plàtan.

Per aquest motiu, algunes entitats com és el cas d’UNICEF proposen implantar una educació integral en sexualitat que consideren que tindrà efectes molt positius. Una societat amb un nou model de sexualitat exigeix una cultura sexual d’alta qualitat que atengui les necessitats de tots els joves. Això inclou totes aquelles noies que desitgen trobar un mètode anticonceptiu perfecte per elles però que per manca d’informació acaben recorrent sempre a la mateixa solució: la pastilla.

Read more

Masturbació femenina: I tu, et toques?

Un dissabte qualsevol, nou desconegudes es troben a l’interior d’un pis de sostres altíssims situat al carrer Gran de Gràcia de Barcelona. Es descalcen, se serveixen un got d’aigua i s’asseuen a terra. Podrien estar a punt de fer ioga, però, en canvi, esperen que arribi l’encarregada d’impartir-les un taller sobre masturbació femenina. Els darrers anys, bona part gràcies a l’auge del feminisme, aquesta pràctica ha anat deixant, molt a poc a poc, de ser un tabú. Ja es pot trobar més informació, hi ha canals de Youtube especialitzats en sexualitat femenina que en parlen, i a les converses entre amigues les joguines sexuals surten a la llum.
 Genially joguines sexuals
Si voleu descobrir més sobre la masturbació femenina, no dubteu en llegir el reportatge de VilaWeb.
Read more

La sexualitat, una assignatura pendent

INDIRA CABALLERO I CLARA MENDOZA

La falta d’educació sexual a Espanya distorsiona la realitat de les relacions íntimes

Veure el reportatge sencer

Read more

La donació d’òvuls: el sistema de reproducció emergent del segle XXI

El nombre de casos de pràctiques de Reproducció Assistida mitjançant donació d’òvuls ha augmentat en les últimes dècades, sobretot a Espanya, com a resposta de diversos factors socials. Aquí en teniu totes les claus:

http://www.vilaweb.cat/noticies/la-donacio-dovuls-el-sistema-de-reproduccio-emergent-del-segle-xxi/

Read more

Música i diversitat sexual. Cançons que han ajudat a entendre-ho

Càpsula elaborada per Eva Ruz i Rocío Díaz, per Barcelona FM.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies