L’1 d’octubre, un any després: els votants del ‘no’

Ana Ibáñez i Albert Viladegut (@aviladegut97)

Veure el reportatge sencer

L’1 d’octubre de 2017, 2.262.424 catalans van anar a les urnes en un referèndum no pactat amb l’Estat espanyol. La pregunta era si la ciutadania catalana volia que Catalunya esdevingués un estat independent en forma de república, i el ‘sí’ va guanyar amb un 90% dels vots.

Tanmateix, la majoria de catalans contraris a la independència no van anar a votar, considerant aquest referèndum fora de la legalitat i, per tant, no vàlid. No obstant això, hi va haver una minoria de la població que, tot i estar en contra de la independència de Catalunya, van votar. El ‘no’ va representar el 7,83% dels vots. Una xifra petita, però gens menyspreable, ja que 177.547 persones no independentistes van donar legitimitat a aquest referèndum.

Read more

Els Mossos defensen que van actuar al Parlament contra una acció «violenta»

Cordó d'agents dels Mossos d'Esquadra després de dispersar els manifestants al recinte del Parc de la Ciutadella (Foto: Jordi Pujolar / ACN)

Cordó d’agents dels Mossos d’Esquadra després de dispersar els manifestants al recinte del Parc de la Ciutadella (Foto: Jordi Pujolar / ACN)

«Nosaltres només actuarem en aquells casos que hi hagi aquesta actuació violenta, que és quan la policia actua. I quan es va produir es va actuar immediatament«. Així ha justificat el director general dels Mossos d’Esquadra, Andreu Martínez, la intervenció del cos per desallotjar la concentració davant el Parlament de centenars de manifestants el passat dilluns 1 d’octubre al vespre, al final dels actes i la marxa commemorativa del primer aniversari del referèndum d’autodeterminació de Catalunya. Així ha descrit Martínez els concentrats davant el Parlament:

Martínez, en una roda de premsa convocada aquest dimarts al migdia per explicar la versió dels Mossos respecte als incidents, ha insistit en què els manifestants que van intentar accedir al Parlament van ser «una minoria amb una clara voluntat de confrontació«, a la vegada que va recordar que el dispositiu estava planificat amb «molta previsió» i que no hi va haver improvisació per part dels agents.

La manifestació va arribar cap a dos quarts de vuit del vespre al Parc de la Ciutadella, on es va dur a terme l’acte oficial de commemoració, amb les urnes del referèndum que s’havien conduït des de Plaça Catalunya, on s’havia iniciat la marxa a les 18.30, com a símbol de la voluntat de fer efectiva la República. Durant la marxa, que va aplegar 180.000 persones segons la Guàrdia Urbana, part dels manifestants es van separar del recorregut previst i van acabar davant la Prefectura de la Policia Nacional a la Via Laietana, on també hi haurien aldarulls i càrregues de manera simultània.

«Ocupem el Parlament!»

L’acte davant el Parlament va finalitzar pocs minuts abans de les nou del vespre. Els presidents de la Generalitat i el del Parlament, Torra i Torrent, van abandonar l’espai entre xiulets, després d’haver escoltat retrets al llarg de la marxa. Mitja hora després, els Comitès de Defensa de la República desconvocaven totes les concentracions.

No obstant això, molts manifestants es van quedar i, al crit d’«ocupem el Parlament!«, van anar traient les tanques que els separaven del cordó policial dels Mossos d’Esquadra que envoltava l’edifici. Al cap d’uns minuts, el cordó es va retirar i els policies i les furgonetes van marxar, amb la qual cosa els manifestants van avançar fins les portes de l’edifici, on van estar prop de 15 minuts, col·locant enganxines amb el lema “República en construcció” en una de les portes.

La Júlia, que ho va presenciar, assegura que aquesta maniobra policial va causar desconcert entre els manifestants, que considera que van actuar pacíficament:

Els Mossos disgreguen els manifestants amb bales de foam

De sobte, els Mossos, que havien traslladat el cordó a l’interior del Parlament, blindant-ne l’accés, van sortir equipats amb cascs i escuts cap a l’exterior, disparant amb projectils de foam contra els manifestants, per tal de disgregar-los, al mateix temps, que les furgonetes policials intentaven alliberar l’espai. Després de persecucions per l’interior del Parc de la Ciutadella, els Mossos van completar el desallotjament cap a les onze de la nit. La Maria, que estava el dilluns davant el Parlament, explica com ho va viure i com van haver de córrer en sentir els trets:

El Martí, que estava concentrat davant el Parlament, explica que els Mossos «van dissoldre amb violència una concentració que no va ser violenta», i valora que l’actuació del cos va ser «un parany» i es va produir amb «brutalitat«:

Aquest concentrat també explica l’estat d’ànim dels manifestants que es van dirigir al President de la Generalitat, en el mateix sentit que s’ha expressat, aquest dimarts al matí, la diputada de la CUP Eulàlia Reguant a les portes del Parlament. Per altra banda, també ha valorat els fets el president de Societat Civil Catalana José Rosiñol, president de Societat Civil Catalana.

*So ambient de la manifestació de @xabelloribo

Read more

Les dates que van marcar la tardor més calenta a Catalunya

27 d'octubre, Declaració Unilateral d'Independència. A les escales del Parlament, el govern i els alcaldes amb les seves vares.

27 d’octubre, Declaració Unilateral d’Independència. A les escales del Parlament, el govern i els alcaldes amb les seves vares.

Fa dies que som a la tardor, una tardor que pot portar records amargs i emocionants a tots els catalans. La tardor de l’any passat ha ocupat i ocuparà sempre un espai a la memòria dels ciutadans i és per això que hem fet una recopilació dels dies clau i més importants de la tardor més calenta que Catalunya ha viscut, la tardor del 2017.

Captura   Captura.PNG2

Per accedir al calendari,  feu clic aquí.

Després de tots aquests dies, es va obrir un procés complicat. Els partits sobiranistes van intentar investir a Puigdemont, sense èxit, però també van temptejar amb altres candidatures, com la de Turull o Jordi Sánchez. L’Estat espanyol i el jutge Llarena van fer impossible les investidures i els ciutadans es van mobilitzar per fer-se sentir i reivindicar la República votada el primer d’octubre i el govern que ells havien escollit el 21-D.

Finalment, un candidat sorpresa va sortir a la llum. Quim Torra va ser triat el 131é President de la Generalitat de Catalunya. Quan va ser investit se’l va titllar de xenòfob i racista per part de l’oposició i del govern espanyol per uns articles que havia fet molts anys enrere. També va rebre crítiques per ser el titella de Puigdemont, exiliat a Bèlgica i molt compromès amb donar vida al Procés per tot Europa.

A un any de la tardor del 2017 les coses han canviat molt, tot i estar igual d’enrocats que al principi. Pedro Sánchez és el nou president d’Espanya i això fa que hi hagi un diàleg entre les dues parts. El problema persisteix i encara s’agreuja més pel fet de que encara hi hagi polítics a la presó i a l’exili, que d’aquí pocs dies ja farà any que hi són, esperant un judici que es presenta polèmic.

Aquells quatre mesos van ser, sense dubte, uns mesos moguts. Un any després que comencés tot, la situació continua tensa i passen les estacions, fins que, algun dia, sigui història.

Read more

L’1 d’Octubre arriba al Parlament Europeu

@ritaroig

L’1 de febrer es va celebrar un col·loqui on víctimes de la violència policial van explicar les seves experiències davant els eurodiputats

L’1 de Febrer, el Parlament Europeu va celebrar un col·loqui sobre el referèndum independentista i l’actual situació política a Catalunya, on es van posar sobre la taula les experiències de diverses persones davant dels eurodiputats.

El col·loqui, organitzat pels dos eurodiputats d’ERC, Jordi Solé i Josep-Maria Terricabra, va comptar amb els testimonis de víctimes de la violència policial, com Roger Espanyol, el jove que va perdre un ull per l’impacte d’una pilota de goma, que expressava: “Espero que Europa, els poders, obrin els ulls i reconeguin d’una vegada per totes el que va passar l’1-O”. Tot i que l’eurodiputat del PDECat Ramon Tremosa no va assistir a la conferència,  sí que ho va fer la consellera destituïda pel 155 Clara Ponsatí (JxCat). Ahir era la primera vegada que la consellera entrava a l’Eurocambra i ho va fer sense problemes, malgrat les reticències del PP espanyol a autoritzar l’accés al Parlament Europeu del president i els consellers.

Es va poder veure, en el col·loqui, el documental 1-O. El seu director,  Lluís Arcarazo,  va explicar que no» hi apareixen polítics perquè el documental és un homenatge a les persones anònimes, al sentit de ciutadania i als valors democràtics”, va explicar.

Alfred de Zayas, un dels principals ponents de l’acte, expert l’ONU sobre democràcia i drets humans,va reivindicar el dret dels catalans a decidir el seu futur i va condemnar l’existència de “presos polítics” a l’Estat. Segons ell,  l’actuació dels cossos policials durant l’1-O es podria portar no només al Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg, sinó també al Tribunal de Justícia de Luxemburg, atès que es van violar drets fonamentals dels ciutadans recollits en els tractats de la UE.

Read more

«L’aranès és un idioma que està en greu perill d’extinció»

PAULA MATEO i QUERALT SIMÓ

Descarrega’t l’article en PDF

Actualment, la diputada occitanista Mireia Boya lluita pel respecte dels drets lingüístics de l’Aran. De fet, fa un any va anunciar que només parlaria la seva llengua al Parlament de Catalunya i ho ha complert. La seva decisió va rebre una allau de crítiques.

Read more

Esperanza García (PPC): “Hauríem d’haver anat més ràpid al prendre mesures contra la corrupció”

“Entenc que ens demanin responsabilitats pels casos de corrupció dins del partit, però no acceptaré mai una generalització o banalització” va advertir ahir Esperanza García,  diputada del Partit Popular de Catalunya al Parlament de Catalunya, en la roda de premsa al plató de la redacció del Cetrencada. La diputada va reconèixer que el seu partit “té un problema” i que hauria pogut reaccionar amb més decisió davant dels casos de corrupció. Al mateix temps, però, García va negar rotundament l’existència de cap membre del PP imputat per l’Operació Catalunya.

El procés independentista va ser també protagonista en el discurs de la diputada de l’oposició. En aquest sentit, García va assegurar que el govern central ha “ofert diàleg des del moment u per millorar la situació” amb Catalunya i que el “tripartit independentista” (referint-se així a JxSí, la CUP i ERC) es nega a parlar de res que no sigui el referèndum. La diputada va assegurar que hi hauria mesures per evitar un referèndum d’independència a Catalunya però que no voldria arribar a l’extrem de “destruir les urnes” que va defensar per la consulta del 9-N José Manuel García-Margallo, l’exministre d’Afers Exteriors.

Per últim, malgrat l’informe «Spring Economic Forecast» presentat ahir per la Comissió Europea que pronostica un creixement del PIB europeu, García va mostrar-se preocupada davant la lenta recuperació econòmica del país. Va assegurar que, tot i les últimes millores, la crisi continua afectant sobretot als “immigrants, als joves i a les persones majors de cinquanta anys”. Considerant les piràmides de població actuals, les cotitzacions i els salaris, la diputada va afegir que “s’haurà de replantejar la sostenibilitat del sistema de pensions”.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies