Les rebaixes davallen any rere any

Els comerços s’omplen de rètols de descompres després de Nadal, però tot indica que l’afluència de compradors és molt menor que fa una dècada.

Mario Güera-i-Duch (@mariogduch)

Fa ben bé una setmana que «van començar» les rebaixes de gener, i no cal sinó fer un volt pel centre de Barcelona per adonar-se que no estan rebent gaire bon resultat. Els principals afectats són, per suposat, els petits comerços.

Especialment a causa de la liberalització de les rebaixes, que a partir de 2012 va permetre que les empreses poguessin fer descomptes i promocions durant tot l’any, els consumidors ja no senten que sigui tan important sortir expressament a comprar durant aquestes dates. Això desencadena un esforç addicional per part d’alguns comerços d’abaratir articles fins al 70% a l’efecte de fer-se notar, cosa que redueix consegüentment el marge de benefici de les empreses a quantitats íntimes.

Atès que els descomptes, en alguns establiments, ja van començar durant el Nadal, avui en dia els comerciants locals es lamenten que les rebaixes de gener ja no tenen el mateix impacte sobre el consumidor i tampoc no funcionen com a instrument per promocionar l’stock de la nova temporada. Això s’agreuja si tenim en compte que durant el Black Friday la gent ja va fer les seves compres, i que el fred que afecta a gran part del país també ha anat a la contra perquè la gent prefereixi romandre casa.

La treballadora d’un petit local de Gran de Gràcia, que ha volgut mantenir-se en l’anonimat, afirma que durant les rebaixes els objectius de venda munten, i sovint són impossibles d’assolir: calen moltes més vendes per aconseguir els mateixos objectius. «Els primers dies encara es ven a dojo; i com que les compres ja no són regals de Reis, la gent està molt més receptiva», assegura. Malgrat això, es lamenta que cada vegada els consumidors ja no opten per botigues com les de Gran de Gràcia, sinó que visiten centres comercials o adquireixen articles per internet, on ho tenen tot a l’abast de manera més còmoda.

rebaixes2

Les segones rebaixes es podran allargar fins al darrer dia de mes.

 

Rebaixes dubtoses

A Twitter, tothom parla del vídeo que es va fer viral, en què una compradora de Zara s’adonava d’una possible estafa. En les imatges podem veure com la noia desenganxa l’etiqueta amb el descompte (de 69,95€ a 49,99) i descobreix que el suposat preu anterior (39,95€) és més baix que el preu rebaixat.

La realitat és que les peces de roba d’Inditex tenen un preu diferent a la Península Ibèrica (on apareix marcat amb una ratlla vermella damunt) que a la resta d’Europa (amb una ratlla blava), on és en la majoria dels casos més car. La noia del vídeo és francesa i el que està mostrant seria la diferència de preus entre els dos territoris; per tant, no existiria cap mena d’enganyifa per part de la marca.

Malgrat tot, vídeos com aquest apareixen cada any cap a aquestes dates i assoleixen crear, a més a més, una important desconfiança en el consumidor, que ja ha perdut tota la fe en el fenomen de les rebaixes.

 

Read more

La cara negra del Black Friday

Braços plens de bosses, cartells amb grans ofertes, cues per accedir a les botigues, i pàgines web saturades. Aquesta ha estat la definició del passat cap de setmana. El Black Friday es coneix com el dia que inaugura la temporada de compres de Nadal. Des de fa uns anys, Espanya ha impulsat aquesta celebració de compres per Internet i física i no s’ha conformat només amb divendres, sinó que ha apostat per la Black Weekend, amb preus reduïts de dijous a diumenge en algunes botigues.

A poc a poc més establiments decideixen unir-se al fenomen i implantar-lo de manera més generalitzada com a oportunitat de negoci. I és que cada any el Black Friday se supera a si mateix. En una jornada de consum massiu, les vendes de grans comerços com MediaMarkt han incrementat un 40% respecte al Black Friday de 2017, augmentant les vendes en línia en un 90%, amb pics de 400 demandes per minut.

Però el Black Friday també té una cara negra: no tots els preus estan tan rebaixats com sembla. A partir d’un mes abans d’aquest dia, l’OCU estudia l’evolució dels preus de 21 tipus de productes —principalment electrodomèstics— de 32 botigues en línia per tal que els consumidors puguin veure si els descomptes són reals. Comparant la mitjana del preu mínim entre fa un mes i aquesta setmana, han comprovat que hi ha una pujada mitja dels preus del 1,6%.

Segons l’informe de l’OCU d’aquest any, només el 37,1% dels productes analitzats estaven més barats en comparació amb el mes anterior, el 22% estaven més cars que llavors i, la resta, mantenien el mateix preu. D’entre les empreses que han complert la regulació del Black Friday i han baixat el preu de la majoria dels seus productes cal destacar FNAC i Tien21. I d’entre les botigues amb un augment dels seus preus respecte el mes anterior hi ha Carrefour i AndorraFreeMarket. Molts usuaris de Twitter han exposat els enganys que han trobat en algunes botigues.

Tot i això, val a dir que l’auge del consumisme contrasta un moviment contrari: les alternatives sostenibles i solidàries. Aquest mateix divendres ha començat la Make Smthing Week, liderada per entitats ecologistes com Greenpeace, com a contraproposta del Black Friday, que consisteix a reparar i reciclar els objectes que ja tenim enlloc de consumir i comprar-ne més. A les xarxes també es va manifestar el boicot al Black Friday. Petits comerços, ecologistes i entitats d’economia solidària van fer servir el hashtag #NoBlackFriday en contra del consumisme i a favor del comerç responsable.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies