Testimonis

L’acampada de protesta que es va improvisar la passada setmana a la plaça Universitat ha deixat seqüeles en tots els sentits. Un cop recollides gran part de les tendes de campanya que vestien la plaça, donem veu a les experiències personals d’aquells qui l’han viscuda de primera mà, coneguts també com a la generació 14-0.

Verònica, 19 anys

«Quan passi per aquesta plaça d’aquí a un temps sempre em quedarà el record del que un dia va ser una segona casa»

Aquesta és la Verònica. Estudia Periodisme i fa unes setmanes que no assisteix a classe per manifestar-se.

Ens trobem a la plaça del Vallès Occidental -nom com han batejat els mateixos manifestants a la zona on hi dormen més vallencs- mentre m’acosto puc veure a la Verònica i a un amic seu llegint Combat de silencis, em crida l’atenció. Em presento i comencem a parlar.

«El dimecres estava a classe de Deontologia Periodística quan em van arribar veus que s’estava organitzant una acampada a plaça Universitat. Al principi vaig pensar que eren quatre penjats i sincerament apostava a que no duraria ni un dia. Una setmana més tard aquí estic, dormint dintre una tenda del Decathlon i abrigada amb quatre mantes. Els primers dies hi havia un ambient festiu, era com el principi d’una relació sentimental. Ens vam haver d’auto-organitzar en diverses comissions i establir un horari perquè no sigués un caos. I ho hem aconseguit -em diu mentre mira el paisatge replet amb tendes de campanya- .

Viure aquí és bonic, però també molt dur. El primer que s’imagina tothom és que passem molta fred -que també- però el pitjor de tot és l’angoixa constant a un possible desallotjament. Tots els que estem aquí som conscients que qualsevol dia, en qualsevol moment, pot passar. I n’hem parlat moltes vegades però tot i així no et pots imaginar què passarà. I aquí entra en joc la teva ment i el teu seguit de paranoies mentals, tenir molt temps per pensar no ajuda. Per sort, l’allau de solidaritat ens ha permès tenir un ventall de jocs de taula, alguns fins i tot per estrenar, per matar el ‘temps mort’ i renovar energies per aguantar i resistir el màxim temps que puguem. És curiosa la simbiosis que es genera entre la seguretat de viure el que avui ja puc considerar com una segona casa i la por a que em facin fora a qualsevol moment.» -Veig com una llàgrima comença a descendir el seu rostre i d’aquí en surt la fotografia- . «Quan passi per aquesta plaça d’aquí un temps sempre em quedarà el record del que un dia va ser una segona casa».

Lluís 26 anys

«Fa 5 anys que sóc ocupa i que visc de les escombraries. Això em dóna forces per no abandonar»

En Lluís -nom fictici que li he posat per raons de seguretat- forma part del personal sanitari de l’acampada, coneguts també com els Street Medics. Fa cinc anys que està dintre el moviment ocupa i cada mig any -aproximadament- canvia de casa. Ell és socorrista i exercia com a tal fins que un dia va decidir fer un gir de 180 graus a la seva vida i ara es dedica a donar classes de reforç a nens que econòmicament no s’ho poden permetre.

«Mai m’hagués pogut imaginar estar en una acampada improvisada enmig d’una plaça amb tant recolzament. I encara menys m’hi veia a mi com a personal sanitari. Realment aquí la gent està molt còmode i alguns viuen de ‘luxe’. Si decideixes no entrar a cap comissió pots estar-te tot el dia sense fer gaire res productiu i passant-ho bé. Em fa molta ràbia la gent que ho fa perquè no entén el significat de lluita.

He d’agrair l’ajuda que rebem dels estudiants d’Infermeria i Farmàcia de la mateixa Universitat de Barcelona, ens porten material sanitari i venen sovint a donar-nos un cop de mà. Ho necessitem. Hem arribat a fer torns de 16 hores seguides sense descansar, pensa que sempre hi ha d’haver -com a mínim- dos Street Medics disponibles pel que pugui passar. I encara que no ho sembli passen més coses de la que un s’imagina.

Aquesta plaça està a tocar del Raval, qui més qui menys sap que és un barri conflictiu. Cada dia atenem a persones que no són de l’acampada, acostumen a ser borratxos o drogoaddictes que han tingut algun conflicte pels voltants. Però així vam decidir fer-ho, atendre a tot aquell qui ho necessiti.

Fa 5 anys que ocupo cases -aquelles en les que no hi viu ningú i estant abandonades- i que visc del que trobo a les escombraries. Això em dóna forces per a resistir i no abandonar».

Manel, 18 anys

«Pràcticament mai havia entrat a una cuina, i el que va començar com a donar cop de mà ara ha acabat amb què la meva vocació és fer amanides»

En Manel té 18 anys i està a la comissió de cuina de l’acampada. Normalment, però, és entrenador de bàsquet.

«El dimecres al migdia estava a casa i via xarxes socials vaig assabentar-me que s’estava organitzant una acampada i vaig decidir anar-hi sense pensar-m’ho. Amb quatre coses que pensava que em serien útils vaig fer la motxilla, vaig agafar un tren per anar a entrenar l’equip, i a l’hora de sopar ja estava aquí.

Creia que ja tornava a ser hora de prendre el carrer. Després de la “setmana de la Sentència” les mobilitzacions van baixar en picat. Al final de la primera nit -molt festiva- 4 penjats vam veure que la cuina estava buida i vam prestar-nos voluntaris per ajudar. I aquí on veus aquesta cuina amb la carpa i les taules grans allà al mig, el primer dia eren dues taules mal col·locades i dues caixes a terra per fer de tallador de pa i fuet. Tot el material el tenim gràcies a donatius.

Ens vam organitzar i vam crear una comissió de cuina. Des d’aquell dia estic com a casa, espero que duri.

Després del torn de sopar, fem una assemblea que dura una horeta, fins a la 1 h de la nit, ens repartim els torns de l’endemà i parlem sobre què funciona i què no i tot allò que s’ha de tractar a l’assemblea general del dia següent.

El primer dia vam decidir donar menjar -sempre que n’hi hagi- a tot aquell qui ho necessiti. Venen molts sense sostre i no donen cap mena de problemes. Depenem directament del que ens porta la gent, si hi ha molts llegums, tothom menja llegums. Pràcticament mai havia entrat a una cuina, i el que va començar com a donar un cop de mà ara ha acabat amb què la meva vocació és fer amanides».

Recordo a un senyor amb cadira de rodes que va venir els tres primers dies a demanar menjar. El quart dia ens va portar una bossa de diners destinats a la caixa solitària, dient que era tot el que havia guanyat apostant al bingo i que ens ho volia donar. Detalls com aquests són els que perduren.

Júlia, 21 anys

«La paraula que m’emporto d’aquesta acampada és organització. De res serveix quedar-se a casa; surt al carrer i organitza’t»

Aquesta nit acompanyo a la nit a la Júlia, encarregada de la comissió de seguretat. Bé, ella no es diu Júlia però per raons de seguretat ha volgut preservar la seva identitat.

El primer dia vaig entrar a la comissió de seguretat en el torn de 4 a 8 del matí. Les primeres hores van ser molt tranquil·les però després van començar a arribar els conflictes. Sempre em quedarà retinguda una imatge: hi havia un borratxo molestant a unes noies i li vaig demanar que marxés. Després vaig asseure’m al lloc de vigilància. I des de la meva perspectiva vaig veure com un altre noi s’hi va acostar i el va ajudar a posar-se la jaqueta -et pots imaginar les dificultats que tenia tenint en compte l’estat d’embriaguesa en què estava-.

Ho vaig veure molt clar, aquest és el poble que m’agradaria construir. Quina policia o agent de seguretat tracta tan bé a un borratxo? Hem de tractar-nos com a persones i humanitzar els conflictes. Va ser una lliçó.

Espero que la llavor sembrada continuï viva. La paraula que m’emporto d’aquesta acampada és organització. De res serveix quedar-se a casa; surt al carrer i organitza’t».

Ara com ara tots aquests joves ja han tornat a la seva normalitat, però tots ells podran dir que un dia van ocupar el que per nom porta la plaça Universitat.

Olma Giró Clotet

Read more

“El objetivo no es tanto político como de solidaridad”

El lunes 21 de octubre un grupo de estudiantes se encerraron por la noche en la universidad Pompeu Fabra con la intención de paralizar las actividades académicas. Al día siguiente los campus de Ciutadella, Poble Nou y el campus Mar amanecieron con sus accesos ocupados impidiendo la entrada al resto de jóvenes que pretendía ir a clase con normalidad. Según los estudiantes encerrados la premisa era no dejar entrar a la gente, pero sin utilizar la violencia. “Si alguien se empeñaba en entrar lo dejaríamos”. Pero en el campus de Ciutadella se personificaron miembros del sindicato de estudiantes constitucionalistas S’ha Acabat!, que en una exhibición de músculo se enfrentaron verbalmente con los piquetes y acabaron saltando las vallas de la universidad «los miembros de S’ha Acabat defienden ir a clase, pero de una forma violenta” aseguraba una de las estudiantes encerradas en la universidad.  Pero los estudiantes aguantaron hasta el final y la universidad permaneció cerrada. 

En los días previos a la ocupación de los campus se anunció en las redes sociales y dentro de la universidad la convocatoria de una asamblea por parte del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) a la que estaba todo el mundo invitado a participar y en la que se decidiría si se cerraba la universidad o no. Unas 50 personas asistieron y llegaron a la conclusión de que la universidad debía cerrarse. Acto seguido se crearon comisiones de organización necesarias para llevar a cabo este tipo de actuaciones: organización, suministros de comida y un discurso ideológico que les permitiese establecer unos objetivos máximos y mínimos para negociar con el rectorado.

El objetivo de los manifestantes era que se suspendiesen las clases para que los estudiantes pudiesen asistir a las manifestaciones, así como para poder negociar unas condiciones de evaluación que no les perjudicasen. Pero mientras los estudiantes estaban haciendo piquetes el SEPC negoció una evaluación única que culminó con un comunicado del Rector Jaume Casals que logró desconvocar la huelga, pero que no dejó contento a todos los estudiantes, ya que el rectorado dejaba las condiciones de la aplicación en manos del profesorado lo cual supondría que dependiendo del profesor se respetaría más o menos lo pactado. Así mismo, según los estudiantes afectados se tenía que haber tenido en cuenta que carreras como periodismo se basan en gran medida en clases prácticas que dificultan la posibilidad de una evaluación única

Otra de las demandas de los estudiantes era “un posicionamiento del rector y de una universidad que es pública”. Uno de los motivos principales por el que los estudiantes se manifestaban era por “las compañeras y compañeros detenidos” que alcanzan ya la treintena. “En un principio las protestas eran contra la sentencia, luego contra las cargas policiales, pero ahora el objetivo ya no es tanto político como de solidaridad con nuestros compañeros detenidos”. Han sido varios los detenidos que han denunciado situaciones anómalas como pasar 14 horas sin poder hablar con un abogado “si yo estuviese en el lugar de alguno de los detenidos me gustaría que la universidad se posicionase” 

Es curioso que los que piden libertad para asistir a las clases critiquen la libertad para poder asistir a las movilizaciones. Lo que está pasando en Cataluña está preocupando a muchos jóvenes y no solo independentistas. La razón obvia es que un movimiento pacífico como el independentista, que ha estado dispuesto a forzar los límites de la política ha visto cómo sus líderes acababan en prisión. Esto supone un riesgo ante todo aquel que en un futuro pretenda desafiar de manera pacífica al estado. El alumnado de la Pompeu no destaca por su activismo político ni por su apoyo al independentismo, por varios motivos. Son muchos los alumnos que vienen de fuera de la región y los que son de aquí no suelen tener demasiado tiempo para el activismo por culpa de un sistema académico exigente. Aunque, eso no impide que algunos jóvenes se sientan atraídos por cuestiones sociales y políticas, incluido el movimiento independentista, Y que demuestren su descontento ante unos hechos tan significativos que lo extraño sería que el ámbito universitario se mantuviese al margen.

Read more

Protestes arreu del món: on i per què

L’actualitat es troba marcada per la reivindicació social. La desigualtat social, l’autonomia territorial, les diferències polítiques, la dificultat econòmica… Els motius són diversos, però sembla que, entre unes i altres reivindicacions, també poden establir-s’hi alguns paral·lelismes.

Jutgeu per vosaltres mateixos:

Read more

La mirada internacional sobre la sentència i els aldarulls

Les protestes a Barcelona contra la sentència han traspassat les fronteres de la premsa catalana i espanyola. Alguns mitjans internacionals ofereixen la visió de la situació de Catalunya des de fora.

El diari francès Le Monde en dedica una notícia a la secció d’economia sota el tema «Crisi a Catalunya». Le Monde explica que la condemna per sedició a nou líders independentistes amb penes de nou a tretze anys de presó és el detonant de la protesta. El diari titula que el mètode radical dels independentistes és perjudicar l’economia de Catalunya. Així, argumenta que «certs separatistes» bloquegen autopistes i l’aeroport Josep Tarradellas per pressionar al govern. També, esmenten el següent missatge que circula per l’aplicació de Telegram: «Objectiu: bloquejar completament el país inspirant-se en el moviment de les ‘armilles grogues’ a França».

A més, informa que es preveu una nova acció el proper dilluns a la frontera entre França i Espanya.

El mitjà Al-Jazeera del govern de Qatar ha publicat dues notícies sobre Catalunya. Ha informat de les protestes a Barcelona pels líders independentistes empresonats. A més, destaquen que la capital catalana està «convulsa» des de fa gairebé dues setmanes.

Al-Jazeera també ha fet una peça sobre les manifestacions a favor de la unitat espanyola a Barcelona. El mitjà ha informat unes 80.000 persones va sortir al carrer amb el lema «els carrers són de tots» davant del missatge independentista «els carrers seran sempre nostres».

El The New York Times enfoca el tema centrant-se en l’actuació política davant la «radicalització dels manifestants contra la sentència». La notícia comença amb una declaració de Pedro Sánchez que considera la sentència inicia una «nova fase» del conflicte a Catalunya. A més, informa sobre les Marxes per la Independència i la vaga general del divendres 18 d’octubre.

El diari britànic The Guardian ha dedicat articles d’opinió a la qüestió catalana. Ha publicat una peça on dona veu a espanyols amb opinions diferents, ja que argumenta que gairebé no se’ls dona veu a la premsa anglesa. A més, va publicar tres notícies informant sobre les protestes i la violència a Barcelona mencionant fonts diverses (des de polítics fins als hotelers i comerciants barcelonins). El diari britànic ha explicat tant l’actuació policial com les accions dels manifestants.

Read more

29-O: Primera jornada de vaga indefinida a la UPF

El Sindicat d’Estudiants del Països Catalans (SEPC) ha convocat vaga indefinida a les universitats de Catalunya, a partir d’aquest 29 d’octubre. Als instituts de Secundària, l’aturada es convoca per al 30 i 31 d’octubre. El motiu, el fet que els centres universitaris no van garantir les demandes d’“avaluació única i anul·lació de les activitats” que el sindicat va demanar després de la publicació de la sentència del procés, el 14 d’octubre.

A la Universitat Pompeu Fabra, els estudiants s’han tancat a les tres facultats de Barcelona (Ciutadella, Poblenou i Campus Mar) i a la UPC de Manresa la nit del 28 d’octubre, per tal de preparar els piquets. Cap a les 08:00h d’aquest dimarts (les classes comencen a les 08:30h), professors i estudiants s’han acumulat a les portes dels tres campus. Els piquets han deixat entrar part del personal docent, així com treballadors associats a la universitat, com els de les diferents cafeteries.

Les declaracions del rector de la UPF, Jaume Casals, s’han fet esperar fins la 13:00h d’aquest dimarts. Ha reconegut el dret a l’avaluació única d’aquells alumnes que la sol·licitin, modificant el comunicat que la universitat havia publicat al seu Twitter les darreres hores del dilluns 28 d’octubre.

Alguns professors tampoc han accedit al campus de Poblenou. Els estudiants no aturats han anat marxant: al voltant de les 10:00h del matí, només els vaguistes i alguns curiosos continuaven a les portes de la facultat.

Els piquets de la facultat de Poblenou han protagonitzat uns minuts de tensió quan un estudiant en desacord amb la vaga ha intentat desmuntar les barreres fetes amb cadires i contenidors. Segons després, els estudiants tancats a la facultat han reforçat els piquets, col·locant taules contra les portes d’entrada.

El campus de Ciutadella ha estat el més ocupat. El col·lectiu S’Ha Acabat, que reivindica el dret d’anar a classe, ha mostrat el seu desacord amb els piquets. Alguns estudiants han intercanviat insults i empentes a un costat i l’altre de les barreres.

ALS MITJANS: Els mitjans han realitzat una cobertura prou completa de la primera jornada d’aquesta vaga indefinida. Càmeres i reporters de TV3, Betevé, El Periódico, TVE i d’altres mitjans d’àmbit català i espanyol han estat pendents dels estudiants, dins i fora els campus de la UPF.

A LES XARXES SOCIALS: #VAGA INDEFINIDA i #EstudiantsHoAturemTot han estat les etiquetes promogudes des del sindicat estudiantil. D’aquesta manera, han aglutinat les publicacions de suport a aquesta aturada que, sense data d’acabament, s’ha prolongat durant la jornada del 29 d’octubre.

https://twitter.com/SEPC_Mar/status/1189062981830762496
Read more

Tot el que has de saber sobre la resposta a la sentència

Dimecres 16 d’octubre és, a priori, la data límit perquè el Tribunal Suprem emeti la resolució de la sentència judicial dels encausats del procés, coincidint amb el període màxim de presó preventiva de dos anys de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. Amb vista de la sentència s’està gestant una mobilització ciutadana encapçalada per Tsunami Democràtic, ANC i Òmnium Cultural, amb el suport dels principals partits i líders independentistes. Tanmateix, deixen en mans de la societat civil l’organització de la resposta, seguint la mateixa lògica que va permetre arribar totes les urnes als col·legis el dia u d’octubre.

Pla mitjà d’alguns dels concentrats a la plaça de la Independència de Girona en contra del judici de l’1-O el 12 de juny de 2019 | ACN, Aleix Freixas

La incògnita de Tsunami Democràtic

Tsunami Democràtic és qui encapçala per una banda la resposta immediata a la sentència. La clau de tot l’engranatge està en l’anonimat, ja que impedeix emprendre accions legals contra els organitzadors. Una iniciativa que es va fer visible a les xarxes socials via Twitter, Telegram, Instagram i web oficial el 2 de setembre i, que minuts més tard, membres de Junts per Catalunya i ERC van retuitar-ne contingut, ja que se’ls hi havia presentat la proposta el dia abans a Ginebra. El seu lema rau en una mobilització immediata en resposta a la sentència, una desobediència civil no violenta i bloqueig a escala nacional. El Manifest de Tsunami Democràtic ho deixa clar “cap violència, però tota la fermesa».

El seu modus operandi recau en una estructura vertical sense vehiculació entre els membres i la utilització dels serveis de comunicació més segurs que existeixen com Protonmail, un correu electrònic xifrat amb diversos servidors a Suïssa o Signal, una de les aplicacions més segures de missatgeria. Un cop els dirigents i organitzadors s’han coordinat es comuniquen amb la ciutadania a través del canal de Telegram que avui dia ja el segueixen més de 80.000 persones, Instagram amb 18.000 seguidors i Twitter, amb 55.000 seguidors. Seguint la lògica de l’anonimat, Tsunami Democràtic no segueix a ningú.

Aquest moviment ha desprès molta incertesa en qüestió de poc temps i una allau de falses informacions i especulacions circulen per les xarxes socials. No obstant això, l’únic comunicat oficial que ha publicat Tsunami Democràtic és aquest:

Comunicat oficial de Tsunami Democràtic | Tsunami Democràtic

Tsunami Democràtic i crida estudiantil

La iniciativa ha comunicat via xarxes socials les diverses columnes que s’organitzaran als campus universitaris un cop surti la resolució de la sentència.

Comunicat oficial columnes universitàries | Tsunami Democràtic

Mobilitzacions acompanyades de música
Fa poques hores Tsunami Democràtic i la revista musical Enderrock publicaven a les xarxes socials la primera de les cançons comunes «Un somni immens«. Músics d’arreu dels Països Catalans i del Pais Basc com Roba Estesa, Cesk Freixas, Els Catarres i Buhos han unit les forces per donar veu els himnes que presidiran les futures mobilitzacions.

Cançó «Un somni immens» | Youtube

Marxes per la Llibertat

Per altra banda, l’ANC i Òmnium Cultural també encapçalen la crida unitària a la resposta ciutadana un cop surti la resolució sota el lema de Marxes per la Llibertat. Les marxes multitudinàries, inspirades en marxes pacífiques històriques, sortiran des de cinc ciutats del territori -Girona, Vic, Berga, Tàrrega i Tarragona- i aniran passant poble per poble fins a arribar a la capital. Un total de 100 quilòmetres en tres dies.

Fonts oficials de les entitats informen de la possibilitat de pernoctació gratuïta així com menjars a preu popular a través d’una reserva prèvia a la web.

Vaga intersindical 18 d’octubre

A banda de les diverses crides a la mobilització ciutadana, hi ha prevista una vaga general el dia 18 d’octubre convocada per la Intersindical-CSC.

Read more

Puigdemont: «Amb un govern en funcions no podran aplicar el 155»

Carles Puigdemont defensa el caràcter no violent de tot el moviment independentista i qualifica les filtracions de l’Audiència Nacional als mitjans com a «deliri». En aquest sentit ha afirmat: «no he tingut cap contacte amb aquestes persones ni tampoc he encarregat a ningú que el tingui. Vull que la gent sàpiga que si algú em fa arribar qualsevol informació de caràcter violent, la resposta serà automàtica: desactivar aquestes accions«. Respecte a l’article 155, l’expresident de la Generalitat afirma que no el poden aplicar des de Madrid, ja que s’hauria d’aprovar al Senat i les cambres estan dissoltes. Aquestes declaracions les ha fetes al Matí de Catalunya Ràdio, en una entrevista de Mònica Terribas des de Waterloo.

Un altre dels temes tractats ha sigut la resposta a la imminent sentència que recaurà sobre els polítics independentistes. «Crec que la nostra resposta ha de ser unitària, ja que hem de representar la veu d’un poble que també se sentirà condemnat», afirma el president. A més a més, considera l’amnistia com a l’única resposta política possible a la sentència.

Puigdemont assegura, a més, que es veu com eurodiputat, ja que es va presentar i va sortir elegit. En aquest sentit, qualifica de trampa l’exigència d’haver de jurar la constitució per poder confirmar el seu càrrec, ja que fa uns dies les credencials de la substituta de l’exministre d’exteriors Josep Borrell van ser enviades a l’Eurocambra abans de jurar la constitució.

Read more

La Guerra interna de Glovo no defalleix

La batalla entre els “riders” i l’empresa barcelonina no sembla que tingui un final proper després de la decisió judicial d’ahir.

Una nova sentència dóna la raó a Glovo en contra dels treballadors de la seva empresa. Ahir mateix es va fer pública la decisió del jutjat de primera instància de Barcelona que desestimava la demanda interposada per part d’un treballador de Glovo que acusava l’empresa de ser falsos autònoms. Segons aquesta sentència, els treballadors decideixen el seu itinerari, el mitjà de transport, les franges de treball i si volen o no volen treballar. Amb aquests arguments el jutjat de Barcelona ha dictat sentència a favor de l’empresa. Així i tot, ara mateix les sentències a favor i en contra es troben amb empat, cinc contra cinc i sembla que la tensió entre treballadors i empresa no disminuirà.

Aquesta sentència, a més, arriba en un moment molt complicat i convuls, ja que cal recordar que fa poc més d’una setmana va morir un treballador de l’empresa mentre treballava. Va ser quelcom que va causar moltes protestes com la crema de motxilles de treballadors en forma de reivindicació per la precarietat laboral. Però malgrat això, l’empresa va seguir ferma en contra de les protestes i a més va declarar que el treballador mort no era col·laborador de la companyia. La UGT de Catalunya ràpidament ha instat a la Inspecció del Treball a què investigui la mort del treballador.

 

 

Cal tenir en compte que l’empresa nega que el treballador que va perdre la vida estàs sota la seva empresa a causa que existeix un mercat negre molt profund dins aquest sector del treball. Alguns treballadors tenen més d’una llicència de treball en diferents empreses del mateix tipus de servei i es dediquen a rellogar-la a altres persones amb intenció de treballar però amb la impossibilitat de fer-ho a causa de la seva situació legal. Cosa de la qual l’empresa no se’n fa càrrec en cap cas.

La guerra entre treballadors i empresa és total, al nivell que fa pocs dies certs advocats d’empreses com Deliveroo o el mateix Glovo van afirmar que hi ha “riders” que facturen fins a 100.000 euros, una afirmació que podria ser titllada de desorbitada i de molt poca veracitat. Així doncs, enmig de tota aquesta problemàtica, ahir mateix el govern va instar amb urgència a clarificar la situació dels repartidors de Glovo i Deliveroo, defensant i remarcant que és necessària una “norma clara” que defineixi els drets i els deures d’aquests treballadors.

 

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies