El primer hola i l’últim adeu

La mort perinatal continua sent un tema invisibilitzat en la nostra societat. Cada vegada hi ha més figures que treballen per trencar el silenci i acompanyar el dol de les famílies que pateixen la mort d’un infant durant la gestió o els primers dies de vida

Elisenda Rovira i Poblet / Anna Hernàndez i Garriga

«Tant mare és una dona que porta els seus fills al parc com una mare que els plora i no els té», segons la doula de dol Noelia Sánchez. Cada dia es produeixen a Espanya unes 6 morts gestacionals i neonatals, és a dir, entre les 22 setmanes de gestació i els 28 primers dies d’edat segons l’Institut Nacional d’Estadística. Una xifra que s’enfila fins als 2.500 al final de l’any. No obstant, es calcula que en serien moltes més, si es comptessin aquelles pèrdues anteriors a les 22 setmanes. Moltes d’aquestes morts no són verbalitzades per part de les famílies per motius culturals i per tant, se’ls fa complicat fer una bona gestió del dol i la pèrdua.

Dades extretes del portal Umamanita, a partir de les informacions de l’INE.

Arran d’aquest dol i de l’anhel de visibilitzar-lo, neix la figura especialitzada de la doula de dol. Tenint en compte que una doula és aquella dona que acompanya una altra durant la gestació, part i postpart, la doula de dol ha agafat el rol d’orientar i fer costat a les mares que han vist interromput el seu embaràs per la mort del bebè. És el cas de la Noelia Sánchez, una treballadora social que després de la mort de la seva primera filla Cora, va començar a formar-se en aquest àmbit.

Em vaig formar per poder repartir entre les mares tot l’amor que no li vaig poder donar a la meva filla.

Noèlia Sànchez, doula de dol.

Noelia Sánchez treballa en un local a Barcelona, Cor a Cor (nom dedicat a la seva primera filla Cora), on atén famílies que han patit i viuen la mort d’algun fill. En les seves sessions, acompanya la benvinguda i el comiat del nadó, cosa que molts pares que han patit una pèrdua no fan i que, segons Sánchez, és un procés primordial per integrar aquest dol en la seva vida.

La doula de dol també reivindica que aquest servei hauria d’estar integrat en els hospitals públics perquè des que es comunica als pares que ja no hi ha batec del fill o filla que esperaven, rebessin automàticament l’assistència i acompanyament d’una figura – en aquest cas, una doula de dol- per conèixer tot el ventall de possibilitats que des d’aleshores poden seguir.

Fragment de l’entrevista a Noelia Sánchez, doula de dol a Barcelona

Clicar aquí per veure l’entrevista completa

Com es gestiona amb la parella?

Tot i que és la mare biològica qui viu el procés de la pèrdua de manera física, podent passar per intervencions quirúrgiques i altres dolors, normalment hi ha una parella, home o dona, que també esperava aquest infant. «Una pèrdua pot unir molt però també pot separar molt». Així ho exposava Carlota Iglesias, psicòloga especialitzada en teràpies de parella i que també ha passat per un dol perinatal. Ara també treballa amb parelles que han perdut els fills, donant-los eines per cuidar-se i acomiadar conjuntament aquell infant.

Una de les causes que pot incidir negativament en la relació, i que Iglesias remarca que cal treballar, és que la parella pugui quedar en segon pla durant la pèrdua i el dol. També el fet de passar per fases del dol diferents pot generar incomprensió i distanciament entre els pares.

No diguis per la mort d’un fill [que ha nascut mort] el que no diries per la mort d’un avi.

Carlota Iglesias, psicòloga especialitzada en les parelles.

Iglesias ja tenia una filla de poc més de dos anys quan va perdre el seu segon fill. Des de l’experiència pròpia, encoratja a les famílies que ja tenen altres fills que expliquin també la mort del seu germà o germana. Per una banda, això pot facilitar la integració del dol a la família perquè els més petits «no tenen la concepció del mai més», segons la psicòloga. En aquest sentit, comenta que cal adequar l’explicació sobre la mort a cada edat, però mai s’hauria d’amagar: privar els infants d’aquesta informació no és una manera de protegir-los, sinó tot el contrari.

Associar-se pel dol

Un altre pilar que és essencial per aquest tema, del qual se’n parla poc per la inseguretat social que genera, és el de les associacions: famílies que han patit la pèrdua d’un infant i que es troben per canalitzar el seu dol i acompanyar noves famílies que passin per la mateixa situació. Hi ha associacions pel dol perinatal per tot el territori i la de la Cataluya Central s’anomena Little Stars. Una de les fundadores és Núria Caberol juntament amb el seu marit que, després de perdre la seva filla Aina al cap de pocs dies de néixer, va trobar a faltar aquest servei a la seva comarca.

Entre altres activitats, Little Stars ha desenvolupat un projecte que s’anomena “L’arbre dels records”, un espai als cementiris locals dedicat al record als infants no nascuts o morts durant els primers mesos de vida. S’hi planta un ametller, ja que és una espècie que tarda nou mesos a fer el seu fruit i que, històricament ha estat símbol d’alegria, felicitat i protecció. “Un ametller que tots els pares podran veure créixer, cosa que no han pogut veure a fer els seus infants”, sentencia Caberol.

Altres cementiris catalans estan implantant aquesta mesura que serveix per plorar i exercir el dol d’aquestes famílies.

Crear l’associació m’ha ajudat a poder parlar de la meva filla i a poder anar tancant el meu dol

Núria Caberol, cofundadora de l’associació Little Stars

Feina feta i tota la que queda per fer

Entre totes aquestes, són moltes les eines que ara mateix estan a l’abast de les famílies que passen per la mort d’un fill. Amb l’esperança que cada vegada es faci més visible la gestió d’aquest dol, les diferents figures estan satisfetes de la feina feta, tant en l’àmbit de la visibilització com de la gestió emocional de les pèrdues.

El llenguatge més enllà de les paraules

Tots els actors que treballen al voltant d’aquesta causa, fan incís en la importància d’utilitzar unes paraules concretes i evitar-ne d’altres per tal de cuidar l’espai de benestar de les famílies que viuen aquest dol.

Per Noelia Sánchez, és imprescindible tenir cura de les paraules que s’utilitzen a l’hora de parlar de temes com la mort i del dol. Tenint en compte que són uns fets que causen molt dolor a les famílies que ho pateixen, l’especialista en dol perinatal assegura que part de la teràpia consisteix a analitzar el llenguatge i canviar aquelles paraules que impedeixen desenvolupar el dol de la manera més sanadora possible.

El següent interactiu mostra un conjunt de paraules o expressions que s’acostumen a fer servir de manera interpersonal (fora d’un ambient mèdic) i que, segons Sánchez, caldria analitzar com s’utilitzen i si és realment adient fer-les servir.

Tota aquesta informació pot no ser compartida per a tothom, sinó que es fonamenta en l’opinió basada en l’experiència vital i professional de la doula de dol Noèlia Sánchez.

Read more

Les navegants de les emocions

Les lluites i precarietat del tercer món són una crisi mundial amb conseqüències greus. Moltes persones arrisquen les seves vides per arribar a Europa a través del mar, fugint de conflictes bèl·lics o de la misèria. Són molts els que, des dels països d’acollida, es llencen a l’aigua per rescatar les persones refugiades. Voluntaris que vetllen per la vida. Són la cara visible de les operacions de salvament. Però, què hi ha al darrere? Una llarga llista d’organitzacions i persones que inverteixen els seus esforços per fer possible les intervencions al Mediterrani. Un exemple són les protagonistes d’aquest reportatge: la Marga Lalande, l’Alma Calvelo, la Marta Lladó, la Mercè Nomen, la Cristina Ramirez i la Monika Rivera. Elles són les sis components de l’equip de suport psicològic de Proactiva Open Arms

Només les missions de rescat més crítiques són cobertes als mitjans. Tothom coneix, per tant, pinzellades de realitat sobre les operacions. Una realitat que queda llunyana i que, si no es viu, és impossible comprendre plenament. De fet, moltes persones que volen actuar amb bona fe no són conscients dels riscos que poden córrer. Entre d’altres, els voluntaris són testimoni de situacions extremes que marquen. L’impacte d’aquestes deixa ferides emocionals greus. Cal curar-les, no es poden deixar obertes. I aquí és, principalment,  on actuen les psicòlogues.

La societat acostuma a infravalorar la psicologia. La Marga Lalande, coordinadora de l’equip de suport psicològic, comparteix la millor definició que diu haver escoltat sobre la seva feina: “Metges de les emocions”. Elles curen les ferides internes dels voluntaris d’abord. Capità, metge, cuiner, socorristes…  La tripulació s’exposa a patir estrès posttraumàtic o síndrome de Burnout, entre altres patologies psicològiques. Viure la mort de centenars de persones, intents de suïcidi al mar, malalties, tancament en un vaixell d’espai reduït durant més de vint dies… Són ferides que no sagnen. A vegades un no n’és conscient, però hi són. Les psicòlogues endrecen els sentiments i emocions que aquestes crisis provoquen en la tripulació. 

Són un lloc a l’altre cantó, una escolta activa que no jutja

L’última gran missió mediàtica d’Open Arms té lloc l’Agost de 2019 a Lampedusa. Un vaixell de la ONG és retingut durant vint-i-dos dies a 20 quilòmetres de la costa. Veient-la, assaborint-la, però sense poder arribar-hi. 134 persones aproximadament, entre rescatats i rescatadors, tancats en un mateix espai, amb recursos limitats. Compartint històries vitals traumàtiques. Esgotats. Les psicòlogues no són a bord físicament, però sí que estan presents. En contacte permanent amb la tripulació els ofereixen aire i suport. Són un lloc a l’altre cantó, una escolta activa que no jutja.

Piulada d’Oscar Camps, fundador i director d’Open Arms
Dia 18 d’agost de 2019 a la 13.36 h
El protagonista d’aquesta trucada no recordava que havia tingut lloc a la matinada. El xoc emocional no era evident, però sí latent. La Marga recorda perfectament cada paraula compartida. (Trucada telefònica en situació de crisi durant la missió a Lampedusa)

Però, com ofereixen atenció les psicòlogues si no són a bord? A través d’aplicacions com Telegram o Skype cada especialista s’encarrega del tractament i seguiment d’un dels membres de la tripulació. Les parelles s’assignen segons els perfils de cada persona. Elles estan constantment disponibles i disposades a ajudar. Qualsevol dia a qualsevol hora. La tripulació pot trucar o escriure sempre que ho necessiti. Les psicòlogues poden prendre la iniciativa si ho creuen convenient. És curios com, sense haver-se conegut, sense ni tant sols saber la cara que tenen, entre l’intervinent i la seva psicòloga s’estableix un fort vincle. A la tornada tots dos descobreixen els rostres d’aquells amb qui tant han compratit. Però la feina que desenvolupen les psicòlogues encara va molt més enllà. Actuen abans, durant i després de la missió.

Les psicòlogues són testimonis llunyanes. Viuen també les conseqüències emocionals de les crisis. La Marga explica com li surten tres herpes durant la missió a Lampedusa. A vegades, també elles necessiten suport. Compaginen la seva vida professional i personal amb aquesta tasca voluntària. Això, afegeix complexitat a la labor. De fet, durant el mes d’agost de 2019, tres de les psicòlogues de l’equip són de vacances amb les seves famílies i s’han de tancar en un hotel, durant hores, per elaborar un informe indispensable. Habitualment es necessiten dies o setmanes per fer aquesta tasca. Continuen treballant per oficialitzar la seva col·laboració amb la ONG.

L’equip de suport psicològic d’Open Arms existeix des de 2015, any en què després del naufragi massiu a Lesbos es considera fonamental la seva creació. La inciativa neix del doctor Juan Luís Ney (cirurgià de guerra i expert en situacions d’estrès posttraumàtic) qui fa reflexionar a l’organització sobre la necessitat de fer prevenció del trastorn d’estrès posttraumàtic en la tripulació. Ara, diferents estudis posen de manifest els beneficis de rebre tractament psicològic. I és que, només en un estat emocional sa els voluntaris poden afrontar bé la seva tasca. La quantitat de persones amb ferides emocionals obertes augmenta considerablement quan no hi ha un suport psicològic.

Tripulació AMB suport psicològic

Tripulació SENSE suport psicològic

La Marga, l’Alma, la Marta, la Mercè, la Cristina i la Monika rescaten emocions. La Marga assegura que “no s’ha d’anar amb la capa per la vida”, però la tripulació els la hi posa. La seva tasca és fonamental i vocacional. L’octubre de 2019 Oscar Camps, director de Proactiva Open Arms, rep la Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya. A l’acte també hi assisteixen les psicòlogues. Tots els companys les feliciten pel reconeixement. “És una sensació estranya”, expressa la Marga, “no ens considerem pas heroïnes”. Encara i així, els voluntaris que passen per les seves mans sí que ho creuen. Els treuen les emocions a flot. Els curen les ferides que no sagnen. Elles són les navegants de les emocions.

(Reportatge escrit per: Mar Bermúdez i Elena Urbán)

Read more

“La pedofília i la pederàstia podrien ser acceptades en un futur”

LAURA LÓPEZ (@lalopcas_) | DAVID EXPÓSITO J. (expojime97)

El doctor en psicologia Francesc Xavier Moreno ens endinsa en la ment dels pederastes i no descarta que la pràctica sexual amb menors, en un futur, sigui tolerada culturalment. Vols saber per què ho diu i què porta els pederastes a actuar? 

Descarrega’t l’article en pdf

 

Francesc Xavier Moreno ha tractat amb pederastes a la presó de Quatre Camins i de Brians i ha publicat diversos articles sobre aquesta parafília | Andrea Isern

Francesc Xavier Moreno ha tractat amb pederastes a la presó de Quatre Camins i de Brians i ha publicat diversos articles sobre aquesta parafília | Berta Olivier

Read more

El masclisme perjudica tant la dona com l’home

DANI DORADO (@danidorado7) I DAVID EXPÓSITO J. (@expojime97)

La psicòloga Ana Lamelas és reeducadora de maltractadors sota el programa Mesures Penals Alternatives de la Conselleria de Justícia des de fa 14 anys. En aquesta entrevista, explica en què consisteix el programa i què pot portar un home a maltractar i quins danys provoca en la dona, tot denunciant les micròviolències del masclisme i donant el seu parer sobre el feminisme.

Descarrega’t l’article en PDF

Ana Lamelas porta 30 anys treballant en casos de violència de gènere, tant amb víctimes com amb agressors.

Ana Lamelas porta 30 anys treballant en casos de violència de gènere, tant amb víctimes com amb agressors | Crèdit: Andrea Isern

Read more

Síndrome de Down i educació sexual: una eina d’empoderament

HELENA MARTÍN i CLARA BARNIOL

Les persones amb síndrome de Down viuen carregades d’estigmes i en el camp de la sexualitat més, encara. Diverses expertes ens expliquen la importància de l’educació sexual en aquest col·lectiu, quines mancances presenta i de quina forma hauria de ser.

Read more

Adults abans d’hora

RUTH PÉREZ (@Rth_Prz) i ANABEL PIÑAR (@anabelpr10)

Els adolescents malalts de càncer es veuen obligats a assumir una realitat complexa, sovint agreujada per l’estigma cap a la malaltia. A través dels testimonis de Míriam Quintian i Miriam Trallero s’explica l’experiència emocional dels joves durant el procés de la malaltia. 

Read more

Els beneficis de l’equinoteràpia

Andrea Balart i Laura Blancafort

 1 de cada 160 nens pateixen autisme, segons dades de l’OMS, un trastorn neurològic que afecta la manera de comunicar-se i relacionar-se amb la gent. Les persones que pateixen autisme no es poden curar al cent per cent, ja que és crònic, tot i així existeixen diversos tractaments que poden  millorar algunes habilitats com les cognitives o les verbals. L’equinoteràpia és una d’aquestes pràctiques, tot i que és molt nova a Catalunya (i en alguns països) i per això encara no hi ha dades científiques que demostrin la seva eficacia. El que si que hi ha són testimonis que han probat la teràpia i asseguren que els funciona. Els beneficis que aporta el tractament amb cavalls són, per començar, físics.  El maluc del cavall  realitza un moviment al caminar molt similar al que fa la pelvis de l’home i això estimula al pacient sensorialment, permetent una major coordinació. D’altra banda, també afavoreix un bon estat mental, ja que millora l’autoestima de la persona autista i augmenta la seva motivació. A més, el fet que l’activitat es realitzi a l’aire lliure en un entorn privilegiat és un altre punt a favor d’aquest tractament.

Hem pogut assistir a una sessió d’equinoteràpia i hem parlat amb Manel Cruz, el fundador del centre Equinoteràpia Delta del Llobregat (situada a l’Autovia de Castelldefels). Ens ha explicat els avantatges d’aquesta teràpia, respecte les de despatx (conductuals) i  el tipus d’activitats que realitzen en una sessió. A continuació teniu l’entrevista i en breus es publicarà el reportatge sencer sobre l’equinoteràpia.

Read more

Cita amb Ç – #36

En el darrer Cita amb Ç de la temporada parlem dels nens, nenes i adolescents que malvivien al camp de refugiats d’Idomeni. Quines eren les seves condicions de vida? Com els afectarà aquesta experiència psicològicament? Reflexionem sobre aquest tema amb testimonis vivencials i una psicòloga infantil. Som en Francesc Millán, l’Andrea Zamorano, en Marc Español i en Santi Sánchez.

Read more

Quixot: entre l’idealisme i la bogeria

Una anàlisi psicològica de la figura del Quixot

Read more

‘Efecte Spotlight’, quan es trenca el silenci afloren nous casos de pederàstia

En algunes situacions d’abusos sexuals denunciar podria no ser la millor opció.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies