La visita de Felip VI, rei d’Espanya, a Barcelona amb motiu dels Premis Princesa de Girona ha reviscut l’antic debat sobre les monarquies modernes. El fet que aquest acte tingués lloc tres setmanes després que el Tribunal Suprem fes pública la sentència als líders independentistes ha acompanyat l’ànim de protesta que es va viure a l’avinguda Diagonal la tarda del 4 de novembre.
ACN – a Vilaweb
La imatge destacada és d’Albert Salamé – a Vilaweb.
Dels 194 països reconeguts per l’ONU, 43 són governats per un règim monàrquic. A Europa, dotze. Si bé des de la segona meitat del passat segle aquest govern és gairebé sempre representatiu, no deixa de ser un poder real. Així i tot, situem abans els presidents o càrrecs polítics que les famílies reials dels països que ens envolten.
A més d’Espanya, a Europa trobem sistemes de govern monàrquics a Andorra (sense rei, però amb dos co-prínceps no electes), Bèlgica, Luxemburg, Mònaco, Liechtenstein, el Vaticà, els Paísos Baixos, Gran Bretanya, Dinamarca, Noruega i Suècia.
Creua el mapa amb el cursor per descorbir les monarquies europees. T’has adonat que la genealogia de les cases dinàstiques s’entrecreua?
*Mapa desactualitzat, funció únicament simbòlica. Les fronteres no es corresponen amb l’actualitat.
De tornada al regne d’Espanya
Felip VI va arribar a Barcelona acompanyat de la seva hereva, Leonor, princesa d’Astúries i Girona. Ambdós van participar en diversos actes durant els tres dies que va durar la seva visita a la ciutat. En especial, els premis Princesa de Girona, al Palau de Congressos de Catalunya.
Un cop finalitzat l’acte, els mitjans exposaven el contrast entre carrers i auditori.
L’altra gran critica de la tarda i nit de protestes va ser per als Mossos i la Policia Nacional, en referència a la violència viscuda als carrers de les capitals catalanes durant les darreres setmanes. A banda, alguns moments de tensió entre manifestants i polítics assistents a l’entrega de premis.
El Rei va arribar a l’aeroport d’El Prat diumenge 3 de novembre, al vespre. Va tornar a palau, a Madrid, dimarts. Durant aquests dies, va dedicar-se a les cerimònies oficials previstes, allotjat a l’hotel Juan Carlos I amb la seva filla gran.
Read more
MARIONA MAYMÓ (@marionamaymo)
Adidas ha oficialitzat aquest dilluns la nova samarreta que la selecció espanyola vestirà, en principi, al Mundial de Rússia 2018. En principi, ja que ni el mateix Juan Luis Larrea, actual president de la Real Federación Española de Fútbol (RFEF) s’ha atrevit a garantir que així serà: ‘¿Inamovible? La decisió l’ha presa Adidas i la presentació és demà. No m’atreveixo a dir el terme inamovible. La firma ja ho deu tenir tot a punt per treure la samarreta al mercat, seria una bogeria fer-se enrere’, explicava pel matí als micròfons de la COPE, responent a la possibilitat d’un canvi de disseny. Tot i això, després de la polèmica a les xarxes, la RFEF ha decidit que, per primer cop en molts anys, no es faci l’acte de presentació oficial de la samarreta; foto d’equip per als mitjans, entrenament amb la samarreta i roda de premsa normal.
El nou disseny, que ja s’havia filtrat abans de ser oficialitzat per Adidas dilluns, incorpora una franja de rombes grocs, blaus i vermells. La suposada intenció de la firma, segons assegura el comunicat que emet conjuntament amb la RFEF (vegeu-lo a continuació), era fer un homenatge a la samarreta del Mundial d’EUA de l’any 1994 i reflectir “el coratge i la fúria” de La Roja. Tot i això, s’han trobat enmig d’una gran polèmica, perquè la franja blava sobre el vermell de la samarreta s’aprecia de color morat, i recorda la bandera republicana.
Nova equipació de la selecció per al Mundial de Rússia 2018. Font: Diari Marca
Equipació de la Selecció Espanyola al Mundial d’EUA, l’any 1994. Font: Diari Marca
Comunicat d’Adidas i la RFEF. Font: Diari Marca
Les reaccions en xarxes i mitjans de comunicació no s’han fet esperar i han estat reflex, un cop més, de la polarització ideològica en el marc de la situació política actual, així com d’una evident politització del futbol.
Hermann Tertsch y Alfonso Ussía, contra la nueva camiseta de la selección por "republicana". Si llegan a ver la 3ra equipación de 1994… pic.twitter.com/v1XaMvGt0G
— Dani Ruiz (@danizrb) November 6, 2017
Puigdemont en libertad y Adidas saca una camiseta republicana para selección. Vaya lunes se le ha presentado al facherío patrio.
— Panik (@FjRamiz81) November 6, 2017
Les indigna que la camiseta de su selección se parezca a la bandera republicana; a nosotros que haya presos políticos. No, no somos iguales.
— Jaume Pros (@jaume_pros) November 6, 2017
Els ‘memes’ no han tardat a omplir Twitter i, fins i tot, s’hi ha difós el hàshtag #BoicotCamisetaRepublicana. Però la polèmica no només ha fet acte de presència a les xarxes socials; al plató de El Chringuito de Jugones, Eduardo Inda (@eduardoinda), director de OKDiario, ha qualificat la samarreta de “repugnant” i també ha animat al boicot.
https://twitter.com/JesusMGranada/status/927611471449788417
¡OJO! “La nueva CAMISETA de le Selección española es REPUGNANTE”, ATENTO a las palabras de #Inda ¡VENTE a #ChiringuitoInda! pic.twitter.com/s8Rgy9mrGW
— El Chiringuito TV (@elchiringuitotv) November 7, 2017
Líders polítics com Pablo Iglesias (@Pablo_Iglesias_) o Alberto Garzón (@agarzon) tampoc s’han reprimit a l’hora de mostrar la seva opinió sobre el polèmic disseny de l’equipació.
Hacía tiempo que la selección española no vestía una camiseta tan bonita. Tod@s con la roja 😊 pic.twitter.com/OAMPk7vW0o
— Pablo Iglesias 🔻 (@PabloIglesias) November 6, 2017
La presa de decisions de l’ex-conseller aquests últims dies està deixant a molts catalans desconcertats
IGNASI ESTIVILL (@estivillcat)
Santi Vila, ex-conseller d’Empresa i Coneixement, pagarà la fiança de 50.000 euros que li va imposar la jutge Carmen Lamela per poder eludir la presó. Vila era l’únic dels 9 consellers que no va ser condemnat amb presó incondicional, però ahir va dormir a la presó com la resta dels condemnats. “Ja veurem si paga la fiança, ell vol manifestar la solidaritat amb els seus companys”, va declarar ahir l’advocat de Vila, Pau Molins. Aquestes declaracions no acaben de quadrar amb la decisió de pagar la fiança aquest matí, i Vila ens ha tornat a deixar una mica sorpresos. Sense jutjar la seva ideologia, el que és obvi és que la manca de transparència de l’ex-conseller i del govern de la Generalitat, ha fet quedar la figura de Vila en una posició incerta, deixant a molta gent desconcertada, sense saber exactament quin paper ha estat jugant i jugarà.
Santi Vila va dimitir com a conseller el 26 d’octubre, el dia abans de l’esperada declaració d’independència del Parlament de Catalunya. Portes endins, semblava que Vila sempre s’havia manifestat en contra de la declaració i apostava més pel diàleg, i finalment, ho va fer de nou per la convocatòria d’eleccions i així evitar l’aplicació de l’article 155. Des de la seva dimissió, ha adoptat un canvi de rol radical. Va criticar la presa de decisions que havia pres el Govern i es va presentar com a candidat del PDeCAT per les eleccions del 21 de desembre.
Les decisions preses per Vila en els últims dies han deixat reaccions de tota mena, però més aviat han estat de crítica. Vila ha perdut el suport, i en alguns casos el respecte, del sector independentista. Però el bàndol unionista tampoc l’oblida, i això s’exemplifica amb la seva arribada a l’Audiència Nacional, on va aparèixer sol, però havent de sentir com l’insultaven.
Santi Vila arribant a l’audiència Nacional
Que Santi Vila no dimitís abans és el que realment sorprèn. El govern de la Generalitat manté gran part de les seves decisions a cobert, però el full de ruta que seguien era clar: celebrar el referèndum i aplicar el resultat. I, per tant, l’escenari del 27 d’octubre era més que esperable. Un altre fet estrany és que no marxés del Govern al juliol, quan van renunciar quatre consellers del PDeCat i el secretari de l’executiu, on aquests van plegar, ja que no estaven convençuts del full de ruta que s’anava a aplicar. Per tant, sorprèn que hi hagués un conseller que estigués en contra de la declaració d’independència a aquestes altures.
“Ara sabem que durant tots aquests anys el conseller Santi Vila ha estat allà dintre i ell no volia arribar a la independència, no va moure un sol dit per arribar-hi i això ho hem sabut ara” va explicar @Quimitorra a Cetrencada.
Les declaracions de Vila també han estat confuses, ja que igual que amb el pagament de la fiança, les seves paraules no sembla que concordin amb les accions que duu a terme. Durant els últims mesos, Vila va afirmar que “L’autonomisme a Catalunya és mort” o que “ si hi hem d’anar uns dies a la presó, hi anirem i si ens hi hem de jugar el patrimoni, ens el jugarem perquè ens hi juguem la dignitat”, declaracions que no quadren amb els motius de la seva dimissió.
Tot i eludir la presó, la figura de Vila seguirà segurament present en l’actualitat política, ja que si es presenta a les eleccions amb el PDeCAT, això seria incompatible per l’independentisme, i deixaria un panorama encara més incert per aquells que volen construir la República Catalana.
Read more