L’entrevista del President Quim Torra a RAC1

El president de la Generalitat de Catalunya defensa el referèndum pactat i el diàleg amb l’estat deixant clar que no es tornarà a presentar com a presidenciable

Aquest matí, dia 21 de novembre, el presentador català Jordi Basté ha entrevistat al president Quim Torra al programa El món de RAC1 per parlar sobre l’actualitat de Catalunya. En el context postelectoral i just en ple judici per no haver acatat la resolució sobre la simbologia en l’anterior campanya electoral, Torra es mostra convençut del seu paper com a president i entoma temes com els pressupostos, les protestes o la investidura espanyola.

Quim Torra no pensa en la inhabilitació. De fet, està convençut que la defensa en el cas dels llaços ha estat “molt robusta i sòlida” i ajuda a acreditar la falta d’imparcialitat del tribunal en “un cas sobre llibertat d’expressió”. El president espera tenir una altra querella relacionada amb els llaços. D’altra banda, ha defensat el paper dels Mossos en l’acatament de la resolució judicial i el fet de no haver-los donat ordres contradictòries per a no “posar-los en cap mena de risc”.

«Jo no em tornaré a presentar a cap elecció»

Mai s’ha plantejat la dimissió. Ni el president ni Puigdemont tenen present l’avançament electoral, encara que Torra reconeix que no depèn d’ell. Això no obstant, ha tornat a deixar clar que no es tornarà a presentar a cap elecció, ni en el cas que fossin anticipades. Ironitzant amb la situació política, ha deixat anar que acabarà fent “30 volums de memòries”. Ha defensat l’acció de govern donant exemples com la baixada de l’atur a valors del 2013. També ha recordat la voluntat de governar per a tots els catalans, no només els independentistes. Tot i això, ha confessat que “no és un moment plaent” en l’esfera política.

«La meva via és la lluita pacífica»

Sobre les acusacions que el relacionen amb els membres empresonats dels CDR, afirma no conèixer-los, ni a ells ni el suposat pla conjunt amb el Parlament. El president ha recordat que la seva via és “la lluita pacífica”, “el diàleg i la no-violència”. Creu que la presència de la seva filla al tall de l’AP-7 de la Jonquera no hauria d’haver estat notícia. Aboca per la defensa de la seva “vida privada”. Ha aprofitat l’ocasió per a destacar com se sent “d’orgullós” de la seva família.

Manifestants esperant la proclamació d'independència de Catalunya el 10 d'octubre de 2017 a Barcelona
Manifestants esperant la proclamació d’independència de Catalunya el 10 d’octubre de 2017 a Barcelona.
Autor: Amador Alvarez

El president defensa el paper de la ciutadania en les protestes per la sentència del procés. Tot i això, creu que s’ha de fer un esforç perquè les protestes no signifiquin un greuge per a la seguretat i la “lliure circulació de persones”. Pel que fa a les acusacions d’afectació sobre l’economia, el president ataca amb “problemes enquistats i d’arrel” com el dèficit fiscal.

Pel que fa als pressupostos està convençut que tiraran endavant tot i l’impediment que suposen les constants campanyes electorals. Les eleccions també han tensat la corda dins de l’independentisme, fent-ne més difícil la unitat d’acció. El president fa autocrítica per la manca de “complicitats” i entoma la seva responsabilitat, “malgrat tot, el govern de coalició segueix aquí”.

«En aquest any i mig no he rebut ni una proposta concreta del que hauria de ser una resposta al conflicte català per part del govern espanyol»

El President retreu a l’estat la manca de propostes concretes i aposta per la negociació amb l’estat recordant Pedralbes i la figura del relator. La seva proposta continua sent el referèndum pactat i “internacionalment validat”. Reconeix que Sánchez és president del govern gràcies al seu vot “de franc”. Avui dia, no li consta que ningú del govern català o dels seus partits hagin parlat amb Sánchez i ell personalment no ha parlat amb Iglesias, tot i que “estaria bé fer-ho”. Aprofita per recriminar la postura ambigua d’ERC i reafirmar la postura de JuntsxCat “compromesa” amb els electors.

Autors: Pere Mercader i Marta Bieto

Read more

Quim Torra: «El dia que vegi que no sóc capaç de portar el país a la independència, plegaré»

El president de la Generalitat ha demanat unitat a les forces independentistes per assolir la llibertat, la fi de la repressió, l’amnistia i el dret a l’autodeterminació

Aquest matí, el president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, ha estat entrevistat per Mònica Terribas a El Matí de Catalunya Ràdio. Torra ha manifestat que, tot i la manca d’unitat política, no és moment de repetir eleccions, ja que té un compromís amb la societat. Tot i això, no ha dubtat a declarar que, si veu que no pot assolir el seu objectiu principal, la independència, farà un pas al costat.

«Jo sóc aquí amb un mandat com a successor del govern legítim de Catalunya que va ser empresonat, revalidat a les urnes i amb l’ambició d’assolir la independència. El dia que vegi que no sóc capaç de portar el país a la independència, aquell dia plegaré», ha sentenciat.

Tot i això, no ha volgut fixar una data per a una possible dimissió en cas de no consecució de la independència. S’ha limitat a dir que ha de ser un «termini raonable» i ha remarcat que, en lloc de posar-se a parlar sobre divisions internes, és hora de posar-se a treballar i «reforçar les institucions, que necessiten estabilitat».

Aquesta, però, no és una tasca exclusiva de les forces polítiques, sinó que implica la col·laboració de tots els estaments de la societat. «Aquest país ha tirat endavant quan les institucions, les entitats i la ciutadania han anat a una, perquè tenien un objectiu claríssim. […] Si volem arribar a culminar la independència, hem d’aconseguir-ho».

Un cop acabada la campanya electoral, moment en què totes les negociacions van quedar de banda, el president de la Generalitat demana «actuar i treballar al 100% per aquest acord nacional». Acaba reiterant que és «l’única manera amb què ens podem sortir i donar la resposta que la gent ens està requerint».

Un cop més, Torra ha demanat unitat entre les forces independentistes per defensar tres pilars fonamentals, portar-los fins a les Corts espanyoles i arribar al final de l’assumpte en el temps més breu possible: la llibertat, la fi de la repressió —i l’amnistia dels polítics catalans empresonats— i l’exercici al dret a l’autodeterminació.

En ser qüestionat sobre com intentarà complir les seves propostes, ha tret ferro a l’assumpte, evitant parlar de la possible aplicació de la via unilateral —tampoc ha volgut declarar si la descarta— i fent una crida a la prudència per evitar caure «en errors passats».

Súplica de diàleg

En parlar de les eleccions espanyoles celebrades el 10-N i la revalidació del PSOE com a partit més votat, Torra s’ha mostrat decebut per la situació dels últims mesos, en què Pedro Sánchez no s’ha posat en contacte amb ell, acció que considera un «menyspreu» i «impròpia d’un governant europeu». Ha aprofitat l’ocasió per recordar que la moció de censura contra Mariano Rajoy es va fer gràcies als vots a favor de Junts per Catalunya.

Tot i això, ha insistit que el líder socialista l’hauria de trucar, seure i negociar per fer front a tots els problemes, després de dues infructuoses reunions, a la Moncloa i al palau de Pedralbes, respectivament. L’escenari ideal per Torra hauria de passar perquè Sánchez asseguri que «s’asseu, que parla amb nosaltres, que respectarà la voluntat popular, que podrem parlar de tot… El govern de Catalunya plantejarà la seva proposta de solució, un referèndum acordat, i iniciarem un diàleg sense condicions». Finalment, ha apel·lat a la ciutadania, que «ja no vol que ens fem més fotos».

Addicionalment, ha advertit que, a banda del suport d’Unides Podem, el partit socialista depèn dels vots del bloc independentista per establir un govern efectiu. Els seus vots, però, requeriran una compensació. «Els nostres vots no seran a canvi de res». Si el PSOE no fes arribar cap proposta d’acord al govern de la Generalitat, Torra no dubta del resultat de la votació d’investidura: «per descomptat que votarem que no».

El president ha criticat la manca de propostes que els socialistes han fet arribar fins ara, declarant que es tracta d’una «deixadesa de funcions» i «abdicació de les responsabilitats». «Ell hauria de ser qui ens expliqués com aquell bri d’esperança que van ser el Partit Socialista i ell mateix s’ha evaporat», ha sentenciat decebut.

Finalment, ha culpat Pedro Sánchez de l’auge de l’extrema dreta a Espanya i del tercer lloc que VOX ha aconseguit en les darreres eleccions. «Quan estàs legitimant l’autoritarisme, fas que aquest creixi».

De judicis i respostes

Un mes més tard de la publicació que va condemnar els polítics independentistes a penes de presó, els partits encara no han estat capaços d’arribar a una resolució conjunta que marqui una línia d’actuació. Davant d’aquesta situació, el president de la Generalitat ha volgut demanar «disculpes al poble de Catalunya», perquè considera que no han estat capaços de «donar una resposta política a l’alçada del que la ciutadania ens està demanant i exigint».

El mateix Torra està a l’avantsala d’un judici particular per desobediència, per no haver complert les ordres de la Junta Electoral Central de despenjar els llaços grocs durant la campanya electoral per a les municipals catalanes. Un dels possibles escenaris seria que el Tribunal inhabilités el president i que el càrrec quedés vacant. Davant d’això, Torra ha recordat com ell va arribar a ocupar aquesta posició, però no ha volgut donar-hi gaires voltes. «No podem estar pensant que un determinat marc de repressió ens pugui condicionar la nostra actuació política. Ens paralitzaria».

No sabia res de l’actuació dels CDR

La setmana passada, Ferran Jolis, membre dels CDR detinguts el passat mes de setembre acusats de terrorisme, va declarar davant del jutge que Quim Torra estava al corrent de la situació i que havia mostrat la seva conformitat amb l’ocupació del Parlament de Catalunya.

Davant dels micròfons de Catalunya Ràdio, el president de la Generalitat ha volgut desmentir les informacions i afirma que no els dóna «cap credibilitat». D’altra banda, exigeix saber en quines condicions es van realitzar aquestes declaracions per saber «si s’han vulnerat els drets de defensa dels presos».

Tampoc ha volgut desaprofitar l’ocasió per criticar les accions del govern espanyol i la repressió dels manifestants, declarant que «les protestes no són un exercici que en un país democràtic es puguin prohibir».

Recuperació de la confiança

Torra també ha comentat la situació que s’està vivint durant les últimes hores a El Partús. Tsunami Democràtic va iniciar accions per tallar l’autopista AP-7 i bloquejar la frontera entre Catalunya i Espanya, evitant que centenars de camioners puguin seguir la seva ruta comercial.

En primer lloc, ha lamentat «les pèrdues econòmiques» que puguin provocar aquestes mobilitzacions, però no ha condemnat els fets com li va demanar Foment del Treball. «Aquest és un país que respecta el dret a la protesta, on es respecten els drets polítics i socials de la ciutadania». Ha aprofitat l’ocasió per enviar-li un missatge al president en funcions Pedro Sánchez, que és qui «ha de demanar que aquest conflicte s’acabi».

El president s’ha atrevit a afirmar que no hi haurà càrregues policials. «El que més ens preocupa en aquest punt […] és la seguretat personal de tots plegats. El que estem demanant és que aquesta operació es faci amb una cura exquisida per les persones, que ningú prengui mal».

Des de les actuacions policials durant les protestes per la sentència dels polítics empresonats, els Mossos d’Esquadra estan en el punt de mira de la població. Torra ha mostrat la seva disconformitat amb els fets, que «segur que estan fora del protocol i de les praxis», per la qual cosa s’haurien de «depurar» els responsables. Espera, però, que la ciutadania recuperi la seva confiança amb els cossos de seguretat, reivindicant la «seguretat» que proporcionen en el «dia a dia». Per acabar, ha ratificat la seva confiança en el conseller d’Interior Miquel Buch.

La classe política ha d’estar a l’altura de la població

Per acabar l’entrevista, Terribas ha preguntat al president si, en aquests moments, se sent fort. Torra havia manifestat al llarg de l’entrevista que compta amb el suport de la majoria de parlamentaris i de la població. En respondre, aquesta qüestió, però, s’ha mostrat més dubitatiu.

«Amb aquesta ciutadania? I tant. Amb l’estructura política, espero que també. […] Veig un poble decidit i determinat. El que necessitem és una classe política que estigui a la seva alçada» .

Read more

L’independentisme recorda l’1-O amb la vista posada a la sentència

Els membres del govern català durant l’acte «Compromís Primer d’Octubre». Irene López

En un aniversari més institucional que popular, l’independentisme busca la unitat. Les sentències esperades pel judici del procés i la voluntat «d’encarar el camí cap a la República Catalana” han marcat els actes de l’aniversari del referèndum.

El president de la Generalitat, Quim Torra, i el vicepresident, Pere Aragonès, commemoren l’1 d’Octubre en un acte institucional celebrat al Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat, acompanyats per altres membres del Govern i altres personalitats. Mentre el president en funcions de l’executiu espanyol, Pedro Sánchez, alerta de “no jugar amb foc”, Torra assegura que el “camí cap a la República catalana serà inevitable”.

Torra afirma que el Govern es compromet a lluitar per la llibertat “dels presos polítics i el retorn de les persones exiliades” i “avançar sense excuses cap a la República Catalana”. El president es compromet a fer-ho “democràticament i pacíficament”. Per la seva banda, Aragonès recorda que a l’1 d’Octubre de 2017, la ciutadania va expressar-se a través del vot i ho va fer “malgrat un estat d’amenaça, por i violència per part d’aquells que volien el silenci i la imposició”. 

Paral·lelament, els partits i entitats de la societat civil presenten com encaren les sentències imminents. El periodista Martí Anglada, la historiadora Anna Sallés i l’ex-diputat de la CUP David Fernández han llegit un manifest que apel·la a la ciutadania a mobilitzar-se davant d’una resolució judicial que “ens condemnarà a tots”. La voluntat és que es reuneixin “moltes sensibilitats plurals i transversals”.

Tot i recalcar la importància d’articular una resposta “des de la lluita no violenta i la desobediència civil pacífica”, no s’han avançat detalls de com es pot dur a terme. Marcel Mauri, vice-president d’Òmnium Cultural, alerta que les entitats no poden garantir que “les mobilitzacions no siguin instrumentalitzades o no pateixin la repressió de l’Estat”.

Read more

Les veus de l’1 d’Octubre

El segon aniversari de l’1 d’Octubre ha començat amb una reiteració de discursos, tant des del terreny independentista com des del constitucionalista. Puigdemont ha trencat amb el silenci mediàtic dels últims mesos amb una entrevista al Matí de Catalunya Ràdio. L’expresident creu que no es pot aplicar el 155.

Però no opinen el mateix a Madrid, on Pedro Sánchez s’ha mostrat convençut –a CADENA SER– que la resposta serà l’aplicació del 155, encara que la fórmula és la «proporcionalitat, unitat de partits i fermesa democràtica«.

Per la seva part, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha afirmat que s’ha d’avançar «sense excuses» cap a la independència. Ho ha fet en una roda de premsa en què s’han reafirmat en la idea que el moviment independentista és pacífic. El vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, ha fet èmfasi en el fet que «les societats madures, responsables i compromeses, s’expressen de manera democràtica i pacífica i ho fan a través del vot».

Read more

Torra convoca una vaga de diàleg el 16N

Autora: Ester Piró

Quim Torra va proposar aquest passat dimecres, en la sessió de control del Govern, el dia 16 de novembre com a data per iniciar un debat sobre el futur de Catalunya, on hi són convocats tots els partits de la cambra catalana. La proposta és un mandat parlamentari que es va aprovar per una moció del PSC, JxCat i ERC el passat 5 de juliol de 2018. Aquest va ser el tema central de la reunió parlamentària celebrada el 24 d’octubre, on també es va abordar l’aprovació de nous organismes polítics destinats a aconseguir la internacionalització de la causa catalana i el dret a l’autodeterminació de Catalunya. Aquests són el Consell de la República, instigat per Carles Puigdemont des de Waterloo, Bèlgica, i el Fòrum Cívic i Social Constituent, dirigit per Lluís Llach. Aquest últim va ser presentat aquest mateix dimarts en una roda de premsa celebrada a la sala Torres del Palau de la Generalitat.

La posada en marxa d’aquestes noves institucions, així com la proposta de la taula de debat, va costar les crítiques de partits com Ciutadans, el PP i el PSC. Miquel Iceta va titllar a Torra de treballar només per la meitat del país i de mostrar especial interès només en els temes que li són propers, ja que no va assistir a l’entrega dels Premis Planeta o al Fòrum pel Corredor del Meditarrani. Entre les crítiques, el President també va afirmar que Josep Borrell, ministre d’Exteriors, suposa un gran obstacle perquè el diàleg amb el Govern Espanyol tingui èxit. Ciutadans i el Partit Popular ja han confirmat la seva ausència el 16N.

En la sessió de control també va haver-hi temps per parlar dels pressupostos, que es presentaran durant les pròximes setmanes, tal com ha apuntat el Govern. El President va aprofitar el debat parlamentari per insinuar que buscava el suport de En Comú Podem. Albiach li va recordar que els pressupostos havien de tenir en compte a totes les sobiranies.

Read more

Un recorregut pel catalanisme de Quim Torra

JUDITH ABELLÁN (@yudabellan)

El nou President de la Generalitat destaca per la seva trajectòria en l’àmbit cultural català

El patriotisme de Quim Torra segueix en el punt de mira un dia després de ser investit com a 131è President de la Generalitat de Catalunya. La seva candidatura sobtada presentada pocs dies abans de la convocatòria de noves eleccions va posar en marxa a l’oposició, que ràpidament va investigar i treure a la llum els draps bruts del nou president català.

El seu fervent catalanisme, demostrat en alguns articles i publicacions a mitjans com l’Ara.cat, El Món o El Matí Digital, li han valgut l’etiqueta de patriota i, fins i tot, d’antiespanyolista i supremacista, fet agreujat per la publicació d’alguns tuits que destil·len el mateix to que els seus articles. El President de la Generalitat, però, ha demanat disculpes i ha afirmat que es penedeix d’aquestes afirmacions passades.

Trajecte biogràfic

Nascut a Blanes el 1962, Quim Torra gaudeix d’un llarg recorregut pel món cultural i dels negocis. Després de treballar durant 20 anys per l’empresa Winterthur i de viure dos anys a Suïssa, el 2007 va decidir tornar a Catalunya i abandonar la multinacional d’assegurances. Quim Torra deixava enrere les pressions del món dels negocis – explicades al seu llibre Ganivetades suïsses. Viatge (d’anada i tornada) al cor del management i del capitalisme salvatge – per centrar-se en el que fins avui en dia l’ha ocupat: el patrocini del món cultural català.

Activisme cultural

La seva tornada a terres catalanes va tenir com a punt de partida el naixement de l’editorial Acontravent, que tenia la intenció de convertir-se en un referent del periodisme literari català. D’aquesta manera, Torra recuperava l’esperit dels periodistes de la Segona República i la Guerra Civil espanyola i esdevenia una figura del panorama cultural català.

Aquesta faceta es va reforçar quan el 2011 va ser designat gerent de Foment de Ciutat Vella i, posteriorment, director del Born Centre de Cultura i Memòria, càrrec que va ocupar fins al 2015. Però la seva defensa de la tradició i llengua catalanes no s’atura aquí. El mateix any esdevenia director de la Revista de Catalunya i president interí d’Òmnium Cultural, posició que cedí a Jordi Cuixart el mateix any.

Política catalana

L’activitat política de Torra es lliga amb el seu activisme cultural i la seva tornada a Catalunya. El 2009 s’adheria a Reagrupament Independentista i el 2011 interposava una demanda contra la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut al Tribunal Europeu de Drets Humans. Finalment, el desembre passat era escollit diputat al Parlament de Catalunya per la llista Junts per Catalunya.

Part de la societat catalana tem que la política emprada per Torra es limiti a fer autonomisme, en comptes de seguir el camí de l’independentisme. D’altra banda, l’oposició sospita que Torra esdevindrà un simple titella de Puigdemont, fet que provoca que la seva figura no acabi d’inspirar la suficient confiança ni als sectors independentistes ni als unionistes.

Read more

Quim Torra: “La independència exigeix un gran sacrifici i una etapa de gran confrontació amb l’Estat espanyol”

MARIONA RODRÍGUEZ (@mariona206) i IGNASI ESTIVILL (@estivillcat)

Quim Torra, advocat, editor i escriptor català, va ser l’últim president d’Òmnium Cultural abans que Jordi Cuixart. L’any 2015 va ser nomenat president de l’entitat independentista en substitució de Muriel Casals. El mateix any, però, va traspassar el càrrec a Cuixart, empresonat per l’Audiència Nacional, juntament amb el president de l’ANC, Jordi Sànchez, pels fets concorreguts el 20 de setembre. Just abans de l’empresonament dels consellers del Govern, va conversar una estona amb Cetrencada per repassar diversos aspectes de la situació actual: La figura dels Jordis i ANC i Òmnium, les eleccions del 21 de Desembre i el paper de la gent en tot aquest conflicte.

 

Quim Torra, expresident d'Òmnium Cultural

Quim Torra, expresident d’Òmnium Cultural

 

 

 

 

 

 

Aquests dies li deu rondar pel cap que, si tot el que està passant ara hagués passat dos anys enrere, qui estaria engarjolat seria vostè en comptes de Jordi Cuixart…

Sí, no em trec els Jordis del cap. Són dos amics meus i cada hora que passen a la presó és terrible. És com una punyalada. Sí, són ells i podria haver estat jo. I podria haver estat qualsevol de nosaltres. Aquesta és la gran injustícia del que està passant. Ho sents molt proper i només penses en ells i en les seves famílies.

Vostè pensa que sortiran de la presó?

Jo crec que sí. Ara l’Estat pot fer diverses coses. I en aquest moment més que mai [l’entrevista té lloc en el moment que la Fiscalia decideix si empresona Junqueres, Rull, Bassa, Borràs, Turull, Forn, Mundó i Romeva].

Podria fer un moviment intel·ligent, que seria no posar ningú a la presó i treure els Jordis i, per tant, permetre que el 21-D siguin unes eleccions més normals del que ho seran, en definitiva, descontaminar les eleccions de tota aquesta càrrega repressiva. Però com que Espanya actua amb les vísceres, no pots saber mai què passarà. Però és clar, l’esperança que els Jordis surtin i que ningú més entri a la presó l’hem de tenir i hem de vetllar per això.

Si l’Audiència Nacional va ser capaç d’empresonar Sànchez i Cuixart per la concentració davant la seu d’Economia, podria arribar a il·legalitzar l’ANC i Òmnium?

Sí. No les ha il·legalitzat encara perquè potser també estan valorant el risc polític que això implicaria, perquè de moment Cuixart i Sànchez estan empresonats per la concentració que hi va haver a la conselleria d’Economia. Encara falta tot el tema de la rebel·lió, la sedició, la proclamació de la república i considerar que Òmnium i l’ANC han sigut cooperadors necessaris per arribar fins aquí. Hi haurà querelles i tot això ho anirem veient. Ara no sembla que de moment es posin amb això, però podrien il·legalitzar-les perfectament…

Vostè que sap com funcionen aquestes entitats des de dins, en el cas que fossin il·legalitzades, com creu que treballarien aquestes entitats des de la clandestinitat?

Això també ho hem vist en el País Basc, que han il·legalitzat partits polítics que després han aparegut en altres marques electorals. Jo penso que tant l’ANC com Òmnium tenen plans de contingència i reapareixerien sota altres formes i fórmules. Tot i el règim autoritari en el qual vivim, que tampoc és el franquisme, hi ha els mitjans de comunicació com no hi eren aleshores. De fet, si hem arribat fins aquí, ha estat gràcies al fet que vivim a l’any 2017 i que tenim Internet i que hi ha una comunitat internacional, potser no pel que fa als estats, però sí en l’àmbit de comunicació i d’opinió pública, molt més vigilant de la que hi podria haver fa 50 anys.

 

Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. Font: Javier Barbancho/Reuters

Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. Font: Javier Barbancho/Reuters

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La possibilitat que els Jordis encapçalin la Llista única per a la República del 21-D és per forçar la seva sortida de la presó? O és quelcom simbòlic?

Amb les eleccions del 27-S jo ja defensava una llista única civil, perquè es pogués llegir en clau plebiscitària, que suposés que efectivament fèiem el referèndum que no ens havien deixat fer, i que per tant el fèiem aleshores. Això no va acabar de funcionar però va sortir Junts pel Sí i la CUP.

Ara, si reclamo la candidatura única, és per la defensa de la República. Perquè entenc que el referèndum l’hem fet, va ser el dia 1 d’octubre. I, per tant, tenim la legitimitat del referèndum fet i sobretot la causa justa de la secessió per posar remei a la situació de no empara que ara té el poble. Estem en una situació de vulnerabilitat absoluta. I, per tant, penso que una candidatura única que tornés a sumar més d’un 50% en favor del sí ens ajudaria a revalidar el referèndum i a boicotejar l’article 155.

Creu que la CUP es presentarà a les eleccions del 21-D?

Jo penso que sí, i hauria de fer-ho. La meva proposta és una proposta unitària que arriba a la CUP. Però si es presenta, que ho faci de la manera que cregui convenient. Jo prefereixo una altra sortida. També s’ha de veure què farà el PDeCAT, on hi ha un senyor que es diu Santi Vila que es vol presentar, i això és incompatible amb l’independentisme.

Quin seria l’escenari si es fes aquesta llista única en defensa per la República i guanyés les eleccions del 21-D?

Ja fa molts anys que defenso que l’única manera de sortir de l’Estat espanyol és amb la via unilateral i que cal defensar aquesta via pacífica i democràtica com hem fet. I, per tant, entenc que si això s’arribés a produir, el que exigeix és una revolta de tot el poble per defensar el govern legítim i el president Puigdemont, fer l’aixecament que no hem fet fins ara. Jo només ho veig així si vols la independència. I, sobretot, ens hem de convèncer a nosaltres mateixos que la independència exigeix un gran sacrifici i exigeix una etapa de gran confrontació amb l’Estat espanyol. Si no volem confrontar-nos-hi, doncs anem per altres vies, però aleshores no aconseguirem la independència, penso jo.

 

puigdemont

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

I no caldria suport internacional?

Cap país que s’ha independitzat ha tingut cap suport internacional abans. A ningú li interessa que aparegui un nou actor. Sabíem que si anàvem per la via unilateral, només tens la gent. Però semblava que la gent hi era, perquè venies d’un 1 d’octubre i d’un 3 d’octubre. El 3 d’octubre va ser tan important com l’1, ja que vam demostrar que aquest país podia aturar-se. I que, per tant, si anaves a un xoc frontal amb l’Estat espanyol, podies plantejar-te de resistir unes setmanes.

La resistència “gandhiana” de la població catalana creu que durarà?

No ha durat, no ha resistit, no hem sortit al carrer, no hem aturat res. I aquest és el problema del dia 22-D. Si anem amb el mateix i el 22 no hi ha aquesta reacció, tornarem a estar com estem ara. Hem de valorar molt bé què volem que sigui el dia 22 de desembre, perquè ens tornarem a trobar en la mateixa situació. Hem de veure com es plantegen aquestes eleccions, com juga la partida el govern.

 

Vaga General del 3 d'Octubre. Font: Laia Pujol

Vaga General del 3 d’Octubre. Font: Laia Pujol

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Sembla que només sortim al carrer de forma reaccionària a l’Estat, només quan fan quelcom que estem en desacord. No ens falta un camí clar fins a l’objectiu, que depengui menys de factors exògens?

Jo no vull anar a més manifestacions de protesta perquè han ficat gent a la presó, jo vull anar a més manifestacions que evitin que vagin a la presó, on els protegim.

Sempre anem a contracorrent, sembla que necessitem que ens peguin per fer alguna cosa. Intentem evitar aquests cops. Això ens costa una mica… Són molts anys de domini espanyol i de mentalitat colonial. Al final els països ocupats acaben essent això. Ja va passar a la transició, que sortíem als carrers demanant llibertat, amnistia, estatut d’autonomia. I vam tenir un “estatutet”… i així ens va…

Si aspires a ser una regió doncs seràs una regió. Si aspires a ser un país independent, doncs les coses s’han de fer diferent. L’independentisme trenca amb tot això i exigeix una altra mentalitat. No ens pot tornar a passar si volem anar cap aquí.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies