Incertesa i expectació: els dies previs a la sentència

Espanya posa a prova la fortalesa de la seva democràcia. Són dies decisius a l’espera del que serà, sens dubte, una de les sentències més determinants de la seva història. La sala penal del Tribunal Suprem es pronunciarà aviat sobre el que va succeir la tardor del 2017 a Catalunya. Per alguns, un referèndum d’autodeterminació legítim i la caiguda de la màscara d’un Estat obertament repressiu. Per altres, un intent de subvertir l’ordre constitucional evitat gràcies als mecanismes de l’Estat de Dret.

Dimecres 16 d’octubre Jordi Sánchez i Jordi Cuixart hauran complert el màxim de dos anys en presó preventiva que estipula la llei d’enjudiciament criminal espanyola en el seu article 504, obligant així al tribunal presidit per Manuel Marchena a trencar el silenci en què s’ha sotmès des que va dir allò del «vist per sentència» el dotze de juny. El magistrat podria allargar-la en una interlocutòria, però tot indica que la sala s’inclinarà per no dilatar el procés i fer públic el seu veredicte. El fiscal Javier Zaragoza ja ho va dir: les sentències sortiran al voltant del dotze d’octubre, dia de la Hispanitat. Setmana complicada amb la vista d’Oriol Junqueras al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) perquè es pronunciï sobre la seva immunitat. Dilluns, aniversari de l’afusellament de Companys. L’expectació és màxima. La incertesa, també.

Al banc dels acusats s’hi asseuen els líders socials Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, la llavors presidenta del Parlament Carme Forcadell, l’antic vicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i els exconsellers Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva. Són acusats de rebel·lió per la Fiscalia i de sedició per l’Advocacia de l’Estat, en ambdós casos amb l’agreujant de malversació. El partit d’ultradreta Vox, personat com a acusació particular a la causa, hi afegeix a més el d’organització criminal. Els exconsellers Meritxell Borràs, Santi Vila i Carles Mundó, actualment en llibertat, s’enfronten a set anys de presó per desobediència.

La publicació de la sentència és el resultat d’un llarg procés judicial. Els plens del Parlament del sis i set de setembre, les manifestacions i mobilitzacions en favor d’un referèndum declarat il·legal i inconstitucional, la celebració de les votacions l’u d’octubre i la declaració d’independència del 27 d’aquell mateix mes es recullen com a moments clau d’un llarg procés per subvertir l’ordre constitucional. En altres paraules, segons les acusacions l’objectiu era destruir el sistema. La clau radica en el paper que la violència -constatada per alguns, inventada pels altres- va tenir en aquest procés.

Tot són preguntes sense resposta: el dia en què es faran públiques les sentències, la fórmula (si es farà pública o si s’enviarà directament a les parts), l’opacitat de la resposta que s’està preparant a escala institucional i civil. A bars, universitats, oficines i televisions no es parla de cap altra cosa. I és que, encara que al banc dels acusats hi hagi nou persones, l’anomenada «sentència al procés» jutjarà un moviment sencer.

La ciutadania s’està organitzant. Després de mesos amb mobilitzacions massives però clarament molt més modestes que en altres ocasions, la resposta a les sentències és una incògnita. El màxim exponent n’és Tsunami Democràtic, un nou i imprevisible actor. De manera totalment anònima, crida a la mobilització des dels seus comptes a les xarxes socials oberts el dia dos de setembre. Quan arribi el moment, donaran les directrius. En menys de dos dies han aconseguit més de 20.000 nous membres al seu compte de Telegram, arribant a les 80.000 persones.

Al seu torn, ANC i Òmnium ja van anunciar en un acte en el segon aniversari de l’1-O la voluntat d’una resposta plural, transversal i col·lectiva. Sota aquesta premissa, convoquen cinc marxes lentes des de Tarragona, Girona, Tàrrega, Vic i Berga que recorreran 100 quilòmetres en tres dies per arribar fins a Barcelona.

Read more

Les incoherències de Santi Vila

La presa de decisions de l’ex-conseller aquests últims dies està deixant a molts catalans desconcertats

 

IGNASI ESTIVILL (@estivillcat)

Santi Vila, ex-conseller d’Empresa i Coneixement, pagarà la fiança de 50.000 euros que li va imposar la jutge Carmen Lamela per poder eludir la presó.  Vila era l’únic dels 9 consellers que no va ser condemnat amb presó incondicional, però ahir va dormir a la presó com la resta dels condemnats. “Ja veurem si paga la fiança, ell vol manifestar la solidaritat amb els seus companys”, va declarar ahir l’advocat de Vila, Pau Molins. Aquestes declaracions no acaben de quadrar amb la decisió de pagar la fiança aquest matí, i  Vila ens ha tornat a deixar una mica sorpresos. Sense jutjar la seva ideologia, el que és obvi és que la manca de transparència de l’ex-conseller i del govern de la Generalitat, ha fet quedar la figura de Vila en una posició incerta, deixant a molta gent desconcertada, sense saber exactament quin paper ha estat jugant i jugarà.

 

tweet santi

 

 

 

 

 

Santi Vila va dimitir com a conseller el 26 d’octubre, el dia abans de l’esperada declaració d’independència del Parlament de Catalunya. Portes endins, semblava que Vila sempre s’havia manifestat en contra de la declaració i apostava més pel diàleg, i finalment, ho va fer de nou per la convocatòria d’eleccions i així evitar l’aplicació de l’article 155. Des de la seva dimissió, ha adoptat un canvi de rol radical. Va criticar la presa de decisions que havia pres el Govern i es va presentar com a candidat del PDeCAT per les eleccions del 21 de desembre.

 

pascal

 

 

 

 

boya

 

 

 

 

 

 

Les decisions preses per Vila en els últims dies han deixat reaccions de tota mena, però més aviat han estat de crítica. Vila ha perdut el suport, i en alguns casos el respecte, del sector independentista. Però el bàndol unionista tampoc l’oblida, i això s’exemplifica amb la seva arribada a l’Audiència Nacional, on va aparèixer sol, però havent de sentir com l’insultaven.

Santi Vila arribant a l’audiència Nacional

Que Santi Vila no dimitís abans és el que realment sorprèn. El govern de la Generalitat manté gran part de les seves decisions a cobert, però el full de ruta que seguien era clar: celebrar el referèndum i aplicar el resultat. I, per tant, l’escenari del 27 d’octubre era més que esperable. Un altre fet estrany és que no marxés del Govern al juliol, quan van renunciar quatre consellers del PDeCat i el secretari de l’executiu, on aquests van plegar, ja que no estaven convençuts del full de ruta que s’anava a aplicar. Per tant, sorprèn que hi hagués un conseller que estigués en contra de la declaració d’independència a aquestes altures.

“Ara sabem que durant tots aquests anys el conseller Santi Vila ha estat allà dintre i ell no volia arribar a la independència, no va moure un sol dit per arribar-hi i això ho hem sabut ara” va explicar @Quimitorra  a Cetrencada.

Les declaracions de Vila també han estat confuses, ja que igual que amb el pagament de la fiança, les seves paraules no sembla que concordin amb les accions que duu a terme. Durant els últims mesos, Vila va afirmar que “L’autonomisme a Catalunya és mort”que “ si hi hem d’anar uns dies a la presó, hi anirem i si ens hi hem de jugar el patrimoni, ens el jugarem perquè ens hi juguem la dignitat”, declaracions que no quadren amb els motius de la seva dimissió.

Tot i eludir la presó, la figura de Vila seguirà segurament present en l’actualitat política, ja que si es presenta a les eleccions amb el PDeCAT, això seria incompatible per l’independentisme, i deixaria un panorama encara més incert per aquells que volen construir la República Catalana.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies