‘Hi ha la mateixa mugre de sempre’

PAU REQUENA RUBAU – ARIANA RUIZ GUEVARA

Set anys després de la inauguració de la nova seu de la Filmoteca de Catalunya fem una retrospectiva de com ha afectat al barri del Raval

«El problema el tenim igual. És un barri molt conflictiu. Només ha canviat la plaça» afirma la Concepció, veïna del barri. Segons comenten els residents, hi ha hagut un canvi poc significatiu a la zona, tot i el temps que porta la institució al Raval. Alguns comerciants constaten que l’obertura d’un espai com aquest sempre aporta beneficis: «Això és bo per els negocis del barri», comenta un farmacèutic.

No tothom comparteix aquesta visió: la Marta, dependenta a un comerç pròxim a la filmoteca, considera que «no és un servei pel barri» atès que la situació actual de la institució, pel tipus de públic, no afecta als negocis de tota la vida. Per la seva banda, la Mónica, cuinera d’un dels restaurants emblemàtics de la zona, argumenta que únicament hi ha hagut un mínim increment a l’afluència consistent en «quatre o cinc persones més». Atribueix aquest canvi a clients habituals que van a sopar en sortir de la filmoteca.

Sorprèn que la  majoria dels entrevistats no vulguin facilitar el seu nom complet parlant de l’estat del barri. «Han millorat carrers i són més macos però hi ha els mateixos veïns. Hi ha la mateixa mugre de sempre», sosté,  amb resignació, la Manoli, client habitual d’un bar proper a la filmoteca.

Pel que fa a la institució, des del departament de Premsa sí que parlen d’una notable millora: «S’ha notat un augment d’afluència. S’ha passat d’una sala a cinc i totes s’omplen. Hi ha 105 espectadors per sessió. Ara s’obre a l’agost també i es fan 27 sessions per setmana. Fa cinc anys es va fer un estudi de públic i, segons sembla, aquest és majoritàriament de Barcelona. Hi ha gent del barri del Raval, però, sobretot, de Gràcia. Hi ha moviment tot el dia», comenta Jordi Martínez.

Si bé els rèdits semblen evidents en termes de públic, podria considerar-se que aquesta conflictivitat  que refereix el veïnat també la comparteixen alguns d’aquells que acudeixen a la zona per motius estrictament laborals: «Els treballadors no fem vida al barri, ja que tot són negocis de mòbils», explica Mònica Sorribas —treballadora de la filmoteca—. «Hi ha baralles als matins. No vull imaginar com serà al vespre», sentencia.

Read more

Un CAP pel Raval

El passat divendres 29 de març la plataforma CAP Raval Nord Digne va aprovar en assemblea mantenir l’ocupació de la capella de la Misericòrdia, espai on defensen que s’hauria d’ubicar el nou Centre d’Atenció Primària. El mateix divendres, el ple de l’Ajuntament no havia revocat la cessió de la capella a la fundació del MACBA, cosa que va despertar l’enuig del veïnat. Per la seva banda, la Diputació va oferir un solar al costat del museu, el CUB, on podria edificar-se el nou CAP, malgrat l’oposició dels grup de Barcelona en Comú i la CUP.

La plataforma veïnal no veu clara la proposta compartida entre el ple de l’Ajuntament i la Diputació, ja que el solar plantejat encara no disposa de cap informe tècnic que el qualifiqui com a viable. Per la seva banda, la capella va ser cedida l’any 2013 al MACBA, per unes remodelacions que no encara no s’han arribat a dur a terme.

El problema doncs, sembla que passarà a mans del consistori que es formi a partir les eleccions del proper maig, ja que si finalment s’ubica el CAP al solar, serà necessari canviar els usos urbanístics de l’espai, que ara mateix està qualificat com a zona verda, cosa que podria allargar el projecte fins el desembre. Un termini que el veïnat i els professionals del centre no veuen amb bons ulls, ja que esperaven resoldre el problema abans dels comicis.

Captura

Un centre obsolet

L’espai actual, a 200 metres de la capella, ha quedat, segons la plataforma, obsolet, ja que no disposa de suficient espai per atendre les 22.000 persones d’un dels barris amb l’esperança de vida més baixa de Barcelona. En aquest sentit, denuncien que els passadissos són estrets i que hi ha sales sense finestres ni aixetes i amb humitats. Actualment, ja fa 13 anys que el veïnat en reclama una millora.

 Intensificació de les protestes

Davant de l’escenari electoral, els diferents col·lectius que reivindiquen el trasllat del CAP a la Misericòrdia plantegen intensificar les protestes i per tant, mantenir, de moment, l’ocupació de la capella, que es va iniciar el 21 de març. A més, la plataforma medita la possibilitat de teixir aliances amb la resta d’ambulatoris de la ciutat per fer arribar la protesta més enllà dels límits del barri.

El passat 28 de març, Ernest Maragall, en representació d’ERC, un dels grups que més ha desitjat que el Centre d’Atenció Primària passi al CUB, va manifestar al seu compte de Twitter que amb aquest trasllat «tothom» hi sortiria guanyant, «especialment els veïns i veïnes». Un tuit que va ser ràpidament contestat per la plataforma CAP Raval Nord Digne, apuntant que no existeix cap consens i que el nou emplaçament encara no l’ha avalat el Departament de Salut.

 

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Tal com estan les coses, la solució sembla que arribarà després de les eleccions municipals, quan els diferents grups defensaran els seus interessos i el veïnat continuarà exigint el trasllat immediat del CAP, a l’únic espai que de moment sembla viable: la capella de la Misericòrdia.

Read more

Més de cent veïnes frenen el desnonament d’un bloc sencer al Raval

Xocolata, música i ambient festiu per combatre l’especulació immobiliària al barri

Eugènia Cardona.

Abans de les 8 del matí començava l’esmorzar que va aturar el desallotjament d’un blog sencer al Raval aquest dimarts. Croissants, xocolata i clams variats s’han convertit en la recepta per visibilitzar una situació cada cop més freqüent al barri. L’expulsió de més de cinc famílies senceres amb menors ha intensificat la contundència de les veïnes: “sigui com sigui, pararem aquest desnonament”.

La convocatòria, organitzada pel Sindicat d’Habitatge Raval, va aplegar fins a 180 persones davant del Passatge Bernardí Martorell, al número 99 del carrer Hospital. Totxos i pancartes són l’analogia de qui consideren el màxim agent especulador al Raval, el Fons Blackstone. L’acusen de soborns, intimidació i pujades abusives dels lloguers. Rodrigo Aguilar, de 25 anys, viu en un dels pisos ocupats amb la seva dona i dues filles de quatre i set anys: “Coneixíem la família que marxava i era l’únic lloc on podíem anar”. Explica que, durant l’any de residència, han vingut més d’una vegada a fer-los fotografies en presència de les menors.

Una de les portaveus del Sindicat d’Habitatge Raval, Joana Sales, reclama que l’única opció és “lluitar per aconseguir lloguers socials” i se suma al lema del matí: “la vivenda és un dret, no un privilegi”. Un cop aturat el desnonament, el col·lectiu ha organitzat l’ocupació de la seu del banc BBVA a la Rambla, una acció sorpresa per negociar mesures justes pels afectats.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies