Els estudiants catalans finalitzen la Selectivitat mentre a gran part d’Espanya ja coneixen els resultats

34.547 estudiants catalans s’han examinat de les proves d’accés a la Universitat (PAU) des de dimecres fins ahir divendres, una xifra lleugerament superior a la de l’any passat (33.916), segons dades del Departament d’Educació. Del total d’alumnes matriculats, un 82% corresponen a estudiants que han acabat aquest curs el batxillerat, un 10% són estudiants de matrícula lliure –procedents de batxillerat d’altres anys que no van fer les PAU o que volen millorar la nota– i la resta, un 8%, procedeixen de cicles formatius de grau superior.

Les proves van començar amb els exàmens de llengua de la fase general o obligatòria. El primer va ser el de Llengua castellana, examen en què els alumnes van poder escollir entre un text de Lola Pons, professora d’Història de la Llengua de la Universitat de Sevilla, titulat Lo que nadie quiere, publicat fa un any a El País, i un fragment d’El disco, de Jorge Luis Borges. A segona hora va ser el torn de la prova de Llengua catalana, en la qual els alumnes van poder triar entre un fragment de la novel·la Laia, de Salvador Espriu, i un text sobre l’extinció de les abelles a Europa.

Dijous van acabar les proves de la fase obligatòria amb els exàmens d’Història i Llengua estrangera. En total 5 exàmens de la fase general, comptant l’assignatura a escollir entre Matemàtiques (també aplicades a les Ciències Social), Llatí i Fonaments de les Arts.  Després de dinar, van continuar amb les proves de la fase específica o no obligatòria, ja iniciades la tarda abans. Un ventall de 22 matèries a escollir que permeten als alumnes augmentar la seva nota d’admissió a la universitat fins a 4 punts més.

Aquest any hi ha hagut dues novetats en relació a les proves a Catalunya. Per una banda, l’examen d’Història s’ha pogut realitzar en aranès, i per altra, els alumnes d’Andorra que ho han desitjat han pogut fer la fase específica de les PAU a la Seu d’Urgell, sense necessitat de desplaçar-se a Lleida. Pel que fa a la fase general, al Principat realitzen la Prova Oficial de Batxillerat (POB), que computa fins a un màxim de deu punts.

Catalunya i  Galícia han estat les últimes comunitats autònomes on s’han realitzat aquestes proves, ja que a la resta es van dur a terme la primera setmana de juny. A moltes zones d’Espanya, ahir ja es van conèixer els resultats, i en totes elles el percentatge d’aprovats supera el 90%. Tot i això, continua el debat sobre la variabilitat de la dificultat de l’examen segons el territori, que ha portat a partits com el PP i Ciutadans, i a associacions d’alumnes a demanar que aquesta prova obligatòria per accedir a la Universitat sigui igual per a tota Espanya, ja que després els estudiants competeixen per unes mateixes places. Arran d’això la ministra d’Educació en funcions, Isabel Celaá va anunciar que el Ministeri d’Educació, les comunitats i les universitats formaran un grup de treball per estudiar si existeixen aquestes diferències.

https://twitter.com/populares/status/1137349967876710403

«La dificultat d’un examen no pot dependre d’on visqui cada u». Vídeo de la proposta del PP al Congrés per implantar una Selectivitat única a tota Espanya.

 

 

Read more

Aquest dimarts comença la polèmica prova de Selectivitat a les Illes Balears

AINA FORTUNY RUIZ

Les proves de Selectivitat 2017 comencen aquest dimarts a les Illes Balears, juntament amb altres comunitats autònomes com la Comunitat Valenciana, Aragó, La Rioja, Madrid i Extremadura. Mentre que els estudiants de comunitats com les d’Andalusia, Murcia i Catalunya s’examinen una setmana més tard.

Catalunya mantindrà un tipus de proves PAU (Prova d’accés a la Universitat) molt similar a les dels anys passats, tot i haver-se imposat la LOMCE a Espanya. Això és diferent de les Illes Balears, per exemple, on quasi un total de 4.000 estudiants s’examinen de la nova Selectivitat, denominada EvAU (Avaluació d’Accés a la Universitat) o EBAU (Avaluació de Batxillerat per l’Accés a la Universitat).

Pels estudiants de segon de Batxillerat en general, el curs ha estat ple d’incertesa respecte a les proves. A començaments del mes de desembre, es va establir que finalment es faria una prova d’accés a la Universitat, però, fins aquell moment, no es podia afirmar res. En un primer moment es pensava que es realitzarien les revàlides just acabar el Batxillerat, que tenien un cert efecte acadèmic: si es suspenien aquests exàmens, no s’obtenia el títol del cicle. Això finalment es va eliminar, i es va tornar a imposar la Selectivitat amb alguns canvis: modificant el nom i impossibilitant l’elecció de l’assignatura de modalitat de la fase general de la prova. Per tant, per exemple, a Balears, els estudiants del Batxillerat de Ciències i Tecnologia han de fer Matemàtiques II, els del Batxillerat d’Humanitats Llatí II, els de Ciències Socials, Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials II i els d’Arts, Història de l’Art II.

A banda de tot això, els estudiants també han vist modificat el temari d’algunes assignatures en comparació a altres anys. Aquests canvis, juntament amb la resta de modificacions, han estat molt polèmics perquè s’han donat un cop ja havia començat el curs. La Júlia Carreras, estudiant de segon de Batxillerat de l’IES Josep Miquel Guàrdia d’Alaior (Menorca) es fa ressò de totes aquestes queixes.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies