Superilles contra els barris

El barri de Sant Antoni de Barcelona ha començat aquesta setmana les obres per la construcció d’una nova ‘superilla’ al nucli de la Ciutat Comtal. Un any després d’acabar les obres al barri de Poblenou, el projecte impulsat per l’administració Colau, que s’emmarca dins el pla de Reforma Urbanística, servirà per afavorir el trànsit de vianants pel barri i fer una nova passa endavant en la retirada de cotxes pel centre barceloní.

El projecte pretén emmarcar-se en dues fases d’expansió que el portaran des de la Gran Via de les Corts Catalanes fins al Paral·lel.

 

Les reaccions de la població a la construcció de la nova superilla han arribat a través de les xarxes socials, i han anat lligades a la polèmica que van generar les obres al Poblenou.

 

 

Read more

Contra l’establishment, més democràcia a Europa

NARCÍS FIGUERAS DEULOFEU (@figtreesgodmade)

Descarrega’t l’article en PDF

A tocar de les restes del Born del segle XVIII i amb Mònica Terribas com a mestra de cerimònies, el passat dijous 29 d’octubre va aterrar a Catalunya la veu més jove i influent de la nova esquerra del Regne Unit.

Owen Jones, de només 31 anys, va, exposar les dificultats de fer un discurs crític a la BBC, la televisió pública britànica. Narcís Figueras

Owen Jones, de només 31 anys, va, exposar les dificultats de fer un discurs crític a la BBC, la televisió pública britànica. NARCÍS FIGUERAS

Davant d’un públic molt atent de poc més de tres-centes persones, Owen Jones va defensar la necessitat de les esquerres europees d’articular un gran moviment social de base a escala continental que tingui com a principal objectiu reformar en un sentit democratitzador les institucions comunitàries. El jove comentarista de Sheffield va prendre el relleu de l’exministre de finances grec Iannis Varufakis, un dels que estan cridats a assumir protagonisme en aquest procés de reforma, juntament, entre d’altres, amb els economistes nord-americans Paul Krugman i Joseph Stiglitz.
Com fa a The Establishment: And how they get away with it, va retratar el que anomena establishment com el sistema que s’oposa a la democràcia per mantenir els privilegis i la riquesa concentrats en poques mans. Així doncs, tot i reconèixer les especificitats que la crisi ha deixat com a llast a cada país, va justificar el seu projecte afirmant que “els problemes de les classes treballadores i les classes mitjanes són molt semblants arreu d’Europa”.

Corbyn, salvant el laborisme
La diagnosi de Jones parteix del fracàs de la socialdemocràcia com a projecte polític. L’autor de Chavs: la demonització de la classe obrera va recordar que els partits socialdemòcrates només havien pogut ampliar les polítiques i els drets socials per construir estats de benestar quan l’amenaça roja de l’extensió del comunisme soviètic obligava liberals i conservadors a fer concessions. Això, va explicar, es va acabar amb els anys vuitanta, l’arribada de Reagan i Thatcher i el “final de la Història”.
El jove convidat, que va ser assessor del Partit Laborista britànic, va disseccionar l’arribada de Jeremy Corbyn al lideratge de la formació i de l’oposició a la Cambra dels Comuns. Va detallar que havia estat una sorpresa majúscula provocada per una enorme mobilització d’una base social amb molts afiliats recents que havia contradit els càlculs i la voluntat de l’aparell del partit. Al mateix temps, però, va reconèixer les dificultats amb què haurà de conviure el flamant líder laborista: la manca de costum a l’hora de manar o de dirigir-se a grans audiències, la indisciplina d’uns quants membres del seu propi grup parlamentari o l’hostilitat de bona part dels mass media. En relació amb això, la defensa del model de mitjans públics independents que encarna la BBC no va evitar que Jones exposés la impossibilitat de desviar-se del discurs de l’statu quo sense rebre atacs. Al mateix temps va atribuir als mitjans de gran difusió un paper clau en el manteniment de l’establishment fent creure que la culpa de tots els mals “sempre és del veí i mai del govern”.

Qüestió de sobirania
El qui durant les darreres eleccions municipals va mostrar el seu suport a la candidatura d’Ada Colau va defensar que els moviments independentistes escocès o català s’emmarquen en la mateixa lògica que el moviment dels indignats o Podem, en l’àmbit espanyol, o Syriza a Grècia: la lògica de la recuperació de la sobirania, és a dir, de la capacitat de prendre les decisions que els afecten, per part dels ciutadans.
De fet, Jones no va estalviar-se l’anècdota que el seu oncle, un home d’esquerres i convençut, havia votat Sí al referèndum sobre la independència d’Escòcia i va explicar com el Partit Nacional Escocès havia arrasat a les darreres eleccions britàniques -molt per davant d’un descafeïnat Partit Laborista encapçalat per Ed Miliband- vinculant la sobirania escocesa a les polítiques socials i a un estat de benestar de qualitat. Per Owen Jones, a tots aquests fenòmens transformadors d’arreu d’Europa els falta encara relacionar-se i recuperar un discurs “inspirador” que els acosti a la majoria. ···

Amb la sala plena a vessar, encara va quedar gent fora el recinte del Born. Narcís Figueras

Amb la sala plena a vessar, encara va quedar gent fora el recinte del Born. NARCÍS FIGUERAS

Read more

Informatiu 27 d’octubre de 2015

L’informatiu del 27 d’octubre de 2015 ens acosta a l’Ajuntament d’Argentona, que té un dels consistoris més joves de Catalunya. El passat assembleari dels seus regidors el converteix en un exemple de la nova manera de fer política. A continuació, s’explica com els estudiants i professors de de l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona es manifesten contra la reforma estructural imposada des del rectorat de la universitat. A la secció de cultura, els redactors de Cetrencada entrevisten Carlos Cuevas, actor de la sèrie Merlí de TV3, i ens expliquen en que consisteix la campanya ‘Escena 25’. En esports s’explica la creació d’una lliga femenina de futbol professional, que coincideix amb l’augment de nenes que cada any comencen a jugar a futbol.

Read more

Cita amb Ç – #26

En aquesta nova entrega del Cita amb Ç posem damunt la taula el tabú de reformar la Constitució. Quins passos s’haurien de seguir per a canviar-la? Com és que els anys 1992 i 2011 es van fer uns retocs d’una manera «express»? En parlem amb els professors de Dret Constitucional Víctor Ferreres, Montserrat Nebrera i Rafael Bustos.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies