El PSOE planteja tipificar de delicte l’apologia al franquisme en una reforma del Codi Penal

Adriana Lastra en una assemblea oberta per les pensions dignes l’any 2018. – psoe extremadura

“En una democràcia no s’homeneja a ni a dictadors ni a tirans”. Així ha anunciat Adriana Lastra la intenció del Partit Socialista d’il·legalitzar l’exaltació del franquisme en una reforma del Codi Penal. Una de les promeses electorals de Pedro Sánchez, l’erradicació de l’apologia a la dictadura es tracta d’una de les prioritats del govern de coalició després de l’exhumació de Franco l’octubre del 2019, segons la portaveu dels socialistes.

Lastra ha fet públic el 10 de febrer en un esmorzar informatiu organitzat per Nova Economia Fòrum que l’objectiu d’aquesta llei serà compensar i buscar justícia per les víctimes del franquisme. “Exhumarem a les víctimes que encara jeuen en foses comunes, traurem la simbologia franquista que encara queda als llocs públics”, afirma la número dos del partit.

De moment, aquesta reforma del Codi Penal es tracta d’un esborrany d’un projecte en marxa del Ministeri de Justícia, liderat per Juan Carlos Campo, al qual Lastra no ha tingut accés. Altres modificacions incloses a la proposta són una revisió per alleujar delicte de sedició i la necessitat de consentiment exprés per distingir una violació d’una relació consentida.

El nou debat: com afecta la llibertat d’expressió?

Experts en dret constitucional consideren que tipificar com a delicte l’exaltació del franquisme pot entrar en contradicció amb la llibertat d’expressió, un dret reconegut a l’article 20 de la Constitució Espanyola. “Hauran de filar molt prim per no caure en un malmetre la llibertat d’expressió”, explica Roberto Blanco al diari El País, catedràtic de Dret Constitucional per la Universitat de Santiago.

Actualment, la llibertat d’expressió només està limitada pels drets a la privacitat i pel delicte d’odi. Aquest últim es tracta de la justificació o enaltiment de la violència per obtenir objectius polítics, penat pel Codi Penal espanyol en l’article 18.

Per altra banda, la Llei de Memòria Històrica només considera d’il·legal l’ús de símbols i “l’exaltació personal o col·lectiva” del cop d’Estat de 1936, la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura contra els opositors del règim, però no a l’ordenació franquista com a tal.

El nazisme i el feixisme, il·legals

Si s’aprovés la reforma, Espanya s’uniria a Alemanya i a Itàlia als països europeus on està penat la glorificació a antics règims autoritaris. En els dos Estats es considera delicte d’odi la difusió de discursos i creació de partits que vagin en contra dels drets i fonaments bàsics de la constitució.

Al Codi Penal alemany preveu fins a tres anys de presó per “aprovar, negar o minimitzar els actes perpetrats per la dictadura nazi». A més, també és il·legal negar l’Holocaust jueu. Pel que fa a Itàlia el 2017 es va endurir el Codi Penal amb l’article 293 on es recull fins a quatre anys de presó per “apologia al feixisme” i per “la reconstrucció de partits feixistes”.

Genially: Paula Durà

Read more

La sentència dels ERE deixa penes de fins a 8 anys de presò i 18 d’inhabilitació

JULEN CHAVARRÍAS I JOAN FRANCÍ

Després de gairebé dos anys de que comencés el judici, i al cap de diversos mesos de deliberacions, la sentencia dels ERE ha vist la llum. Ho ha fet en un moment molt convuls de la política espanyola, amb Pedro Sánchez buscant per on pot suports per la investidura. Si la seva situació ja l’obligava a fer malabarismes per ser escollit president, aquesta sentència li complica encara més. 

En el cas eren investigats 21 polítics socialistes, dels quals tan sols dos han estat absolts. 10 d’ells, han estat inhabilitats per un delicte de prevaricació, és el cas de l’expresident de la junta Manuel Chaves, que es veurà apartat de la vida política durant 9 anys. Les inhabilitacions sumen, en total, 209 anys.

Els 9 restants, entre els que destaca José Antonio Griñán, successor de Chaves en la presidència d’Andalusia, han estat condemnats també per malversació. Això implica la seva entrada en presó, la sentència condemna a fins a 62 anys entre reixes repartits entre 9 condemnats. Les penes són d’entre 6 i 8 anys. Chaves, a qui molts apuntaven com el principal cap de la trama, ha rebut una de les penes de presó més baixes.

A banda d’aquests quatre, els principals condemnats, també seran empresonats Juan Márquez, Agustín Barberá, Jesús Román i Carmen Aguayo. Els dos primers han rebut una pena més alta que la del mateix Chaves.

Es tracta de la segona gran sentència condemnatòria per corrupció a Espanya en dos anys, després del cas Gürtel, que va tenir conseqüències com la caiguda del govern de Mariano Rajoy. Ara, el protagonista de l’escàndol és el partit socialista, precisament el guanyador de la moció de censura que va acabar amb el govern dels populars.

Principals reaccions

Les respostes polítiques han estat immediates, més en el context en que ens trobem, amb un congrès molt fragmentat i una incerta investidura pel mig. L’estabilitat política a Espanya en els últims anys ha brillat per la seva absència, i aquesta sentència la complica encara més.

Els líders de la dreta espanyola no han tardat en exigir responsabilitats. Cal recordar que Pedro Sánchez va arribar a la presidència amb una moció de censura per la sentència del cas Gürtel, que condemnava a nombrosos líders del PP. Pablo Casado ha demanat al president que apliqui la mateixa lògica i dimiteixi. Al president del Partit Popular s’hi han sumat el líder de Vox Santiago Abascal i també Albert Rivera, màxim dirigent de Ciutadans fins fa pocs dies. Els dos han exigit responsabilitats a Pedro Sánchez.

Amb aquesta sentència, la l’escenari a la seu del Partit Socialista és complicat. L’arma que el va catapultar cap a la Moncloa s’ha girat en contra seva. Ábalos, en roda de premsa, ha llançat pilotes fora, assegurant que no és el partit qui estava investigat.

Qui tampoc es trobava en una tessitura fàcil d’afrontar és Unides Podem i Pablo Iglesias, futur vicepresident si prospera el govern de coalició. Aquesta formació es presentava com a una eina per acabar amb la corrupció sistemàtica del país. Per tant, haurà d’explicar bé als seus votants el pacte firmat un cop hi ha sentència condemnatòria. Iglesias ho ha justificat així al seu compte de Twitter.

Altres partits clau per la investidura de Sánchez, com poden ser ERC i el PNV, han guardat silenci, ningú d’aquestes formacions s’ha pronunciat al respecte. El PSOE, per tant, confia en poder convèncer-les malgrat aquest nou escàndol de corrupció.

Read more

PSOE-Podem: quins suports poden rebre?

IÑAKI MARTÍNEZ – CRISTINA POYATO – SERGI PERALTA – ARIANA RUIZ

El pacte per formar govern progresista necessita l’aprovació dels grups minoritaris i d’ERC per aconseguir la majoria absoluta

Encara amb la ressaca de les eleccions del 10-N, la incertesa torna a sobrevolar el panorama polític espanyol i els records del passat mes d’abril afloren. El PSOE de Pedro Sánchez va guanyar, un cop més, les eleccions, però necessitarà suports externs per disposar de majoria absoluta. Què ha canviat des de llavors? Dos escenaris similars i, alhora, diferents, on tres formacions jugaran un paper protagonista per garantir —o bloquejar— la governabilitat: ERC, PNV i Ciutadans.

Partit Nacionalista Basc

Després dels resultats de les eleccions d’abril, en les que els nacionalistes bascos van aconseguir 6 escons, el suport a la investidura de Pedro Sánchez no es veia prou clar. Un possible govern sustentat per les bases proclamades per PP i Cs, tenia la negativa del PNV des d’un primer moment.

Durant el debat que va tenir lloc per la seva investidura, Aitor Esteban, diputat del PNV, va deixar clar que tots els partits tenen pressions i aquestes “no es poden fer servir com excusa pel desacord de les negociacions” que en aquell moment hi havia entre PSOE i Unides Podem. Els nacionalistes bascos van deixar clar que el seu vot era l’abstenció. Una abstenció sempre “disposada al diàleg”.

Avui dia, sembla que hi ha un avenç pel PNV. Amb les eleccions de novembre han augmentat un escó. Davant el preacord entre Sánchez i Iglesias, els nacionalistes bascos deixen entreveure un possible suport, però sempre darrere el “hem de parlar, per tant, no podem dir que farem amb la investidura”, que expressa Esteban a una entrevista amb RTVE.

Han de parlar amb tothom. Negociar amb uns i altres, i saber quin serà el desenvolupament de l’acord entre PSOE i Unides Podem, i veure que respostes reben les seves sol·licituds “perfectament assumibles”. Una d’aquestes, i l’única que exposen clarament, és la cerca de solucions pels “problemes d’encaix territorial” que hi ha tant a Catalunya com al País Basc. Tot i això, asseguren que ells no seran els qui facin ensopegar les possibilitats d’aquest preacord.

Esquerra Republicana de Catalunya

La posició d’ERC durant el primer intent d’investidura de Sánchez va ser la de votar en contra. «Vèncer és convèncer i s’ha de convèncer, sobretot, però no es pot convèncer l’odi que no deixa lloc a la compassió. S’ha parlat de catalans i bascs dient-los antiEspanya. Vencereu però no convencereu. Vencereu perquè teniu sobrada la força bruta, però no convencereu perquè no teniu raó i dret» va exposar Rufián en un intent d’homenatge a Miguel de Unamuno. Aquesta posició contrària a la consecució de la investidura va canviar durant el segon debat, al qual la formació independentista va optar per l’abstenció.

«Estan jugant a la ruleta russa donant-li una segona oportunitat a Casado, Rivera i Abascal (…) Estem donant una oportunitat històrica a la paraula front l’odi, i, si nosaltres en som capaços, vostès també» va sentenciar Rufián.

Aquest matí, el vicepresident de la Generalitat Pere Aragonès, en declaracions a Onda Cero, ha afirmat que «la solució és un referèndum d’autodeterminació», ja que «el futur de Catalunya han de decidir-lo els ciutadans». «Catalunya no acceptarà una imposició de l’Estat. O s’entén que la solució política ha d’estar al marc que decideixi la societat catalana o no podrem avançar». Durant l’entrevista d’ahir a Catalunya Ràdio, Aragonès va obrir la possibilitat d’una potencial abstenció: “Ara estem al no, i quan es moguin, veurem”, va afirmar.

Ciutadans

Després d’un descens històric, on s’ha passat de tenir 57 escons a només 10, i la dimissió d’Albert Rivera com a líder del partit, el partit taronja ha perdut protagonisme en l’escenari polític. De ser considerat una possible alternativa de govern a haver de jugar com a segona espasa. 

Al juliol, Ciutadans va votar en contra de la investidura de Pedro Sánchez, postura inamovible si seguia disposat a pactar amb els partits “separatistes”, com declarà Inés Arrimadas a ABC. L’actual portaveu al Congrés no dubtà en qualificar el govern en funcions de “sectarisme sanchista” i “un perill per a Espanya”. 

En aquell moment, Albert Rivera va criticar la falta d’entesa entre Sánchez i Iglesias, que, segons ell, van tractar Espanya com un “botí a repartir-se” i va lamentar que es paralitzés el país “només per un ministeri”. 

Per ara, sembla que Ciutadans es mantindrà ferm a la seva postura del mes d’abril i segueix sense plantejar-se la possibilitat d’unir forces amb els socialistes. José Manuel Villegas, secretari general del partit, va deixar clar davant dels mitjans que votaran “no” a la investidura de Sánchez després del preacord “nefast per a Espanya” que va signar amb Unides Podem. El president en funcions podia, segons Villegas, “mirar al centre i a la moderació, però ha escollit mirar als populistes i nacionalistes”. 

Tot i això, no és un “no” rotund, sinó que es limita a un no “a un govern dolent per a Espanya”. Villegas ha demanat a Sánchez que rectifiqui i trenqui les seves relacions amb Pablo Iglesias i els partits nacionalistes regionals. Com a alternativa, ha proposat una coalició a tres bandes entre PSOE, PP i Cs a canvi del decàleg de 10 reformes proposat per Rivera abans de les eleccions i que afecta camps com la sanitat, la família o l’educació. Aquest pacte ajudaria a establir un govern en minoria, però la formació taronja té la intenció de quedar-se a l’oposició i arribar a acords puntuals per garantir la governabilitat.

Read more

10N: més partits i majories menys sòlides

Divendres dia 1 de novembre comença la campanya electoral pels comicis generals del 10 de Novembre. Aquesta campanya durarà vuit dies a diferència de les campanyes dutes a terme fins ara, que n’han durat 15. Això es deu a la repetició d’eleccions per la impossibilitat de formar govern i a una disposició addicional a la LOREG (Llei Orgànica de Règim Electoral General) aprovada l’any 2016 per evitar, quan es pensava que Rajoy no aconseguiria formar govern, que les eleccions se celebressin el dia de Nadal. Finalment Rajoy va poder formar govern i no es va celebrar cap campanya de vuit dies.

El govern de Rajoy, però, no era prou fort i la moció de censura el va tombar i va fer Sánchez president. Tot i que després de la moció de censura es veia fort, no va aconseguir prou suports per seguir governant i es va veure forçat a convocar eleccions. És per això que, en una primavera on ja hi havia previstes les eleccions municipals i les europees, a més d’algunes autonòmiques, se’n van afegir unes altres, les generals.

Així, el 28 d’abril de 2019 Sánchez sortia victoriós dels comicis, però un cop constituït el parlament no va aconseguir els suports suficients per formar govern. Per això, el PSOE espera, d’aquestes segones eleccions, ampliar majories i poder governar.

Aquestes eleccions arriben, però, en un moment polític i social molt convuls i diferent. És important tenir en compte que els últims deu anys han estat marcats per aquesta tònica i, per això, s’han convocat una gran quantitat de comicis a Espanya, però també a Catalunya.

L’evolució d’aquests últims anys ha significat un canvi polític important a Espanya. Per una banda, l’entrada de partits polítics al Congrés ha significat la fi del bipartidisme que hi havia instaurat a Espanya i que era fruit d’una llei electoral que, si bé és proporcional, té un comportament majoritari per la mida de les circumscripcions.

A més, el conflicte català ha estat al centre de totes les mirades en els últims anys i, tot i que semblava que després dels últims empresonaments a principis de 2018 el moviment independentista s’havia apagat, aquesta tardor ha demostrat que no era així.

Ja abans que sortís la sentència van començar els moviments irregulars i qüestionats pels independentistes amb la detenció dels joves de Sabadell, però amb la sentència del procés es va demostrar que no només l’independentisme no estava mort, sinó que es va fer palès que hi havia moltes ganes de mobilitzar-se i que, com a mínim a una part del moviment, hi havia ganes d’anar més enllà de les manifestacions multitudinàries i els actes simbòlics. S’ha demostrat, a més, una gran capacitat de mobilització i comunicació més enllà dels mitjans tradicionals, que sembla, amb el tancament de pàgines web i l’ordre judicial enviada a GitHub, que posa nerviós a algun poder de l’Estat.

Enmig de les mobilitzacions a Catalunya i per fer campanya, el PSOE va acabar exhumant el cadàver del dictador i el que havia de ser un acte contra el franquisme i de reivindicació de l’estat de dret i democràtic va acabar servint a diversos col·lectius franquistes per donar suport al dictador amb crits i cants en suport de la dictadura.

Amb tota aquesta situació, les eleccions del 10N es presenten amb moltes incògnites a Espanya i a Catalunya. A més, tot i els partits que es preveuen majoritaris, sembla que podria haver-hi una gran afluència de partits i podria acabar sent un parlament molt plural que podria incloure fins a 16 partits polítics.

El més previsible és que el PSOE torni a guanyar les eleccions, però el que no està clar és com aconseguirà les majories necessàries per poder governar. De fet, segons l’enquesta de Sigma Dos, que és qualificat de referent per la pàgina electomania, mentre el PP pujarà, Podemos i Ciutadans sembla que trauran pitjors resultats. Semblaria, a més, que Vox es mantindria estable, tot i que sembla que del que està passant a Catalunya i l’exhumació del dictador els està beneficiant. A banda, entraria un nou actor que és Más País i que segurament traurà vots a Podemos.

Aquest escenari dibuixa un panorama difícil pel PSOE a l’hora de pactar, ja que tant Podemos com Ciutadans, que eren els seus preferits a l’esquerra i a la dreta, respectivament, baixarien i, per tant seria més difícil aconseguir els suports. En aquest mateix escenari, seria possible que el PSOE intentés governar en solitari buscant aliances només en moments clau com la investidura o els pressupostos, tot i que amb aquestes aliances tindrien el mateix problema que si intentessin fer un govern de coalició. L’escenari plantejat, tot i la pujada del PP, no sembla que fos possible una suma de dretes degut a la baixada que Ciutadans patiria.

Pel que fa a Catalunya, cal destacar dues formacions que s’incorporen. Per una banda Más País que a Catalunya només es presenta a Barcelona però que podria aparèixer a l’hemicicle i restar vots a Podemos. Per l’altra hi ha la CUP que no s’havia presentat mai a unes eleccions generals, però que pel moment polític i social que s’està vivint, han cregut convenient fer-ho. Aquesta formació entraria al parlament i podria representar la tercera pota independentista a Madrid, segons algunes enquestes.

La resta de partits, a Catalunya, sembla que seguirien, segons una enquesta d’El Periódico, una tònica semblant a la dels comicis anteriors, amb l’única variació a Ciutadans que, seguint amb la baixada estatal, baixaria de cinc a dos escons.

A aquest escenari que dibuixen les enquestes, però, cal afegir-hi diversos factors. Per una banda cal tenir en compte que  la campanya encara no ha començat i que, encara que sigui més curta, poden passar, encara, moltes coses. A  més, cal tenir en compte la campanya de desmobilització, destapada per eldiario.es, de l’esquerra que està duent a terme, segons ells, “un guru de Pablo Casado”. També entra en joc la sanció que ha rebut Sánchez, per part de la Junta Electoral Central, per fer un ús electoralista de la Moncloa.

Pel que fa a Catalunya, l’escenari d’incertesa i mobilitzacions segueix i el dissabte previ a les eleccions, la jornada de reflexió, hi ha convocada una mobilització pel Tsunami Democràtic, encara per concretar, que també pot influir en els resultats del 10N.

Read more

Sánchez inicia les negociacions per ser investit president

ALBERT MONTSERRAT (@Albert_MM98)

Primera ronda de contactes de Pedro Sánchez per ser nomenat el setè president de la història del Govern espanyol. Després de guanyar les eleccions del 28 d’abril encapçalant les llistes del PSOE, el socialista ha rebut a la Moncloa els líders dels partits amb més representació al Congrés. Tot i això, en va quedar fora el cap de llista de VOX, Santiago Abascal, irrompent com a cinquena força a la cambra. Les fonts oficials del palau argumentaven que Sánchez es reuniria amb els interlocutors considerats com a vàlids.

Palacio_de_la_Moncloa_(2)

Casado, Rivera i Iglesias han visitat aquesta setmana el Palau de la Moncloa.

El president en funcions va rebre primer al líder del Partit Popular, Pablo Casado. Va ser una reunió de prop de dues hores. En sortir-ne, el representant dels blaus va deixar clar que no impedirà la investidura mentre aquesta no sigui amb vots independentistes. Alhora, va prometre que liderarà una oposició “forta, ferma però responsable”. Ara bé, va deixar a l’aire un possible pacte del PSOE amb Ciutadans.

 

La investidura es vota al Congrés, on la majoria absoluta se situa en els 176 escons.

La investidura es vota al Congrés, on la majoria absoluta se situa en 176 escons.

Precisament el líder del partit taronja, Albert Rivera, va ser el segon oponent en posar els peus a la Moncloa. L’endemà, Sánchez el va rebre durant gairebé una hora. De la reunió en van sortir discrepàncies econòmiques i territorials; sobretot en termes d’estratègia de diàleg amb Catalunya. Rivera va afirmar en roda de premsa que liderarà una “oposició ferma” perquè dóna per fet que el president en funcions pactarà amb Podem. Ara bé, sí que li donarà suport per aplicar el 155 a Catalunya, deixant clar que li ofereix tots els seus senadors per fer-ho.

Per últim, Sánchez va rebre Pablo Iglesias la mateixa tarda. Una presa de contacte que va denotar entesa entre els dos partits (especialment si ens fixem en la durada de la trobada; dues hores). “La reunió ha anat molt bé, sóc optimista”, va afirmar el líder d’Unides Podem al sortir de la Moncloa.

 

Després de dos dies de presa de contacte, es pot arribar a tres conclusions. En primer lloc, que tot apunta al fet que vermells i liles deixen la feina gairebé tancada per a després dels comicis del dia 26. Per altra banda, que Rivera i Casado es troben immersos en una pugna per liderar l’oposició. I, fora de l’escenari principal, VOX amb un paper concret encara per definir.

 

Read more

Comença la guerra pel teu vot

Tret de sortida de la campanya electoral del 28-A

Cartells i eslògans electorals

“Haz que pase”, Pedro Sánchez es disfressa de Leonardo DiCaprio

58

“Haz que cuente” li deia en Jack a la Rose mentre respiraven l’aire de l’oceà Atlàntic sobre la proa del Titànic. El PSOE de Pedro Sánchez ha apel·lat a una de les escenes més romàntiques de la història del cinema per convèncer els votants de la seva continuïtat com a president. Una font d’inspiració que confirma la ministra portaveu Isabel Celaá, que a la seva arribada a l’acte de presentació de la campanya deia: “És de Titanic, és preciós!”.

El cartell, que ja ha estat penjat a la façana de la seu del Partit Socialista a Madrid, mostra la cara en blanc i negre de Pedro Sánchez, sobre el qual reposa la tipografia en caixa alta i en vermell del lema “Haz que pase”. Tant l’eslògan com el mateix disseny del cartell han estat objecte de mems i rèpliques per part d’altres forces polítiques. Per exemple, el Partit Popular ha aprofitat per donar-li la volta i concloure: “Haz que pase… y no vuelva”.

https://twitter.com/populares/status/1113015760887144448

“Valor seguro”, el PP es reivindica com una assegurança de vida

pp

Pablo Casado es presenta com un “valor segur” i també juga a assegurar amb el format de l’eslògan i el cartell. Fons blanc amb el lema en blau a la part superior i un retrat de Casado que recobreix la resta del cartell. L’eslògan, tal com afirmava el vicesecretari d’organització del Partit Popular i cap de campanya Javier Maroto, ha estat elegit per considerar al partit de Casado com un “valor segur” en contraposició a la “incertesa que representa la política del govern actual».

“¡Vamos! Ciudadanos”, Albert Rivera en busca de l’esperit de Rafa Nadal

ALBERTR

“!Vamos Rafa!” es diu Nadal a ell mateix per no rendir-se, per seguir lluitant, per seguir guanyant. Ciutadans cerca la mística de Nadal per guanyar aquestes eleccions. “¡Vamos! Ciudadanos” recorda al famós crit del tenista espanyol, una figura en la qual el líder Albert Rivera s’ha recolzat en diferents ocasions. Per exemple, quan l’esportista manifestava el seu desig de convocatòria d’eleccions després de la moció de censura del passat juny. Rivera es presenta com el protagonista d’una pel·lícula d’acció, el Jason Bourne ibèric, caminant amb pas ferm entre una multitud desenfocada de persones onejant banderes espanyoles.

UNIDAS PODEMOS passa el protagonisme als votants: “la historia la escribes tú…”

55576551_1190767284413342_5470454825068003328_n

“La historia la escribes tú…” i no els polítics. Aquest és el missatge que vol llançar formació morada remarcant que els grans canvis sempre han sorgit de la societat. Alhora, els comuns opten per no donar el protagonisme als seus dirigents polítics i d’aquesta manera allunyar-se de polèmiques sobre les guerres internes. Pablo Iglesias desapareix del focus per deixar pas a la gent, a la multitud morada.

Abascal es fa pregar i vol governar “por España”

g

Vox ha estat l’últim gran partit al presentar l’eslògan i el cartell electoral. La formació d’extrema dreta ha donat llum el seu “Por España” ahir a les 12 de la nit, quan es marcava l’inici de la campanya. El partit de  Santiago Abascal presenta un eslògan que representa el vessant patriòtic d’aquesta formació política.

Groc, força i llibertat, els eslògans dels partits independentistes

hhh

Esquerra Republicana i Junts per Catalunya es presenten a les eleccions generals sota una consigna de protesta total cap a la situació dels presos que marquen les seves candidatures. El groc domina, el groc dels llaços, deixant enrere els colors corporatius.

ERC opta per l’eslògan “Va de llibertat” i acompanyarà tots els cartells electorals, aparentment estripats per denunciar la repressió. Apareixen les cares dels principals candidats al Congrés i al Senat, entre aquestes les dels respectius números 1, Oriol Junqueras i Raül Romeva. “No són unes eleccions normals, i s’entén com la llibertat del país, la voluntat que surtin els presos polítics i la defensa dels drets conquerits”, destacava el vicesecretari de comunicació d’ERC, Sergi Sabrià.

Junts per Catalunya continua apel·lant al “nosaltres” per cercar un punt de connexió amb els votants. Del “Puigdemont, el nostre president” al “Tu ets la nostra força, tu ets la nostra veu”. Aquest és el lema de JuntsxCat de cara a les eleccions del 28-A i està acompanyat de la imatge de Laura Borràs, la cap de llista de facto, i Jordi Sánchez, cap de llista empresonat. A l’altre cartell que exhibirà JuntsxCat en campanya hi apareix l’emblemàtica abraçada entre Jordi Turull i Josep Rull, caps de llista per Lleida i Tarragona, instants abans d’entrar al Tribunal Suprem el dia que van tornar a ser empresonats.

Programes electorals i temes clau

“110 compromisos con la España que quieres” és el programa electoral amb el qual concorre el PSOE de Pedro Sánchez a les eleccions generals del 28-A. En aquest programa es recullen aspectes com un Ingrés Mínim Vital, un nou Estatut per als treballadors o una actualització de les pensions d’acord amb l’IPC.

Temes clau:

  • Ingrés Mínim Vital: el programa del PSOE estableix un “Ingrés Mínim Vital per erradicar la pobresa infantil de 730.000 famílies”
  • Eutanàsia: el PSOE inclou l’aprovació i regulació de “l’eutanàsia i la mort digna”. Els socialistes defensen “el dret a triar amb llibertat fins a l’últim minut de la nostra vida, i el dret a rebre la millor atenció mèdica en el seu tram més difícil”.
  • Catalunya: els socialistes es comprometen a “seguir construint l’Espanya de les Autonomies”. En cap moment es recull algun esment a la qüestió catalana. Aquest posicionament es basa en “enfortir el model autonòmic com a instrument fonamental de reconeixement de la singularitat i les opcions polítiques pròpies de cada comunitat autònoma».
  • Treball: el PSOE proposa elaborar un nou Estatut dels treballadors “adaptat al Segle XXI”. Aquest passa per “eliminar els aspectes més lesius de la reforma laboral de 2012” aprovada pel Govern de Mariano Rajoy. Els socialistes també advoquen per augmentar “gradualment” el Salari Mínim Interprofessional (SMI).

Consulta aquí el programa electoral complet (PSOE)

“El nostre contracte amb els espanyols” és el títol escollit pel PP per donar nom al programa electoral de cara al 28-A. Els populars ofereixen entre les seves propostes estrella un article 155 permanent, la derogació de la Llei de Memòria històrica o una llei de símbols nacionals.

Temes clau:

  • 155 permanent: els populars aposten per aplicar l’article 155 de la Constitució a Catalunya amb l’objectiu de “recuperar la legalitat constitucional i protegir el correcte exercici de l’autonomia a Catalunya”. Alhora, el PP aposta per aplica l’article “pel temps que resulti inexcusable i amb totes les mesures necessàries”.
  • Símbols: Pablo Casado inclou al seu programa electoral l’aprovació d’una llei de símbols nacionals que tingui com a objectiu “defensar la convivència i la neutralitat institucional”. També, s’agreujaran les sancions per a les autoritats que incompleixin el deure d’exhibir la bandera nacional.
  • Eutanàsia: En cap moment es fa menció de com el PP tractarà el tema de l’eutanàsia i la mort digne.
  • Memòria històrica: el PP presenta públicament per primera vegada una mesura que promet derogar la Llei de Memòria Històrica a través de l’aprovació d’una «llei que inclogui totes les víctimes i que faci del record dels fets històrics un al·legat a favor de la llibertat i la pau».

Consulta aquí el programa electoral complet (PP)

Ciutadans està convençut que la democràcia espanyola necessita una revisió i proposa en el seu programa electoral una agenda de reformes basada en tres pilars bàsics: regeneració democràtica, la recuperació dels valors civils i un projecte econòmic i social.

Temes clau:

  • Senat i diputacions: Ciutadans proposa en el seu programa electoral suprimir el Senat i crear un Consell de Presidents de les Comunitats Autònomes. També, opta per eliminar les diputacions provincials i fomentar la fusió de municipis perquè puguin prestar serveis de forma sostenible.
  • Catalunya: Albert Rivera opta per intervenir o suspendre l’autonomia catalana en base a l’article 155.
  • IVA: el programa electoral de Ciutadans proposa dos trams d’IVA. Redueix l’actual del 21% al 18% i un altre reduït al 7%. Sanitat, educació i altres exempts ho seguirien estant.
  • Un Silicon Valley a Espanya: Rivera pretén “recuperar” el 2% del producte interior brut (PIB) per invertir-anualment en polítiques d’R + D + I. A més, oferirà dos anys exempts de tributació per a les “startup” de nova creació o amb un llindar d’ingressos determinat.

Consulta aquí el programa electoral complet (Ciudadanos)

UNIDAS PODEMOS continua amb la seva originalitat en el format dels programes electorals. Aquesta vegada abandona el format de catàleg d’Ikea dels comicis del 2016 per adoptar un disseny que recorda la Constitució Espanyola.

iglesias-podemos-programa-655x368

Temes clau:

  • Catalunya: els comuns aposten per «promoure la convocatòria d’un referèndum amb garanties a Catalunya perquè els seus ciutadans i ciutadanes puguin decidir el tipus de relació territorial que volen establir amb la resta d’Espanya».
  • Eutanàsia: el partit de Pablo Iglesias defensa una «mort digne i lliure», així com la implementació «d’un registre per als professionals sobre quines cures rebre en els últims moments de la vida».
  • Impostos: algunes de les reformes sobre els importos que volen aplicar els comuns si governen són: «eliminar l’extenció de l’IVI de l’Església», «un impost de societats més senzill i transparent» i «elevar al 47% l’IRPF a les rendes que superin els 100.000 euros anuals i al 55% les que superin els 300.000 euros».
  • Treball: la formació morada defensa «un salari interprofessional de 1.200€», així com «una renta garantida de 600€ al mes». També asseguren «baixar la jubilació fins als 65 anys» i f0mentar «la igualtat de gèneres en l’àmbit laboral».
  • Feminisme: els comuns segueixen promulgant la lluita feminista contra la desigualtat de gènere i com a novetat proposen crear una «assigantura de feminisme a les escoles».

Consulta aquí el programa electoral complet (UNIDAS PODEMOS)

El partit polític Vox aspira a aconseguir representació parlamentària per primer cop des de la seva creació l’any 2014. La formació concorre amb el seu president Santiago Abascal com a candidat a les eleccions generals de 2019, on defensen un programa obertament de dreta «sense complexos».

 

  • Catalunya: suspensió de l’autonomia de Catalunya fins que es resolgui definitivament el desafiament independentista. Entre altres mesures, Vox proposa la dissolució immediata dels Mossos d’Esquadra i la devolució de competències clau en matèria d’Educació, Justícia o Sanitat, així com el tancament de TV3.
  • L’Espanya de les autonomies: l’objectiu final del programa electoral de Vox no és altre que acabar amb l’actual Estat Autonòmic i transformar-lo en un «Estat de Dret unitari que promogui la igualtat i la solidaritat en comptes dels privilegis i la divisió«, per a això caldria una massiva reforma constitucional que hauria de ser aprovada en referèndum per la ciutadania.
  • Derogació de la llei de violència de gènere: és una altra de les mesures estrella del partit, encara que ni PP ni Ciutadans la van acceptar a Andalusia. Vox proposa derogar l’actual Llei de Violència de Gènere i substituir-la per una Llei de Violència Intrafamiliar. També deixar sense finançament els «xiringuitos feministes radicals« i opta per entrar a fons en la quantificació i combat de les denúncies falses.
  • Abort i naixements: 100 euros mensuals per fill i avortament de pagament. Vox defensa treure de la sanitat pública operacions com l’avortament, sota el paraigua del foment de la natalitat. Com a complement, proposen una assignació via pressupostos de 100 euros mensuals per cada fill a càrrec, que creixeria a partir del tercer fill i s’actualitzaria anualment.

L’inici de la campanya

El candidat del PSOE i aspirant a revalidar la presidència del Govern, Pedro Sánchez, ha reunit els seus a Dos Hermanas (Sevilla), un dels tradicionals feus socialistes, acompanyat de la líder dels socialistes andalusos, Susana Díaz, i el cap de llista d’aquest partit al Congrés per Sevilla, María Jesús Montero, entre d’altres. Sánchez ha arengat aquesta mitjanit els militants i simpatitzants del seu partit perquè en cap cas es quedin a casa el 28 d’abril perquè cal vèncer «els tres temors» que representen PP, Ciutadans i Vox . «Farem que passi la victòria socialista per primera vegada en 11 anys. A votar i a guanyar», ha dit fent ús del seu eslògan en l’acte amb el qual ha inaugurat oficialment la campanya.

https://twitter.com/sanchezcastejon/status/1116476403619434496

El líder del PP i candidat de la formació conservadora, Pablo Casado, ha promès una campanya «en positiu» en l’arrencada oficial de la campanya electoral i ha demanat el suport al seu partit davant les eleccions generals del 28 d’abril per «posar fre a la possible recessió «i» la deriva secessionista «a la qual s’enfronta Espanya. A més, conscient de la fugida de vots cap Vox, ha apel·lat els votants del partit que dirigeix Santiago Abascal perquè no juguin «a la ruleta russa» ja que «aquí hi ha el PP, el seu partit». «Estem en una cruïlla en què el nostre partit és més necessari que mai», ha dit davant unes 2.500 persones -segons els organitzadors- reunides en el Florida Park, situat al Parc del Retiro de Madrid. En l’acte han intervingut també el president del Senat i del PP de Madrid, Pío García Escudero, i el número dos del partit al Congrés, Adolfo Suárez Illana.

https://twitter.com/pablocasado_/status/1116613923661180929

El candidat d’UNIDAS PODEMOS a la presidència del Govern, Pablo Iglesias, ha demanat aquest dijous a l’arrencada de la campanya electoral omplir les urnes de «veritats» i dir als «poderosos» que no són ells els que han d’escriure la història sinó la gent corrent. Pablo Iglesias ha iniciat el compte enrere per a les eleccions generals del 28 d’abril al parc de les Cruzes de Carabanchel, emblemàtic districte obrer de la capital, al costat del coordinador federal d’IU, Alberto Garzón, en un acte breu que ha arrencat amb els dos candidats enganxant els cartells electorals de la coalició. «La mentida és una de les grans amenaces de la democràcia espanyola. I el proper dia 28, a les urnes, hi ha d’haver vots que s’omplin de petites veritats, de veritats quotidianes, de les veritats de la gent que té dificultats per arribar a final de mes, dels joves que han hagut d’emigrar «, ha reclamat el candidat.

El líder de Ciutadans i candidat a la presidència d’aquesta formació, Albert Rivera, ha demanat el vot per a les generals des de Pedraza, un petit poble de Segòvia amb menys de 500 habitants, com un gest de complicitat amb l’Espanya rural, i al mateix temps ho ha fet a la seu del partit a Madrid a través de la projecció del seu holograma. Acompanyat pels primers candidats de la llista de Madrid al Congrés –Sara Giménez i Edmundo Bal-, Rivera ha iniciat oficialment la campanya electoral oferint als espanyols un «projecte d’igualtat» per a tothom, independentment d’on visquin, i apostant per «mirar al futur» i «unir els espanyols».

El candidat de Vox a les eleccions generals, Santiago Abascal, ha vaticinat aquesta mitjanit que el dia 28 es produirà un «canvi històric» per a Espanya en uns comicis en què ha defensat que la seva formació és «l’única alternativa» al Govern «il·legítim «del PSOE. En l’arrencada de campanya, els líders de Vox han escollit l’estàtua de Blas de Lezo situada a la plaça de Colón de Madrid per arengar a gairebé miler de seguidors allà congregats. Sense escenari i pujats a la peanya de l’estàtua, Abascal ha compartit protagonisme amb Javier Ortega Smith i Iván Espinosa dels Monteros -números dues i tres del seu llista a La Moncloa- i amb la líder de Vox a Madrid, Rocío Monasterio.

https://twitter.com/Santi_ABASCAL/status/1049095152600530945

Junts per Catalunya  ha arrencat la campanya a l’antiga fàbrica Fabra i Coats amb tots els candidats al Congrés i també amb els tres presidents de la Generalitat provinents de l’espai polític postconvergent: Quim Torra, Carles Puigdemont i Artur Mas. Tots tres han emès missatges molt coincidents, malgrat els matisos i el to, amb un eix conductor: JuntsxCat és el «garant» de la unitat independentista a Madrid i el PSOE no és un «vot útil» perquè va estar al costat de Mariano Rajoy a l’hora d’aplicar el 155.

El número dos d’Esquerra Republicana de Catalunya a les eleccions generals del 2019, Gabriel Rufián, ha situat la formació com “la pitjor amenaça” contra un “Estat venjatiu que empresona demòcrates i posa la meitat d’un govern en un furgó policial entre burles de la Guàrdia Civil”. Durant l’acte d’inici de campanya del 28-A dels republicans a Sant Vicenç dels Horts, Rufián ha tingut un record “per als nostres companys segrestats, per als presos polítics i els exiliats” i ha explicat que ha promès a Oriol Junqueras “guanyar aquestes eleccions als seus carcellers”. Es dona el cas que l’inici de la campanya ha coincidit amb el 50è aniversari d’Oriol Junqueras.

https://twitter.com/Esquerra_ERC/status/1116475203071217664

Read more

Els retrets i els ‘zasques’ del primer debat entre els candidats per Barcelona al Congrés

Paula Solé

Una solució per Catalunya. Aquest és un dels punts més importants dels programes electorals dels partits polítics que concorreran a les properes eleccions del 28 d’abril. I també va ser una de les preguntes clau del primer debat entre els candidats de la circumscripció de Barcelona al Congrés dels Diputats, organitzat per La Vanguardia

Cayetana Álvarez (PP), Inés Arrimadas (Ciutadans), Jaume Assens (Podemos),  Meritxell Batet (PSOE), Laura Borràs (PDeCat) i Gabriel Rufián (ERC) van discutir sobre les seves idees en una xerrada caracteritzada per les acusacions, els retrets i els ‘zasques’. Interactuant amb la següent imatge coneixeràs els candidats i les posicions que defensen. 
Captura de pantalla 2019-04-04 a las 20.38.34

«Álvarez considera que a Catalunya “hi ha xenofòbia” i un “problema de no voler viure amb els altres”. Els llaços grocs a l’espai públic “són símbols que ataquen l’altra meitat de Catalunya” i “Tv3 està al servei d’un projecte identitari que exclou una part dels catalans”. Segons ella, hi ha hagut una “apropiació d’allò públic per un projecte de la xenofòbia, d’arraconar a la resta de catalans i espanyols com si fossin inferiors”. A més, també ha instat als partits sobiranistes a demanar perdó pel referèndum.

“Álvarez ens diu a tots nacionalistes, i aquí l´única que porta una bandera és vostè”, li ha retret Rufián. La cap de llista del PP li ha assenyalat el llaç groc de la jaqueta “amb el llaç que porta el que està dient és que Espanya és una dictadura”, s’ha defensat Álvarez.

“Álvarez ens diu a tots nacionalistes, i aquí l´única que porta una bandera és vostè”

També ha volgut replicar-li les seves dues intervencions ha estat Borràs. “Si afirma tant que Espanya és una democràcia és perquè potser hi ha dèficit” i “el govern va ser escollit per democràcia, això és de P3 de democràcia”, li ha retret. A més, també ha volgut deixar clar que “Catalunya no és xenòfoba i Arrimadas n’és un exemple. No practica gaire el català però el parla molt bé”. Borràs ha acabat la seva intervenció demanant-li “menys paternalisme i més democràcia i respecte a la capacitat dels ciutadans a decidir el seu futur”.

“Catalunya no és xenòfoba i Arrimadas n’és un exemple»

Batet també ha volgut contestar-li. “Hauríem de demanar perdó, però per creure que Espanya era una democràcia”, defensava. “Senyora Álvarez, només demano al PP que sigui la meitat de lleial que és el PSOE quan està a l’oposició”. La cap de llista del PSOE ha intentat reconduir el debat cap a la qüestió central “la pregunta clau del debat és si estem disposats a resoldre el problema. El PSOE sí, mitjançant el diàleg amb la llei, però Ciutadans i PP ens acusen per fer-ho”.

“Álvarez ens exigeix que demanem perdó per un referèndum. Jo li proposo un tracte: yo demano perdó si vosté també ho fa per la Gurtel”, responia Rufián davant la mirada incrèdula i el riure de la cap de llista del PP. El dirigent català li ha retret que digui que Catalunya és xenòfoba quan “ha tingut un president cordovès”(fent referència a Montilla). Álvarez assegura que l’expresident de la Generalitat s’ha fet nacionalista per ser acceptat. “Parla d’un país que té una cap de l’oposició nascuda a Jerez”, argumenta Rufián.

“Álvarez ens exigeix que demanem perdó per un referèndum. Jo li proposo un tracte: yo demano perdó si vosté també ho fa per la Gurtel”

Qui comparteix una idea similar a la del PP és Arrimadas. “Tenim un president de la Generalitat xenòfob, supremacista i racista” i acusa Borràs de ser-ho també. “Senyora Arrimadas, ja sap que per més vegades que digui que sóc supremacista, el subjecte, verb i complement de les frases que llegeix és important. Justegen de lectura. Sapiguem llegir i exercim la comprensió lectora”, es defensava Borràs.

La discussió entre ambdues es va anar escalfant progressivament. “Borràs considera que els constitucionalistes som curtets i no sabem llegir”, retreia Arrimades. “La culpa d’això és que hem tingut uns governs d’Espanya que han normalitzat aquests discursos i els han escollit com a socis i això és una anomalia”, ha argumentat sostenint els retrets en tuits de Borràs. El punt més àlgid ha estat quan aquesta ha tret deu llibres de la seva bossa de roba “Arrimadas sempre treu un tuit meu entranyable, del 2008 i tret de context. Avui li porto 10 llibres meus, en castellà”, ha replicat.

«Tenim un president de la Generalitat xenòfob, supremacista i racista”

La dirigent taronja sosté els seus arguments en un article que va escriure Torra i assegura que “s’ha adoctrinat a les escoles” i “s’han obert ambaixades per tot el món amb l’objectiu de deixar malament Espanya”. Arrimadas assegura que posaran solució a la llei electoral catalana per “tenir un Parlament que es correspongui amb la realitat” ja que si aquesta estigués actualment implantada “no sabriem qui és Puigdemont ni Torra”.

Asens ha assegurat que Álvarez “no coneix què és la pressumpció d’innocència dels polítics acusats de rebel·lió i sedició” i que “el seu partit els tracta com a condemnats i suposo que alguna cosa sabran al respecte”. Explica que si governen escoltaran les víctimes que van ser maltractades l’1-O i creu que “no feia falta tal desplegament policial davant gent que volia votar en una consulta que ja s’havia dit que no tenia efectes legals”:

“Aquí hi ha molt to victimista. Si muntes un operatiu per liquidar la democràcia t’has d’aguantar amb les conseqüències”, ha defensat Álvarez. “Senyora Batet, el PSOE ha buidat la paraula ‘diàleg’ de sentit i ara l’utilitzen per dir ‘menys llibertat’, ‘ruptura de la sobirania comú entre tots els espanyols’ i ‘fi de la fraternitat’. Volen encaixar Catalunya en una categoria diferent a la de la resta dels espanyols”. “Senyora Arrimadas, el PP ha comès errors però ha après i ja s’han acabat. Ara farem les coses bé. La solució és més constitucionalisme, llibertat, igualtat i fraternitat”; ha sentenciat.

Pots veure el debat complet al següent vídeo:

Read more

Les mesures exprés de Pedro Sánchez abans de la campanya electoral

Clàudia Pérez (@PG_Claudia)

Pedro Sánchez va convocar eleccions generals pel 28 d’abril després de no haver pogut aprovar els Pressupostos Generals de l’Estat en diverses ocasions al Congrés dels Diputats. Des d’aquell 15 de febrer, el president espanyol ha aprovat diverses mesures exprés en forma de decrets lleis per tal de poder governar fins al final de la seva legislatura. Alguns ho consideren precampanya i altres un rentat de cara, però sigui com sigui aquest sistema és l’únic que permetrà l’actual Govern espanyol fer política fins la jornada electoral.

  1. Real decret-llei per la creació de l’Acadèmia Jove d’Esciencespanya: corporació científica de dret públic que té l’objectiu de representar i donar visibilitat als científics joves. És una proposta del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats. Es centrarà sobretot en l’àmbit de les ciències experimentals i estarà dotada de personalitat jurídica pròpia. Promourà la ciència com una opció professional real entre el jovent i fomentarà el desenvolupament de nous enfocaments i del saber en general.social
  2. Real decret-llei de mesures urgents en matèria de protecció social: el Ministeri de Treball pretén pujar les pensions d’invalidesa i les prestacions a famílies nombroses, així com pagar les cotitzacions a cuidadors no professionals de dependents, modificar el règim de protecció dels artistes en espectacles públics o millorar la cotització al Sistema Especial per Treballadors per Compte Aliè Agraris.
  3. houseReal decret-llei de mesures urgents en matèria de vivenda i lloguer: en aquest cas el Ministeri de Foment ha impulsat diverses mesures com ara limitar les pujades de preus de lloguer dins d’un mateix contracte, crear índexs de preus dels lloguers, limitar la vivenda turística, aplicar més protecció pels denonats i es mobilitzaran terrenys públics per recolzar les vivendes socials.
  4. equalityReal decret-llei de mesures urgents per garantir la igualtat laboral entre homes i dones: aquesta llei, que començarà a aplicar-se a partir de l’1 d’abril, era esperada per l’equiparació de permisos paternals i maternals. La nova llei dictarà que els permisos de paternitat i maternitat hauran de ser de 16 setmanes intransferibles, és a dir, que no podran cedir-se. Les sis primeres setmanes hauran de gaudir-se immediatament després del part però les altres 10 es podran agafar durant el primer any del nadó.uk
  5. Real decret-llei de mesures de contingència en el cas Brexit: si la sortida del Regne Unit de la Unió Europea és sense acord, s’aplicaran unes mesures temporals amb l’objectiu de preservar els interessos dels ciutadans espanyols i britànics que hagin exercit la lliure circulació abans de la data de sortida i de defensar el desenvolupament normal de fluxos comercials i interessos econòmics d’Espanya.

A part d’aquests i altres decrets-llei, el Govern de Pedro Sánchez ha dut a terme altres mesures com el canvi de nom del principal aeroport de Catalunya, que ara s’anomenarà Aeroport del Prat – Josep Tarradellas, i també ha estat el primer president espanyol en visitar les tombes de Manuel Azaña i Antonio Machado en la celebració dels 80 anys de l’exili republicà. Caldrà veure si tots aquests gestos del Govern espanyol, autoproclamat social i feminista, tindran una repercussió real en l’èxit de la seva campanya i, sobretot, en tota la classe treballadora espanyola.

Fes clic als símbols per saber més sobre els nous decrets-llei del Govern espanyol.

 

Read more

Josep Borrell, l’home del PSOE?

Mercè Alonso Juan-Muns (@nomesperiodisme)

El ministre d’exteriors, Josep Borrell, serà el candidat del PSOE  a les eleccions al Parlament Europeu del poper 26 de maig. La decisió de liderar les europees s’ha pres després d’una “llarga reflexió”, tot i que el seu perfil era l’opció més plausible. Ara bé, aquesta confirmació com a candidat al Parlament Europeu no impedirà que Borrell segueixi desenvolupant el seu càrrec com a ministre d’Exteriors, segons fonts del departament. Així, el seu càrrec seguirà vigent fins que legalment sigui el moment de retirar-se.

home psoeERC i PDeCAT no van tardar en aplaudir la notícia que el lleidatà fos enviat a Brussel·les. Per una part, el portaveu de PDeCAT en el Congrés, Carles Campuzano, va lamentar la seva marxa dient que “arribava tard”. A més a més, va afegir que el ministre d’exteriors havia estat un dels detonant que feia “impossible el diàleg” amb Catalunya, de manera que tenia “gran responsabilitat”. Per altra part, el portaveu adjunt d’ERC, Gabriel Rufián, va assegurar que els socialistes es treien “un pes de sobre”. També, Rufián va bromejar preguntat si Borrell anava pel “PSOE o per Ciutadans”.

Tot i així, el qui s’havia convertit en el malson independentista no deixa de costat el seu arrelament per defensar la unió de l’Estat. Tot i que són múltiples els discursos de Borrell que denoten la seva afinitat nul·la a l’independentisme, aquest dimarts va tocar fons amb unes contundents afirmacions. I és que, segons Borrell, l’independentisme català té “molt a veure” amb el desencadenament de la Guerra Civil Espanyola. Quim Torra no va reaccionar en contestar les declaracions que havia fet la conferència en el Club de Premsa a Ginebra dient que ara ja no només era “lamentable”, sinó que aquesta vegada és “és gravíssim”.

Alguns dels últims tuits de Josep Borrell:

1- Donant suport a Guaidó i preocupació per la situació de la «colònia espanyola»

2-Fotografia dels diputats del PSOE juntament amb el text «com un «païs» lliure, plural i obert que és»

3-Fil crític amb la situació catalana, en el que es mostra «l’adoctrinament», i retuitejat per Borrell com a mostra de conformitat i suport a la causa

Read more

La deflació de l’era Sánchez

Roger Argemí (@roger_argemi)

Alguns dirien que el govern de Pedro Sánchez no té preu. La realitat és que els preus han baixat des que el president del Govern va arribar a la Moncloa. Així ho mostra l’Institut Nacional d’Estadística (INE) a través de l’indicador Índex de Preus al Consum (IPC). Els diferents béns i serveis s’han abaratit un 1,3% des de juny del 2018. Tot i aquesta disminució, el mes de gener del 2018 va ser un 1% més car que gener del 2019. Alhora, les comunicacions s’han encarit fins a un 2,6% l’últim any, i  l’habitatge ho ha fet en un 2,4%.

gif BUENO

SÁNCHEZ VS RAJOY

Mariano Rajoy va governar entre desembre de 2011 i juny de 2018. Durant aquell període de quasi 7 anys, l’IPC va augmentar un 6%. A curt termini ens beneficia que els preus baixin, ja que podem comprar més amb els mateixos diners. Es tracta d’una manera de guanyar poder adquisitiu i augmentar així l’estalvi. Tot i això, a llarg termini els salaris també s’acaben adaptant a aquests nous preus. De vegades, però, els salaris no s’enfilen de la mateixa manera. D’aquí sorgeixen els problemes amb les pensions i la seva adequació amb la pujada de l’IPC.

Un altre dels efectes que provoca la inflació és l’increment del consum: la gent prefereix comprar en el mateix moment, abans que els preus pugin més. D’aquesta manera, els diners circulen i hi ha una transmissió constant de béns. A més, si l’IPC puja els deutes es poden tornar amb més facilitat, ja que es tenen més diners. La deflació, en canvi, fa que disminueixi el consum i que hi hagi més atur.

Segons la política monetària del Banc Central Europeu, l’objectiu és aconseguir l’estabilitat dels preus, amb una taxa d’inflació del 2% anual.

GIF COMPARACIÓN

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies