L’AECC es proposa el repte de reduir els costos familiars que suposa el càncer incentivant la prevenció
Elena Garrido i Marina Arbós
Des de fa 20 anys, cada 4 de febrer se celebra el dia mundial contra el càncer. Segons l’AECC (Associació Espanyola Contra el Càncer), cada any es diagnostiquen entorn de 275.000 casos nous i existeixen aproximadament 1,5 milions de persones afectades per aquesta malaltia. A més a més, el càncer es pot considerar com el problema sanitari, social i econòmic més important de l’estat Espanyol.
Aquest any, s’està promovent la necessitat de divulgar que no es pot tenir por a la paraula «càncer». Amb el hashtag #LlámaloCáncer, l’AECC vol ensenyar tot el que s’amaga darrere la paraula per afrontar una realitat i trencar el silenci:
El cost que no es veu
A més a més, l’AECC ha volgut fer conèixer en aquesta diada el cost econòmic del càncer que no es veu: més de 19.000 milions d’euros a l’any, dels quals les famílies n’assumeixen el 45%, sovint, sense suport econòmic subsidiari. Les despeses que més han de cobrir són les que s’associen a la incapacitació laboral del pacient o del cuidador (4 de cada 10 nous diagnòstics es donen en edat laboral). Segons les estimacions de l’entitat, s’hauria de fer més prevenció i més diagnòstics precoços per poder rebaixar aquestes xifres tan elevades.
Amb motiu d’aquest 4 de febrer, la Noema Paniagua, directora general de l’associació, ha comunicat que l’objectiu principal és «mitigar el cost del càncer per a les futures generacions». Per aconseguir-ho, és necessària una tasca de prevenció i d’adopció d’hàbits saludables i la implantació de cribratges poblacionals per a la detecció precoç: és necessari apostar per la investigació.
Read more
Aitana Robey i Inés Rey
Casa, la teva seguretat, on ets tu mateix. On descanses, on et sostens, on dorms, on et lleves. On reposen totes les coses que et succeeixen a la teva vida.
Per molts nens l’hospital és una segona casa, com els que pateixen càncer infantil. Tot i que al principi és un lloc fred i desconegut, amb el temps i gràcies a l’atenció propera del professional de l’hospital, es va convertint en una segona casa.
L’Alícia Gargantilla i el Víctor Silvestre, els pares del Dani Silvestre, un nen de tres anys que té leucèmia, consideren que els primers dies d’hospital sempre són rars, el nen s’ha d’adaptar, però afirmen que ara anar a l’hospital és com anar a casa de la iaia.
«Això ja és casa seva, venim aquí mil cops. Tot el món ens coneix i ens truquen pel nostre nom i sovint dormim aquí. El Dani ha celebrat aquí el seu aniversari, s’ha batejat…»
Alícia Gargantilla, mare de Dani
«Nosaltres diem que tenim dues cases: l’hospital, i la nostra. I aquí, a l’hospital, aprenem a passar hores i hores, a entendre el nostre dolor, la nostra rabia…»
Víctor Silvestre, pare de Dani
I és que l’Alícia i el Víctor porten al seu fill a l’Hospital Sant Joan de Déu, un dels centres de referència en l’acompanyament psicològic del pacient. És un dels hospitals d’Espanya en el que està més desenvolupat el suport emocional, l’assistència del treball social i psicològic. Des de l’hospital volen facilitar que els pacients se sentin més còmodes, que la seva estança sigui més agradable, treure’ls l’estrès de les situacions límits que molts cops viuen.
De fet, Sant Joan de Déu és l’únic hospital d’Espanya que consta amb un equip com el de Child Life, un equip de suport que intervé en pacients per preparar-los per un tractament o una cirurgia. Mitjançant els jocs, faciliten que l’adaptació dels nens a aquestes situacions siguin portades amb menys estrès. I també ajuden als pacients als quals els provoca molta ansietat alguns tractaments. La doctora Paula Pérez, pediatra especialitzada en oncologia infantil, explica que aquest equip, com també tota l’ajuda psicològica que ofereix l’hospital, ajuda molt al professional mèdic i facilita molt el seu treball.
A Sant Joan de Déu, l’atenció personalitzada al pacient és el més important. «No sempre podem guarir les malalties, però sempre podem canviar vides», afirma la Paula Pérez. La pediatra també recalca la importància de tenir en compte no exclusivament al pacient, sinó als seus familiars, ja que l’estrés i el patiment d’aquesta mena de situacions pot arribar a generar en molts casos patologies psicològiques, com depressió.
«El càncer infantil és una malaltia que, més que del nen, és de tota la família. Per això, sempre que atens a un pacient, atens a la família en la seva globalitat.»
Paula Pérez, oncòloga infantil
També és un tema difícil quan els metges han d’acompanyar a les famílies en el final de la vida, o estan en una situació límit amb la família. Tanmateix, afegeix que malgrat el patiment, la seva professió és molt bonica i el tracte amb les famílies enriqueix molt als professionals.
«Hem de donar sempre suport, encara que sigui dur. Molts cops els metges ens hem de donar suport uns amb els altres. Els professionals també ens emocionem i ens emportem les coses a casa més del que ens agradaria.»
Paula Pérez, oncòloga infantil
El centre sanitari compta també amb un equip de pallassos —els «pallapupas«—, gossos que es fan amics dels nens, i l’organització de diferents activitats i espectacles durant l’any per alleujar el trauma dels nens i les seves famílies. A més, té també un equip de voluntaris que se’n cuiden d’entretenir als nens i donar suport a les famílies. El Jaume Defrén, un voluntari jubilat, explica que els voluntaris estan per les criatures però també pels pares i per l’equip professional que molts cops tenen excés de feina.
«És una manera de tornar aquesta sort que he rebut als altres i fer la pau amb la meva consciència.»
Jaume Defrén, voluntari
Aquests sistemes de suport emocional poden suposar una gran diferència a l’hora d’enfrontar-se a una malaltia com el càncer infantil. La Blanca Díez va patir leucèmia a sisè de primària. Ara, a tercer de carrera, ens explica que el tracte del personal sanitari amb ella i amb la seva família va ser espectacular. «Des que la meva metgessa s’ha jubilat, la trobo a faltar. Tinc un record d’ella molt bo»-afirma. Tant és així, que l’experiència de conèixer aquestes persones que la van acompanyar durant un moment tan dur, va fer que es decidís per estudiar infermeria:
Ir a descargar«Pensant i havent vist tots els bons infermers que vaig tenir, vaig decidir que jo volia ser com elles, i em sembla un privilegi poder ajudar a tothom que es troba patint i fer-li sentir a l’hospital com a casa seva, com jo em vaig sentir.»
Blanca Díez, estudiant d’infermeria
El càncer, especialment l’infantil, no ha de ser tractat únicament com a malaltia física, sinó que s’ha d’atendre també des d’un pla psicològic i emocional. L’Alícia, la mare de Dani, no podria estar més d’acord:
Ir a descargar Read more«Quan el teu fill té una malaltia així, et va la vida. Agraeixes molt que et tractin bé, sentir-te estimat. L’hospital és com casa teva.»
Alícia Gargantilla, mare de Dani
Mireia Noguer (https://twitter.com/mnoguerartigas?lang=ca) i Sol Gordillo (https://twitter.com/solgordillo_?lang=ca)
La dieta macrobiòtica es tracta d’una forma d’alimentar-se que se centra a buscar l’equilibri entre els aliments, sempre atenent a les necessitats de cada persona per trobar el benestar espiritual. Però, com funciona? Quins beneficis aporta? Hi ha riscos per a la salut?
Read more
Tot i l’augment de pacients, la medicina tradicional xinesa continua sent desconeguda per la societat catalana.
Read more
Un estudi coordinat per l’Hospital del Mar evidencia que els problemes de tractament del trastorn són presents a tot el món
ELIA APARICIO | @elia_aparicio
Només una de cada deu persones diagnosticades amb ansietat reben el tractament mèdic adequat. Així ho ha demostrat un estudi internacional (en anglès) coordinat per l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) de Barcelona, publicat aquest mes de gener a la revista científica Depression and Anxiety. És la primera vegada que un estudi fa palès el buit de tractament en trastorns d’ansietat a escala mundial. La investigació revela, a més a més, que el trastorn afecta el 10% de la població mundial i alerta que només en un 41% del total dels casos es creu necessari un tractament.
La prova s’ha realitzat en un total de 51.500 individus de 21 països d’arreu amb l’objectiu d’avaluar l’adequació del tractament que reben els trastorns d’ansietat a nivell mundial. Es tracta d’un encàrrec que l’Organització Mundial de la Salut ha fet a Jordi Alonso, director del Programa d’Epidemiologia i Salut Pública de l’IMIM i catedràtic de Salut Pública de la Universitat Pompeu Fabra, qui ha liderat l’estudi. Per tal de qualificar-lo d’adequat, un tractament per a trastorns de 12 mesos d’evolució ha d’incloure «un tractament farmacològic amb almenys quatre visites al metge o bé un tractament psicoteràpic que inclogui com a mínim vuit visites», assenyala el Dr. Victor Pérez, director de l’Institut de Psiquiatria i Addiccions de l’Hospital del Mar.
Alhora que consciencia sobre les mancances que presenta l’elecció del tractament, l’estudi permet fer una comparativa de l’afectació de l’ansietat a diferents territoris del globus. En aquest punt, s’ha demostrat un de cada deu europeus té ansietat, mentre que al continent africà afecta la meitat de la població: poc més d’un 5% se’n veu afectada.
L’ansietat és un trastorn caracteritzat per experimentar de manera recurrent i constant sentiments molt accentuats de preocupació i angoixa, sovint, davant escenaris en què no és comú patir dites emocions. Es tracta d’una psicopatologia d’origen genètic, però també pot aparèixer com a conseqüència d’altres afectacions de tipus mental, així com també haver estat induïda pel consum de drogues. El perill de la patologia és que tendeix a la cronicitat, a la comorbiditat i s’associa amb una discapacitat significativa. «Si això li afegim que van suposar un cost de 74.400 milions d’euros durant l’any 2010 en un conjunt de 30 països de la Unió Europea, ens trobem davant un important problema de salut pública”, ha conclòs Alonso en base a l’evident problema de tractament que mostra l’estudi.
Read more
Ares Biescas, María Ferández i Marta Santacreu
1 f. [LC] [MD] Tracte vexatori envers les dones embarassades practicat pel personal sanitari, i el qual amenaça els seus drets a la vida, la salut, la integritat física i la no discriminació durant el període que comprèn l’embaràs, el part i el pauperi.
Read more
MAR VALLVERDÚ (@marvallverdu)
L’aire que es respira a Barcelona supera els nivells de contaminació recomanats l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Això es deu en gran mesura a l’alta quantitat de vehicles que circula per Barcelona diàriament. La contaminació atmosfèrica però, no és l’única de la ciutat, també hi ha alts nivells de contaminació lumínica i acústica que poden ser iguals de perjudicials per a la salut que l’atmosfèrica.
Aquest estiu l’Ajuntament de Barcelona va iniciar una campanya anomenada «En silenci, compartim Barcelona» per reduir la contaminació sonora, necessària més que per temes de civisme, per qüestió de salut, ja que és l’amenaça a la salut pública més greu després de la pol·lució. La contaminació acústica és especialment greu a Barcelona, provocada no només pels cotxes sinó també pels ambients nocturns d’alta demanda turística. Les conseqüències més freqüents de veure’s exposat a alts nivells de contaminació acústica són l’ansietat o problemes d’insomni perquè el rellotge biològic es veu afectat.
A vegades no s’és conscient que la salut és la primera perjudicada a l’exposició de la contaminació i la pol·lució, a part del clima i el medi ambient. Les malalties cardiovasculars, el càncer o les malalties respiratòries són sovint provocades o agreujades per viure en ambients amb nivells de contaminació majors als recomanats. Estudis recents senyalen també que els més petits poden patir també greus conseqüències, com un mal desenvolupament cognitiu.
És per això que l’Ajuntament de Barcelona es veu obligat a prendre mesures per invertir la situació. L’Ajuntament i la generalitat han presentat plans que milloraran un 8% la qualitat de l’aire reduint la circulació dels cotxes més antics i per tant més contaminants.
Els estudiants de Periodisme de la Pompeu Fabra han realitzat tot un magazín centrat en aquest tema que aviat s’emetrà al canal Betevé.
ALBA LEGIDE
El consum de tabac a Catalunya va disminuir en un 24,7% l’any passat. Tot i així, gairebé 1,5 milions de persones de a partir 15 anys encara fumen. Malauradament les morts atribuïdes al tabaquisme, malgrat que també baixen, són més de 24 cada dia, fins al punt que 1 de cada 6 persones moren per culpa del tabac. En aquest aspecte, l’any 2014 van morir aproximadament 9.125 persones per malalties directament atribuïbles al consum de tabac.
Però no tot són dades negatives, ja que els segons centres sanitaris, 70.000 persones deixen de fumar a Catalunya ajudades pels centres d’atenció primària i als hospitals, entre d’altres centres de referència. Concretament, durant el 2016 van deixar de fumar 160 persones de mitjana, fet que suposa un total de 59.812 persones, les quals van ser ateses pels equips d’atenció primària.
Aquestes dades han estat presentades durant la presentació de la XVIII Setmana Sense Fum, que se celebrarà del 25 al 31 de maig. Per commemorar el 18è aniversari de programa d’Atenció Primària sense fum, s’han elaborat dues noves guies per deixar de fumar: una adreçada a persones fumadores i l’altra a professionals que ajuden en el procés de deixar-ho. «El tabaquisme continua sent un problema important a Catalunya: anem millorant en la seva lluita però no a un ritme com el que desitjariem», ha indicat el secretari de Salut Pública, Joan Guix.
En relació al Dia Internacional contra el tabac que se celebra el 31 de maig, pretén incidir, sota el lema “El tabac, una amenaça per al desenvolupament”, en l’impacte negatiu que té sobre el desenvolupament econòmic i el medi ambient, a més de ser una de les causes principals de malaltia i mort arreu del món. Les persones fumadores es van gastar el 2016 2.231milions d’euros a la compra de tabac i els més de 8.500 milions de cigarretes venudes van generar més de 4.280 metres cúbics de residus tòxics procedents de les burilles, capaces de contaminar individualment 10 litres d’aigua amb els productes tòxics que contenen.
Per tant, la Setmana sense fum agrupa els esforços de les entitats col·laboradores i l’administració per sensibilitzar sobre el consum de tabac i la importància de deixar de fumar per potenciar, així, l’activitat física més accessible: caminar.
Read more
GAL·LA ARGELAGA (@galargelaga), QUERALT SIMÓ i PAULA MATEO (@paumatbar)
A banda de ser un endolcidor natural, s’utilitza com a planta curativa.
Read more
MARÍA RAMÍREZ
Després que la cadena ecològica Supersano anunciés la retirada dels seus prestatges de tots els productes elaborats amb oli de palma, diversos supermercats s’han sumat a la iniciativa. Mercadona, Eroski, Dia, Lidl o Alcampo són algunes de les companyies que han demanat als seus proveïdors l’eliminació de l’ingredient en les elaboracions de la pròpia marca. Això, però, no implicaria deixar de vendre altres articles que sí que inclouen aquest oli en la seva composició.
A pesar de la voluntat de substituir l’oli de palma per altres ingredients més saludables, des de la indústria defensen que encara no es coneix cap alternativa que permeti mantenir intactes les propietats del producte. En concret, asseguren que escurçaria la data de caducitat i perjudicaria la textura dels aliments, però els nutricionistes ho neguen. Per ells, el que explica l’ús massiu d’aquest oli són els interessos econòmics de les empreses, doncs actualment és el més barat del mercat.
L’oli de palma representa el 40% d’oli vegetal utilitzat a escala mundial i és criticat per ser nociu per la salut i el medi ambient. D’una banda, es tracta d’un greix saturat en més de la meitat de la seva composició, de mode que el consum habitual incrementa el nivell de colesterol en sang i el risc de patir malalties cardiovasculars. A més, un estudi publicat per la revista Nature demostra que l’àcid palmític, component principal de l’oli de palma, potencia la metàstasi dels pacients amb càncer. D’altra banda, el seu cultiu té un impacte negatiu en la biodiversitat en provocar la desforestació de grans boscos tropicals situats a Àsia i Àfrica.
Encara que l’actual norma sobre l’etiquetatge dels aliments de la Unió Europea obliga a concretar l’origen dels greixos, la realitat és que l’oli de palma sovint s’oculta rere la inexacta expressió “oli vegetal”. Per això, davant la ignorància dels consumidors, es troba present en molts productes d’alimentació (galetes, cereals, patates fregides, margarina, xocolata…) i de cosmètica (cremes, sabons…).
Read more- 1
- 2