Escac i mat a l’estil Aragonès

La Llei Aragonès ja és vox populi. La baixada de taxes universitàries que el mateix vicepresident ha anunciat recentment, també. La primera ha generat un ampli rebuig per part dels principals col·lectius afectats. La segona, amb menys transcendència, tampoc ha tingut una bona acollida. Per què? És una doble jugada mestra del govern?

La Llei de Contractes de Serveis per a Persones (Llei Aragonès), que el govern vol aprovar, fa temps que es cuina a foc lent. De fet, fou Raül Romeva quan era conseller d’Afers exteriors qui la va iniciar. Segons el govern, aquesta llei és una aposta per millorar la prestació de serveis «que tenen com a finalitat el benestar i la millora de la qualitat de la vida de la ciutadania, amb una especial atenció cap als col·lectius més fràgils i vulnerables». La reforma principal: treure el focus del preu en l’adjudicació dels contractes. És a dir, reduir la importància que té el preu a l’hora de valorar qui gestiona un servei.

Cartell per a la manifestació contra la Llei Aragonès, 17 de novembre

Per altra banda, sense cap relació aparent, Pere Aragonès anuncia una baixada del 30% a les taxes universitàries. Donant resposta a les contínues demandes dels col·lectius d’estudiants. Els rumors socials parlen d’una proposta destinada a acontentar als Comuns. Segons les explicacions d’Aragonès, els alumnes que ingressin a la universitat el curs vinent, 2020, ja pagaran un preu reduït. Els sindicats d’estudiants com ara la SEPC (Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans) s’han posicionat en contra d’aquesta proposta. No volen una menció als pressupostos sinó una reforma legislativa que aposti per una universitat gratuïta.

Són molts els col·lectius que s’han mobilitzat en rebuig a la Llei Aragonès. La Plataforma Unitària en Defensa de la Sanitat Pública a Catalunya (Marea Blanca) o la Federació d’Associacions de Mares i Pares (FaPac) en són exemple. Consideren que és una llei preparada per a facilitar la privatització de serveis. Els sindicats d’estudiants defensen aquesta idea. Des de la SEPC argumenten que aquesta llei «suposa una de les majors privatitzacions de serveis públics dels últims anys» i com a universitaris reclamen «una educació pública i de qualitat que no depengui d’entitats privades». Rebutgen, també, que es «coarti el dret a l’educació gratuïta que hauria de tenir tothom».

El debat continua obert. La Llei Aragonès segueix el seu curs. La declaració d’intencions d’abaixar les taxes universitàries, també. Uns i altres critiquen la gestió del govern de la Generalitat. Des de les Institucions es defensen unes propostes que diuen que són destinades «a la millora de la qualitat dels serveis prestats».

Però, podria ser tot un blanqueig? D’una banda, s’inverteix en universitats, de l’altra, es potencia la privatització de serveis reduint la despesa pública. Se soluciona un problema per generar-ne un de nou. O el que és el mateix, es canvia el problema de lloc. Els estudiants han demostrat en els últims mesos una gran capacitat de mobilització, una que resulta incòmode per al govern. Podria tenir a veure amb la decisió presa? L’educació, la sanitat i els serveis socials són els sectors més vulnerables i més amenaçats per la Llei Aragonès. Així, el govern fa una doble jugada que acaba en un escac i mat a la societat. Per molt que aquesta s’enroqui i lluiti el problema només fa que moure’s de casella, de sector en sector.

Read more

El germà petit del 15-M

“Com que no sabia què necessitàveu, he portat galetes i embotit”, diu una senyora que ronda la cinquantena a la Laura, que els hi agafa i li agraeix amb un somriure. El taulell que les separa està ocupat ara per caixes i plats amb les restes de coques, magdalenes i molles de pa que permeten imaginar l’abundància de la taula una estona abans.

Els estudiants ocupen des de dimecres a la nit la plaça Universitat en protesta per la vulneració de drets i llibertats que consideren que ha aixecat la onada repressiva a les protestes post-sentència. Han decidit fer una “acampada indefinida” fins que no es respongui a les seves demandes, que inclouen, entre altres, l’amnistia i l’aturament de tots els processos judicials en marxa. Segons la Maria, una de les organitzadores a nivell logístic de la protesta, se senten “molt recolzades”. La gent té ganes de col·laborar amb tot el que sigui possible, i el volum de menjar que tenim al magatzem ho demostra”. També els han fet arribar material d’intendència, tendes i mantes.

La Maria Concepció, una àvia que ha vingut a donar suport, s’ha apropat a fer un donatiu a la caixa de resistència. “No he pogut fer res més”, diu, “sempre que pugui baixar ho faré, amb el carretó de rodes. Els ajudarem amb el que puguem. Sóc creient i practicant, i intento tirar endavant amb pau i dignitat. Ens en falta molta”, conclou. “Reivindiquem els nostres drets”.

            “T’estimo molt i estic molt orgullós de tu”

A la plaça Universitat cada vegada s’hi concentren més acampats. Al llarg del matí, hi ha hagut un degoteig constant de mitjans, curiosos fent fotos amb el mòbil i gent donant suport. “Crec que és el que heu de fer els joves, mobilitzar-vos i aturar el país”, diu una mare que ha vingut a visitar als seus dos fills. Preguntada per la criminalització dels joves que denuncia amb força un sector de la societat, ella “s’autoinculpa”. “He vist imatges i me les he cregudes, jo també els he criminalitzat”, admet. “La manera d’ajudar als joves és venint aquí i recolzar-los”.

Del mateix parer és el pare de la Morgana (17) que ahir li va enviar una nota de veu que torna a escoltar emocionada. “T’estimo molt moltíssim, estic molt orgullós de tu”, se sent a través del telèfon. La seva amiga Jana, en canvi, explica que a casa seva ha tingut “discussions que han acabat a crits”.

            Un nou 15-M?

A la plaça Universitat s’hi concentra un jovent variat, amb edats, orígens i ideologies diverses. Per alguns, això va d’independència. Per altres, és un desafiament a un sistema que no funciona. “Mariona, voleu anar a aturar un desnonament? Anar i tornar”, li pregunta una noia a la seva amiga. Per elles, aquesta és una lluita pels drets i les llibertats, i l’habitatge, n’és un.

De moment, l’assamblea d’ahir a la nit va crear quatre comissions per organitzar l’acampada indefinida: logística, continguts, seguretat i comunicació. Aquest matí, els estudiants concentrats havien acordat aixecar-se al voltant de les vuit i començar a quarts de deu una ronda d’assemblees sobre feminisme, internacionalisme, moviment estudiantil i ecologisme. A la tarda, hi haurà ponències d’organitzacions com Irídia, Alerta i suport a les detingudes del 23S.

A la plaça aquest dijous també hi ha les carpes blanques del Banc de Sang, que organitza una recollida en motiu de la Castanyada. Des de l’organització, expliquen com la nit anterior van muntar l’estructura mentre els acampats preparaven també les seves tendes. “No t’ho negaré, tot hi ajuda”, diu una de les infermeres. “Els estudiants estan col·laborant molt”, afirma mentre mira la cua que es forma a l’entrada i la taula plena de joves omplint els formularis.

Read more

Piulades per la democràcia

Polítics, partits i entitats catalanes diverses acaparen portades l’1-O, també a Twitter

Des del 2017 el dia 1 d’Octubre és una jornada carregada de simbolisme a Catalunya. Els carrers arreu del principat esdevenen espais per la reivindicació de la democràcia, el dret a decidir i la independència en gradacions ben variades. I en l’era digital Twitter esdevé una plaça més, un espai on personalitats i institucions de tota mena alcen la veu per un objectiu aparentment comú tot i emprar mitjans i dialèctiques que començen a diferenciar-se força.

Una posició que es podria qualificar de «nostàlgica» seria l’adoptada per polítics com Ada Colau, Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Carme Forcadell. Els quatre mandataris han optat per rememorar als seus perfils de Twitter la històrica jornada de l’1 d’Octubre de 2017, ja sigui des del dolorós record de les càrregues policials com des de la valentia exhibida pels catalans que van sortir al carrer a votar i manifestar-se.

Personalitats com Jordi Cuixart i Ernest Maragall i la organització independentista Tsunami Democràtic han optat per fer una crida a una mobilització social pacífica, ja sigui apel·lant a la desobediència o incitant a la població a imprimir i penjar cartells pels carrers.

https://twitter.com/ERCbcn/status/1178931757502078976

Tot i les crides al civisme i la no violència, sovint són els missatges de caire més incendiari els que capten major atenció del públic general. El Periódico no ha trigat a fer-se eco al seu minut a minut de l’1-O sobre el manifest publicat al perfil de Twitter oficial de CDR Catalunya.

El text rememora la repressió policial de l’1 d’Octubre de 2017 i l’empresonament i exili de polítics i altres personalitats. L’Estat espanyol esdevé a l’escrit un perseguidor, una «bèstia malferida, disposada a atacar ferotgement tot i saber-se perdedora de la batalla». Els Comitès finalitzen el text apel·lant a una gran movilització social, amb l’objectiu últim de «No permetre que s’enduguin a ningú més, fins a aconseguir que tothom, absolutament tothom, torni a casa, lliure.» L’ambigüitat respecte a l’alliberament deixa la porta oberta a que els CDR emprenguin noves accions durant el dia o inclús al llarg de les properes setmanes, tenint en compte que encara resta pendent la sentència del Tribunal Suprem sobre els polítics catalans presos.

L’esperit revolucionari del manifest es remarca amb la cita final, «Visca la terra lliure!», un esperit combatiu present també als tuits del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans i del col·lectiu juvenil Arran, tots dos clamant per una organització popular activa als carrers, com la vista aquesta matinada amb la concentració del SEPC davant la subdelegació del Govern Espanyol a Girona.

https://twitter.com/SEPC_nacional/status/1178948218442457091
Read more

El moviment estudiantil s’aixeca en contra dels centres adscrits a les universitats

JOANA MAESTRE (@joanamccc)

El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) ha iniciat una campanya sota el lema de “Fem Fora els Centres Adscrits de les Nostres Universitats” que critica la col·laboració de centres d’estudis superiors de titularitat pública arreu del territori -com ho són la Universitat Pompeu Fabra o la Universitat de València, entre d’altres- amb centres que operen mitjançant gestió privada.

Amb un 10% dels graus de centres públics impartits en aquestes entitats privades durant el curs 2017-2018, els estudiants denuncien que aquestes pràctiques porten a una “elitització” de l’educació, ja que en la majoria de casos, centres com la Barcelona School of Management, el Tecnocampus, l’Escola Superior d’Infermeria del Mar (UPF) o l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria (URV) ofereixen carreres universitàries que tenen notes de tall molt altes en el sistema públic amb condicions més laxes d’accés però amb un preu més elevat, equiparable als dels centres privats. A més, també critiquen l’opacitat en la seva gestió, per exemple, en la tria del professorat; que no ha de seguir les normatives que fixen les institucions de titularitat pública.

 
Tot i que cap de les direccions dels centres adscrits afectats ni del rectorat de les universitats a què pertanyen s’ha pronunciat públicament ni ha emès cap comunicat al respecte; el sindicat estudiantil ha difós a través de les xarxes socials un manifest on exposen els motius de la campanya de denúncia, acompanyada de desplegaments de pancartes.

https://twitter.com/SEPC_Ciutadella/status/1133685485342212096

Aquesta acció se suma a les reivindicacions que el SEPC ha estat duent a terme durant els últims anys, que han estat notícia en diverses ocasions aquestes darreres setmanes amb motiu de diverses causes repressives obertes d’alguns dels seus militants. El més recent és el cas dels 9 imputats per una assentada de protesta davant de la Secretaria d’Universitats i Recerca per reclamar la rebaixa de les taxes universitàries, que els podria arribar a costar un total de 36 anys de presó; o el del Quim, ex-militant del sindicat a qui la Fiscalia demana una condemna de 6 anys per una ocupació simbòlica de la seu del partit polític UPyD l’any 2013.

Read more

La Vaga del 21F en deu vídeos

Mercè Alonso (@nomesperiodisme)

Recollim de Twitter els deu moments més destacats de la Vaga General del 21 de febrer:

1- Concentració estudiantil a Plaça Universitat a les 12 h.

2-Pintades, fum i crits d'»esquirol» a la seu de CCOO per no haver-se sumat a la vaga.

3-La vaga a Lleida, omplint la plaça Ricard Viñes.

https://twitter.com/epinyol/status/1098634009637281799

4- Pneumàtics cremats per paralitzar les carreteres.

5- A Girona els pagesos organitzen una botifarrada després de tallar la N-II a Medinyà amb tractors.

6- Els CDR baixen a les vies de Plaça Catalunya per impedir la circulació de trens.

7- La C-17 s’omple de manifestants amb les mans alçades.

8- Josep Bou, candidat del PP a l’Ajuntament de Barcelona, es cola enmig de la vaga i protagonitza una polèmica amb gestos ofensius.

9- Manifestants acorralant la policia a Plaça Catalunya.

10-David Fernández comença els parlaments a la manifestació de Barcelona.

Read more

Catalunya es mobilitza pel 21 F

Mercè Alonso Juan-Muns (@nomesperiodisme)

Partits polítics, entitats i organitzacions s’apleguen per fer una aturada de país. Una vaga general que agruparà diferents indrets de Catalunya a partir de manifestacions, accions de piquets o concentracions, entre d’altres. El motiu? Fer una crida que porti els ciutadans fins al moll de l’os de la situació política catalana. Motivats per la reclamació de la derogació de la reforma laboral i la implantació d’un sou mínim català de 1.200€, es vol crear un context de mobilitzacions a favor dels drets i les llibertats.

Mapa interactiu per seguir a les xarxes totes les accions del 21F

Mapa interactiu per seguir a les xarxes totes les accions del 21F

Entitats com ANC, Òmnium Cultural, així com sindicats d’estudiants i partits polítics (JxC, ERC i la CUP) no han volgut perdre la oportunitat de donar suport. Des de l’ANC, per exemple, es fa una crida a la participació «davant l’amenaça als drets civils i polítics dels catalans.». A més a més, per tal de reeixir l’aturada de país, des dels col·lectius s’ha alertat que caldrà estar atents a les xarxes socials per informar-se de les accions que es duran a terme durant la jornada.

Val a dir, però, que les mobilitzacions seran “descentralitzades” i aniran sota el lema “Sense drets no hi ha llibertat”. Amb tot, les concentracions es faran a les 12h davant els ajuntaments, exceptuant el cas de Barcelona, on s’aplegarà a Plaça Universitat.

Pel què fa al transport públic, també es veurà afectat amb serveis mínims. Per una part, Rodalies i FGC preveuen un funcionament del 33%, de manera que els horaris de serveix es podran consultar a les pàgines web corresponents. A Barcelona, hi haurà un 50% del funcionament de metro i autobús en hores puntes, i un 25% a la resta de dia.

Read more

Els estudiants contra la LOMQE

ARNALD PRAT BARNADAS (@arnaldpb)

Descarrega’t l’article en PDF

Centenars d’estudiants de secundària es van mobilitzar ahir per tot Catalunya contra la LOMQE, la Llei Orgànica de la Millora de la Qualitat de l’Educació promoguda pel govern espanyol.

Read more

El moviment estudiantil es prepara pel 17N

Cristina Gironès

El moviment estudiantil dels Països Catalans, encapçalats pel SEPC, ha previst una mobilització avui, dijous 17 de novembre, a la Plaça Universitat de Barcelona. La reivindicació d’enguany és la gratuïtat de la Universitat pública. La jornada de lluita vol pressionar el govern a avançar cap a un model totalment públic d’estudis superiors.

Després de la implementació del Pla Bolonya, els preus dels graus han augmentat entre un 69 i un 291%. A més, cal recordar que Catalunya és la comunitat autònoma on els estudis de grau i màster són més cars. La diferència amb altres llocs de l’estat espanyol pot variar fins a un 50%.

En aquest sentit, la comunitat universitària encara la manifestació amb una clara voluntat de fer escoltar la seva veu. Denuncia que la Generalitat ha incomplert reiteradament els acords: ha permès la creació de graus amb el model 3+2 -com el Global Studies de la UPF-, no ha equiparat el preu de grau i màster, ni ha reduït fins a un 30% les taxes universitàries.

El SEPC ha publicat un comunicat on ha animat a tots els estudiants a participar en la mobilització i ha apel·lat al govern a escoltar les seves demandes:

«Exigim al govern de la Generalitat de Catalunya que escolti les demandes de la comunitat universitària, incrementant el finançament de l’educació superior per revertir l’efecte de les polítiques de retallades dels darrers anys

Així doncs, l’estudiantat català vol fer efectives les mesures de popularització de l’ensenyament superior amb una mobilització que vol ser multitudinària.

 

Read more

Teranyina sindical contra les reformes educatives

ALBERT CADANET VILÀ (@albertcadanet) i JOAN ALEIX MATA (@joanaleixmata)

Descarrega l’article en PDF

L’oposició a les contínues lleis i decrets universitaris enforteix un moviment estudiantil de protesta molt ampli però encara amb camí per recórrer.

“Jo no faig vaga perquè no serveix de res”. En els últims anys, diversos decrets, lleis i reformes han volgut modificar l’educació d’aquest país. Ja fos per decisions de caràcter autonòmic, estatal o europeu, la comunitat educativa s’hi ha posicionat en contra i s’han vist mobilitzacions i vagues multitudinàries per tractar d’aturar-les.
Des dels sindicats d’estudiants sovint s’al·lega que aquestes reformes encareixen el preu de l’educació pública i per tant en restringeixen l’accés per als sectors amb pocs recursos. Tanmateix, l’adhesió i la participació del moviment estudiantil ha estat desigual i la majoria d’aquestes modificacions educatives s’han acabat aplicant. Així doncs, serveixen d’alguna cosa les vagues estudiantils?
Amb les dades a la mà, la resposta sembla clara: sí. El resultat més significatiu i recent és l’aturada de l’aplicació del decret 3+2 a les universitats públiques catalanes. Tot i així, des dels sindicats admeten alguns errors de plantejament estratègic en el passat. Marc Corominas, membre del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) defensa que l’enfocament de la lluita estudiantil emprat els últims anys ha aconseguit recollir més fruits.

SEPCfoto

Canvi d’estratègia
Fins ara, la majoria de sindicats es limitaven a oposar-se a les grans reformes educatives, proposades per l’administració que fos, ja que creien que empitjoraven les condicions dels estudiants. Es tractava de legislacions o decrets de gran abast, molt mediàtics però difícils de combatre per la seva dimensió. “Es podria dir que havíem pecat de maximalisme. Aquest tipus de reivindicacions poden aportar millores a llarg termini, però a curt termini no vèiem canvis i això podia provocar un desgast”, assegura Marc Corominas.
En vista d’aquesta situació, els principals sindicats d’estudiants van optar per un canvi d’estratègia. Des de fa aproximadament dos anys la línia que se segueix consisteix en resoldre problemàtiques de caràcter més local. Tal com comenta Aida Sanuy, integrant del SEPC a la UAB, “la millor manera perquè els estudiants es mobilitzin és aconseguir victòries, en comptes de plantejar coses que no tenen cap tipus d’efecte”.
En aquest sentit, és important que les demandes interpel·lin directament a la universitat per tal de poder fer pressió real. Des de fa dos anys, els grups mobilitzats han aconseguit canvis significatius que s’han traduït en millores per als estudiants.
Un exemple d’aquesta iniciativa s’ha posat de manifest a la Universitat Pompeu Fabra. Arran d’una sèrie de protestes el curs passat, des del SEPC es va aconseguir que augmentés el fons de beques propi del centre (de 25.000 € a 75.000 €) o bé que el pagament de la matrícula pogués fer-se fraccionadament.
Dissenyar el nou model educatiu
Altres sindicats com el Front d’Estudiants (FE), una organització estatal amb presència a Catalunya, també defensen millores estudiantils i aposten per resoldre problemàtiques locals. Javier Alcalà, coordinador del FE a Catalunya defensa aquest model: “De mica en mica podrem assolir victòries més grans fins que puguem fer propostes reals de millora de l’educació pública”.
En universitats de major dimensió, com la UB o la UAB, les assemblees de facultat són els òrgans amb més força per fer pressió. En aquest cas, els sindicats tenen la funció d’enfortir el moviment estudiantil i fer que les assemblees siguin útils. En paraules de Javier Alcalà, “l’objectiu d’aquestes lluites és crear teixit associatiu, aconseguir que els estudiants tinguin més capacitat organitzativa”.
De la mateixa manera es posiciona Paulina Ferrer, membre del SEPC de la UB: “La feina que fem és per enfortir el moviment estudiantil. La coordinació a vegades és difícil, però valorem de manera positiva la feina feta durant el curs”.
Malgrat que la composició del moviment és rotatiu, els sindicats pretenen obtenir prou força per encarar un futur fins ara inèdit. Sindicats com el SEPC tenen molt en compte el context històric i polític que viu actualment Catalunya.
En paraules d’Aida Sanuy, “cal treballar perquè el moviment estudiantil sigui més influent. Tenim una oportunitat d’or per dir quin és el model universitari que volem tenir de cara a la nova república catalana”.

 

Les xifres del moviment estudiantil

140.000 estudiants estan matriculats aquest any a les universitats públiques de l’àrea metropolitana de Barcelona.

20-100 estudiants: és la mitjana d’assistència o participació dels nuclis sindicals i assemblees a les facultats catalanes.

10.000 manifestants van assistir a l’última concentració dels sindicats en contra de l’aplicació del decret 3+2.

4 universitats públiques a l’àrea de Barcelona concentren la major part de l’activitat sindical dels estudiants.

 

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies