Sánchez, Torra i Colau encaren el repte de l’emergència climàtica

Emili Serra Gironès i Alicia Salvatella Serra

La Generalitat de Catalunya va declarar l’emergència climàtica el passat 14 de maig de 2019. El 15 de gener de 2020 ho va fer l’Ajuntament de Barcelona i una setmana després, el 21 de gener, ho fa el Govern d’Espanya. 

La finalitat principal d’aquestes declaracions és reduir l’emissió de gasos amb efecte hivernacle, per tal d’arribar a un escenari de zero emissions l’any 2050 i evitar que la temperatura mitjana global augmenti 1,5ºC. Així doncs, les tres administracions constaten la necessitat d’actuar i proposen un seguit de mesures per fer front al canvi climàtic. 

La Generalitat, la primera en sumar-se a la iniciativa

La primera institució en declarar l’emergència climàtica va ser la Generalitat de Catalunya. El Govern de Quim Torra va fer-ho el maig de l’any passat, tot i que la declaració remet a la Llei del canvi climàtic, aprovada l’estiu del 2017. 

D’aquesta manera, el govern català es va comprometre a incrementar els incentius i prioritzar els recursos públics per a un model energètic 100% renovable. També es va apostar per l’economia circular, el transport públic i el vehicle compartit, així com els vehicles d’emissió zero. Altres iniciatives que es van assenyalar són l’adopció de mesures per aturar la pèrdua de la diversitat, implantar instal·lacions d’energia renovable i detectar les mancances de la legislació vigent pel que fa al canvi climàtic.

A banda d’això, divendres passat es va celebrar la primera Cimera Catalana d’Acció Climàtica al Teatre Nacional de Catalunya. L’acte va servir al Govern per llançar de nou compromisos globals i sectorials perquè empreses, institucions i altres organitzacions els assumeixen davant la situació actual. Les accions, però, són voluntàries. Les empreses que vulguin s’hi podran adherir mitjançant un formulari. Alguns dels reptes que va plantejar la cimera són assolir la neutralitat del carboni el 2050; impulsar la transició energètica i reduir l’impacte de la mobilitat.

El mateix divendres, a l’exterior del Teatre Nacional, es van aplegar entitats ecologistes que protestaven perquè no se’ls havia convidat. Van remarcar que són ells els qui més han fet per col·locar l’emergència climàtica a l’agenda pública. Damià Calvet, Conseller de Territori i Sostenibilitat, va dir que en les properes setmanes s’adreçaran la resta de sectors implicats.

Barcelona declara l’emergència climàtica

Barcelona pretén ser neutre en carboni l’any 2050. L’objectiu per a l’any 2030 és la reducció d’un 50% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle en relació amb les emissions de 1990, el que implica reduir entorn dos milions de tones de gasos. 

El text afirma que és necessari anar més enllà de la reducció d’emissions de l’acord de París. A més, amb aquesta declaració es  vol reforçar les més de 240 accions previstes en el Pla Clima 2018-2030 de Barcelona. 

Principals emissors de gasos amb efecte hivernacle a Barcelona. Font: Ajuntament de Barcelona.

Així doncs, la ciutat es planteja set grans canvis de model i dues adaptacions. Les dues adaptacions són tenir cura de la salut, el benestar i la qualitat ambiental i tenir cura de l’aigua, i els set grans canvis són:

  1. Un canvi de model urbà, tot incrementant les zones verdes i transformant l’espai destinat al vehicle privat a l’ús social.
  2. Un canvi de model de mobilitat i infraestructures en el qual es redueixi l’ús del vehicle privat monitoritzat, millorar les condicions del transport públic i reduir l’impacte climàtic del port i l’aeroport.
  3. Un canvi de l’actual model d’energia cap a un model energètic renovable i on es prioritzi l’autogeneració i l’autoconsum.
  4. Un canvi de model econòmic, per tal que aquest sigui més just i sostenible
  5. Un canvi de model de consum en el qual la ciutadania faci un consum crític i responsable amb un model d’economia circular on els residus hi tinguin cabuda.
  6. Un canvi de model d’alimentació, tot promovent aliments locals i ecològics i productes de proximitat i temporada.
  7. Un canvi de model cultural i educatiu que afermi l’educació per la sostenibilitat i la justícia global, a més d’augmentar la recerca en clima per millorar el coneixement sobre el canvi climàtic a la ciutat. 

Les mesures proposades suposen canvis d’hàbits, de costums i de prioritats que afecten els àmbits principals de la nostra vida quotidiana i a més, requereixen la implicació de tots els agents: la ciutadania, les administracions, el sector econòmic, les altres ciutats, tots els estats… A l’hora de definir-les, més de 200 organitzacions cíviques i ecologistes han participat. 

Algunes de les accions previstes són la reducció del plàstic d’un sol ús, l’augment dels carrils bicis i les zones verdes.  També es pretén eliminar el pont aeri Barcelona-Madrid i suprimir aquells vols curts que tinguin una alternativa ferroviària. A més de la zona de baixes emissions, que prohibeix la circulació als vehicles sense etiqueta ambiental de la DGT, i el nou sistema de tarifes de transport públic per potenciar-ne l’ús habitual, que van entrar en vigor el passat 1 de gener. 

La inversió per dur a terme tot això serà de 563 milions d’euros. L’Ajuntament de Barcelona podrà desplegar algunes de les mesures sense la col·laboració de cap altra administració. Tanmateix altres projectes requereixen la implicació de la Generalitat o del Govern Espanyol.

La proposta de Sánchez

El Consell de Ministres del Govern de Pedro Sánchez va aprovar l’acord per declarar l’emergència climàtica el passat dilluns. En ell, l’executiu es compromet a adoptar 30 línies d’acció prioritàries, cinc d’elles en els primers 100 dies, per tal de combatre el canvi climàtic. 

L’Executiu es compromet a executar cinc de les 30 mesures en els primers 100 dies de Govern. Entre elles, el projecte de Llei de Canvi Climàtic, la descarbonització a llarg termini per assegurar la neutralitat climàtica en 2050 i la creació d’una Assemblea Ciutadana per al Canvi Climàtic que inclourà la participació dels joves. L’acord respon també a la petició de la majoria del Congrés dels Diputats que, el passat mes de setembre, va instar l’Executiu a declarar l’emergència.

En línies generals, des de la Moncloa es coincideix amb un la idea de crear un sistema elèctric 100% renovable; vehicles comercials amb emissions de 0 grams de CO2 per quilòmetre; un sistema agrari neutre en emissions de CO2 equivalent, i un sistema fiscal, pressupostari i financer compatibles amb la necessària descarbonització.

Segons l’executiu, Espanya ja és en el «camí correcte» per aconseguir que la generació elèctrica sigui 100% renovable el 2050, ja que, en la pròxima dècada, s’eliminaran una de cada tres tones de CO2 emeses actualment. Així doncs, el 2030 s’haurà duplicant el consum final d’energia renovable i, en el cas de l’electricitat, el 74% serà d’origen net. 

Read more

Sánchez revela “la fórmula” per a Catalunya i amenaça amb el 155

El president del govern espanyol en funcions es mostra confiat, segur i serè respecte a Catalunya en el que segurament és un dels dies de l’any més tensos políticament parlant. En una entrevista a la CADENA SER, Pedro Sánchez ha afirmat que la «crisi de convivència» que es viu des de fa deu anys necessita «tres principis bàsics»: «proporcionalitat, unitat de partits i fermesa democràtica».

Sánchez torna a fer referència a la presa de «decisions extraordinàries» en cas que sigui necessari al·ludint a l’aplicació de l’article 155. El president ha revelat que el seu executiu «ha estudiat» la suspensió de l’autonomia catalana i que «es pot aplicar» tot i la funcionalitat del seu govern.
«Nosaltres no amenacem, nosaltres advertim«, ha afirmat després de tornar a abordar la necessitat de condemnar la presumpta violència. «Els demanem que no juguin amb foc», conclou.

Tot i que la política catalana ha centrat bona part de l’entrevista, el fracàs a l’hora de formar govern i el distanciament entre forces polítiques també ha donat a Pedro Sánchez l’oportunitat de repetir allò que ha estat dient durant les últimes setmanes. Mentre Àngels Barceló arrencava amb un «ha dormit bé?», Sánchez ha afirmat amb un to pausat que no vol «entrar en cap retret».

Les eleccions del 10-N són a tocar i, tot i la millora que les enquestes auguren als socialistes, tot fa preveure que seran necessaris acords per poder formar govern. Amb Unidas Podemos, el candidat socialista ha recalcat les «diferències molt evidents» entre les dues formacions, materialitzades en la gestió del conflicte català, alhora que ha apuntat també a les polítiques impulsades conjuntament. Amb Ciutadans, ha assenyalat la quasi nul·la comunicació davant la negativa del seu dirigent, Albert Rivera, de «posar-se al telèfon».

El president del govern en funcions ha parlat d’economia, de formació de govern, i del que ell anomena «veritables problemes d’aquest país». Sempre, però, amb un ull posat a Catalunya en una de les tardors més determinants de tota la democràcia. «Hi ha un calendari que ens ve imposat, que és el català: la sentència del procés».

Read more

Sánchez i Rivera, els carronyaires de la Gürtel

BIEL ROQUET-JALMAR (@bielroquet)

El PSOE vol aprofitar-se de la sentència de la Gürtel per arribar a La Moncloa, mentre que Ciutadans vol eleccions

Han passat pocs dies fins que les conseqüències inicials de la publicació de la primera part de la sentència del cas Gürtel han començat a caure pel seu propi pes. Després de conèixer-se les 29 condemnes, que sumen 351 anys de presó entre totes, amb Bárcenas com a cara més visible, les fitxes del domino comencen a caure una darrere l’altra. El PSOE, amb un decidit Pedro Sánchez al capdavant, ha posat la directa; han anunciat una moció de censura per fer fora el Partit Popular, enfangat de corrupció, de La Moncloa.

Entre aquest dijous, 31 de maig, i divendres 1 de juny Mariano Rajoy podria veure com ha d’abandonar el govern espanyol. Això passarà si més de la meitat dels 350 diputats del Congrés es posen d’acord per acabar amb el seu mandat. D’aquesta manera, un mínim de 176 escons hauran d’aparèixer amb llum verda a la pantalla de votacions.

Pedro Sánchez, amb el suport unànime dels líders socialistes, ha vist amb la Gürtel l’oportunitat perfecta per saltar a la jugular popular i fer-se amb el poder. El secretari general del PSOE vol ser president del govern, però no ho tindrà fàcil. Només 85 socialistes seuen a la bancada de diputats, pel que necessiten teixir diverses aliances i suports per tirar la moció endavant.

El més que probable recolzament de Podem –malgrat la crisi interna, que no ha mogut Iglesias i Montero del seu capdavant- i les seves confluències, asseguren fins a 71 diputats més disposats a fer fora Mariano Rajoy a canvi de Pedro Sánchez. Però no en són suficients. El PSOE s’encomana a la mínima expressió del “Rajoy, sí o no?” per tal de convèncer més partits a sumar-se al seu carro.

 

Enquesta publicada per El Español

Enquesta publicada per El Español

 

Amb aquesta simple pregunta, el Partit Socialista evita obrir un debat de negociacions amb els partits independentistes catalans. No hi haurà concessions. No hi haurà condicions. Tot i que Esquerra Republicana i el PDeCAT són vitals per tirar endavant la moció de censura, Sánchez no està disposat a donar res a canvi; ha estat un requisit exigit per la cúpula socialista. Mentrestant, el suport del PNB és difícil, ja que tan sols una setmana abans va ajudar a aprovar els pressupostos populars.

Què passa amb Ciutadans?

Els taronges podrien ser els grans beneficiats del moment. Portaven setmanes esperant com aus carronyaires una oportunitat com aquesta: un Partit Popular cada cop posat més en entredit i amb menys evidències per tapar la corrupció. El handicap de la formació d’Albert Rivera, però, es que no té preferència sobre el PSOE per presentar una moció de censura, ja que té només 32 diputats. Volen fer fora Rajoy, però no donaran suport a Pedro Sánchez. La darrera enquesta publicada per El Español els situa com a clars vencedors d’unes eventuals eleccions a curt termini. Ciutadans vol els comicis el més aviat possible. Vol La Moncloa. Vol fer de la Gürtel la seva carta guanyadora.

Read more

El Parlament es querellarà contra el jutge Pablo Llarena

ALEX BENÍTEZ I ORIOL GORDILLO

El ple d’investidura que s’havia de celebrar avui per a nomenar Jordi Sànchez president de la Generalitat haurà d’ajornar-se novament. El jutge del Tribunal Suprem encarregat d’instruir la majoria de causes del procés sobiranista, Pablo Llarena, va vetar ahir per tercera vegada la darrera proposta del nou candidat per a liderar el bloc sobiranista.

A diferència d’altres ocasions, ara s’afegeix l’agreujant d’haver obviat les mesures cautelars del Consell de Drets Humans de l’ONU, per les quals s’instava l’Estat espanyol a prendre les decisions “necessàries” i respectar els drets polítics de Sánchez. Així, les forces independentistes han optat per materialitzar una decisió que portaven meditant des del passat mes de març, al·legant que la justícia espanyola ha comès una “vulneració de drets”.

Els partits sobiranistes resolen que l’actuació del jutge del Suprem es correspon amb un possible delicte de prevaricació. La proposta avalada per Junts per Catalunya i Esquerra Republicana tirarà endavant, ja que gaudeix de majoria a la Mesa de la Cambra Alta del legislatiu, amb quatre dels set representants possibles.

Per la seva banda, Ciutadans va oposar-se a la iniciativa a través del seu portaveu al Parlament, Carlos Carrizosa, que va condemnar la mesura titllant de delicte de malversació de fons el fet “d’invertir diners de tots els catalans” per atendre “l’interès d’una persona”. La formació taronja estudia, al seu torn, recórrer als tribunals la querella impulsada pel bloc independentista. “Són coaccions i amenaces contra el poder judicial que, al final, només està fent la seva feina”, va sentenciar Carrizosa.

Els 25 processats per la causa independentista han estat citats a declarar davant el Tribunal Suprem entre el 16 i el 18 d’abril, sent el candidat Sànchez un d’ells. A tot això, Llarena ha deixat clar que les pressions europees no canviaran la seva instrucció i que no acceptarà cap extradició si no és per delicte de rebel·lió, centre neuràlgic de la causa legal.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies